Hem detectat que teniu les notificacions de Vilaweb blocades. Si les voleu rebre, seguiu les instruccions que trobareu en aquesta pàgina.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El secretari de Salut Pública de Catalunya, Josep Maria Argimon, assegura que la pandèmia a Catalunya és “clarament en una situació d’ascens“, concretament a les comarques de Ponent, on demà començarà una campanya de proves en massa. També ha explicat que la presència de la variant britànica ja és del 89% al Principat, i que segurament ha estat la causa principal que el descens de la tercera onada no hagi estat més pronunciat. “De les persones infectades amb covid, fins fa poc ingressaven a l’UCI un 1,4%. Ara ha augmentat ràpidament fins al 2,4%“, ha dit. Així mateix, Salut ha explicat que el 7 d’abril començarien les proves a gran escala a les universitats catalanes per als estudiants i els professionals, sempre que no hagin estat vaccinats

El govern espanyol ha publicat al BOE el decret llei del juny passat, una volta convalidat, que estableix que la màscara és obligatòria a tot l’espai públic, incloses platges i piscines. A Catalunya i a les Illes hi havia aquestes dues excepcions fins ara, mentre que al País Valencià ja era obligatori. Tanmateix, la Moncloa ha dit que la llei podria ser desfasada i que demà es revisaria al Consell Interterritorial de Salut entre el Ministeri de Sanitat espanyol, els governs del país, els governs basc i gallec i les autonomies espanyoles.

La FECASARM, patronal del lleure nocturn, prepara una prova pilot en cinc restaurants i cinc discoteques de Barcelona amb proves als assistents i reclama un pla de reobertura ambiciós. Tanmateix, la petició arriba en un moment delicat. Els indicadors sanitaris continuen a l’alça malgrat que encara no es recull el possible efecte de l’augment de la mobilitat durant la Setmana Santa. A Benicàssim, s’ha anunciat un festival a l’aire lliure amb distància de seguretat al juliol, Luce Benicàssim.

Itàlia ha decidit que imposarà quarantenes de cinc dies als viatgers provinents de la UE, encara que tinguin la nacionalitat italiana. També hauran de presentar una prova PCR amb resultat negatiu, que no els eximirà de l’aïllament. És la resposta del govern italià a les crítiques contra les restriccions anunciades durant Setmana Santa, que eren vigents mentre es permetia l’arribada de viatgers al país. A Irlanda també s’ha establert una quarantena, de catorze dies, per a viatgers d’estats considerats “d’alt risc”, com el francès, l’italià o l’alemany. Pel que fa al vaccí de Jansen, que només inclou una dosi, podria començar-se a distribuir a la UE el 19 d’abril, però encara té pendent de rebre el vist-i-plau de l’Agència Europea dels Medicaments.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.007.691 casos, 29.567 morts i hi ha 557 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


A tot el món, les darreres xifres són de 128.518.055 casos confirmats i  2.808.730 morts. Del total de casos, 103.672.325 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 31.043.989 casos i 563.304 morts;
–El Brasil, amb 12.577.354 i 314.268 morts;
–L’Índia, amb 12.148.405 casos i 162.502 morts;
–L’estat francès, amb 4.554.683 casos i 94.956 morts;
–Rússia, amb 4.536.820 casos i 98.442 morts.

–A l’estat espanyol: 3.275.819 casos i 75.305 morts.


La píndola d’en Jordi Goula: “El risc addicional de ser a les mans dels més garrepes”

“Aquest paquet de mesures referma el lideratge europeu d’Espanya en el desemborsament efectiu d’ajudes a l’economia real”, deia fa uns quinze dies la ministra Nadia Calviño. I ho deia amb un rictus seriós, tot sabent que mentia. El govern d’Espanya no és el que més ajuts ha fet arribar a les empreses, i quan s’hi ha decidit ho ha fet de manera insuficient i molt tard, per a salvar la solvència de moltes pimes i autònoms. Per això sempre és interessant que algú amb una certa independència expliqui la realitat. Fa un temps va ser un informe del BCE i avui és una nota que acaba de publicar FUNCAS, amb el títol prou suggeridor de “Les ajudes directes a empreses a Alemanya, Espanya, França i Itàlia”. L’objectiu de la nota és comparar les iniciatives recents d’aquests estats.

Començo pel final, per les conclusions. Segons els analistes de FUNCAS, el reial decret llei de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial arriba uns quants mesos més tard que als altres tres estats. D’una altra banda, té una cobertura relativament reduïda, perquè s’aplica als sectors més perjudicats per la pandèmia i prou. Però el principal risc és el que afecta l’aplicació, més complexa que als altres estats, cosa que podria retardar significativament l’arribada de les ajudes i, a més, afegir entrebancs de gestió i disparitat entre les comunitats autònomes.

Per una altra banda, sobre els ajuts que estableix la normativa espanyola, la nota diu que són semblants als dels altres tres estats, quant al percentatge de pèrdues que es compensen. A més, com que incorporen un mínim (de quatre mil euros), el dispositiu espanyol tendeix a afavorir als petits negocis.

Com podeu veure, la valoració no és tan afalagadora com ens va dir Calviño. Però aguaitem les xifres. El cost pressupostari estimat de les mesures reflecteix les característiques dels programes. El disseny és molt més generós a Alemanya i França. I tant! A Alemanya set vegades superior al de l’estat espanyol i a França, tres vegades més. A Itàlia, només un 60% superior al de l’estat espanyol. Les diferències, doncs, són abismals respecte dels estats més avançats. A més, a França no s’hi determina cap límit pressupostari, perquè es considera que les ajudes formen part dels estabilitzadors automàtics i, per tant, la despesa total fluctuarà segons l’assignació dels ajuts.

Com palesen aquestes magnituds, el sistema alemany és el més generós dels quatre examinats, especialment en relació amb el límit d’ajudes que es pot atorgar (fins a 1,5 milions d’euros). Això no obstant, cal dir que només es tenen en compte els costs fixos per al càlcul de les prestacions i, en canvi, als altres tres països es basen en la pèrdua total de facturació.

Quant a compensacions, és important de destacar que la quantitat de les ajudes és relativament reduïda a l’estat espanyol, en comparació amb els altres tres països. Només s’hi compensa entre el 20% i el 40% dels ingressos perduts per les empreses dels sectors més afectats per la pandèmia, en contrast amb el 20%-60% a Itàlia i fins al 100% en el cas dels petits negocis a l’estat francès. La taxa de compensació pot arribar al 90% a Alemanya (si bé, com ja s’ha esmentat, només s’aplica als costs fixos).

No obstant això, l’estat espanyol és l’únic que concedeix una prestació mínima de 4.000 euros a totes les empreses que compleixin els requisits de concessió de les ajudes (3.000 per als autònoms que tributin en règim de mòduls). Cal ressaltar també que a França les empreses amb una baixada de facturació de més del 50% i que no han estat afectades per les restriccions d’activitat ni formen part dels sectors prioritaris (hostaleria…) poden rebre una prestació global de 1.500 euros.

El ventall de destinataris dels ajuts també marca diferències. En alguns estats, com ara Alemanya i França, els ajuts es van començar a concedir a la tardor, enmig de la segona onada. Però el dispositiu es reservava a aquelles empreses que s’encaraven a una restricció administrativa d’activitat. D’ençà que va començar l’any, però, les ajudes s’han ampliat a tots els sectors. L’estat espanyol i Itàlia n’han seguit els passos, però amb una important diferència: si a Itàlia les ajudes s’han generalitzat al conjunt de l’economia, a l’estat espanyol es limiten als sectors més perjudicats (comerç, hostaleria, oci…). Ve’t aquí un punt cabdal i que ha estat motiu de fortes protestes de patronals i sindicats, per la discriminació que implica (vegeu la píndola de divendres).

D’una altra banda, la concessió dels ajuts depèn de llindars determinats pel percentatge d’ingressos perduts per la crisi. A Alemanya, l’estat espanyol i Itàlia, només els negocis que han reduït la facturació a un 30%, pel cap baix, respecte del 2019 poden sol·licitar ajuts. A França els criteris són més permissius –especialment als sectors més afectats per la crisi, que tenen dret a una transferència des del primer euro perdut.

Finalment, la gestió de les mesures difereix significativament entre països. A França i Itàlia, les sol·licituds es fan directament al portal de l’Agència Tributària, que és l’ens encarregat de concedir les ajudes. A Alemanya i a l’estat espanyol, va a càrrec de les administracions autonòmiques i, en el cas de l’estat espanyol, després d’una convocatòria per a cadascuna.

En definitiva, l’anàlisi comparativa de FUNCAS palesa les diferències que hi ha entre els ajuts directes de les quatre grans economies de la zona euro, i, lluny de la versió oficial, sembla que l’estat espanyol no en surt gaire ben parat, de la comparació. I això el teixit productiu ho nota.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Deutsche Welle: Els dirigents mundials donen suport al tractat per a fer front a la pandèmia pròxima (en anglès)
–Franceinfo: Què cal saber de l’informe de l’Organització Mundial de la Salut sobre l’origen del virus (en francès)
–Politico: Àustria amenaça d’aturar la compra de cent milions de vaccins si no se n’endú una part més gran de les dosis (en anglès)
–La Première: Retorn d’estudiants, vaccinació … Els territoris del Pacífic fan balanç de la lluita contra el coronavirus (en francès)
–Euronews: Reacció excessiva o honestedat? Per què Escandinàvia va suspendre la vaccinació amb AstraZeneca (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Com ens afecta la nova normativa de l’estat espanyol sobre l’ús de la màscara?
El vaccí de Janssen contra la covid-19 es començarà a distribuir a Europa el 19 d’abril
Itàlia imposa quarantenes de cinc dies als viatgers provinents de la UE
Luce Benicàssim: la productora del FIB anuncia un nou festival a l’aire lliure i amb distàncies de seguretat
L’oci nocturn prepara una prova pilot a cinc restaurants i cinc discoteques de Barcelona


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Puc sortir de la meva comarca? Quins documents necessito?
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Setmana Santa 2021: quines restriccions hi haurà vigents?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

S'ha afegit la noticia a Favorits