foto

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Pancarta.
Pedro Sánchez ha entrat al Palau de la Generalitat a les dotze del migdia amb una plaça de Sant Jaume buida de gent perquè els Mossos d’Esquadra l’havien blindada en previsió de possibles protestes que no havia convocat ningú. La policia catalana creu més en la capacitat de mobilització de l’independentisme que les organitzacions cíviques i polítiques que el representen. El president del govern espanyol ha passat sota la pancarta que ha costat l’escó al seu amfitrió i possiblement la presidència, i ha executat a la perfecció el guió que li havia demanat ERC, sobretot pel que fa a les formes, perquè els continguts continuen essent una incògnita.

En el context d’una estada a Barcelona de dos dies i una agenda farcida de reunions, Sánchez ha fet un forat per trobar-se amb el president Quim Torra sense gaires escarafalls, tot i que fa dos anys l’insultava acusant-lo de ser un supremacista i un racista. La investidura i el pressupost de l’estat fan miracles. Avui Torra és un amable president autonòmic amb qui ha de dialogar perquè Catalunya i Espanya es ‘retrobin’, tot i que no ha precisat on. Es veu que hi ha hagut un conflicte polític durant deu anys en què ‘ningú no ha guanyat i tothom ha perdut’ i cal superar l’empat infinit. L’escultura del Desconsol, de Josep Llimona, ha deixat anar una llàgrima d’emoció al pati de Carruatges del palau, vista la transcendència del moment.

La maquinària de la Moncloa venia ben untada per a aconseguir que l’escena fos creïble. Encara no havia acabat la reunió i ja havia filtrat a la premsa el document ‘Agenda para el reencuentro’, que ha presentat com una proposta de negociació on no hi ha ni l’autodeterminació ni l’amnistia. És una llista d’aspectes sectorials que barreja incompliments del govern espanyol en matèria d’autogovern amb promeses eternes de millora de les infrastructures catalanes, com el corredor mediterrani, i uns altres que supedita a l’aprovació del pressupost del seu govern, per anar preparant el terreny. És una versió actualitzada de la llista de 23 traspassos pendents que va portar Artur Mas a Mariano Rajoy el 2014 i que Carles Puigdemont va augmentar fins a 46 quan es va reunir amb el mateix president l’abril del 2016. Filtrar el document de la proposta d’acord és poc respectuós amb el teu amfitrió. Si a més, comuniques que la reunió de la taula de diàleg es farà durant el mes de febrer, és menystenir el teu interlocutor. Però les filtracions no són mai innòcues. D’aquesta manera, la Moncloa fixava primer el relat de la reunió, amb els temes que interessaven a Sánchez. El seu objectiu era deixar clar que el diàleg havia començat sense necessitat de comprometre’s en els continguts.

Dins el saló Mare de Déu de Montserrat, les coses han estat diferents. El document que la Moncloa havia filtrat a la premsa s’ha quedat damunt la tauleta que separava les butaques dels dos presidents. Torra ha exposat la seva proposta de resolució del conflicte, que inclou l’autodeterminació, que Sánchez ha rebutjat, i una amnistia per a posar fi a la repressió, però no n’ha obtingut resposta. Tot i que la trobada ha durat una hora i mitja, en acabant el president Torra ha reconegut que no sabia quina era la proposta del govern espanyol i que pel que fa a la fi de la repressió, ni tan sols n’ha obtingut resposta. Potser per això també han parlat del delta de l’Ebre i del Brexit, tot i que tampoc no consten acords en aquests dos àmbits. Però tots dos han interpretat molt bé els seus papers, i han quedat que quedaran abans no s’acabi el mes de febrer, que enguany té un dia més, i que la taula de diàleg serà encapçalada pels dos presidents. D’aquesta manera, tothom content. Sánchez s’ha fet la foto amb Torra i ha posat data a la taula de diàleg, com volia ERC, i Torra s’ha col·locat al capdavant de la part catalana, fent seva la bandera del diàleg.

Quan ja s’acabava la conferència de premsa de Sánchez, prèvia a la de Torra, un periodista li ha demanat pel conflicte de Veneçuela, que fonts dels dos governs asseguren que no s’ha tractat a la reunió. El president espanyol li ha respost amablement explicant que s’havia creat una comissió internacional per desblocar la situació i, en un lapsus, s’ha referit a Catalunya, cosa que ha corregit immediatament demanant perdó, perquè es referia a Veneçuela. Les gàrgoles de la galeria gòtica del palau s’han girat mandrosament, pensant que Sànchez acceptava una mediació internacional per a resoldre el conflicte català, tal com ha demanat avui el parlament. Però no, ni internacional ni de cap mena. Ha dit que no calia cap mediador perquè el diàleg serà tan franc i tan transparent que no hi haurà d’haver ningú que el fiscalitzi. Seran els quaranta-set milions d’espanyols que aixecaran acta, ha sentenciat. Les gàrgoles han tornat a la seva posició de sempre.

MÉS QÜESTIONS
La Generalitat reivindicarà el dèficit asimètric davant el govern espanyol.
El govern del Botànic es juga la legislatura amb el finançament autonòmic i traslladarà la màxima pressió a l’executiu de Pedro Sánchez perquè compleixi els seus compromisos de millorar-lo. La Generalitat reivindicarà el dèficit asimètric i la reforma immediata del sistema de finançament al Consell de Política Fiscal i Financera que es farà demà. Aquest és l’acord a què s’ha arribat després de la comissió mixta entre els grups parlamentaris amb representació a les Corts i el Consell. El govern valencià vol que l’executiu espanyol fixi el camí de la despesa tenint en compte l’infrafinançament i la despesa per capita dels valencians, de manera transitòria, fins que no s’hagi acordat el nou model de finançament autonòmic. Després de la reunió, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha valorat molt positivament el consens a què han arribat els grups perquè això fa que la Generalitat vagi amb més força al CPFF, el primer d’aquesta legislatura. Soler ha dit que insistiria en l’exigència d’una reforma immediata del sistema de finançament i a demanar mesures transitòries fins que no arribi aquest nou sistema. Sobre la reclamació al govern espanyol de tornar la mensualitat de l’IVA de desembre de 2017, el conseller ha dit que, tot i que no és a l’ordre del dia, també el reivindicaria.

Un georadar detecta noves fosses comunes a Paterna i Gandia. L’ús d’un georadar ha confirmat que pot haver-hi noves fosses comunes de represaliats de la guerra de 1936-1939. La prospecció ha detectat senyals d’enterraments al pati interior del cementeri de Paterna i a l’ampliació de la necròpoli de Gandia, i servirà per a fitar les zones que s’excavaran a la recerca de les víctimes. El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, ha explicat que després de delimitar les zones on es podrien trobar restes de represaliats dels dos bàndols, començaria el procés per a ajudar les famílies en el procés de recuperació. La Diputació de València subvenciona, des del 2015, el procés d’excavació, exhumació i identificació genètica sol·licitat per associacions de familiars i ajuntaments a fosses reconegudes i senyalitzades. Però en alguns altres enterraments, com els del pati interior del cementeri de Paterna i l’ampliació del de Gandia, només consten testimonis orals de familiars que han de confirmar-se amb aquesta mena de prospeccions arqueològiques. A Paterna, ja hi ha hagut reunions amb l’ajuntament i les famílies per a signar un conveni que permeti de començar les excavacions. Pel que fa a Gandia, Rivera ha apuntat que ja havien parlat amb les famílies per començar el procés de recuperació, a la part final de l’antic cementeri i als carrers amb nínxols de l’ampliació.

L’Obra Cultural insta el govern a denunciar els incompliments estatutaris. El president de l’Obra Cultural Balear (OCB), Josep de Luis, i el membre de la junta directiva Joan Mir s’han reunit amb la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el director general de Relacions Exteriors, Antoni Vicens. Durant la reunió, els representants de l’OCB han traslladat a la consellera el suport dels sectors que aglutina l’entitat en tot allò que faci el govern per a reforçar l’autogovern de les Illes Balears. També li han traslladat la necessitat i l’exigència que el govern emprengui accions judicials per a reclamar al govern espanyol que compleixi les inversions estatutàries i que aboni els setanta-vuit milions d’euros corresponents a la liquidació de la recaptació de l’IVA de l’exercici 2017, que s’havien d’haver abonat l’any passat. L’OCB es compromet a mobilitzar la ciutadania per a fer aquesta demanda, però diu que primer el govern ha de demostrar que defensa els interessos de la gent de les Illes Balears, no únicament amb paraules, sinó també amb fets.

El Brexit pot endarrerir l’acord d’associació d’Andorra amb la UE. El govern andorrà ha reconegut que el Brexit centra la prioritat de la Unió Europea i això pot endarrerir les negociacions per l’acord d’associació. El ministre portaveu, Enric Jover, ha reconegut que el calendari de reunions es pot modificat pel Brexit, perquè ara com ara la prioritat de Brussel·les és afrontar-ne les conseqüències. També ha informat que a final de març una missió tècnica del Fons Monetari Internacional visitaria Andorra, amb l’objectiu d’elaborar un estudi que serveixi per a establir la quota d’adhesió. Aprofitant la compareixença, s’ha referit al document de les associacions empresarials, que ha aixecat polèmica en diversos sectors. Jover ha explicat que el govern comparteix la petició que es mantingui el control dels fluxos migratoris però no la d’excloure les obligacions socials que pugui implicar l’acord amb la UE, que és la part més contestada.

LA XIFRA
8 joves valencians de cada 10 no poden emancipar-se, segons que ha explicat el Consell Valencià de la Joventut. Entre les causes hi ha el fet que els lloguers s’enduen el 71,7 % del salari i que 9 contractes de cada 10 són temporals.

TAL DIA COM AVUI
El 6 de gener de 1521 va ser empresonat Joan Colom, fet que va ser el detonant de la revolta de les Germanies.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.