El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

La xifra d’infectats per coronavirus 2019 a tot el país ja ha superat els cent mil (100.092). La majoria són al Principat, on fins ara se n’hi han registrats 77.364, i en menor mesura al País Valencià, on se’n compten 19.177. Llevat de les Illes Balears, on el total és de 2.378 casos, a la resta de territoris no s’arriba al miler de casos (861 a Andorra i 315 a Catalunya Nord). El principal focus actiu de la malaltia al país és la comarca del Segrià, on, d’ençà que el dissabte dia 4 es va decretar el confinament perimetral, els casos han augmentat exponencialment. Aquests darrers deu dies hi ha hagut vora mil contagis, i han anat augmentat ràpidament fins a arribar al pic de divendres, amb 181 casos.

Justament, la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, ha informat que l’ampliació de les restriccions del Segrià que abans-d’ahir havia tombat la jutgessa de Lleida entrarien en vigor avui a mitjanit; recordem que el govern ha aprovat un decret llei contra els rebrots. Contra allò que s’havia especulat, finalment no serà un confinament domiciliari, tot i que ‘es demana que se surti de casa només quan sigui estrictament necessari’. A la comarca del Segrià hi haurà, així doncs, dos confinaments perimetrals: el que resseguirà la comarca i el dels vuit municipis que romandran tancats, tret de desplaçaments de treballadors i serveis essencials. El brot que alarma ara les autoritats sanitàries és el de l’Hospitalet del Llobregat, on ja ha començat la transmissió comunitària, com al Segrià.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 13.334.813 casos confirmats i 577.848 morts. Del total de casos, 7.781.380 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 3.504.564 casos i 138.637 morts;
–el Brasil, amb 1.895.555 casos i 73.161 morts;
–l’Índia, amb 934.565 casos i 24.301 morts;
–Rússia, amb 739.947 casos i 11.614 morts;
–el Perú, amb 330.123 casos i 12.054 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 303.699 casos i 28.409 morts.
*A l’estat francès hi ha 172.377 casos i 30.029 morts.


Als Països Catalans hi ha 100.092 casos, 60.781 altes i 14.415 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 77.364 casos, 40.239 altes i 12.624 morts (avui s’hi han afegit 745 casos, 19 altes i 3 morts);
–Al País Valencià, 19.177 casos, 17.439 altes i 1.476 morts (avui s’hi han afegit 37 casos nous de PCR i 63 altes);
–A les Illes, 2.378 casos, 2.021 altes i 229 morts (avui s’hi han afegit 1 cas, 11 altes);
–A Catalunya Nord, 315 casos, 279 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 861 casos, 803 altes i 52 morts (avui s’hi han afegit 3 casos).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘La construcció llança un SOS’

La Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) ha fet pública aquest matí una nota sobre l’evolució de la contractació pública el primer semestre que, és tot un SOS del sector, si no es redreça la situació amb celeritat. I posa en solfa la realitat: toca la part més colpidora i pròxima, tot recordant, per una banda, que el primer de juliol encara hi havia a Catalunya 7.851 expedients de regulació temporal d’ocupació, que afectaven 45.747 treballadors del sector de la construcció, cosa que equival a una tercera part del total d’afiliats del sector al règim general de la seguretat social; i, per una altra, que les empreses necessiten mantenir la seva activitat per a preservar l’ocupació. Aquesta dada triplica la taxa mitjana de Catalunya de treballadors en ERTO sobre afiliats, que és de l’11,5%, la tercera en importància dins l’estat espanyol.

Evidentment, aporta xifres sobre la realitat actual. La licitació oficial d’obres a Catalunya ha disminuït, del gener al juny del 2020, d’un 49% respecte del mateix període de l’any passat, i ha arribat a 496 milions d’euros, tant en edificació com en obra civil. Si continua aquesta tendència la resta de l’any, la licitació pot atènyer els mil milions d’euros, aproximadament una quarta part de la mitjana de la sèrie històrica d’aquests darrers vint anys (3.750 milions d’euros constants anuals), amb la qual cosa seríem al mateix nivell dels pitjors anys de la crisi precedent. L’extrapolació per a tot l’any que fa la CCOC és senzillament esfereïdora.

I tampoc no va pas millor l’altra gran branca de treball del sector públic, els serveis prestats a comunitats. Les dades són concloents. La licitació de serveis que són d’interès de les empreses constructores i els seus grups ha estat, del gener al juny del 2020, d’uns 335 milions d’euros. Això vol dir un 44% menys que no pas el 2019, quan es va licitar per un import de 600 milions d’euros en el mateix període. De totes maneres, en aquest cas, Joaquim Llansó, president de la CCOC, diu que és un fet més habitual. ‘Quan un any hi ha una licitació important, com l’any passat a Barcelona, el següent hi ha una baixada’, m’explica.

En definitiva, els contractistes veuen el sector abocat una altra vegada a una difícil situació, comparable a la dels anys 2008 i següents. Com es pot millorar la perspectiva? Recorden que una de les mesures més eficaces i de ràpida aplicació per a reactivar l’activitat, una vegada represes totes les obres públiques aturades, és avançar les licitacions futures i que el conjunt de les administracions públiques, europees, estatals, autonòmiques i locals, dissenyin d’una manera coherent els plans de reconstrucció (en línia amb el Pacte Verd Europeu de la UE) a fi que es faci un esforç inversor planificat, recurrent, ordenat i prioritzat d’acord amb el retorn econòmic, social i ambiental. ‘Alguns ajuntaments ens han promès que avançaran licitacions futures, però ja veurem si finalment ho fan. És important que els deixin destinar els superàvits a inversions públiques, com hospitals, CAP…’, diu Llansó.

També recorden, com acostumen a fer al final de la nota, que l’obra pública a Catalunya és una inversió amb un gran retorn econòmic i social. La construcció és, dels deu principals sectors de l’economia catalana, el que més activitat genera en els altres. Té un multiplicador de l’1,92, és a dir, cada milió d’euros demanat a la construcció indueix la producció d’1,92 milions d’euros al conjunt de l’economia. I es destaca també que la construcció és dels sectors que crea més ocupació per cada milió d’euros invertit –dels 14 llocs de feina en obra civil fins als 56 en rehabilitació–, i ocupa tècnics d’alt nivell, però també molt de personal altament qualificat per al seu ofici, però amb escassa formació, motiu pel qual llur inserció laboral és molt difícil.

Molt lligat amb aquestes demandes, avui informa el Tot Barcelona que el dirigent d’ERC a Barcelona Ernest Maragall ha demanat al govern municipal d’Ada Colau que reactivés les obres dels districtes incloses en el pressupost aprovat al gener i de les quals no es pugui acreditar que s’aturessin per les mesures sanitàries. ERC vol que, en aquests casos, la inversió que va romandre en suspens no es retalli i es reincorpori al pressupost. Considera que les inversions previstes als barris i districtes ‘són d’especial rellevància per l’impacte positiu que generen en el seu entorn’. Cal recordar que ERC va presentar al·legacions a la modificació del pressupost del 2020, que té per objectiu destinar 90 milions d’euros a pal·liar els efectes del coronavirus.

I també, lligat amb la construcció, avui hem sabut els indicadors de clima empresarial que fan la Cambra i l’Idescat amb expectatives per al tercer trimestre. D’acord amb aquestes dades, el sector va força alineat amb la resta, llevat de l’hoteleria. Les respostes negatives dels empresaris dels sectors analitzats superen les positives de 40 a 50 punts. ‘Milloren’ les del trimestre anterior, quan la diferència fluctuava entre 60 i 70 punts. L’hoteleria, com he dit, va a part. Les perspectives del turisme són dolentes i veurem com reacciona als brots actuals de covid-19. Aquí la diferència entre negatives i positives és de 83 punts. No cal afegir-hi gran cosa més.

Ah, si sentiu curiositat per saber quines són les infrastructures bàsiques que tenim pendents a Catalunya, podeu consultar ‘Catalunya CAT-100’, el catàleg fet per la comissió d’infrastructures i equipaments de Foment del Treball, que van actualitzar tot just fa un parell de setmanes i que trobareu penjat a la web del Foment.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: El malson viscut a la residència Bertran i Oriola
– The Straits Times: Austràlia augmenta les restriccions arran de la detecció de nous brots de la covid-19 (en anglès)
– Ouest-France: Coronavirus. Enigma a l’Argentina després de la infecció de 57 mariners aïllats a la mar durant 35 dies (en francès)
– BBC: Les dones hauran de treballar més durament després de la pandèmia? (en anglès)
– Infobae: Experts asseguren que a Miami la situació sanitària és comparable a la de Wuhan al començament de la pandèmia (en castellà)
– The Korea Times: Quan s’extingirà la pandèmia de la covid-19? (en anglès)
– La Repúbblica: La hipòtesi italiana dels anticossos: ‘Els qui es tornen a infectar tenen la la malaltia amb més gravetat’
– Deutsche Welle: Coronavirus: la nova prohibició de vendre alcohol a Sud-àfrica causa indignació (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El confinament al Segrià no serà domiciliari
El director del seguiment de la covid-19 veu poc factible confinar els barris de l’Hospitalet
El govern espanyol allargarà la concessió a les autopistes amb pèrdues durant l’estat d’alarma
Gabriel Doménech: ‘La jutgessa no hi té res a fer, si la Generalitat dicta un decret llei’


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.