Un dels primers nomenaments que es van saber del govern Sánchez va ser el de Josep Borrell. Quan es va fer públic molts varen pensar que havia estat un error gravíssim, però que segurament seria l’únic. Tanmateix, ahir, després de presentar ell mateix la llista completa, es va comprovar que Pedro Sánchez havia fet el pitjor govern que ens hauríem pogut imaginar, un autèntic esguerro que no saps per on agafar.

Hi ha una vice-presidenta, Carmen Calvo, que va ser la negociadora del 155 i es vantava de ser-ho. Hi ha un ministre d’Interior marcat per greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i que havia estat designat pel PP –pel PP!– al Consell General del Poder Judicial. Hi trobem una ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar ni més ni menys que el Castor. Un ministre d’Agricultura, Luís Planas, que com a ambaixador al Marroc va ser capaç de retre homenatge, com aquell qui res, a un dels dirigents franquistes més sanguinaris. I un ministre de Cultura, Màxim Huerta, que tot i la seua vàlua com a escriptor és conegut per les tertúlies televisives i per un ús ben polèmic de Twitter a l’hora de parlar de política. Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant.

Sobretot perquè indica que, en definitiva, Pedro Sánchez renuncia plenament a canviar les polítiques essencials del PP –com deu riure, a hores d’ara, Florentino Pérez! Però també perquè palesa que el PSOE no ha entès que els grups sobiranistes i Podem no els van votar a ells, sinó que varen votar contra Rajoy.

És especialment greu, pel moment que vivim, aquesta determinació en favor de la repressió i l’excepcionalitat, que sembla ben clara. Perquè Calvo no pot sinó defensar el 155 i perquè el nomenament com a ministre d’Interior d’un jutge de la desacreditada Audiència espanyola, que acumula en persona la major part de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya, és directament tenebrós. Ni el PP no s’havia atrevit mai a fer una cosa semblant.

Quan Sánchez va ser elegit president, els diputats de Podem varen reaccionar cridant ‘Sí que es pot’, mentre els diputats independentistes anaven a felicitar el nou primer ministre espanyol, que havien votat en canvi de res. No sabien aleshores, encara, que Sánchez formaria un govern pensat sobretot per anar contra ells i contra els qui ells representaven. Espere que avui, després de veure els nomenaments, ja no tinguen cap dubte de les conseqüències d’aquest regal i comencen a pensar de seguida com aturar-lo.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb