El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Les dades d’incidència de la covid-19 al Principat han mostrat que aquestes darreres setmanes s’ha triplicat el nombre de persones ingressades a l’UCI, tot i que encara és lluny de la situació viscuda a la primavera. Actualment hi ha 88 persones ingressades a l’UCI per complicacions de la covid-19, 11 més que ahir, fet que confirma una tendència a l’alça de les hospitalitzacions greus. Fa tres setmanes, el 7 de juliol, hi havia 40 persones ingressades a l’UCI. El 20 de juliol n’eren 58 i el 23 de juliol, 65 ingressats, una xifra que en quatre dies ha escalat ràpidament. De totes maneres, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha informat que al conjunt de Catalunya la taxa reproductiva (R) del coronavirus és 1 i hi ha un petit descens de la incidència acumulada de casos, fet que significa una millora de l’estat epidemiològic. A Lleida i a Barcelona, on la situació era més preocupant, s’ha aconseguit que la R se situï per sota d’1 i 1, respectivament.

Argimon ha presentat aquestes dades acompanyat de la consellera Alba Vergés i el coordinador de la unitat de seguiment de la covid-19, Jacobo Mendioroz, en la presentació el pla de control de la covid-19 a Catalunya. Aquest pla es basa en cinc nivells de control epidemiològic, segons els quals s’hauran de prendre uns mesures o unes altres. D’acord amb aquest sistema, la mesura més estricta de cara a contenir el coronavirus, el confinament domiciliari, només és previst per al nivell 5, quan hi ha risc de superació de la capacitat assistencial. ‘L’objectiu de tancar és evitar el fet que el sistema sanitari no podrà donar resposta assistencial. Quan confines evites contagi, però has de fer aquesta proposta abans que això passi’, ha dit Argimon.

El físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili Àlex Arenas ha dit que s’hauria d’haver confinat l’Hospitalet de Llobregat quan es va detectar el brot, però que ara un confinament no té sentit, tampoc a Barcelona ni l’àrea metropolitana. ‘Ara és molt complicat perquè hauria de ser de moltes regions de la metropolitana sud, de Barcelona ciutat, de Barcelona nord i del Maresme. Cada cop és més difícil contenir amb tallafocs aquests brots’, ha reflexionat. D’altra banda, ha dit que caldrien confinaments domiciliaris selectius si no millorava la situació epidemiològica.

Al País Valencià també preocupa l’increment de casos de coronavirus, que segons la consellera Ana Barceló s’han accelerat. ‘El nombre de casos confirmats s’ha duplicat aquests darrers catorze dies’, ha dit. El 30 de juny el nombre de casos confirmats era de 314, mentre que avui són 984, un increment del 213%. Segons que ha dit, la preocupació de la conselleria se centra en la mobilitat, les reunions familiars, les terrasses i l’oci nocturn, ‘perquè sabem que són l’origen dels contagis produïts les darreres setmanes’. Amb tot, no ha anunciat cap mesura nova per a reduir els esdeveniments socials, perquè molts d’aquests contagis no passen en establiments públics, sinó que són en reunions familiars o d’amics. ‘No s’hi pot aplicar cap mesura. No podem posar un policia a cada casa, hem de ser co-responsables’, ha dit. De totes maneres, ha dit que aquestes trobades es podien fer sempre que s’hi mantinguessin les mesures de seguretat.

Avui també hem sabut que l’impacte de la crisi de la covid-19 pel que fa a l’ocupació ha estat de 418.500 llocs de feina destruïts durant el segon trimestre del 2020, segons les dades que ha fet públiques l’Institut d’Estatística espanyol (INE) de l’enquesta de població activa. Són dades, per tant, que inclouen Catalunya (amb 223.700 llocs de feina menys que no el primer trimestre de l’any), el País Valencià (128.600 menys) i les Illes (66.500 menys), però no recullen dades de Catalunya Nord, Andorra ni la Franja de Ponent. Cal tenir present, a més, que aquests més de 650.000 treballadors que han quedat sense feina entre l’abril i el juny d’enguany no inclouen tots aquells afectats pels ERTO de suspensió de contractes, perquè l’enquesta de població activa els considera ocupats mentre la suspensió sigui inferior als tres mesos.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 16.770.138 casos confirmats i 659.887 morts. Del total de casos, 10.318.465 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 4.456.878 casos i 151.584 morts;
–el Brasil, amb 2.455.905 casos i 88.017 morts;
–l’Índia, amb 1.530.364 casos i 34.224 morts;
–Rússia, amb 823.515 casos i 13.504 morts;
–Sud-àfrica, amb 452.529 casos i 7.067 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 327.690 casos i 28.436 morts.
*A l’estat francès hi ha 183.079 casos i 30.209 morts.


Als Països Catalans hi ha 116.733 casos, 62.164 altes i 14.495 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 92.392 casos, 40.855 altes i 12.702 morts (avui s’hi han afegit 1.055 casos, 49 altes i 22 morts);
–Al País Valencià, 20.612 casos, 18.104 altes i 1.477 morts (avui s’hi han afegit 114 casos nous de PCR i 67 altes);
–A les Illes, 2.507 casos, 2.121 altes i 230 morts (avui s’hi han afegit 24 casos);
–A Catalunya Nord, 315 casos, 281 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 907 casos, 803 altes i 52 morts (sense variació).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: La taxa d’atur real a Catalunya s’acosta al 16,4%

Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre a Catalunya s’han perdut 223.700 llocs de feina en aquest període. Però la xifra de desocupats ha pujat només de 61.300 persones. On són els qui falten? Si mirem l’EPA de tot l’estat espanyol, la situació encara és més sorprenent. S’han perdut 1,07 milions de llocs de feina i l’atur ha augmentat només de 55.000 persones. On són? Crec que aquest és el punt principal que cal analitzar de l’EPA d’aquest trimestre, completament marcada pels fets anormals que ha causat la pandèmia en el mercat laboral. I, tot s’ha de dir, per la metodologia i les definicions pròpies que fa servir l’EPA, seguint les normes de l’OIT i l’Eurostat.

Oficialment, la població ocupada a Catalunya decreix un 6,5% intertrimestral el segon trimestre del 2020 i se situa en 3.227.500 persones. Ara bé, aquesta xifra no inclou els afectats per un ERTO amb suspensió d’ocupació, que es consideren ocupats mentre existeixi una garantia de reincorporació al lloc de feina quan acabi el període de suspensió. Per tant, en aquests 3,2 milions d’ocupats, hi ha una xifra, que ara com ara desconeixem, que tenen el lloc de feina pendent d’un fil. O hi ha una pròrroga en els ERTO o molts acabaran a l’atur, i alguns potser ja hi són. Per acabar d’embolicar la troca, una part dels treballadors amb ERTO ara treballen amb reducció de jornada i la seva situació es reflecteix en una reducció de les hores efectivament treballades globalment a Catalunya, que han disminuït un 29,8% respecte al mateix trimestre del 2019. Un percentatge molt diferent del 5,9% que han baixat, en un any, els desocupats.

Al capdavall, la comparació entre persones i hores treballades ens diu que el daltabaix a la situació laboral de Catalunya ha estat molt més fort del que es podria pensar mirant només el nombre d’ocupats que han perdut la feina. I això ho veiem també –i d’una manera més complicada– quan analitzem la desocupació. Així, oficialment, la taxa d’atur se situa en el 12,78%, amb un total de 472.900 desocupats. En relació amb el trimestre anterior, l’augment és de 61.300 persones (un 14,9%), amb una diferència de 160.000 treballadors envers els qui han perdut la feina. Ens preguntàvem on eren. Doncs vet aquí l’explicació, no han desaparegut, sinó que els han classificat com a inactius, no pas desocupats. En aquest sentit, podem veure com la població inactiva a Catalunya augmenta de 166.400 persones aquest trimestre, en relació amb el trimestre anterior. Un augment que no tindria explicació si no fos per les definicions de l’EPA.

A l’EPA, perquè una persona que no treballa sigui comptabilitzada com a desocupada estadísticament, s’exigeix el requisit que busqui feina activament i que tingui disponibilitat immediata per a treballar, la qual cosa sembla lògica, perquè d’aquesta manera se la pot diferenciar d’una persona inactiva. Aquesta qüestió, que en circumstàncies normals és un matís tècnic sense més importància, en l’EPA del segon trimestre resulta una qüestió d’enorme interès, perquè hi ha aquesta discrepància tan important entre la pèrdua de població ocupada, l’augment de l’atur i la disminució de la població activa, com acabem de veure.

Sembla lògic pensar que la major part de les persones que han perdut la feina han estat comptabilitzades com a inactives i no com a aturades. De fet, l’INE explica que el confinament i el tancament d’empreses han impedit que moltes persones que estaven disponibles per treballar poguessin buscar feina, i com que no complien les condicions de l’OIT per a ser classificades com a desocupades, quedaven relegades a la categoria d’inactives.

Els analistes de la consultora Randstad han fet un càlcul per al total de l’estat espanyol en el qual arriben a la conclusió que la taxa d’atur real és molt més alta que l’oficial, per aquest motiu. Recordem que l’oficial és del 15,3%, amb un augment de 0,9 punts respecte del trimestre anterior. Què passaria amb la taxa d’atur si la recalculéssim tenint en compte els 1,07 milions d’ocupats que han perdut la feina?, es demanen a Randstad. Doncs calculen que la taxa teòrica, si tots ells fossin a l’atur –de fet estan sense feina i fora dels ERTO– seria d’un 19,27%, quatre punts més que l’oficial. I diuen que ‘reflectiria de manera molt més realista l’impacte en el mercat laboral de la crisi de la covid-19’. Si pensem que, en acabar l’any 2019 era del 13,8%, l’impacte de la pandèmia fins al moment és de 5,5 punts percentuals, pendents de com acabin els ERTO.

I a Catalunya? Aplicant el mateix mètode que la gent de Randstad, he mirat què passaria a casa nostra si es fes aquest mateix càlcul de la desocupació que sembla molt més realista. Recordem que, segons l’EPA, la taxa d’atur al Principat ara és del 12,8%, això són 2,1 punts més que el trimestre passat i 2,5 punts per sota de la mitjana oficial estatal. Doncs bé, em surt que seria del 16,4%, gairebé quatre punts més que l’oficial i uns tres punts per sota de la calculada per Randstad per a tot l’estat. De fet, significaria que el cost en atur de la pandèmia fins ara a Catalunya seria d’uns sis punts en la taxa, si la comparem amb la de finals de 2019.

Crec que assentat aquest punt i amb les xifres que ballen –pels inactius i els ERTO– la resta d’informacions que dóna l’EPA s’han de posar en quarantena, perquè no serveix de gaire fer elucubracions sobre la base d’unes xifres clau, com són l’ocupació i l’atur, la fiabilitat de les quals està ara com ara en qüestió, tal com l’INE mateix posa en relleu en la seva publicació d’avui.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Carles Muntaner: ‘No s’ha mostrat que la Generalitat ho faci més bé que l’estat’
–The Straits Times: L’OMS diu que la pandèmia la covid-19 és ‘una gran onada gran’, no estacional (en anglès)
–Ràdio i Televisió d’Andorra: L’hospital torna a tenir ingressats per coronavirus
–Stat: Dins de la mort d’una treballadora d’aliments de l’hospital, un microcosmos de la pandèmia (en anglès)
–Nós Diario: Galícia no sap l’origen del 46,7% dels casos de la covid-19 (en gallec)
–Al Jazeera: Màscares i la covid-19: Tot allò que heu de saber (en anglès)
–France Inter: Reconfinament, retorn de les mesures restrictives: com els hi va als nostres veïns europeus? (en francès)
–The Economist: Per què els governs paguen a la gent per anar de vacances (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

L’impacte de la covid-19 destrueix 418.000 llocs de treball entre l’abril i el juny
Els catalans que viatgin a Galícia ho hauran de notificar
Afers Religiosos envia una carta als ajuntaments amb recomanacions per a la festa del sacrifici
Arenas creu que s’hauran de fer confinaments domiciliaris selectius a Barcelona
Infermeres de Catalunya demana a Torra el cessament de Vergés
Com han de ser les trobades amb familiars i amics? Tretze consells per a fer-ho d’una manera segura


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.