Sánchez prova de tancar per dalt allò que la gent va obrir per baix

«Sánchez ha canviat de to i de formes i aquesta vegada ha vingut moixet moixet a Barcelona. Per veure si troba qui l'ajuda a tancar per dalt, amb els de dalt i per als de dalt, allò que vàrem començar els ciutadans des de baix»

Vicent Partal
06.02.2020 - 20:51
Actualització: 06.02.2020 - 21:18
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir la versió diguem-ne més amable del camaleònic primer ministre espanyol es va fer present a Catalunya. Després d’haver insultat durant mesos el president, després d’haver refusat de parlar-hi, després d’haver amenaçat amb un nou 155, després d’haver dit que ordenaria a la fiscalia de portar els exiliats a Espanya per empresonar-los, després de fer el milhomes competint a mucho-espanyol amb la dreta extrema i l’extrema dreta, ahir Sánchez va entrar moixet moixet al Palau de la Generalitat. No té cap més remei. Allò que per a un altre seria passar un tràngol per a ell era una operació de màrqueting, ben explicada en aquesta crònica d’Andreu Barnils, en què intentà, sobretot, de comprometre’s tan poc com li fos possible.

Per això ni autodeterminació ni amnistia. Ep!, ni federalisme tan sols. Ni el rebregat federalisme del PSC es va posar a la boca. Pedro Sánchez va sobrevolar una Barcelona buidada al seu pas per regiments sencers d’obedients Mossos d’Esquadra venent, ara com ara, fum i prou. I una primera convocatòria d’allò que en teoria havia de ser una taula de negociació política sobre el conflicte català, que ell ara vol convertir en un basar persa. És tan descarat que fins i tot va recuperar els papers que Artur Mas (Mare de Déu, Artur Mas!) havia dut com a queixa a la Moncloa el 2014, quan encara hi vivia Mariano Rajoy. I pretén que siguen la font negociadora. ‘Som en posicions molt allunyades’, va dir en referència al president Torra. I tant. Són en posicions sideralment allunyades. Cosa que no li va impedir, però, de fer tantes trampes com va saber, com les que explica Pere Martí a ‘L’última’.

Els qui voldrien tancar per dalt la crisi d’estat que la gent un dia va obrir per baix ahir mostraven un somriure ben ample, d’orella a orella. ‘Sánchez no és Rajoy’, deien. Home, quin gran argument. Ni Cameron tampoc, posats a mirar a una altra banda, molt més interessant. Ahir Sánchez només es va separar de Rajoy en les formes. Formes que Carme Forcadell, però, va veure des de la mateixa cel·la on era el dia abans i que Clara Ponsatí va veure des del seu despatx a l’exili del Parlament Europeu. Ni un sol compromís sobre aturar la repressió, tampoc. Ni federalisme, ni autodeterminació, ni amnistia ni fre a la repressió. ‘Donarem suport al Mobile’, va deixar anar Sánchez, deixant bocabadats uns quants dels qui omplien la galeria gòtica de palau. Ai, caram…

La jugada que intenta el règim ara és cristal·lina. El carrer, el 2010, l’11 de setembre del 2012 i sobretot a partir del 9-N de 2014, va imposar a la classe política una dinàmica a la qual no podia sostreure’s: o et passaves a l’independentisme i canviaves radicalment o t’enfonsaves. Les masses votants, i bona part dels quadres, de CiU i el PSC van fer un pas endavant que no admetia contemplacions i que ha fet que aquest país siga completament diferent. ERC ja hi era. I la CUP va saltar dels ajuntaments al parlament. Bona part de la classe política catalana es va arromangar i l’octubre republicà, l’octubre del 2017, va fer esclatar el volcà i va portar el pànic a apoderar-se de les torres negres i de molts dels despatxos blancs.

El cataclisme, la urpada catalana, va ser d’una tal dimensió que va arrossegar l’estabilitat de l’estat espanyol i tot, portant-lo a una crisi que segurament ja no podrà resoldre mai. Malgrat el colp d’estat de Rajoy i Sánchez, la resistència de la ciutadania ha fet efecte, votant en cada elecció per guanyar, desplaçant-se a Brussel·les o la Meridiana, jugant-se-la a Urquinaona, desbordant les Marxes per la Llibertat, recordant cada dia que vivim en un país ocupat. I així una part del poder madrileny ha entès que per aquest camí no tenen cap possibilitat de guanyar.

Però també ha entès que l’esclat espontani de democràcia viscut a Catalunya, la Grandola catalana, no la controla ningú però hi ha qui voldria controlar-la, des de l’independentisme també. Per això Sánchez ha canviat de to i de formes i aquesta vegada ha vingut moixet moixet a Barcelona. Per veure si troba qui l’ajuda a tancar per dalt, amb els de dalt i per als de dalt, allò que vàrem començar els ciutadans des de baix. Per trobar la manera i, si pot ser, els aliats. Aliats, alguns, que són mòmies venerables, ja sense cap ascendent real sobre la població, que van anar a fer-li el besamans tota la vesprada. En una demostració extraordinària que el primer ministre espanyol no entén absolutament res.

PS. Però no se’n sortirà. Que això que fem pot passar uns dies de desconcert, però ja ha arribat massa lluny per a ser aturat amb decorats de cartó pedra i somriures Profident.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
06.02.2020  ·  22:43

No només no se’n sortirà perquè qui ha sentit la llibertat té més forces per viure, com ja cantava fa molts anys el mestre Raimon. A més a més, els més foscs poders de l’estat veí no li permetran ni tan sols aquests gests buits. El pendent ferroviari continua de baixada. Al temps.

Victor Serra
Victor Serra
06.02.2020  ·  23:02

Era evident que Sánchez no vidria a oferir unreferèndum i amnistia. Segurament intentarà totes les trampes que puguin, i el establishment nostrat intentarà tornar a l’autonomisme més manso. Però tant cert és que en la primer reunió d’avui no hi podia haver resultats, com que, si d’aquí a unes setmanes no s’avança i tot queda en fum, la gent no ho deixarem colar. De manera que , si aquest és el plan, ja poden anar-s’en oblidant.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
06.02.2020  ·  23:19

Sr. Partal, Desconec on vol anar a parar amb el seu editorial, però això no és cap novetat darrerament. Aquesta pantomima d’avui és la ratonera del diàleg on ens ha dut ER, una ratonera que no queda clar que ens en puguem sortir perquè ja comença tol.lida. En el seu editorial, que prova d’acabar de manera optimista, està mancat de tota objectivitat. Qui ha promogut aquest inútil diàleg (ER), difícilment admetrà el seu fracàs, si ja, hores d’ara, va dient a bombo i plateret que això és tot un èxit, quan encara no hi ha ni hi haurà res, ni ara ni mai. És a dir, que aquest PS que vostè fa no té cap fonament, ja que oblida que ER ha donat l’esquena a la independència, tot i que encara hi ha qui pensa que és un partit independentista.

Per tot això i aprofitant (i agraint) l’oportunitat de tenir aquest espai, em permeto fer aquests apunts:

De fa dos anys que ER ho té tot bloquejat i ara no penso fer un resum, ja que tothom d’aquesta sala ho coneix perfectament, però m’he adonat que també té col·lapsades les nostres opinions.

De fa dos anys que gairebé no parlem d’altre cosa que de les accions contra l’independentisme que fa aquesta formació, ja que si observem, són tan sovintejades que gairebé no ens dona temps a respirar i a mirar al nostre voltant. Hores d’ara penso que tot comentari cap ER és malaguanyat ja que ha engegat un camí de no retorn i que no cal perdre més energies. A ER li va bé que es parli d’ella, tot i que sigui malament, d’aquesta manera sempre està en portada. Un partit espanyolista fa el mateix.

Fet aquest preàmbul, comentar-los que com més es parla o parlem d’ER més altaveu de franc se li dona. Com més critiquem les seves decisions, més propaganda se li fa de manera que sembla que la única formació que ens pot dur cap a la independència sigui ER.

No sabem quan hi haurà eleccions però enlloc de lamentar-nos, provem de capgirar el panorama parlamentari, és el moment de donar pas a nova gent, nous partits i de fer neteja d’un Parlament Català encallat i que ara ha fet surar, sortosament, com de podrit està. De poder tenir un nou President del Parlament menys pervers i menys tòxic. És hora que al Parlament entrin noves idees, noves generacions i noves maneres de fer i si és possible, conjuntament amb formacions amb clara vocació independentista, que es puguin consensuar acords programàtics amb l’objectiu que la unitat ens faci més forts. Ja tindran temps d’espatllar-se però fins aquell moment poden fer una feina molt necessària

Per tal d’evitar cap malentès, voldria aclarir, tot i que penso que ja ho he fet en alguna ocasió, que, voluntàriament, en mantinc fora de cap formació política i del seu radi d’influència, ja que la independència comença amb mi mateixa.

És per tot això que a partir d’aquest moment faig invisible ER. No serà una servidora qui els faci d’altaveu i contribuir, mitjançant tots els meus comentaris a col·lapsar la independència, la informació i l’opinió. Tampoc faré córrer per les xarxes cap mena d’informació sobre aquest partit, llevat la notícia que s’estavelli.

Josep Salart
Josep Salart
06.02.2020  ·  23:39

REI=IBEX=PP=PSOE=ERC.

Estem on estem per culpa d’uns traïdors. Es veritat, si mires la història, aquests castellans sempre troben el botifler traïdor a Catalunya.

Gemma R.
Gemma R.
06.02.2020  ·  23:47

Ens esperen uns mesos desesperants amb la pantomima del diàleg. Però ara s´han conjurat tots en donar-li espai i temps a aquesta estratègia. Ara bé, no entenc tant besamans, tanta guàrdia d´honor dels Mossos, tanta perafernàlia. Dèia Pilar Rahola a la Cuatro que és perquè fèia 13 anys que un president espanyol no venia a Palau, i perquè és protocol sempre que hi ha un fet polític extraordinari o un event important i que ho fan per donar solemnitat. Solemnitat. Ja em perdonareu, i potser sóc molt bàsica, però si algú em pega pel carrer, m´insulta, i a més a més em porta a judici dient que la culpa és meva perquè vull coses que no poden ser (segons ell/ella), per molt que vingui a casa meva per “dialogar”, si primer no m´ha demanat perdó i no ha deixat de portar-me als tribunals per tot allò que li passa pel cap, no li faig cap benvinguda amb tots els honors.

A la mateixa cadena i davant de Pilar Rahola han mostrat els punts a dabatre amb els que el President Torra ha rebut a Sánchez, han ensenyat el document escrit baja. Pilar Rahola ha dit que eren els mateixos que va portar Mas al 2012, però a la vegada tots coincidien que eren 44 punts. Ai l´as he pensat. Mas en va portar 45, ho recordo com si fós ahir. Quin punt ha caigut del document? i m´he acostat a la TV per a poder-los llegir bé. Quina sorpresa…. endevineu quin és? Doncs si, el referèndum. I he pensat, bé és que el President Torra deu pensar com jo, que el referèndum ja es va fer i es va guanyar, ho deu haver canviat per l´autodeterminació. Però jo recordo també com si fós ahir, que el referèndum era el punt 1, i al punt 1 no havia estat substituit per l´autodeterminació. He anat mirant punt per punt, i tot era autonomisme. I no pas més autonomia no, autonomisme 2.0, perquè el del segle passat el fèia Jordi Pujol i sempre venia amb un pa nou sóta el braç, mai venia amb les mans buides, mai. Així que ara tenim només unes reclamacions vergonyans, que demanen si us plau :”més suport en la gestió aeroportuària”, no la competència de ports i aeroports, no, si no que ja que són ells els qui la ténen, que no ens abandonin tant descaradament per afavorir Madrid, que nosaltres pretenem ser un cluster en noves tecnologíes i si ens quedem enrere en infrastructures, perdrem aquest tren també, i ja en portem uns quants. I tot en aquest to, forma i contingut. És a dir, que tenim gent a presó, a l´exili, 1000 persones judicialitzades, un ull perdut, 9 CDR que els han trencat la vida amb penes embogides, i molta gent a qui la policia o els mossos han ben escalfat, sigui per votar o per manifestar-se per les sentències. Tot això per a tornar a portar el document d´abans del 9N i sense l´autodeterminació. De paraula un President diu que ha anat molt malament perquè d´autodeterminació res, i l´altre diu que ha anat molt bé perquè hi ha moltes ganes de diàleg i que s´obre un període d´esperança. Ja em perdonareu, però tot això a mi no m´agrada gens. No era el President Torra el més independentista de tots, el que només estava a la política per a declarar la DUI i marxar? En comptes d´això li ha portat un paperot que no diu res, i s´ha apujat el sou abans de marxar? A veure, que no vull pecar de mal pensada, però és que estic superada. Voleu dir que aquests polítics nostres si que ténen una estratègia conjunta però és diametralment oposada a la que els vam demanar a les urnes que teixissin??

enric llopis
enric llopis
07.02.2020  ·  00:29

Doncs jo ja no sé que hem de fer, ni qui votar. Estic desanimat. I sobretot després de veure al MH President Torra rebent el Pedro Sänchez i ensenyant-li el palau de la Generalitat com qui li ensenya el seu piset. Aquí tenim el “Desconsòl” de Josep Llimona. Com tractant de justificar-se, com tinc vergonya i no sé que dir. Necessito politics, amb talla i arguments, que em representin i em treguin d’aquesta impotència.

Berta Carulla
Berta Carulla
07.02.2020  ·  00:39

M’agrada la proposta que fa na Sílvia Fortuño i m’hi sumo. Gràcies.

Subscric integralment el seu comentari.

Ratonera: una bona manera d’il.lustrar la “taula de diàleg”.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
07.02.2020  ·  00:52

La qüestió a resoldre és democràcia, drets humans i llibertats. La metodologia és internacionalitzar el conflicte i involucrar la UE per propi interès. L’estratègia és la resiliència electoral, la NO-violència i la protesta cívica i creativa. El resultat només pot ser vàlid si es pot votar com a poble lliure i s’acaba la repressió dels poders estatals (judicial, econòmic, cultural, …). Això és un full de ruta senzill d’entendre i de fer efectiu … però cal temps (alguna dècada segur, que a nivell històric no és tant).

Carles Serra
Carles Serra
07.02.2020  ·  05:13

A part que crec que ja s’ha dit tot sobre la famosa taula del dialeg; Ara tant l’ANC com OMNIUM, demanan diners € per fer front a la multa de 4 milions d’euros en el govern que va montar el referèndum, que també hi havia l’Oriol Junqueres, el màxim responsable de fer-lo president el FRANQUISTE Pedrito Sànchez i de la famosa taula; Doncs jo aquesta vegada que no comptin amb, mi un €, amb dol el cor per la resta; p

Albert Miret
Albert Miret
07.02.2020  ·  07:25

A veure si ens entenem. Ell no és ningú, és només un triler, bo en l’ofici, però un triler. El que li crea aquesta cara de “no sé què faig aquí” són els “informadors desinformatius” imposats pel traficant, i els seus propis ministres, que l’utilitzen sense cap pietat i li fan venir a fer el burro a Catalunya. Si no fos així, no es podria entendre que mentre tenim presos polítics, mentre els jutges estan crucificant al Trapero, , només perquè sap el què va passar, amb l’ajuda de falsos testimonis desvergonyits, mentre l’espoli campa obertament, mentre el sistema judicial no passa de ser una enèsima policia repressiva, la provocació resta contínua i el cop d’estat del disset encara fumeja, el tanoca aquest vingui amb tota la barra, no pas a oferir, ni a demanar perdó, sinó a exigir una vegada més que ens tornem amnèsics per a seguir-nos imposant les seves lleis inquisitorials, avui dia ja ridícules i putrefactes. Ha vingut convençut de convèncer tal com li van manar i ens deixa més convençuts que mai, que és la mateixa bèstia de sempre ensenyant còmicament la poteta blanca per sota la porta. Aquesta estafa, que ja tots ens sabem de memòria durarà tant com duri el guionista coronat. Necessitem un receptor de vots, un grup d’intel·ligents que ens deixi votar seriosament i que després ens lideri no dissimulant, sinó liderant cap a la independència, sense haver de continuar votant sabent que estàs perdent el vot miserablement. La situació que hem tingut fins ara, no pot continuar ni un dia més.

Pep Agulló
Pep Agulló
07.02.2020  ·  09:11

ENS VOLEN ENTERRAR LES LLAVORS…

La realitat nostra de repressió, espoli i negació de les mínimes llibertats és massa bèstia perquè aquest teatre de les negociacions tingui cap trellat. El talòs d’en Sánchez ni en sap, ni vol, ni pot fer política…

El que cal combatre són qui dins l’independentisme ens ho han venut com una estratègia cap a la independència per poder tallar amb la voluntat expressada l’1-O.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Eduard Samarra
Eduard Samarra
07.02.2020  ·  09:15

Estaria bé trencar el mite aquest de no reunir-se amb qui t’ha pegat. No busquem que ens donin una matrícula d’honor en decència! Si volem la independència hem teixir una estratègia que tingui en compte tots els condicionants possibles com a peces en un tauler. Sánchez n’és una.

Per tant, a mi si li besen la mà o li llepen el cul m’importa un rave. El que m’indigna profundament és que s’intenti fer passar per estratègia de país una cosa que en realitat és desmantellar-lo per complet. Amb això que la nostra classe política, amb ERC al capdavant, està fent busquen desactivar l’independentisme, però de retruc estan col·laborant a matar la nostra cultura i la insuficient autonomia que teníem. Per això no els votaré.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
07.02.2020  ·  09:23

La dita transició espanyola es basà en un pacte no escrit entre les elits del règim franquista i les elits del moviment anti-franquista, pel qual ambdues parts es comprometien a mantenir el poder tot mantenint a distància les opcions qie cadascuna considetava extremes. El món franquista s’encarregava de l’extrema dreta i el món PSOE de l’esquerra trencadora.
Tot això d’ara m’olora a quelcom de semblant. El món unionista vol diluir l’independentisme mirant de carregar-se les seves plataformes més sòlides (per ex., Consell per la República, Assemblea, etc.). Compte que a l’independentisme no hi hagi algú que hagi acceptat de fer-ho des de dins.

Agnès Buscart
Agnès Buscart
07.02.2020  ·  09:47

No se’n sortirà…només faltaria….i el 29 tots a Perpinyà.

Jordi Alou
Jordi Alou
07.02.2020  ·  10:05

Pedro Sánchez no es ningú només es el missatger de les elits imperials, ho te molt gravat en el seu cervell demostrat amb seus comentaris amb acusacions contra polítics inclusiu a molts catalans. No es pot esperar res de bo perquè el seu amo l´esta controlant i si no ho fa segons el guió ja hi han els sequaços per intervenir

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
07.02.2020  ·  10:14

M’encanta el comentari de la PS

Ramon Sans
Ramon Sans
07.02.2020  ·  10:17

No entiendo nada de lo que ocurre a nivel de ERC , ni quien manda, ni que objetivos buscan , ni si quieren sacar realmente al vicepresident Junqueras de la carcel , ni el papel que tiene el diputado Rufian si desde Madrid dirige la política catalana de ERC , tampoco entiendo el papel de los medios de comunicación cercanos a la Moncloa con ERC , ni el ARA con la ANC y su presidenta…

No entiendo el papel de Marta Pascal ni los pactos que se mantienen nacidos después de las municipales por interés de partido que van a enmIerdar TODA la legislatura…

No entiendo como nos tragamos la corrupción del Psoe , los monarquicos de Podem , los pactos del xenófobo Valls y sus relaciones con los fondos buitres de la vivienda que han entrado en el ayuntamiento de ADA COLAU …

No entiendo los TROLLS de tuiter de ERC, ni tampoco los que quitan la C a ERC … no entiendo como se deja sembrar cizaña contra MHP Torra , como se burlan de él en programas de tv3 como cuando se hacía con el Diputado Sr. Tena ¿Recuerdan ? como en els Matins se le llamó JUDAS por parte de una presentadora recordando el canto del gallo … en plena campaña electoral o la PILAR RAHOLA dijo que votarles era tirar el voto a la basura …

NO ENTIENDO como pasó todo eso y PORQUÉ lo estamos repitiendo con otros actores … FUÉ NEFASTO.

No entiendo nada, me alegran el día los editoriales de Vilaweb, y los comentarios de otr@s lectores que agradezcco .

Assumpcio Suau
Assumpcio Suau
07.02.2020  ·  10:24

El nostre ‘profeta Delofeu’ ha va dir que seria voltant el 2029 la data en que se conseguiria la LLIBERTAT…paciència, no queda enfora! només deman que jo ho pugui viure encara que sigui en cadira de rodes 😉

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
07.02.2020  ·  10:31

Tots saben que aquesta comèdia de diàleg no durà enlloc. Tots saben que no hi haurà diàleg de veritat fins que la via unilateral estigui tan avançada que Espanya ho vegi tot perdut.

Esquerra i el PSOE-Podemos estan jugant amb foc i un dels dos es cremarà. Esquerra es pensa que venent la imatge de renuncia a la via unilateral i de defensor dels interessos de Catalunya en front al PSOE-Podemos es menjarà els seus vots a les properes eleccions catalanes. El PSOE-Podemos es pensa que venent la moto del diàleg i amb la força que dóna estar al “gobierno de España” es menjarà els vots d’ERC a les properes eleccions catalanes. Veurem qui es crema.

La mala noticia és que mentrestant estem tots distrets amb la comèdia del diàleg, amb els èxits dels exiliats a Brussel·les, amb la situació dels presos polítics i els represaliats… la via unilateral la portem al ralentí. Faríem bé d’escoltar el genial discurs de Mireia Boia i posar la directa a la via unilateral, el pla B al diàleg, que és el que haurem de seguir quan es comprovi el que tots ja saben: que el diàleg és una comèdia que no durà enlloc.

Lluïsa Miret
Lluïsa Miret
07.02.2020  ·  12:02

No m’ho crec, la comèdia que vam viure ahir no és res més que una manera de voler aconseguir la seva intenció, que pugui aprovar els seus pressupostos i a canvi de res.
Crec que realment cal pensar molt bé a qui s’ha de votar.

Salut Carbonell
Salut Carbonell
07.02.2020  ·  14:19

D’acord amb Miquel Garrido a les 9.23.
Deixe’m d’insultar a tort i a dret com comença a passar a VW.
Es trist perquè à Catalunya no ens mereixem de rebaixar el nivell cultural, polític i social.
Per desgràcia només tenim el vot per protestar sobre el que està passant.
Els partits polítics demostren per activa i per pasiva que no poden, no volen o tenen por, de lluitar per la independència. Tots sabem que no és un ideal fàcil de conquerir però una cosa és tenir consciència de les dificultats i l’altre que els “nostres representants” s’assegurin la pròpia estabilitat econòmica explicant el poble que treballen per el diàleg amagant que volen quel poble “solet” renunciï perquè el poble vegi “solet” que les dificultats essent tant “difícils” no és poden sobrepassar.
Cal demostrar que som adultes i que cap polític pot influenciar les nostres conviccións.
Jo vull una llista oberta a les eleccions al Parlament de Catalunya perquè és la sola manera d’acabar amb el poder “del pinyol fet de les persones que dirigeixen i governen els partits” dixit Santi Vila…. El jutge i no el exconseller.

Marià Puig
Marià Puig
07.02.2020  ·  17:00

Espero que l’Editorial d’avui, la llegeix-hi quant mes persones millor . Per la meva part, ho compartiré tant com pugui. Endavant.

Roser Caminals
Roser Caminals
07.02.2020  ·  17:03

L’única justificació que se m’ocorre per mantenir la farsa del diàleg és que la necessitem de cara a Europa. Per a la UE, Sánchez ha “estès la mà” i Torrra l’ha de prendre. Si ens hi neguem, partim d’una premisa trencadissa.
Dit aixó, separem la gesticulació de l’acció i caminem mentre masteguem xiclet, com fa Sánchez. Mentre ells segueixen reprimint, empresonant i embargant comptes, nosaltres seguim avançant cap a la via unilateral. Si sortim o no de la ratera dependrà en bona part del resultat de les elecccions. I el resultat de les eleccions dependrà de si el Consell de la República por reunir grups i grupets compromesos amb l’independentisme per presentar una candidatura el més transversal possible.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
07.02.2020  ·  19:49

En primer lugar, me llama la atención el poco número de comentarios al editorial de hoy, teniendo en cuenta que en otras ocasiones hemos llegado hasta ciento y pico.

Quizás se deba a un hartazgo del personal ante un panorama cuando menos desolador.

Se mantiene la tónica impuesta por el establishment español (no el de Pedro Sánchez que no es sino un títere que responde a la voz de su amo), la de comentar, tanto por boca de los políticos, como de los editorialistas, la cosas siempre a destiempo. A destiempo de las expectativas de una mayoría de catalanes que tenían claro lo de la desconexión con el Reino de España.

Lo de las cifras es lo de menos porque la cantidad de votantes independentistas era de tal calado que cualquier movimiento independentista del mundo se hubiera dado con un canto en los dientes por haberlas obtenido. En Cataluña se obtuvieron. Y tanto los políticos politiqueros autodenominados independentistas como los editorialistas (tercer y cuarto poder) escogieron contemporizar, perder dos años de reloj para ahora llorar como plañideras al muerto. Unos menos y otros más pero todos con lágrimas de cocodrilo

Lo que ha ocurrido y está ocurriendo en Catalunya es vergonzante y entiendo que a algunos nos embargue la rabia. Me encuentro entre ellos. Nos queda el recurso de que la Historia juzgará el momento histórico. No obtendremos nada, al igual que el Tribunal de Derechos Humanos de Estrasburgo, con sus sentencias, siempre llega a destiempo, tan solo obtendremos la convicción de que tanto los políticos politiqueros y editorialistas no solo no estuvieron a la altura del momento histórico sino que, además, algunos nos traicionaron.

Donec perficiam!

En cuanto a la “visita” de Pedro Sánchez con todos los honores, una bajada de pantalones en toda regla, como ocurre desde hace 2 años en este Principat muy que mucho súbdito leal al Reino de España.

Vergonya!

Montse Samarra
Montse Samarra
07.02.2020  ·  20:01

Algu diu cal donar pas a nova gent,nous.partits.
Em pregunto:.¿la tenim aquesta.gent?

Les aspiracions d’ERC no van més enllà del autonomisme que va conseguir Convergència.
Es aquest el objectiu del indepes de carrer que ens vam trencar la cara l’1 d’Octubre?

Quina pena que al llarg dels anys el sostre dels catalans.no hagi pogut anar més enllà del peix al cove.

En una conferència.que li vaig sentir.al.Anwar va.dir ben clar que.no.ho fiessim.tot.a Europa.
Indepes de socaŕrel.no defallim !
A Perpinyà el.29!!

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes