“A la Via Laietana em van donar cops i puntades de peu davant la resta d’agents”

En Roger és acusat d'un delicte d'atemptat contra l'autoritat i li demanen tres anys de presó · Ell denuncia agents de la policia espanyola per agressions, i també seran jutjats

VilaWeb
Clara Ardévol Mallol Albert Salamé (fotografies)
19.09.2022 - 21:40
Actualització: 20.09.2022 - 11:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“La policia té impunitat. M’he sentit exposat i vulnerable.” En Roger, un jove de vint-i-sis anys de Premià de Mar (Maresme), explica que el 2017 va ser agredit a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona per uns quants agents de la policia espanyola. Ara és a punt de ser jutjat, li demanen tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Els agents també seran jutjats per un delicte contra la integritat física i moral, amb acusacions que poden arribar a penes de quatre anys de presó i inhabilitació. Una odissea judicial de cinc anys en què, segons que denuncia, s’ha trobat traves en la investigació i acarnissament.

Els fets van passar l’11 de novembre de 2017, poc després del Primer d’Octubre, en plena operació Copèrnic, amb nombrosos agents provinents de fora de Catalunya. Aquell dia la manifestació que s’havia convocat no era independentista, sinó per a donar suport a un grup d’antifeixistes encausats el 2013.

En Roger era amb els seus amics i la seva parella davant la prefectura de la Via Laietana, on va acabar la manifestació i on hi havia un gran dispositiu policíac. Explica que uns agents s’hi van acostar per a identificar-lo. Com que no sabia per què li demanaven el carnet, es va quedar força parat. “Abans de poder donar-los el document ja m’havien agafat pel braç i m’havien fet una maniobra per a immobilitzar-me. Em vaig quedar com ajupit i dos agents em van portar cap dins la prefectura”, recorda.

Agressions a la prefectura de la policia espanyola

“Dins la prefectura hi havia un passadís ple d’agents i em deien coses com ara ‘Ja no seràs tan valent’, ‘Ara veuràs què et passarà’, ‘No t’atreviràs a dir res’… Jo estava espantat i desorientat, no sabia per què m’havien detingut. Un em va donar un cop al clatell i un altre li va comentar que allà no em fes res, que hi havia càmeres.” En Roger explica que al cap d’un moment el van ficar dins l’ascensor, on van entrar quatre agents o cinc. “No el van fer pujar ni baixar, i la porta era oberta. Em van començar a donar cops amb la mà oberta, puntades de peu… Em van fer molt de mal. El més explícit ho van fer fora de la visió de les càmeres, però a la vista de la resta d’agents que anaven passant per allà. Després em van posar en un altre lloc sense càmeres i em van escorcollar amb males maneres. Jo duia un xiulet i me’l van esclafar.”

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

Després va ser traslladat a la comissaria de la Verneda, d’on més tard fou alliberat. “Dos dels agents que em van venir a buscar anaven de paisà, només amb la placa, i em van ficar en un cotxe gris sense distintiu de la policia. Duia les manilles posades, sense la seguretat i sense cinturó. Dos dels agents que anaven dins el cotxe m’havien fotut la pallissa. Durant el camí em deien ‘Per què us creieu tot el que diuen a la tele?’, ‘Per què sou independentistes?’” En Roger en aquell moment militava a Arran i estava implicat en els CDR, però aquell dia no havia anat a cap manifestació independentista i a més no portava cap símbol a sobre.

Explica que a la Verneda el tracte no va ser tan agressiu. “Vaig baixar del cotxe una mica coix perquè m’havien donat un cop molt fort. L’agent em va dir que segurament em feia mal perquè havia recolzat malament el peu, fent el discurs de ‘nosaltres no hem fet res’. Semblava que als agents de la Verneda sí que els havien d’amagar què havien fet; en canvi, a la prefectura, on la majoria no eren policies de Catalunya, no havien actuat així.”

El jove no va tenir una revisió mèdica fins hores després. La primera vegada que li ho van proposar, sota custòdia policíaca, va refusar-ho perquè temia que, amb els agents al costat, el metge no donés credibilitat a la seva versió. Després sí que va anar al CAP, on li van fer un informe de les lesions. “M’havien donat cops a la cara, a l’estómac, a l’esquena, a les cames… Però m’havien deixat poques marques. Saben com colpejar per no deixar rastre: amb les mans obertes, amb guants… Sí que em va deixar més marca la puntada de peu.”

Traves durant el procés judicial

En Roger considera que la jutgessa instructora, María Cristina Ferrando, ha posat traves a la investigació d’aquestes agressions. “Quan vaig declarar, en tot moment va posar en dubte la meva versió. Volia que m’equivoqués, una manera de fer que no ha estat igual per als agents. Els va arribar a demanar disculpes pel fet d’haver d’anar a declarar; els va dir que no volia que això passés. També ens ha estat difícil de presentar les proves; fins al cap de dos anys o tres, que hem pogut presentar l’informe mèdic i el testimoni dels meus amics. No ha estat possible de tenir imatges de cap mena perquè ens van dir que s’esborren al cap d’un mes o dos. La jutgessa ha provat d’arxivar el cas moltes vegades i denegar-nos proves, però l’Audiència Provincial ens ha donat la raó quatre vegades, dient que, si hi ha indicis de tortures o maltractaments, s’han d’investigar.”

Quant a les seves peticions de pena, tant la fiscalia com la defensa dels agents li demanen tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Sostenen que en Roger va insultar els agents i va desobeir-los quan li van demanar que s’identifiqués. També diuen que va apartar la mà d’un agent amb un cop brusc i que va fer escarafalls amb els braços. Tanmateix, reconeixen que cap agent no va rebre lesions. La defensa considera que aquesta versió no té credibilitat perquè en aquell moment a en Roger li retorçaven el braç, i ell també nega haver insultat ningú.

Amb tot plegat, el jove ha tingut sensació d’acarnissament i voluntat de venjança, pel fet d’haver posat una denúncia contra els agents. “Quan vam denunciar els agents, la fiscalia va augmentar la pena contra mi de dos anys a tres sense que hi hagués cap novetat; quan vam fer un escrit demanant-los presó i inhabilitació, de sobte els agents es van presentar com a acusació particular contra nosaltres, tot i que ja havien passat tres anys. Cada vegada que hem fet un pas, n’han fet un altre a la contra”.

“S’ajuden entre ells a vulnerar la llei”

En aquests cinc anys a en Roger li han passat moltes coses. Ha tingut temps d’estudiar una carrera, per exemple. Però la causa judicial sempre hi ha estat present, cosa que li ha causat inquietud. “Vas amb por a l’hora de militar i de fer segons quines coses. És molt arbitrari i tot depèn de si una persona considera que ets un delinqüent per motius polítics. S’ajuden entre ells a vulnerar la llei per a cometre accions que resten impunes i després ja els ajudaran les trampes burocràtiques i els jutges. Haurien de vetllar per garantir drets, no pas cometre il·legalitats.”

Però el jove diu que de mica en mica ha anat perdent la por i sentint-se més fort gràcies al seu grup de suport, Fora de Càmera –en referència al comentari de l’agent dins la prefectura– i també al suport de la seva família. Tanmateix, políticament sent un cert enuig: “Els partits independentistes s’han abocat a la reivindicació de l’amnistia i la lluita contra la repressió, però a l’hora de la veritat continuen les acusacions particulars de la Generalitat, han pactat els indults i hi ha acostaments al govern espanyol. Han passat de l’autodeterminació a l’amnistia, han desviat l’atenció cap aquí i a l’hora de la veritat no hi ha voluntat antirepressiva ferma ni estratègia. I això ens afecta a molts.”

El Roger assistirà aquest vespre com a testimoni a la concentració que es fa davant de la prefectura de Via Laietana. Aquestes concentracions denuncien les tortures comeses a la prefectura i reclamen que l’edifici es converteixi en un centre de memòria.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes