10.06.2025 - 21:40
|
Actualització: 10.06.2025 - 21:41
The Washington Post · Rachel Chason i Adrián Blanco Ramos
Tumu, Ghana. En tan sols uns mesos, la filial d’Al-Qaida a l’Àfrica occidental ha envaït les principals ciutats de Burkina Faso i Mali, ha dut a terme l’atac més mortífer perpetrat mai contra soldats a Benín i ha estès el seu règim islamista a tota la regió. Ningú no sap quan tornaran a atacar, els milicians del grup, ni tampoc fins on pensen arribar.
Després d’anys d’anar guanyant terreny i poder de manera progressiva, Jama’at Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM) ha esdevingut la milícia més ben armada de l’Àfrica occidental i una de les més poderoses del món, amb 6.000 militants a les seves files, segons que expliquen funcionaris regionals i occidentals. Les tàctiques dels exèrcits locals per a combatre el JNIM no n’han fet sinó accelerar-ne l’ascens, segons aquests experts, atès que les atrocitats comeses pels exèrcits de la regió han permès al grup de reivindicar la seva superioritat moral i legitimar la seva autoritat.
Mentrestant, els Estats Units s’han retirat –o han estat expulsats– de la lluita contra el JNIM a la regió, i han deixat un buit de seguretat més gran que ha atiat la por de l’expansió del grup.
“Estan creant un protoestat que s’estén com un cinturó des de l’oest de Mali fins a la frontera amb Benín […] És una expansió substancial, fins i tot exponencial”, afirma Héni Nsaibia, analista sènior per a Àfrica Occidental del projecte Armed Conflict Location & Event Data (ACLED), un think tank sense ànim de lucre.
El JNIM –juntament amb el seu rival, la Província del Sahel d’Estat Islàmic– ha convertit la regió en un dels grans epicentres mundials de la insurrecció islamista. L’índex anual de l’Institute for Economics & Peace del 2024 revelà que un 51% de les morts per terrorisme registrades al món l’any passat es produïren a la vasta i tumultuosa regió del Sahel. Aquests darrers anys, els milicians han pres el poder mitjançant cops d’estat a múltiples països de la regió, i han promès de trencar vincles amb Occident i restaurar la pau.
En la majoria d’aquests països, tanmateix, la situació no ha fet sinó empitjorar aquest darrer lustre. L’any passat, Burkina Faso fou per segon any consecutiu el país més afectat per la violència terrorista del planeta i el Níger registrà l’augment interanual més gran de morts relacionades amb el terrorisme del món. En un senyal de l’expansió del JNIM, Togo registrà la xifra més gran d’atacs terroristes de la seva història; Benín ha registrat gairebé tantes morts per terrorisme els tres primers mesos de l’any com en tot l’any passat.
Aquests darrers mesos, segons que expliquen els experts, el JNIM ha estès les xarxes d’informants i proveïdors a països més forts i estables que no les repúbliques del Sahel, com ara Ghana, el Senegal i Guinea. Ara els governs d’aquests països temen que els militants no triguin a seguir-ne el pas.
A la porosa frontera entre Burkina Faso i Ghana, on desenes de milers de persones han fugit de la violència del JNIM i les forces governamentals, els refugiats relaten als periodistes de The Washington Post que, aquests darrers anys, els militants del JNIM han irromput en les mesquites de Burkina Faso proclamant l’aplicació de la xaria i clausurant escoles i més institucions estatals. Els militants, expliquen, han advertit repetidament que infringir les normes tindria un preu: segons dades de l’ACLED, el grup ha assassinat gairebé sis mil civils aquests darrers cinc anys.
Els refugiats expliquen que, en un principi, rebutjaren rotundament la irrupció del JNIM, però que la resposta del govern a l’avenç del grup –incloent-hi una onada de matances de fulanis, una minoria ètnica seminòmada i predominantment musulmana que es reparteix per l’Àfrica occidental– ha ajudat a convertir molts escèptics del JNIM en militants entusiastes del grup.
“Van acudir-hi perquè tenien por”, explica Amadou Diallo, un refugiat burkinès d’ètnia fulani, sobre les seves tres filles i els marits respectius, que decidiren d’unir-se al JNIM quan milicians aliats amb les forces del govern assassinaren desenes de fulanis.
L’expansió del JNIM a l’Àfrica occidental, per si no n’hi hagués prou, ha coincidit amb la retirada de Washington de la regió, segons que expliquen quatre funcionaris i ex-funcionaris de seguretat dels EUA. De la mateixa manera que unes altres fonts citades en aquest article, els funcionaris accedeixen a parlar amb The Washington Post anònimament, per poder tractar sobre informació delicada.
Els drons nord-americans que solien enlairar-se del Níger estant –on les tropes nord-americanes van ser expulsades l’any passat per la junta militar del país– han estat retirats fa poc de l’Àfrica occidental, segons que expliquen dos ex-funcionaris nord-americans amb coneixement de la situació.
Ara com ara hi ha menys de 200 soldats nord-americans a la regió, la majoria dels quals en països de la costa, una xifra que contrasta amb els 1.400 desplegats l’any 2023.
L’oficina de premsa del Departament d’Estat dels Estats Units assegura que Washington “continua col·laborant amb diversos socis a l’Àfrica occidental per a combatre la xacra del terrorisme de grups com el JNIM” i assenyala que Will Stevens, un alt funcionari nord-americà de la regió, visità fa poc Burkina Faso, el Níger i Benín “per a tractar de la presència creixent d’organitzacions extremistes violentes”.
Un representant de l’Africom, el comandament dels Estats Units a l’Àfrica, refusa de fer declaracions sobre el JNIM, tot emfasitzant que la prioritat de Washington és potenciar “l’autosuficiència” dels països de la regió a l’hora de combatre el terrorisme.
La gran majoria dels programes de contrainsurgència antiterrorista a l’Àfrica, tanmateix, han estat cancel·lats pel govern Trump. “El JNIM es troba a l’alça”, explica un ex-funcionari de seguretat nord-americà. I afegeix: “Ja no tenim les eines per a monitorar què passa a la regió, com solíem fer.”
En evolució constant
El JNIM, fundat a Mali el 2017 com una organització paraigua que agrupa quatre grups islamistes, és dirigida per Iyad ag Ghali i Amadou Koufa, els caps de l’aixecament en què el 2012 separatistes i islamites prengueren el control de gran part del nord del país.
Segons els experts, el grup opera d’acord amb una mena de “model de franquícia”, adaptant les seves estratègies als costums locals i fent seves les reivindicacions locals. Allà on van els seus combatents, tanmateix, el grup imposa la versió salafista de la llei islàmica.
Ali Diallo, un pastor de cinquanta-tres anys de la regió de Boucle du Mouhoun, a Burkina Faso, recorda que el 2023 un grup d’homes barbuts amb turbants van obligar-lo a ell i a més fidels a entrar a la mesquita del seu poble i, tot seguit, van tancar-ne la porta amb pany i forrellat.
“Vaig pensar que ens assassinarien”, recorda Diallo, que explica que els homes portaven metralladores penjades al pit. “Però els homes es posaren on solia posar-se l’imam i començaren a predicar. Van dir-nos que la seva lluita era contra el govern i que tenien l’objectiu de difondre l’islam, no pas matar-nos.”
Poc després, els extremistes van clausurar l’escola dels seus fills. “Estàvem empipats –recorda l’Asseta, filla de Diallo–. Vam començar a quedar-nos a casa, no teníem cap més remei.” L’Asseta recorda que els militants van imposar codis de vestimenta estrictes al poble. Obligaren les dones a dur vel i els homes a dur pantalons. Els casaments i els bateigs foren prohibits, com també la reproducció de música a volum alt.
Als bastions del JNIM del centre i el sud de Mali, segons que expliquen els experts, els militants del grup obliguen els residents a complir-ne les normes i pagar el zakat –a efectes pràctics, un impost revolucionari–, en canvi de no ser atacats. Aquests darrers mesos, aquests pactes locals han permès al JNIM de canviar d’estratègia i traslladar part dels militants a la veïna Burkina Faso i a països costaners com ara Benín.
Guerra propagandística
El darrer lustre, les juntes militars han perpetrat cops d’estat a Mali, Burkina Faso i el Níger en resposta a l’augment de la violència al Sahel. I han promès de posar fi d’una vegada per totes a la insurgència islamista. A Burkina Faso, el president Ibrahim Traoré ha armat més de 50.000 milicians per a combatre els islamistes. En el nom d’aquesta contrainsurgència, tanmateix, també s’han perpetrat atrocitats contra la població civil, segons que han denunciat grups de drets humans.
Cada atac s’ha convertit en una oportunitat de reclutament per al JNIM.
A la localitat burkinesa de Solenzo, les milícies governamentals van assassinar al març desenes de civils, la majoria dels quals fulanis, i van enregistrar en vídeo els instants posteriors de la matança, segons els grups de drets humans. Els vídeos compartits a les xarxes socials mostraven als morts, incloent-hi dones i nens, amuntegats en camions.
Els dies següents a l’atac, el JNIM va publicar vídeos en què condemnava el govern per la matança. “Aquests malfactors volen que responguem i matem dones i nens innocents […] cosa que conduirà a una guerra civil”, digué un cap del JNIM en un altre vídeo. “Però nosaltres no lluitem en defensa d’un país o d’una ètnia, sinó d’una religió”, afegí.
After releasing numerous images of its fighters observing Ramadan over the past several weeks, #JNIM has posted lengthy footage today of its religious activities in camps across Mali and Burkina Faso. pic.twitter.com/vkp6csjFho
— Charlie Werb (@WerbCharlie) March 25, 2025
D’ençà del 2019, el JNIM ha mort més de 5.800 civils a la regió, segons l’ACLED. I prop de 9.600 civils han estat assassinats pels exèrcits regionals i les milícies aliades als governs del Sahel. En les zones on el JNIM ha pogut refermar el control, els atacs violents contra la població civil tendeixen a disminuir, segons que expliquen analistes.
Amadou Diallo, refugiat burkinès, diu que saber que les seves filles i els seus marits s’han unit al JNIM li causa tanta angoixa que no pot dormir a la nit. Així i tot, no oblida que tres cosins seus han estat assassinats per milícies vinculades al govern burkinès. Els vells del seu poble, explica, han recomanat als veïns d’ètnia fulani que se’n vagin, perquè no els poden protegir.
“L’alternativa era la mort –diu–. Si més no, espero que ara siguin fora de perill.”
L’amenaça, com més va més a prop
El mes passat, el JNIM va prendre el control de Djibo, una capital regional al nord de Burkina Faso, durant unes quantes hores, i matà desenes de soldats i civils. Els combatents van fer-se fotos en edificis del govern, i van jurar que l’objectiu següent seria el president Traoré.
“Són més violents i més organitzats i tenen més mitjans”, explica un oficial militar de la Costa d’Ivori. “De primer deien que volien difondre l’islam, però ara sembla que volen arribar fins a la mar.”
Un funcionari nord-americà es fa ressò d’aquesta teoria. Creu que el grup sembla voler obrir una nova ruta cap a l’Atlàntic que augmentaria dràsticament l’abast de les seves xarxes de contraban.
Ghana, una nació de trenta-tres milions d’habitants que continua essent considerada un far d’estabilitat i democràcia a l’Àfrica occidental, encara no ha estat víctima dels atacs del JNIM. Tanmateix, funcionaris de països veïns han demanat als seus homòlegs ghanesos que romanguin en guàrdia. Segons que expliquen funcionaris i experts regionals, el JNIM ja ha utilitzat Ghana per a reproveir-se i donar descans als seus combatents després dels atacs recents a Burkina Faso.
Els agents ghanesos diuen que fan tant com poden per patrullar per la frontera entre ambdós països, marcada per estrets camins polsegosos i carreteres enclotades, però asseguren que necessiten més recursos.
Un petit grup de setze agents s’encarrega de vigilar un tram de setze quilòmetres de frontera. Sovint, diuen, senten el ressò de trets a l’altre costat de la frontera. “Els burkinesos passen la frontera cada dia i ens expliquen què passa al seu país”, diu Gabriel Afful, un dels agents.
Que us preocupa, el futur? L’agent guarda silenci i es limita a fer que sí amb el cap.
Blanco Ramos informa de Madrid estant. Ayamga Bawa Fatawu i Ahmed Jeeri han contribuït en aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
