Avui fa just un any de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC en un context polític molt convuls. Unes setmanes abans, havien empresonat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, s’havia proclamat la República catalana i seguidament s’havia aplicat l’article 155 de la constitució espanyola. I uns dies abans, havien empresonat mig govern i l’altra meitat havia anat a l’exili. Els Comitès de Defensa de la República (CDR) van tenir un paper molt actiu aquell dia, van fer nombrosos talls de carreteres i van paralitzar moltes estructures bàsiques del país. També van ocupar les estacions del TGV de Girona i Barcelona, una de les accions més destacades.

Arran de la vaga del 8-N, disset persones van ser encausades i Foment del Treball va demandar la Intersindical-CSC per, suposadament, haver convocat la vaga per motius polítics. També argumentava que no s’havia convocat amb el termini mínim legalment previst de deu dies i que el sindicat només representava el 0,4% dels treballadors i, per tant, no tenia legitimitat per a convocar una vaga general. Després d’haver perdut el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Foment va recórrer al Tribunal Suprem espanyol, que ha admès a tràmit la demanda. Parlem amb el portaveu del sindicat, Sergi Perelló, sobre aquest procés judicial, sobre el valor del 8-N un any després i sobre el paper que han de tenir els sindicats en un moment polític com l’actual.

Avui fa un any de la vaga del 8-N. Com la valoreu i què va significar?
—La vaga del 8-N va demostrar que és possible fer una vaga general sense els sindicats que sostenen el règim del 78 i que en aquest país l’opció del sindicalisme republicà és necessària i demandada. Tot i que poden dir que les xifres de participació no van ser gaire altes, ho van ser més que les de la resta de vagues de l’estat espanyol el 2017 sense comptar el 3-O. Per tant, valorem molt positivament l’impacte i la incidència que va tenir.

Foment us acusa dhaver convocat una vaga política i, per tant, il·legal. Els motius de la convocatòria, però, no feien referència als presos polítics ni a la declaració d’independència.
—Nosaltres vam convocar una vaga general per tres motius. El primer, la galopant precarietat que arrosseguem de fa molts anys al nostre país. El segon, per les quaranta lleis recorregudes per l’estat espanyol i suspeses pel Tribunal Constitucional. Disset van ser suspeses el 2017 i tenien un fort contingut social i laboral: la d’emergència de l’habitatge, la de pobresa energètica, la d’igualtat entre homes i dones, la de gravar els actius de persones jurídiques per a lluitar contra el frau fiscal, la dels horaris comercials, la de la creació d’una agència catalana d’atenció social, la de modificació de l’agència tributària catalana… El tercer punt, i el més important, era el reial decret del 6 d’octubre per a deslocalitzar les empreses que hi havia a Catalunya, fer por al teixit productiu i, de retruc, als treballadors i treballadores d’aquest país.

Durant aquest any, sha avançat en cap daquestes reivindicacions?
—La precarietat no ha parat de créixer des dels anys vuitanta. Hi ha un índex altíssim de la població (més del 20%) que diu que no pot arribar a final de mes. I les disset lleis que es van intentar aprovar el 2017 al Parlament de Catalunya continuen suspeses, excepte la d’emergència de l’habitatge, que volen aixecar parcialment. Hi ha un perjudici contra les classes populars d’aquest país i, per tant, encara hi ha motius per a fer una vaga general.

La vaga del 8-N va destacar per les grans mobilitzacions i la quantitat de persones encausades. Us ho esperàveu?
—A les vagues, gairebé sempre hi ha encausats per alguna de les accions o piquets que s’hi fan. Habitualment no tenen recorregut, però aquesta vaga s’emmarca en un context social i polític en què hi havia la intenció d’escarmentar i castigar, com en la resta del procés general contra els dirigents de les entitats cíviques i polítiques del país.

Foment del Treball va perdre el judici en què us demandava per la vaga del 8-N. Però ara el Tribunal Suprem espanyol ha admès a tràmit el recurs. Com valoreu tanta insistència?
—Foment va ser derrotat perquè el Tribunal Superior de Justícia va sentenciar que totes les vagues tenen un context polític, també ho diu l’Organització Internacional del Treball. Així i tot, continuen insistint, i ho fan amb motivacions polítiques, perquè van ser ells qui van promoure el decret de la deslocalització d’empreses. Van pressionar Mariano Rajoy en un sopar a Barcelona. Sabem que van parlar d’això i que Gay de Montellà, especialment, va intentar castigar el teixit productiu i fer por pressionant el govern de l’estat espanyol perquè es pogués fer el decret. A més de l’actuació de Foment, es va demostrar que es van retirar fons per un valor de 35.000 milions d’euros de CaixaBank i Banc Sabadell per empènyer la deslocalització de les empreses. Retirar aquests diners també volia dir retirar cotitzacions de la Seguretat Social d’aquests bancs. Des d’un punt de vista absolutament polític, la intencionalitat era fer por a tot el país perquè no es pogués aplicar el mandat democràtic de la majoria de la població.

Dieu que una de les proves daquesta intenció política de Foment és que no han demandat cap sindicat per la vaga del 3 d’octubre ni del 8 de març.
—Exacte. I també hi va haver polèmica per si eren vagues amb continguts polítics. Pensem que el fet de demandar-nos solament a nosaltres demostra que hi ha una intenció política contra el nostre sindicat perquè està a favor de la República. El segon objectiu, més d’abast, en aquest context de precarització a l’estat espanyol i a escala internacional, és el de provar de retallar drets com el de vaga. Si amb aquest recurs aconsegueixen que el Tribunal Suprem resolgui que la vaga era il·legal, això no afectarà únicament Catalunya, sinó tot l’estat espanyol. Serà un precedent molt greu pel que fa a la jurisprudència.

A banda dacusar-vos de fer una vaga política, Foment també sosté que no la vau convocar en el termini pertinent i que no us corresponia a vosaltres de convocar-la, tenint en compte les dimensions del sindicat. Creieu que el Suprem tindrà en consideració aquests arguments?
—Foment insisteix en aquest argument de les dimensions del nostre sindicat. Això no es pot aplicar, perquè la normativa no existeix. Insisteixen també en el termini de presentació de la vaga. És un recurs força matusser, encara que l’hagin millorat una mica respecte de la demanda al TSJC. Els arguments que tenen són fluixos. Ara bé, en aquest context de retallada de drets i llibertats cíviques, no sabem com actuarà el Tribunal Suprem, i més veient què ha fet darrerament. Tot i això, nosaltres, a diferència de la causa general contra el procés democràtic de Catalunya, hem guanyat un judici al Tribunal Superior de Justícia, i això hauria de pesar.

A la demanda, Foment va fer servir declaracions dels dirigents de CCOO i UGT. Com ho valoreu?
—CCOO i UGT no es van personar ni van fer cap acció, però Foment va fer servir declaracions dels seus dirigents per argumentar que la vaga era política i, per tant, que era il·legal. Durant el judici, algun dirigent dels sindicats va mostrar la seva solidaritat a les xarxes socials, sobretot per les conseqüències que una vaga es declari il·legal, cosa que repercutiria a tothom. Però no han dit res més, ni a favor ni en contra.

Josep Sánchez Llibre va ser proclamat president de Foment del Treball dilluns. Això farà canviar el tarannà de la patronal?
—Foment ha de valorar si continua per la via de la intencionalitat política vestida d’interessos empresarials. Ells valoraran si els surt a compte o no continuar el recurs, amb els costos que comporta. Nosaltres no sabem quin serà el tarannà de Sánchez Llibre sobre aquesta qüestió. Estaria bé que retiressin el recurs per no fer el ridícul si perden. Si guanyen, s’haurà creat una jurisprudència i qualsevol vaga a l’estat espanyol serà declarada política. Si tinguéssim una reunió amb ell, podríem valorar millor el seu tarannà. De moment, no ho sabem. Sí que és veritat que Gay de Montellà havia tingut una clara vinculació amb l’unionisme. Això tothom ho sap, surt a les hemeroteques. Sánchez Llibre ve d’una altra tradició.

Com han dactuar els sindicats en un moment polític com aquest?
—Nosaltres considerem que el país ha fet un tomb (sobretot aquests darrers deu anys) i que la situació política ha canviat de manera important. El PSC ha passat de ser un dels partits més importants del país a veure com molts dels seus polítics se n’han anat a ERC. D’altra banda, també hi ha les refundacions de Convergència, el creixement de la CUP i ERC, d’Òmnium, l’aparició de l’ANC i els CDR… La centralitat política d’aquest país és la sobirania i la República, tot i que es pugui dir que és només el 50%. Això, a escala sindical, no es correspon. És cert, però, que creixem i veiem que hi ha ganes que hi hagi una opció que es correspongui amb aquesta nova situació política i social, un sindicalisme que porti la República als centres de feina. En aquests dos últims anys, hem entrat en noves empreses, tant públiques com privades. També tenim més afiliats. Hi ha un canvi, però no va a la mateixa velocitat que el país. Creiem que continuarem creixent, sobretot en la funció pública (Generalitat, Ensenyament, Institut Català de Salut…) i en grans empreses, com el Banc de Sabadell. Hi ha un sindicalisme en aquest país que defensa la República i els drets socials.

Dieu que lacció dels sindicats no es correspon amb el moment polític. Què en penseu, de lactuació de CCOO i UGT aquest últim any?
—Les bases, o una part determinada d’aquests sindicats (potser no majoritària, però sí important), es corresponen amb la composició social i política d’aquest país, mentre que les direccions no estan a l’altura de les necessitats, que són que hi hagi una opció republicana que, conjuntament amb la resta de teixit social i polític, pugui continuar empenyent per la construcció de la República. L’equidistància de CCOO i UGT impedeix que es faci pedagogia a les empreses de l’oportunitat que significa una república pel que fa als drets socials i laborals. Abans del 8-N, les direccions de CCOO i UGT es van dedicar a trucar a comitès d’empreses per a fer boicot i dir que la vaga era il·legal. Hi ha unes bases que voldrien que les seves organitzacions tinguessin un paper que es correspongués amb la centralitat política i social, però amb aquesta actuació juguen a falcar el règim del 78.

Penseu que es repetiran més 3-O i 8-N els mesos vinents?
—Hi ha prou motius en el context social i polític perquè així sigui. Continuen suspeses un munt de lleis amb contingut social i laboral. Hi ha una intenció de perjudicar les persones. L’1-O es va estomacar la gent i la majoria d’aquest país són treballadors i treballadores. Nosaltres estem amb les classes populars, a qui es vol generar temor. Per tant, de motius per a convocar una vaga general no en falten. Però una vaga general s’ha de preparar amb temps i fer-la bé, no es pot convocar d’un dia per l’altre, com molta gent es pensa.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb