02.03.2023 - 12:00
|
Actualització: 02.03.2023 - 12:03
Ha crescut el nombre de sense-sostres que viuen als carrers de Barcelona. L’any 2021 n’hi havia 1.064 i l’any passat, 1.231, un 15,7% més. Gairebé el 70% no té esperança de viure aviat en un allotjament i quatre de cada deu no poden comptar amb ningú. Només un de cada tres diu que ha rebut atenció social els darrers sis mesos abans de demanar-la. Aquestes són algunes de les dades que es desprenen de l’informe “Viure al carrer a Barcelona”, que ha presentat la fundació Arrels, fruit de l’enquesta i recompte que va fer la nit del 15 de juny a la ciutat.
Les dades recopilades confirmen que si no es dóna una resposta ràpida i adaptada a les necessitats de cada persona, la situació es deteriora de seguida i dificulta encara més que els sense-sostres deixin de viure al carrer. La fundació avisa que la situació s’agreuja per la manca de recursos, la saturació dels serveis i l’enfocament temporal dels recursos. L’entitat va entrevistar 354 sense-sostres durant el recompte.
Quatre anys i quatre mesos al carrer
De mitjana, els entrevistats fa quatre anys i quatre mesos que viuen al carrer. És una mitjana elevada i encara no s’ha recuperat la que hi havia abans de la pandèmia, que era de tres anys i cinc mesos.
Per primera vegada, l’enquesta incorporava una pregunta per a saber quin era el darrer equipament on s’estaven i per què l’havien perdut. En el 21% dels casos, vivien en un habitatge de lloguer, i en el 5% dels casos, en un habitatge de propietat. És gent que tenia un lloc relativament segur i que ha passat a viure al ras. L’entitat també posa èmfasi en una altra dada: en dos de cada deu entrevistats (19%), el darrer allotjament havia estat un servei institucionalitzat i després s’havien vist obligats a dormir al carrer. En la majoria dels casos (un 12%), eren albergs, però també hi ha la presó, habitatges que gestionen serveis o entitats socials, residències, centres sociosanitaris i centres de protecció a la infància i la joventut.
Un terç dels enquestats ha viscut al carrer en diferents etapes de la vida i un 44% explica que el darrer allotjament on han viscut era temporal o inestable, com ara, hostals, pensions i habitatges ocupats. “Que hi hagi persones que han viscut diverses vegades al carrer no mostra tan sols les mancances del sistema de protecció social i dels recursos temporals; també explica que la gent intenta, malgrat tot, sortir de la situació de carrer”, explica Marta Maynou, cap de l’equip d’Acollida d’Arrels.
La pèrdua de feina, els problemes familiars o una separació de parella, els problemes relacionats amb l’habitatge i l’emigració són els principals motius de pèrdua d’allotjament, segons els enquestats.
La majoria no té expectativa de viure en un pis
El 68% dels enquestats no espera de poder anar a viure en algun habitatge o allotjament aviat, i un 20% sí que diu que ho espera. “Són moltes les persones que no tenen expectatives, que no esperen res. Hi ha poques esperances de poder anar a un recurs per a persones sense llar i un dels motius és que molta gent es queda fora perquè no pot complir els mínims que li demanen. És un doble càstig, perquè no tenen casa i és molt complicat que accedeixin a un centre”, explica el director d’Arrels, Ferran Busquets.
Quatre de cada deu sense-sostre també expressen que estan sols. Això passa en el 39% dels enquestats que han nascut a l’estat espanyol, en el 36% dels que són d’uns altres països comunitaris i en el 47% dels que són extracomunitaris. “Si ens fixem en l’edat, el 47% dels de menys de vint-i-cinc anys també diu que no té ningú amb qui comptar”, explica l’entitat.
Arrels avisa que l’atenció és insuficient i arriba tard
La fundació Arrels fa l’enquesta d’ençà del 2016 i sempre ha demanat sobre l’atenció social, tant per part dels serveis socials com per part d’alguna entitat. La dada sempre era semblant, amb algunes fluctuacions, però en aquesta darrera enquesta hi ha el percentatge de desatenció més elevat de l’històric: un 46%. L’any 2020, en plena pandèmia, era del 41%. I l’any anterior, del 47%. En el cas de l’atenció per part de serveis socials, tan sols un enquestat de cada tres diu haver estat atès en els sis mesos d’abans de l’entrevista. “Tant a Barcelona com a la resta de Catalunya no hi ha cap recurs que asseguri que una persona no passarà una segona nit al ras. No hi ha cap recurs que ho aturi”, explica Maynou.
