El dia 8 de novembre va començar molt aviat, quan encara era negra nit, per a tots aquells que van sortir a tallar carreteres d’una manera perfectament coordinada. La proclamació de la República Catalana va anar seguida de l’aplicació del 155, l’empresonament de mig govern i l’exili de l’altra meitat, una greu situació que va conduir a una vaga general convocada per l’Intersindical-CSC i defensada amb un èxit notable pels Comitès de Defensa de la República (CDR). Aquell dia els ciutadans partidaris de la República van demostrar el poder de la societat civil catalana controlant i paralitzant moltes de les estructures bàsiques del país.

A més dels talls de carreteres arreu del Principat van ser especialment destacades les ocupacions de les estacions del TGV de Girona i Barcelona. Durant hores, milers de persones van seure a les vies i van impedir la circulació dels combois d’alta velocitat com una mostra més de la capacitat de controlar el territori i implantar la República proclamada. Quatre mesos i mig després, la repressió es fixa ara en aquells que van participar en aquests talls: demà estan citats a declarar davant la jutgessa vuit persones per l’ocupació de l’estació de Sants (Barcelona). L’organització antirrepresiva Alerta Solidària ha convocat una concentració de suport als encausats a les 9.30 del matí davant la Ciutat de la Justícia. A banda, demà també es farà una conferència de premsa per a explicar el cas d’un encausat pel tall de l’estació de Girona.

Tal com recull a l’article 560 del codi penal, dins del capítol de desordres públics, s’enfronta a penes de presó d’entre un i cinc anys qui causi ‘danys en vies fèrries o originin un dany greu per a la circulació ferroviària’. Jordi Busquets, advocat de cinc dels vuit encausats per l’ocupació de l’estació de Sants, indica a VilaWeb que, a més, és probable que els demanin elevades quantitats de diners com a responsabilitat civil: ‘El jutjat ha reclamat un informe a ADIF i RENFE perquè facin una valoració dels perjudicis creats pel no funcionament dels TGV.’

Una de les imatges destacades del dia
A Girona el 8 de novembre al matí el cordó policíac destinat a evitar l’ocupació de les vies ferroviàries es va veure abastament superat pel mig miler de manifestants que van voler accedir a l’andana. Un riu de persones intens i constant va fer inútil els esforços dels agents de Mossos d’Esquadra i van baixar a les vies al crit de ‘llibertat’. Poc després, l’estació era plena i els trens van deixar de circular. Al llarg del dia milers de persones es van afegir a l’ocupació, que es va allargar fins poc després de les nou del vespre, quan els manifestants van decidir marxar.

A la tarda, una concentració a la plaça de Sants de Barcelona convocada pel col·lectiu Universitats per la República es va convertir en una marxa en direcció a l’estació de trens. Perfectament coordinats, diverses persones es van ocupar d’obrir i bloquejar les portes d’accés i es va repetir el que havia passat a primera hora a Girona: centenars de joves van baixar a l’andana i van ocupar les vies per on circulen els TGV. Tanmateix, per evitar una mobilització tan massiva com allà, la policia va tancar els accessos de l’estació deixant fora centenars de persones que volien sumar-s’hi. Segons que ha sabut VilaWeb, a l’atestat judicial els Mossos d’Esquadra reconeixen que amb el dispositiu que hi havia desplegat no era adequat desallotjar les vies pel risc d’actuar en aquell espai.

L’ocupació es va allargar fins passades les 21.15, l’hora que estava programat el darrer tren. A l’hora de sortir, els vaguistes van intentar de negociar amb la policia un desallotjament acordat però sense identificacions. Com no ho van aconseguir, els manifestants van marxar per la sortida d’emergències. Va ser al carrer quan van identificar els joves citats demà a declarar. ‘Policies de paisà els identifiquen visualment a l’andana sense demanar-los el carnet d’identitat, ho transmeten per ràdio i a fora uns policies antiavalots uniformats els aturen segons la descripció que els han fet’, explica l’advocat Jordi Busquets.

El que no recull l’atestat és la descripció de l’agent de paisà sobre què van fer els encausats, fet que segons l’advocat obre una porta per la seva defensa. ‘Els jutjats d’Igualada i de Vilanova i la Geltrú han arxivat casos sobre els talls de carreteres del 8-N en considerar que, tot i que les persones denunciades hi van participar, la seva actuació es trobava dins els límits de la llibertat d’expressió’, diu Busquets.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb