Les papallones de Barcelona van desapareixent per la sequera

Els observatoris de papallones urbanes han trobat que enguany l’abundància de papallones a les ciutats és molt menor. La principal causa és la sequera i la manca d’aigua associada, que causa que s’assequi la vegetació, tant en els parcs i jardins urbans –que no es poden regar– com a les dunes de les platges i als herbassars de les zones naturals de les ciutats. “Com que no plou ni es pot regar, les plantes acaben assecant-se i les papallones es queden sense aliment disponible. En parcs com el de la Maternitat de Barcelona encara hi queden algunes zones florides i és evident que s’hi concentren les poques papallones que hi ha”, explica Yolanda Melero, responsable del programa de seguiment de papallones urbanes de Barcelona uBMS.

Els resultats d’aquest estiu no es coneixeran amb detall fins que s’acabi la temporada, a l’octubre, però les experiències de les persones voluntàries i les visites científiques als parcs i jardins ja deixen veure clarament aquesta tendència.

D’altra banda, els episodis de calor intensa repetits també causen que veiem menys papallones, perquè l’excés de temperatura fa disminuir la supervivència i reproducció i perquè algunes espècies marxen a altituds més elevades o més al nord per trobar la vegetació que necessiten. A més, les erugues són més sensibles que les papallones adultes i poden morir per deshidratació. Cal recordar que les papallones són espècies bioindicadores, és a dir, informen de quin és l’estat de salut de l’ecosistema on viuen. Per tant, el fet que les papallones disminueixen per la sequera i la calor és extrapolable a altres artròpodes com abelles o escarabats i fins i tot a alguns animals vertebrats.

Evitar el ciment, cercar l’ombra

A més dels canvis de supervivència i reproducció de les poblacions, les papallones també canvien el seu comportament per intentar sobreviure a aquestes situacions. En primer lloc, es queden a zones més fresques i amb ombra i no es veuen als prats més assolellats. De la mateixa manera, per regular la seva temperatura corporal, les papallones volen menys en aquests dies tan calorosos (estivació) i fins i tot col·loquen les ales en l’angle adequat perquè que no els toqui el sol directament.

En segon lloc, canvien els patrons de mobilitat i no arriben o arriben menys als nuclis urbans on la temperatura encara és més acusada per l’efecte illa de calor. “Les papallones, quan es mouen, van processant la informació i són capaces de veure que fora de les zones més naturals, com Collserola i Montjuïc, queden pocs espais amb aigua i flors, i llavors es dispersen encara menys cap a l’interior de la ciutat. No s’arrisquen”, diu Melero.

Els zeros són importants

Davant d’aquesta situació de manca de papallones als parcs i jardins urbans i metropolitans, moltes de les persones que voluntàriament fan el seguiment es veuen desmotivades. Des dels observatoris de ciència ciutadana i papallones del CREAF volen destacar l’esforç que fan per continuar fent les visites als parcs, jardins i platges i manifestar la importància de no veure papallones: és la primera vegada que els projectes travessen una situació de sequera persistent com l’actual i, per tant, es necessiten les dades per fer estudis. Aquestes permetran descobrir com reaccionen les papallones urbanites davant d’un escenari així, el qual serà cada cop més habitual. Així doncs, no veure papallones també és important i és una dada valuosíssima per a l’equip científic.

El CREAF participa en dos observatoris de papallones. D’una banda, el de Barcelona i Madrid, l’uBMS, que està coordinat pel CREAF i finançat per l’Ajuntament de Barcelona. De l’altra, el de l’àrea metropolitana de Barcelona, l’mBMS, que està coordinat pel CREAF, l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.