Els subscriptors de VilaWeb reben cada dia a les deu del vespre l’edició en pdf del diari, amb els millors articles que hi trobaran l’endemà. Feu-vos-en subscriptors per ajudar VilaWeb i la seva visió del periodisme i el país.

Un dels primers nomenaments que es van saber del govern Sánchez va ser el de Josep Borrell. Quan es va fer públic molts varen pensar que havia estat un error gravíssim, però que segurament seria l’únic. Tanmateix, ahir, després de presentar ell mateix la llista completa, es va comprovar que Pedro Sánchez havia fet el pitjor govern que ens hauríem pogut imaginar, un autèntic esguerro que no saps per on agafar.

Hi ha una vice-presidenta, Carmen Calvo, que va ser la negociadora del 155 i es vantava de ser-ho. Hi ha un ministre d’Interior marcat per greus acusacions d’haver permès tortures mentre era jutge i que havia estat designat pel PP –pel PP!– al Consell General del Poder Judicial. Hi trobem una ministra de Medi, Teresa Ribera, que va ser la responsable d’autoritzar ni més ni menys que el Castor. Un ministre d’Agricultura, Luís Planas, que com a ambaixador al Marroc va ser capaç de retre homenatge, com aquell qui res, a un dels dirigents franquistes més sanguinaris. I un ministre de Cultura, Màxim Huerta, que tot i la seua vàlua com a escriptor és conegut per les tertúlies televisives i per un ús ben polèmic de Twitter a l’hora de parlar de política. Si hi afegeixes Borrell i les seues obsessions, aleshores la constel·lació de persones que seuran al costat de Sánchez a la taula de govern adquireix una dimensió certament preocupant.

Sobretot perquè indica que, en definitiva, Pedro Sánchez renuncia plenament a canviar les polítiques essencials del PP –com deu riure, a hores d’ara, Florentino Pérez! Però també perquè palesa que el PSOE no ha entès que els grups sobiranistes i Podem no els van votar a ells, sinó que varen votar contra Rajoy.

És especialment greu, pel moment que vivim, aquesta determinació en favor de la repressió i l’excepcionalitat, que sembla ben clara. Perquè Calvo no pot sinó defensar el 155 i perquè el nomenament com a ministre d’Interior d’un jutge de la desacreditada Audiència espanyola, que acumula en persona la major part de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans contra Espanya, és directament tenebrós. Ni el PP no s’havia atrevit mai a fer una cosa semblant.

Quan Sánchez va ser elegit president, els diputats de Podem varen reaccionar cridant ‘Sí que es pot’, mentre els diputats independentistes anaven a felicitar el nou primer ministre espanyol, que havien votat en canvi de res. No sabien aleshores, encara, que Sánchez formaria un govern pensat sobretot per anar contra ells i contra els qui ells representaven. Espere que avui, després de veure els nomenaments, ja no tinguen cap dubte de les conseqüències d’aquest regal i comencen a pensar de seguida com aturar-lo.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]