Un respecte per Perpinyà, que no serà un escenari i prou

«La presència de tothom, com més gent millor, a Perpinyà hauria de ser també la reivindicació com a país i del país sencer del paper cabdal en el procés cap a la independència»

Vicent Partal
13.02.2020 - 11:26
Actualització: 13.02.2020 - 12:26
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Assistesc, confesse que una mica estupefacte, a les polèmiques que apareixen en relació amb l’acte que el Consell per la República ha convocat a Perpinyà el dia 29. Sembla com si qualsevol excusa fos bona per a provar de rebentar un acte que té una gran importància per a tot el país, però sobretot, i d’això voldria parlar avui, per a Catalunya Nord.

Com és sabut, l’acte significarà el retorn a Catalunya d’una part dels exiliats. Del president Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, tots tres ara mateix eurodiputats. El conseller Lluís Puig, que ben sovint obri camins, ja va anar a Perpinyà fa pocs mesos, però aquell viatge –tan discret com arriscat– no es pot comparar amb l’abast que té aquest. Perquè ara la mobilització té una lectura singular: la de la victòria. L’acte de Perpinyà, per damunt de tot, és la plasmació de la derrota de les tesis espanyoles, la plasmació d’una de les grans victòries aconseguides d’ençà de l’octubre republicà. Els tres eurodiputats hi seran per a fer palès que tot allò que Espanya va dir i encara diu, que no serien eurodiputats ni tindrien immunitat parlamentària si no juraven la seua constitució a Madrid, no és cert. Com una punyada on més mal fa.

L’acte de Perpinyà, no es pot negar, té un component de furgar més encara en les contradiccions i de posar Espanya a lloc, de limitar i rebatre aquesta eufòria dels qui, embogits per la propaganda patriòtica, criden a tort i dret que el procés s’ha acabat. Durant la constitució del Parlament Europeu, Puigdemont i Comín no van poder entrar a l’estat francès perquè el govern de Pedro Sánchez ho tenia tot preparat per a segrestar-los i el TJUE encara no havia pres cap decisió. L’espanyolisme aquell dia esclatà de joia, convençut que ens acabaven de derrotar. I a Perpinyà els la tornarem. Ara la presència dels tres eurodiputats al sud més sud de l’estat administrat pels francesos és un missatge de victòria que tothom, ací, allà i més enllà, entén i sap calibrar perquè no pot ser més gràfic.

Dit això, però, Perpinyà no és un escenari i prou. De cap manera no és un escenari, com ho han estat Brussel·les, Madrid o Estrasburg durant aquests dos darrers anys. I pense que això ho ha de tenir en consideració tothom, més enllà del debat partidista o d’intencions que l’un o l’altre vulga fer sobre l’acte concret del dia 29. Com també em sembla que ha de ser un motiu extra per a anar-hi, per a ser-hi, per a formar part de la gran massa humana que durà a terme la manifestació més important de la història de la ciutat.

Perpinyà no és un escenari perquè Perpinyà és Catalunya. I per tant la responsabilitat que tots tenim, o hauríem de tenir, amb Perpinyà no és comparable amb la que puguem tenir amb qualsevol població estrangera, per més amiga que siga. Perpinyà no és cap excursió. El dia 29 no hauríem d’anar a Perpinyà tan sols a passejar-hi, a escenificar el suport als represaliats i a continuar reivindicant la llibertat i la república com ho faríem en qualsevol altre lloc. La presència de tothom, com més gent millor, a Perpinyà hauria de ser també la reivindicació com a país i del país sencer del paper cabdal en el procés cap a la independència. El reconeixement i l’agraïment per tot allò que han fet, per tot allò que fan i per tot allò que sabem que faran sempre que calga. I l’afirmació pública que ens volem un dia junts i lliures, deslliurats de tot poder aliè, siga quin siga. Per això crec que no hi hauria d’haver espai per a cap mena de polèmica interessada. Per això m’entristeix la irresponsabilitat dels qui sense dissimular gaire voldrien que l’acte fos un fracàs.

La gent de Catalunya Nord lluita de fa segles per mantenir la catalanitat del país i per restar lligada al seu espai natural, trencat a banda i banda pel Tractat dels Pirineus. La frontera artificial que ens separa ha vist passar gent de l’una banda a l’altra i instal·lar-s’hi, amb tota la naturalitat del món, quan les coses anaven mal dades a l’altre costat. Molts dels Angelets de la Terra acabaren a Olot, com molts dels de la retirada del 39 acabaren a Prada. És cert que la força de dos imperis enormes ens ha pressionat fins a extrems insuportables. Però també és ver que no ens han pogut trencar encara. I aquest serà el missatge que com més lluït, esclatant i magnífic siga l’acte del 29 de febrer més clar i contundent resultarà.

La proclamació de la república i el colp d’estat del 155 han revifat al nord una solidaritat i un suport cap al sud que ha esdevingut alhora un ferment insospitat per a ells mateixos, per al seu futur. I això es palesarà també el dia 29 amb la presència multitudinària de catalans del nord als carrers de la ciutat donant la benvinguda a casa a tres dels exiliats que reconeixen com a propis, perquè ho són, i que respecten com a propis, perquè ho són.

Aquell dissabte no tothom ‘pujarà’ del sud. Entre Perpinyà i la frontera occitana hi ha poc territori, però de segur que hi baixarà gent de Salses i del Barcarès, de Baó i de Sant Llorenç de la Salanca, de Ribesaltes, de Baixàs i de tantes altres poblacions. Desempallegada de polèmiques partidistes, de rumors i conxorxes més o menys interessades. Hi acudiran amb les quatre barres pel país que és seu i esperant que tot el país que és seu veja en Perpinyà, ni que siga per un sol dia, la seua capital. Que la senta pròpia i l’estime. Que la reconega com a capital de la llibertat que s’ha guanyat a pols el dret de ser.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
12.02.2020  ·  22:12

Serà un dia molt gran, per a Catalunya. Ens podrem retrobar tots, de tot arreu. Des del Nord fins el Sud. Serà una posada en escena internacional d’una evidència inqüestionable. Catalunya vol ser. I vol ser tota. I sí. És una pena que hi haja gent que preferiria que fora un fracàs. Em sembla un reflex de la impotència dels incapaços.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
12.02.2020  ·  22:21

Algun dia el pobles podran decidir lliurement el seu futur. Comencem pel Principat, que ho tenim a tocar històricament. Després esperem que la Catalunya Nord, el País Valencià i les Illes Balears puguen fer el mateix. No sé si ho veurem tot, però tal vegada si la UE es converteix en un espai de llibertat i de democràcia plena, que conjugue estats i nacions com democràticament i lliure es decideixi, en unes dècades es pugue fer realitat.

Francesc Gilaberte
Francesc Gilaberte
12.02.2020  ·  22:22

Molt ben dit Vicent! Els catalans del Nord en general i Perpinyà en particular mereixen l’escalf i admiració de tots els Països Catalans i aquest acte serà fabulós i marcarà un punt d’inflexió !!*!!

francesc felip
francesc felip
12.02.2020  ·  22:48

Confio en que el President Puigdemont tingui uns plans B, C, D I E per no ser segrestat pels “cuerpos de seguridad del estado-psoe”. Potser no ho faran els francesos, però els d’aquí en son ben capaços basant-se en ves a saber quina llei decimononica entre els dos països.

Quim Paredes
Quim Paredes
12.02.2020  ·  22:48

Els qui poden rebentar l’acte són els polítics, fa pena que ja estiguin en campanya i segur que no dubten de l’oportunitat que els ofereix Perpinyà. Tenim il·lusió i hi anirem, però és ben clar que no tenim suport polític i més va més anem de mal borràs. Moltes incerteses en la decisió de la Júlia Taurinyà, jo crec que ella no passa pel fet que els polítics instrumentalitzin l’acte. Seguim el nostre camí …

Gemma R.
Gemma R.
12.02.2020  ·  22:49

Ja ho dèia Dalí: ” Perpinyà capital del món” o com a mínim símbol dels Països Catalans. Nosaltres hi serem. Els que volen reventar l’ acte ,ja fa temps que no em representen. I no ho dic contenta, ans al contràri. Però mai m’ he sentit culpable de qui decideix legítimament deixar-me anar de la mà i seguir el seu camí. El meu segueix essent la independència de Catalunya. Els desitjo sort en els seus nou-trobats camins autonomistes. Ara bé, qui avisa no és traïdor, abans veuran la independència malgrat ells, que l’ Espanya federal que tornen a creure possible. Sense rencúnia ho dic.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
12.02.2020  ·  23:02

Anirem a Perpinyà a descarregar adrenalina, Sr Partal. Però, sincerament, no crec que serveixi per gaire més
Si el Sr Puigdemont no va poder complir les promeses fetes a casa, no crec que ho pugui fer des de fora. Tocar els nassos als seus/nostres enemics si que ho fa, però poca cosa més

Joan Pagès
Joan Pagès
12.02.2020  ·  23:06

Perpinyà és Catalunya. I tant. Cada cop hi vaig més d’ençà del 2017. Per agraïment, perquè és una ciutat més del país, perquè ens van ajudar, i perquè hi hauríem d’anar sovint tothom a fer “gasto” i a connectar amb els catalans del Nord (encara que molts encara parlin francès). Només espero que els dirigents i corifeus de determinats partits i partidets no es dediquin a anar despotricant contra els nostres eurodiputats i s’hi sumin per a fer-la ben grossa. (Després diran que és un acte electoral de JxCat, i potser per això criden a no anar-hi, per poder dir-ho).

Rosa Gispert
Rosa Gispert
12.02.2020  ·  23:22

Si, senyor Partal l’anada a Perpinyà és una victòria de Catalunya, la del nord, la exiliada, la que vindrà del sud, la que no es deixa vèncer, la que vol resistir i seguir lluitant i la que no es deixa endur per mesquineses dels que tenen més enveja que no pas victòries a oferir.

Perpinyà serà un gran èxit. Segur.

Alejandro Mulero
Alejandro Mulero
12.02.2020  ·  23:33

Hem de ser-hi tots. El món ens mira. Al marge dels partits. Omplim Perpinyà i després parlem. Tenim la clau. Tots a Perpinyà!!!!!

Fèlix Arias
Fèlix Arias
13.02.2020  ·  00:03

Benvolgut director,
Fas bé en recordar-nos que, efectivament, no anem a una ciutat amiga a expressar-nos i a deixar constància de la nostra lluita. El dia 29 no anem d’excursió, anem per feina i… juguem a casa!
Abraçada ben forta i el desig d’una ràpida recuperació. Paciència amb les dolències i molts ànims per seguir amunt, ben amunt!

Ramon Perera
Ramon Perera
13.02.2020  ·  00:56

Quan em va arribar la primera informació sobre l’acte de Perpinyà no m’ho vaig haver de pensar dues vegades per decidir que hi volia anar. Pels comentaris que corren sembla que hi anirem molta gent. Espero que així sigui. Aquí la quantitat serà important.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
13.02.2020  ·  05:10

Bon dia! Sr. Partal
Serem moltes i molts a Perpinyà no en tinc cap dubte. Els que voldrien que no hi fóssim es quedaran amb les ganes, i tant.
Els fets de l’1O i el grotesc judici amb la injusta i venjativa sentència, més les múltiples causes obertes i les nombroses multes d’inventades penalitzacions NO LES OBLIDEM, NO.

Per tant, anirem a PERPINYÀ i farem pinya per a seguir endavant.

Tossudament i persistentment continuarem fins a la LLIBERTAT de tots i totes.

Endavant, sempre endavant!

Joan López
Joan López
13.02.2020  ·  05:58

La proximitat(194 km) farà que molts anem-hi. Jo aniré amb el cotxe plé (5) i portaré la meua estelada que ja va ser-hi també a Bruseles i madrid. O faig per mi o faig perque pertany ancare a aquet estat podrit m’ofega,o faig per dir ben alt que als catalans no som espanyols, o faig per donar mes força al consell per la republica. O faig per dignitat. I si també o faig per el , al nostre president:Puigdemont !!!

Albert Miret
Albert Miret
13.02.2020  ·  06:39

El 29, tots cap a Perpinyà a rebre a terra catalana al nostre President i als dos consellers del Parlament de Catalunya i ara també del Parlament d’Europa, mal que els pesi als nostres enemics, els de sempre i als nous. Als que els agradaria que fos un fracàs, sento dir-los a les cúpuletes dels partidets, que en lloc de fer política pel país feu baralletes mones jugant estúpidament amb els desitjos de qui us va votar, que molta de la gent que serem allà serem gent orfe de partidet, orfes voluntaris, farts ja de tanta xorrada i tanta ceguera voluntària. El dia 29, haureu de veure com i amb quina intensitat passem de vosaltres i de les vostres fòbies i rabietes criaturils i manifestem la nostra alegria i el nostre TRIOMF a pesar de la vostra absurda insistència a adorar al botxí.

Carles Serra
Carles Serra
13.02.2020  ·  06:58

I tant Partal que hi seré; els germans del Nord de Catalunya també tenen un problema semblant com en el Principat; el govern de París, els te deixats (abandonats ) sense inversions, els que parlen català se’ls hi diu (patua) i també els hi envia tota la immigració; només cal anar pels seus carrers i pobles i veure aquesta realitat

Júlia Laforga
Júlia Laforga
13.02.2020  ·  06:59

Jo també aniré a Perpinyà per honorar la gent del nord. S’ho mereixen molt. I per materialitzar els PPCC, i tan que si. I hi aniré des de la comarca de la Llitera, a la Franja de Ponent, o el que és el mateix: de punta a punta dels PPCC i també m’hauré d’alçar ben d’hora i ho faré convençuda.
Entenc molt bé la dimensió del que suposa per ells. Només puc somiar un dia hipotètic a Fraga, a Tamarit o a Vallderroures, per dir-ne només tres, si es pugués fer un acte conjunt, ni que fos infinitament més húmil. Però nosaltres, ara, estem més aprop de la desmemòria que de la dignitat.

Victor Serra
Victor Serra
13.02.2020  ·  07:51

El de Perpinyà és un acte important i esperem ser-hi per demostrar que la nostra lluita continua. Però, i l’endemà què ? No n’hi ha prou de fer aquesta mena d’actes si després no hi ha unitat per seguir una estatègia més o menys compartida entre tots els actors per anar endavant.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
13.02.2020  ·  07:55

I anirem per moltes raons, per germanor i també per gratitud perquè de Catalunya Nord van venir les urnes.

Secundí Mollà
Secundí Mollà
13.02.2020  ·  08:20

Des de Tavernes de la Valldigna, Països Catalans, també hi acudirà gent a l’acte. Volem el país, el volem nostre i el volem sencer.

Jordi Isern
Jordi Isern
13.02.2020  ·  08:27

Excel·lent article. Crec que serem molts més dels que es diuen, ho veig en el meu entorn, molta gent hi anirà. De la meva família gairebé tots.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
13.02.2020  ·  08:55

Tot molt cert! Ja he dit altres vegades que el que li hem d’agrair al procés eternament és aquesta sensibilització, aquest despertar envers la realitat del país. Això va des de constatar l’opressió de la llengua oculta sota una molt incomplerta normalització lingüística fins a a donar-nos que el país va més enllà del Principat.

Deixi’m però afegir una mica d’aigua al vi dient també que no m’agrada gens la “participació” del PDECat de Mas en l’espai del Consell de la República. Són especialistes en intoxicar els espais amb partidisme. El Consell de la República té molt de potencial, però no guanyarà en credibilitat si no manté a ratlla els tentacles dels partits.

Josep Salart
Josep Salart
13.02.2020  ·  08:56

L’editorial, a les seves primeres ratlles diu:

……………..és l’acte que el Consell per la República ha convocat a Perpinyà el dia 29.

Doncs això i per això estarem allà. Transversalment hem de ser-hi tots i “els polítics de partit no cal que vnguin”, els polítics de país han de ser-hi i tots junts volem sentir del Consell les pautes a seguir.

L’ 1 d’octubre ens vàrem convèncer tots de que no podía haver-hi cap mort damunt la taula i tot seguit ens vàren dir veus interessades, i mentint, que no anèssim més endavant. Em remeto als senyors Urkullu i Tusk, per posar dos nefastos exemples d’interès al servei del confort i dels diners.

A partir del 29 a Perpinyá, NO pararem.

Ps. Ajudem a tothom de les terres de l’Ebre i Lleida perquè puguin venir ¡¡¡¡¡

Carles Amela
Carles Amela
13.02.2020  ·  09:00

Totalment d’acord, Sr. Partal!
Tothom a Perpinyà!!!

Jaume Bosch
Jaume Bosch
13.02.2020  ·  09:00

Ja ho diu bé ‘reconeixement i agraïment per tot allò que han fet, per tot allò que fan i per tot allò que sabem que faran sempre que calga.’

Merci, com diem els del nord del sud.

Jaume Asens
Jaume Asens
13.02.2020  ·  09:20

Aniré a Perpinyà pel mateix motiu que vaig votar l’u d’octubre. Per demostrar que la voluntat de la gent és la que ha de marcar el camí.

Pep Agulló
Pep Agulló
13.02.2020  ·  10:14

El 29-F FITA DE VICTÒRIA

Penso que podríem encunyar el nom de “l’esperit de Perpinyà” com símbol de la lluita per la república catalana d’uns països catalans lliures, descontaminat de qualsevol partidisme. Els germans del nord varen treballar de valent braç a braç amb la gent del sud per fer efectiu les urnes de l’1-O. Això és impagable perquè és solidaritat pura per uns objectius comuns…

El 29 ens trobarem primerament amb els germans del nord, amb els exiliats, amb Puigdemont i els altres eurodiputats però sobretot amb el Consell per la República, una institució transversal que és el nostre far, el nostre front de lluita a l’exterior.

PS. Hi ha independentistes que s’estimen més abraçar-se amb les esquerres unionistes en compte dels exiliats i dels germans de la Catalunya del Nord, silenciant el Consell per la República. Això també és un símbol estúpids…

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Joaquim L’Optimista
Joaquim L’Optimista
13.02.2020  ·  11:05

Sr Partal, tengo 83 años yuna aorta de 5,4cms, mi esposa esta asustada porque ve que quiero ir a Perpinya desde Mollerussa y en autocar, pero si Dios quiere, pienso ir a Perpinya para agradecer a mis hermanos del Nord todo el apoyo que nos brindan y que ellos tienen que ver que no estan nunca solos. Dar gracias a la gente del Sur, que van a venir y tienen el camino mas largo, por tanto mas valor para ellos ir a Perpinya. Desde el 2010 que he ido a todas las manifestaciones que la ANC ha organizado, menos la ultima que mi salud me lo impIdio, espero que no vuelva a suceder, ver a nuesros exiliados encabezados por el MHPresidente de la Generalidad, es para mi una oprtunidad que ojala no sea la ultima, Todos los catalanes que desean una REPUBLICA INDEPENDIENTE DE CATALUNYA, Seguro que el dia 29 de febrero estaremos ahi. VISCA CATALUNYA LLIURE..

Montserrat Puig
Montserrat Puig
13.02.2020  ·  11:20

Totalment d’acord amb tot el que diu, Sr. Partal.

Gracies. Crec que un article així ajuda molt a l’objectiu que tenim: la Independència de Catalunya i de tots els Païssos Catalans .

L’acte de Perpinyà serà un èxit. I a més enforteix el Consell per la República, que ara és l’eina més valuosa que tenim.

I ens uneix amb els catalans del Nord.

Per tot això hi aniré.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
13.02.2020  ·  12:08

L’article parla de Perpinyà, però la foto és de Barcelona. Per què?

Lluis Molist
Lluis Molist
13.02.2020  ·  12:23

Com actuarà la policia espanyola i francesa a la frontera ??? em preocupa molt. !! Em dono compte que molts autocars marxen de les seves poblacions d’origen a la mateixa hora. Pot haver col·lapse.

Problemes segurs !!

Alfred Piqueras
Alfred Piqueras
13.02.2020  ·  12:35

els problemes ja els solucionarem, però convocat pel Consell per la república, hi serem segur com sigui.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
13.02.2020  ·  14:12

Catalans tots, els d’una banda de les muntanyes i els de l’altra. Aprofitem per manifestar qui som i que volem, la nostra dignitat no admet transaccions polítiques. Quina llàstima que tot el govern dinamitat no s’exiliés alhora i actués com li demanàvem els ciutadans, però encara son a temps… el tren s’ha posat en marxa.

Berta Carulla
Berta Carulla
13.02.2020  ·  15:34

Sr. Paredes, sap molt greu això de la Júlia Taurinyà, però en som uns quants a les xarxes que hem estat blocats per ella, per denunciar que el tema de la immigració ens supera. No som racistes ni feixistes ni xenòfobs però ella ens va blocar dient que sabia molt bé el que era el racisme perquè ho veu diàriament a l’estat francès. Ni es pot comparar una nació sense estat que rep el 80% dels menors migrats no tutelats que arriben a tot l’estat. Per designi d’aquest estat, és clar. Ahir vaig haver d’anar a Vic i una senyora m’explicava que la burla arriba a tal grau que amb la senyora (vella)a terra després que li arrebasséssin la bossa els joves (migrants) van esperar l’arribada dels Mossos per donar-li una última patada abans de fugir, perquè tenen impunitat total, per menors i per migrants. La norma. No és sent políticament correctes que solventarem la qüestió sinó que la solventarem parlant-la i afrontant-la i anomenant les coses pel seu nom. No es pot comparar un estat francès sobirà i hegemònic culturalment que una nació petita com Catalunya sense estat; i l’estat del qual depèn maldar històricament, ferotgement, i encara avui (aquesta política de migració ho certifica) per diluir la cultura catalana i obligant-nos a conviure amb el caos, de tota manera que té a l’abast. No és el mateix i cal que estiguem alerta perquè si no ens espera un futur ben fosc. El que vull dir és que cal aprofundir molt per a poder comprendre. No és comparable i no es pot tenir la pell tan fina. Caldria rebutjar el caos fins que tinguem el control dels recursos i els medis. Altra cosa seria viure eternament en l’agonia perquè mai ens en sortirem. Si qui senyala el problema és til.ldat de racista i ens mantenim dividits ideològicament perquè agents comparen coses incomparables, o segueixen consignes interessades, o per desconeixement, ignorància, postureig, el que sigui…

No dic que na Júlia T. hagi dimitit per res relacionat amb això. El que dic és que negava una visió important i compartida de part del país (en un assumpte concret, d’acord) i que negant-se-la es negava també a una part de si mateixa.

A tothom que aneu a Perpinyà us desitjo una jornada inolvidable i molt profitosa.

Gràcies per tota aquesta il.lusió que transmet i comparteix, sr. Partal.

Jaume Riu
Jaume Riu
13.02.2020  ·  19:10

ESTAR A LA POLÍTICA
Ni oblit ni perdó…
Ep!, quan diem això també ens referim als partits polítics d’aquí, que no han sigut capaços de superar la política de partit.
Afortunadament encara tenim referents de líders i agrupacions que NO SÓN polítics, encara que ESTÀN a la política per portar Catalunya a ser un estat independent en forma de república.

Roser Caminals
Roser Caminals
13.02.2020  ·  19:27

Sr. Pigrau: és més probable que es compleixin promeses fetes a fora que fetes a dintre.
L’admiro per anar-hi, malgrat l’escepticisme.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes