Discoteques

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

El nou secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha explicat que el govern estudia mesures per a evitar que grups de persones es reuneixin fora de casa durant la nit, atès que considera que al final del dia ‘la socialització és diferent’. Una de les opcions que hi ha sobre la taula és limitar el nombre de persones que es poden reunir a partir del vespre. ‘Potser en determinades hores es pot beure a casa’, ha dit. El president Quim Torra ho ha concretat més tard al parlament, dient que es valorava la possibilitat de tancar l’oci nocturn a tot Catalunya. Torra ho ha qualificat de mesura important perquè considera que la falta de prevenció en la manera de relacionar-se d’alguns joves és un problema. El president Ximo Puig, per la seva banda, ha explicat que el seu govern no preveia pas de tancar l’oci nocturn perquè tenen la majoria de brots controlats.

Avui, Salut ha informat que hi havia una setantena de brots actius a la regió sanitària de Lleida, quaranta dels quals al Segrià, el focus inicial. Com a nota positiva, investigadors de la UPC determinen que la taxa de reproducció a la comarca s’estaria acostant a 1. Fins ara la majoria s’han registrat entre grups familiars i d’amics, però també n’hi ha d’actius en centres sanitaris, en empreses i, sobretot, en residències, on n’hi ha setze. La tendència d’aquests darrers dies ha fet pujar vuit anys la mitjana d’edat dels contagiats (ara és per damunt dels seixanta anys) i les persones hospitalitzades continuen creixent: n’hi ha 169, vint de les quals en cures intensives. El mateix equip ha constatat que l’índex de reproducció a Barcelona també es va reduir la setmana passada, just quan van entrar en vigor les noves mesures i recomanacions de la Generalitat, baixant d’entre 2,5 i 3 a una mica per sobre de 2. Tanmateix, admeten que encara no se sap si aquesta trajectòria descendent continuarà o bé si l’índex s’estabilitzarà prop del 2 o de l’1,5.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 15.211.703 casos confirmats i 622.368 morts. Del total de casos, 9.186.069 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 4.049.153 casos i 145.276 morts;
–el Brasil, amb 2.178.159 casos i 81.828 morts;
–l’Índia, amb 1.236.696 casos i 29.885 morts;
–Rússia, amb 789.190 casos i 12.745 morts;
–Sud-àfrica, amb 381.798 casos i 5.368 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 314.631 casos i 28.426 morts.
*A l’estat francès hi ha 177.338 casos i 30.165 morts.


Als Països Catalans hi ha 108.393 casos, 61.515 altes i 14.445 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

–Al Principat, 84.942 casos, 40.462 altes i 12.652 morts (avui s’hi han afegit 721 casos, 65 altes i 8 mort);
–Al País Valencià, 19.814 casos, 17.825 altes i 1.477 morts (avui s’hi han afegit 57 casos nous de PCR i 42 altes);
–A les Illes, 2.433 casos, 2.072 altes i 230 morts (avui s’hi han afegit 5 casos i 7 altes);
–A Catalunya Nord, 315 casos, 281 altes i 34 morts (sense variació);
–A Andorra, 889 casos, 803 altes i 52 morts (avui s’hi han afegit 5 casos).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘Els vint tractors de Catalunya’

El govern va aprovar ahir el pla per a la reactivació econòmica i la protecció social, un document que recull vint grans projectes per a donar una resposta efectiva i transversal a la crisi derivada de la covid-19 a Catalunya i que fixa l’estratègia de país per als anys vinents. El pla xifra el cost total de la recuperació en 31.765 milions d’euros i engloba tant mesures vinculades a la gestió directa de la crisi com actuacions de caràcter estratègic que es desplegaran en un horitzó a mitjà i llarg termini. Aquesta és la introducció de la nota oficial de la Vice-presidència.

Tal com van dir el president Torra i el vice-president Aragonès en la presentació, el document mostra el compromís del govern amb tres objectius essencials: reforçar l’estat del benestar i la capacitat productiva de Catalunya; reduir les desigualtats socials accentuades per la pandèmia i accelerar la transició cap a un model econòmic més sostenible i de resiliència. Són tres objectius incontestables. El què, doncs, és molt clar. El quan també és previst, perquè és un pla a deu anys o dotze. I en el com rau, com sempre, la clau de la seva viabilitat final. I, a grans trets, sembla que també ha estat pensat.

En total, el pla consta de 145 actuacions, agrupades en vint projectes tractors. Una part important d’aquestes actuacions es vincula a la gestió immediata dels efectes de la pandèmia, per tal de continuar garantint les prestacions del sistema de salut i assistencial i protegir l’economia productiva. És a dir, prioritza la urgència sanitària i empresarial, cosa que ningú no pot posar en dubte i no cal explicar per què és tan important.

El document també preveu d’activar planificacions que aborden qüestions estratègiques per al país, com ara la transformació del model agroalimentari, la lluita contra el canvi climàtic i la mobilitat sostenible, i que s’implementaran en diferents fases, en un horitzó que, en el cas d’alguns projectes, és llarg.

Les línies de treball que s’estableixen al pla s’han articulat entorn de cinc grans eixos: l’economia de la vida (que es preocupa per no deixar ningú enrere i ofereix igualtat d’oportunitats), amb 5.000 milions; la digitalització, amb uns 1.000 milions; la transició ecològica (en línia amb el Green Deal, l’estratègia de creixement econòmic de la Unió Europea basada en un ús eficient dels recursos), amb 16.700 milions; la societat del coneixement, amb 5.800 milions i l’eix transversal (que incorpora les mesures sobre la perspectiva de gènere, la internacionalització i el finançament), amb 3.300 milions. D’aquests diners, es preveu d’invertir-ne 2.760 milions enguany, la part principal dels quals anirà a inclusió social i integració laboral. Cal adonar-se que la part del lleó –més de la meitat dels diners del pla– se l’endú la transició ecològica, basada en quatre pilars: l’acció climàtica, l’automoció i la mobilitat sostenible, l’habitatge i l’eficiència energètica i l’economia circular. És previst que les despeses més importants es facin entre el 2021 i el 2025.

La primera pregunta que ens hem de fer és d’on sortiran els diners per a finançar aquest pla. El vice-president Aragonès ho va dir ahir sense entrar en detalls. ‘Es compta amb els recursos provinents de la repriorització del pressupost que ja fan els departaments, amb el fons covid estatal i amb el fons de reactivació europeu aprovat aquesta matinada’, van ser les seves paraules. Tenint en compte que de la repriorització pressupostària en sortiran pocs i que del fons covid estatal se’n pensen treure 3.000 milions, mentre no donin més detalls, cal suposar que els 29.000 milions restants vindran del fons europeu. Potser uns quants menys si el dèficit dels comptes públics es pot estirar fins a l’1% del PIB.

Això vol dir que s’espera que uns 29.000 milions dels 140.000 que arribaran a l’estat espanyol vindran cap al Principat. És a dir, al voltant del 20%, que és la nostra aportació al PIB estatal. Tant de bo! Ho dic perquè ara com ara no sabem encara quants en vindran i tots sabem com les gasten a Madrid. Però hi insisteixo, tant de bo! De totes maneres, crec que seria interessant que el govern ens expliqués amb una mica més de detall tot aquest apartat que, al capdavall, és la base del pla.

Dit això, m’ha interessat saber en quin estadi d’elaboració són les 145 mesures que despleguen els vint projectes tractors. Fonts d’Economia m’asseguren que alguns són en estat embrionari i alguns altres van més avançats. Però, com a cosa important, no n’hi ha cap que sigui una idea i prou, és a dir, que d’alguna manera s’ha començat a avançar en tots. De fet, em diuen que són una part del treball fet per la Comissió per a l’elaboració del Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social a conseqüència de la crisi de la Covid-19 (Coreco), que és l’òrgan creat pel govern de la Generalitat el passat mes de maig per a articular la resposta del sector públic als desafiaments econòmics i socials derivats de la pandèmia.

Em sembla important que s’aprofiti l’avinentesa per fer un treball a 10-12 anys. Crec que les línies plantejades i els objectius són correctes. Per això el president Torra va dir que no era un pla de govern sinó un pla de país. Recordem que a la Coreco li demanaven actuacions de caràcter estratègic i amb un horitzó temporal més ampli, orientades a estimular els sectors amb més capacitat de creixement, a accelerar la creació d’ocupació i a avançar cap a un desenvolupament més sostenible i just. Doncs això ha fet.

Ara queden dues coses en l’aire. I no són menors. La primera rau en la capacitat que tinguem per a transformar aquestes idees i línies de treball en plans ben elaborats i prou creïbles per a ser aprovats per la Comissió Europea i el Consell de la Unió. És obvi que, sense aquest requisit, les subvencions no vindran. I la segona, és clar, quin paper final acabarà tenint l’estat espanyol amb les comunitats autònomes i com voldrà repartir aquests 140.000 milions que li han caigut del cel –amb més condicions de les que hauria volgut, tot s’ha de dir.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Com celebrarem finalment el Sant Jordi d’estiu
–The Guardian: La prova es troba a les aigües residuals: centenars de visitants de Yosemite han tingut el coronavirus (en anglès)
–Infobae: Presonera del coronavirus: la nena que continua donant positiu tot i que fa quatre mesos que no té símptomes (en castellà)
–The Korea Times: Les infeccions per coronavirus no diagnosticades podrien multiplicar els casos per 27 a la ciutat de Daegu (en anglès)
–Público: La meitat dels joves d’entre 18 i 24 anys diu que la seva salut mental ha empitjorat amb la pandèmia (en portuguès)
–BBC: Coronavirus: el que vaig aprendre a l’assaig clínic del vaccí d’Oxford (en anglès)
–Ouest-France: Coronavirus. Washington desemborsa 1,95 mil milions de dòlars per aconseguir un potencial vaccí (en francès)
–The Japan Times: Els dubtes i les incerteses es mantenen un any abans del començament dels posposats Jocs Olímpics de Tòquio (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Montse Ayats: ‘No pot ser que la consellera Budó digués que se suspenia Sant Jordi, perquè no era veritat’
[DADES] Així evolucionen els brots de l’àrea de Barcelona i del Segrià, els més preocupants del país
Trump acorda de pagar dos mil milions de dòlars a Pfizer pel vaccí de la covid-19


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
I ara què he de fer? Consells per a conviure amb la covid-19
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.