Ahir van començar els Jocs Olímpics d’hivern a Pyeongchang, a Corea del Sud. Han pres una dimensió política perquè han contribuït a reduir la tensió entre Corea del Nord i Corea del Sud, que s’havia intensificat arran de les proves nuclears del règim de Kim Jong-un aquest últim any. Els Jocs Olímpics d’hivern no arrosseguen la mateixa atenció que els d’estiu, però igualment mouen grans quantitats de diners i el seu seguiment mediàtic és molt elevat. A continuació us expliquem set curiositats sobre aquest esdeveniment esportiu i l’edició d’enguany.

1. PyeongChang no és Pyongyang
Segurament, més d’un va creure que els Jocs Olímpics d’hivern que van començar divendres es feien a la capital de Corea del Nord. El motiu de la confusió és el nom de la ciutat. Pyeongchang és una ciutat d’un comtat que porta el mateix nom situat al nord de Corea del Sud, i que no té res a veure amb Pyongyang. Sabedors de la confusió, Corea del Sud fa deu anys va afegir una e i va convertir la c en majúscula per a evitar el malentès. Tanmateix, la majoria de llengües mantenen la ce minúscula.

2. Rússia participa en els jocs?
El desembre passat, el Comitè Olímpic Internacional (COI) va decidir de vetar la participació de Rússia a Pyeongchang perquè s’havia demostrat que el país havia impulsat un dopatge institucionalitzat durant els últims jocs, que van tenir lloc a la ciutat russa de Sotxi. Els atletes russos que han demostrat que no van formar part del programa de dopatge sí que participaran en els jocs, però no ho podran fer representant el seu país, sinó que seran inscrits com ‘atletes olímpics de Rússia’. En cas de pujar al podi, la bandera russa no hi onejarà ni tampoc no sonarà l’himne del país.

3. I Corea del Nord?
Sí. Hi ha enviat una delegació i va desfilar en la cerimònia d’inauguració juntament amb Corea del Sud sota la mateixa bandera. Fins i tot, es va veure el responsable de la delegació nord-coreana encaixant la mà amb el cap d’estat de Corea del Sud. És un gest significatiu tenint en compte la tensió política d’ambdós països i que Corea del Nord no havia participat en els dos últims Jocs Olímpics d’hivern.

4. Quines proves s’incorporen enguany?
Els 23ns Jocs Olímpics d’hivern incorporen noves proves, totes en esports que ja eren olímpics: gran salt en surf de neu, dobles mixtos en cúrling, patinatge de velocitat amb sortida simultània, i esquí alpí amb equips mixtos.

5. Quants Jocs Olímpics d’hivern s’han organitzat?
Els Jocs Olímpics d’Hivern van néixer el 1924: eren la Setmana Internacional d’Esports d’hivern, organitzada pels Jocs Olímpics de París de 1924 a la ciutat francesa de Chamonix. Posteriorment, el Comitè Olímpic Internacional els va reconèixer com els primers Jocs Olímpics d’hivern. Des d’aleshores, s’han organitzat vint-i-tres anys. Els vint-i-quatrens es faran Pequín.

6. Els atletes olímpics cobren?
Sí i no. El COI no premia econòmicament els guanyadors, però sí que ho fan moltes federacions. Per exemple, el Comitè Olímpics dels EUA premia les medalles d’or amb 37.500 euros, les medalles de plata amb 22.500 i la medalla de bronze amb 15.000.

7. Què signifiquen les anelles olímpiques?
Les cinc anelles enllaçades de color blau, negre, vermell, groc i verd que conformen la bandera olímpica simbolitzen la internacionalitat de l’olimpisme. Es van escollir aquests colors perquè eren els més presents entre les banderes dels països participants quan Pierre de Coubertin, fundador dels Jocs Olímpics moderns, va dissenyar la bandera dels jocs. La teoria popular diu que els colors s’identifiquen amb els cinc continents: el negre amb Àfrica, el groc amb Àsia, el vermell amb Amèrica, el blau amb Europa i el verd amb Oceania.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]