08.05.2020 - 21:50
|
Actualització: 08.05.2020 - 22:47
Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.
Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.
En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.
Què ha passat avui?
El govern espanyol ha acabat cedint a la pressió de la Generalitat de Catalunya per a fer un desconfinament basat en les regions sanitàries i no pas en les províncies, com volia imposar la Moncloa, i ha fet marxa enrere. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha validat una part de les propostes que han fet els governs del país, i també ha deixat a les seves mans les possibles variacions en les franges horàries per a sortir a fer esport, passejar o amb la canalla. D’aquesta manera, passaran a la fase 1: Mallorca, Menorca i Eivissa, tal com havia sol·licitat el govern de les Illes, que s’afegeixen a Formentera, que ja hi era; d’una altra banda, deu dels vint-i-quatre departaments sanitaris del País Valencià: Vinaròs, Requena, Xàtiva-Ontinyent, Gandia, Alcoi, Dénia, la Marina Baixa, Elda, Oriola i Torrevella. I també la Franja de Ponent en ple i les regions sanitàries de les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu i Aran. En aquesta guia, podeu consultar les ciutats i territoris del país que avancen a la fase 1.
El Consell havia demanat que el País Valencià en bloc avancés de fase, però finalment la majoria roman a la fase 0, com a mínim, una setmana més. Passa igual amb la resta de regions sanitàries de Catalunya, que no reuneixen encara les condicions per a avançar i, de fet, a Barcelona i l’àrea metropolitana les fases poden endarrerir-se força, com indiquen les dades. Catalunya Nord també entrarà en una fase de desconfinament molt avançada.
Tampoc Madrid no avançarà en el desconfinament, després de l’escàndol de pretendre avançar de fase sense tenir en compte criteris de salut pública. Dimecres, el govern de la comunitat, format pel PP i Ciutadans i amb el suport de Vox, havia enviat un informe sense signar al Ministeri de Sanitat espanyol, cosa que va fer que ahir dimitís la secretària general de Salut Pública.
En l’àmbit polític, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat al president del parlament, Roger Torrent, que convoqui un ple extraordinari sobre la gestió de la crisi del coronavirus. A Madrid, Ciutadans s’ha obert novament a negociar el pressupost espanyol amb el govern del PSOE i Unides Podem, en un intent de guanyar protagonisme i situar-se al centre del tauler després del fracàs del 10-N. El gir d’Inés Arrimadas, ratificada com a dirigent del partit fa poques setmanes, s’ha guanyat fins i tot l’elogi del vice-president segon espanyol, Pablo Iglesias, qui considera ara Ciutadans la ‘dreta civilitzada’. Per la seva banda, ERC reclama al govern espanyol que no fugi de la majoria d’esquerres que va fer president Pedro Sánchez al gener. En l’àmbit comunitari, l’Eurogrup ha aprovat finalment l’accés dels estats europeu al fons de rescat per a fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia.
Quin és el recompte actual d’afectats i morts?
A tot el món, les darreres xifres són de 3.982.984 casos confirmats i 274.578 morts. Del total de casos, 1.373.935 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.
Els estats més afectats són:
—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.308.602 casos i 77.904 morts.
—L’estat espanyol, amb 260.117 casos i 26.299 morts.
—Itàlia, amb 217.185 casos i 30.201 morts.
—Regne Unit, amb 211.364 casos i 31.241 morts.
—Rússia, amb 187.859 casos i 1.723 morts.
—L’estat francès, amb 174.791 casos i 26.230 morts.
Als Països Catalans hi ha 76.908 casos, 44.476 altes i 12.654 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].
—Al Principat, 60.404 casos, 34.117 altes i 11.050 morts (397 casos, 438 altes i 85 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 13.507 casos, 8.181 altes i 1.321 morts (196 casos, 171 altes i 6 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.935 casos, 1.374 altes i 202 morts (6 casos, 29 altes i 1 mort més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 310 casos, 267 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 752 casos, 537 altes i 47 morts (11 altes més que no ahir)
*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.
La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘Més dificultats per a obtenir finançament’
Aquest matí, el BCE ha fet públics els resultats de la darrera enquesta sobre l’accés de les empreses al finançament, i les pimes de la zona euro assenyalen una reducció de la xifra de negocis (en termes nets, d’un -2%, davant un +20% els sis mesos anteriors). És la primera vegada que s’informa d’un descens de les vendes des de començament del 2014. També indica un retrocés acusat dels beneficis del -15% –en comparació amb el -1% de l’enquesta anterior–, que ha estat generalitzat en tots els països i sectors. L’enquesta es refereix al període comprès entre l’octubre del 2019 i el març del 2020.
Cal dir que les respostes de les pimes en relació amb les expectatives de disponibilitat de finançament extern són útils per a calibrar l’impacte de la pandèmia del coronavirus en el futur immediat. En conjunt, arreu mostren un deteriorament significatiu de les expectatives de disponibilitat de préstecs bancaris a la zona euro (-11%, davant el +4%), però amb diferents graus de deteriorament entre països. Com a reflex de la gravetat de la pandèmia del coronavirus en diferents països, el deteriorament més gran, en termes nets, ve assenyalat per les pimes italianes (-13%, des del +9%), seguides de les franceses i espanyoles (-9% i -12%, davant el +8% i el -1%, respectivament).
És oportú assenyalar que l’objectiu de l’enquesta del BCE sobre l’accés de les empreses al finançament és proporcionar informació sobre els canvis registrats en la situació financera de les empreses i documentar les tendències observades en relació amb la necessitat i disponibilitat de finançament extern. El BCE diu que l’enquesta es va fer entre el 2 de març i el 8 d’abril de 2020. I afegeix que, malgrat les dificultats per a fer-la, a causa de la propagació del coronavirus a tot Europa i la disrupció associada de l’activitat de moltes empreses de la zona euro, l’enquesta es va fer amb èxit.
Vet aquí, doncs, que l’estat espanyol és el segon estat on les pimes tnen més dificultats per a aconseguir finançament, cosa que s’aparta del que diuen les autoritats espanyoles, que presenten una situació gairebé inversa de la que reflecteix l’enquesta del BCE. Molt més a prop d’aquesta enquesta internacional es col·loquen les xifres que la Pimec ha fet públiques aquest matí com a resultat de l”Enquesta empresarial sobre els crèdits ICO avalats. Condicions de finançament de la línia de crèdits Covid-19′, feta entre pimes i autònoms catalans entre els dies 21 i 27 d’abril. La dada més esfereïdora de l’informe és que, en relació amb una de les mesures específiques més importants pel govern estatal, com és la línia d’avals ICO per un import de fins a 100.000 milions d’euros, constata que un 36,6% del finançament a pimes i autònoms s’ha destinat a renovar operacions i no pas a aportar nova liquiditat.
Particularment, això em sembla una barbaritat. Veient la situació real del finançament de les pimes, reflectida en l’informe, el president de Pimec, Josep González, ha anunciat que havia demanat en una carta a la ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital espanyola, Nadia Calviño, d’introduir un tram de la línia d’avals especial per a pimes amb facturació inferior a 10 milions d’euros que prevegi un termini a sis anys, una garantia del 90% i un interès fix de l’1,5% sense comissions ni contrapartides, entre altres qüestions, en forma de préstec amb 12-18 mesos de carència, destinat íntegrament a nou finançament, i amb termini d’abonament màxim de tres dies des de la data de signatura per a les operacions en general i immediat per a operacions fins a 100.000 euros.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció sobre els crèdits ICO és que l’aplicació de l’esquema de garanties presenta distorsions centrades en formes i terminis no adequats per a pimes i autònoms i en aplicacions a renovacions de préstecs en percentatges excessius. ‘Les condicions en termes de tipus d’interès i comissions no reflecteixen en tots els casos la disponibilitat de garantia per a l’entitat’, ha comentat el directiu de la patronal catalana, Pere Cots. Tenint en compte que la Unió Europea, dins el marc temporal d’ajuts, marca l’objectiu d’assegurar liquiditat i accés al finançament als beneficiaris, especialment pimes, l’informe destaca que les microempreses, les petites i les mitjanes i els autònoms han sol·licitat finançament per un import mitjà de 195.000 euros, xifra que representa un 9,3% del volum total de la seva facturació mitjana. Sobre la modalitat d’aquest finançament, la més formalitzada ha estat el préstec a cinc anys, sol·licitada en un 73,0% de les operacions realitzades.
Per altra banda, veient els resultats obtinguts a l’enquesta, González ha lamentat que un 15,9% de les operacions tancades de les pimes i autònoms hagi servit per a compensar altres productes financers que ja tenien concedits amb anterioritat, la qual cosa ha fet que un 36,6% del finançament contractat s’hagi destinat a renovacions i no pas a nova liquiditat, com acabo de comentar. D’altra banda, també s’ha mostrat molt crític que a un 88,8% de les pimes i autònoms se’ls hagi aplicat comissió d’obertura en el finançament subscrit –d’una mitjana d’un 0,37%– i a un 80,5% una comissió d’amortització anticipada, d’una mitjana d’un 1,00%. A més, ha emfatitzat que les entitats financeres ha obligat un 11,5% de pimes i autònoms a contractar productes accessoris a l’hora de formalitzar les operacions, entre els quals destaquen les assegurances de vida.
Per últim, l’enquesta assenyala que els bancs tarden massa a fer efectius els crèdits una vegada està tot signat i aprovat. ‘Les pimes i els autònoms tarden dotze dies, de mitjana, a rebre l’abonament dels préstecs des de la signatura dels contractes’, diu l’informe.
No anem bé. Parlem d’urgència i de la necessitat de no trencar la cadena de pagaments per no empitjorar les coses i anem a pas de tortuga. Si ja em sembla impresentable que el 36,6% de les operacions siguin de refinançament, no m’ho sembla menys el cobrament de comissions i el retard en la posada a disposició del crèdit a uns clients –pimes i autònoms– que són amb l’aigua al coll i la majoria dels quals no pot treballar per motius de força major. O aquí algú es pren seriosament aquest fet o prendrem més mal que no ens tocaria. Sembla que les autoritats no donin importància a això que fa setmanes que pimes i autònoms denuncien i que no es tingui en compte el mal irreparable que es pot fer al teixit empresarial català.
La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:
– VilaWeb: [DADES] La regió de Barcelona concentra més de dos terços dels casos i morts del país aquests darrers dies
– Vox: Totes les converses sobre la reobertura haurien de ser sobre els tests (en anglès)
– Infobae: El pla de tres passos d’Austràlia per reobrir el país després del coronavirus (en castellà)
– CNN: Els dos estats que mostren que la vida fora del confinament no és el que la gent es pensa (en anglès)
– Ouest-France: Hem de tenir por a una segona onada? (en francès)
– BBC: Tempestes de citocines: quan el cas s’ataca a si mateix (en anglès)
– Clarín: Les ‘veritats’ que han anat caient en els primers quatre mesos de coronavirus en el món (en castellà)
– The Guardian: L’OMS dóna suport amb condicions als assaigs dels vaccins de la Covid-19 que infecten persones (en anglès)
Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?
– Tres regions de Catalunya, deu del País Valencià i Menorca, Mallorca i Eivissa, a la fase 1 del desconfinament
– Guia: quines ciutats i territoris estan en cada fase del desconfinament del coronavirus
– La Comunitat de Madrid pretén d’avançar el desconfinament relegant els criteris de salut pública
– Els estats europeus podran accedir al fons de rescat contra la Covid-19 sense vigilància de la troica
– Torra demana a Torrent que convoqui un ple específic sobre la gestió del coronavirus
– El Visa Pour l’Image confirma la celebració de l’edició d’enguany
– Ciutadans s’ofereix ara a pactar el pressupost amb el govern de Pedro Sánchez
– L’edat i el sexe són els principals factors associats a l’hospitalització per la Covid-19
– Els estats europeus podran accedir al fons de rescat contra la Covid-19 sense vigilància de la troica
– Montse Bassa: ‘Trobo llastimós que uns altres independentistes ens ataquin’
– Alejandra Ferrer: ‘Formentera és el laboratori d’allò que passarà arreu de l’estat’
– #TuEncensLaCultura: la cultura de proximitat fa un crit d’alerta a la societat
– Grups de conversa: confinats, però ben vius
– Barcelona obre les platges per a fer esport
– El Feslloc manté les dates previstes i s’adaptarà per complir les mesures de seguretat per la Covid-19
– Cesk Freixas: ‘Els treballadors de la música estem desprotegits, i en tenim part de culpa’
– [Recull fotogràfic] Les imatges de la setmana al país
– Jocs d’estar per casa (21): els jocs de matemàtiques
Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:
– La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
– Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
– Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)
