23.08.2022 - 21:40
Fa setmanes que a Belltall patim restriccions d’aigua. De les set de la tarda a les set del matí les aixetes no ragen. I la cosa pinta malament. El nostre municipi, Passanant i Belltall, s’abasteix del pou de Saladern, que ja fa dies que va exhaurir-se. I des d’aleshores que el nostre ajuntament ha hagut de contractar camions cisterna d’aigua per a beure. Però el problema no és només nostre: Forès rep tancs d’aigua des del mes de febrer; fa poc, l’Espluga de Francolí també ha hagut de recórrer a l’abastiment extern; a les Garrigues hi ha molts pobles amb problemes per la contaminació d’aigua per plaguicides… Segur que n’hi ha més, aquesta sequera porta mals auguris.
La sequera és un problema natural, tot i que el canvi climàtic, produït per l’acció del capitalisme desbocat, no ho sigui gens, de natural. Però, en qualsevol cas, la gestió de les conseqüències de la sequera no és natural, és cultural i, per tant, política. El canvi climàtic té dimensions globals, però les solucions perquè l’abastiment d’aigua a la població estigui assegurada depenen, en aquest cas, de les institucions catalanes (l’Agència Catalana de l’Aigua, els consells comarcals, la Generalitat). Igual com la gestió dels boscos i dels camps en temps humits per a evitar que, quan arriben aquestes calors que s’anuncien cícliques, hi hagi incendis ferotges. La foto que il·lustra aquest article és d’un incendi que es va iniciar el 4 de juliol passat a la partida de la Monja, que pertany a Rocallaura, però que és visible des de Belltall: vam tenir sort, els bombers el van poder controlar amb celeritat, però les restes del bosc cremat ens recorden que l’amenaça és permanent.
Arran de les notícies sobre les restriccions d’aigua per a beure, a Belltall han vingut periodistes, pel cap baix, d’Antena 3, Telecinco i El Periódico per cobrir la notícia. Mentida: van venir per fer reportatges alarmistes, no per contextualitzar periodísticament una notícia. Potser buscaven imatges impactants: els hauria agradat que mentre uns es banyaven a les piscines privades de Cadaqués (banalitzant la lluita independentista, la seva pròpia lluita, al meu modest entendre), uns altres anessin bruts pel carrer.
Faig broma, però no tant: per què cap periodista va anar a preguntar al Consell Comarcal de la Conca de Barberà? És d’aquesta institució que depèn el projecte de connexió del poble a la xarxa d’aigua del Consorci d’Aigua de Tarragona (CAT), un projecte que està aturat i que hauria compensat els recursos locals del pou de Saladern. El Consell Comarcal diu que està aturat perquè hi va haver un error en la licitació, n’hi ha que pensen que la cosa és més obscura. Com la gestió de les escombraries per part del Consell, que és un autèntic despropòsit. Però si ens posem magnànims i ens creiem que va ser un error humà, que es depurin responsabilitats. Ja n’hi ha prou de polítics –o funcionaris posats a dit pels polítics– incompetents: a les universitats catalanes surten any rere any joves capaços de pensar la gestió de l’aigua i de la sequera per a tot el país, i no cal que els obliguem a militar en cap partit polític per a demostrar la seva preparació.
Per cert, que les televisions espanyoles, quan van arribar a Belltall, demanaven opinions als belltallencs, però ho havies de fer en castellà. El Josep Maria de cal Prim els va engaltar que ell no se’n recordava, de parlar en castellà. Potser si tots reaccionéssim així, posaríem el nostre gra de sorra per a posar en evidència aquesta mentida de l’estat plurinacional: que subtitulin o que posin una veu per sobre de qui parla en català, així quedarà ben clar el colonialisme lingüístic on subsistim.
L’escassedat d’aigua és un problema gros. I ho pot ser més si no es pensen solucions a llarg termini. No sé si recordeu la gran sequera del 2008, aleshores presidia la Generalitat José Montilla amb el suport (ep!) d’ERC. Enmig dels problemes, van proposar-se moltes solucions (o deliris): portar aigua des de la Garona, dessalinitzar aigua del mar o transvasar aigua del Segre a la conca del Llobregat. Aleshores, Francesc Baltasar era conseller de Medi Ambient (una altra broma dels partits polítics catalans) i, com que aquella tardor va ploure, ja no van tornar a pensar en el problema de l’aigua. I de govern en govern, hem arribat a la sequera d’enguany.
A Belltall gairebé totes les cases tenen cisterna per a recollir aigua; des de sempre, però no sempre és bona per a beure. Quan diem que nosaltres som de secà no és un eslògan. Quan ens pregunten per què no reguem els nostres famosos alls de Belltall, contestem que l’all de Belltall és de secà perquè ni plou massa ni ens arriba aigua per al regadiu. Però, abans que l’agricultura, o en paral·lel a l’agricultura, hi ha les persones que necessitem aigua potable. I no podem tolerar que estiguem sota els capricis, la falta de planificació i els suposats errors dels polítics de torn.
PS: A Belltall hi dormim 42 persones tot l’any; aquest estiu hem arribat a les 300. Però aquest no és el problema, com insinuen o diuen els funcionaris i els qui manen als funcionaris que diguin aquestes coses: la població flotant també creix a la Cerdanya i a la Vall d’Aran, però allà no tenen aquests inconvenients. Aquest increment de població, senyors i senyores del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, s’ha de preveure, i triplicar els serveis que s’ofereixen. De res.
