Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Molta gent es pensa que el Sant Jordi d’estiu finalment no es farà. L’anul·lació de les parades al passeig de Gràcia de Barcelona, la renúncia de molts escriptors i d’editorials a les signatures, els missatges plens d’ambigüitat del govern, rectificacions del Procicat, etc., han causat desinformació i la sensació que la festa del llibre i la rosa s’havia suspès.

Tanmateix, Montse Ayats, presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, aclareix que sí que se celebrarà, la festa, i ens explica com es farà, a Barcelona i a tot el país. També reflexiona sobre com la situació d’excepcionalitat ha originat divisions en el sector del llibre i com els editors encaren una tardor preocupant.

Ayats creu que el sector del llibre ha d’aprendre a treballar en la incertesa i que cal tenir plans B. I és crítica amb l’ambigüitat i la manca de claredat de la classe política, a l’hora de gestionar la pandèmia. Però, per sobre de tot, assegura que el Sant Jordi d’estiu ha estat una fita molt positiva, malgrat les renúncies de darrera hora.

Com celebrarem finalment el Sant Jordi d’estiu

Finalment, de quina manera es podrà fer el Sant Jordi d’estiu a Barcelona?
—El Sant Jordi d’estiu dependrà de cada ciutat i cada poble, perquè la situació de Catalunya amb la pandèmia no és igual a tot arreu. No és igual a Lleida, a l’Hospitalet i a Barcelona que a la resta del país. A Lleida les llibreries obriran i celebraran el Sant Jordi, però sense parada a l’exterior. En el cas de Barcelona, les llibreries podran treure la parada al carrer, davant la llibreria o en un lloc com més a prop millor on es puguin complir les normes de seguretat. El que no es podrà fer a Barcelona són les parades a l’espai central del passeig de Gràcia. Això ja ho va anunciar la Cambra del Llibre divendres. I a la resta del país, dependrà dels ajuntaments. Però la celebració es farà al carrer. A Girona, per exemple, les parades es posaran a la plaça de la Independència; a Vic, a la plaça Major; a Vilafranca del Penedès es faran unes activitats a la tarda amb signatures d’autors; a Tarragona també es faran activitats al carrer. La festa s’adapta a les circumstàncies de cada municipi. Però la raó de ser de la festa no canvia: que ara puguem celebrar el Sant Jordi que no vam poder celebrar el 23 d’abril perquè estàvem tots confinats. No ho farem amb la plenitud que tocaria, però el celebrarem.

Divendres passat, el Procicat va anunciar un enduriment de les mesures de seguretat a Barcelona que van fer que la Cambra del Llibre suspengués la fira del passeig de Gràcia i les llibreries van tornar a la cita prèvia. La reacció del sector cultural contra unes mesures poc clares, arbitràries i perjudicials va fer que dilluns el Procicat flexibilitzés les mesures. Tot plegat ha causat molta confusió i ha jugat en contra de la festa.
—Aquesta és una de les principals dificultats que té una situació de crisi, que es prenen decisions sobre la marxa. En les reunions que es van fer el cap de setmana, quedava ben clar que el sector cultural s’havia pres les mesures del Procicat amb molta seriositat i, per tant, allò que havíem plantejat al passeig de Gràcia era molt segur. I les llibreries també són llocs segurs. Què ha passat? Doncs que, com en altres ocasions, d’entrada la cultura ha quedat estigmatitzada com un espai poc segur. I el rebombori que s’ha causat ha fet que això es matisés.

Com valoreu la gestió recent del govern amb relació als rebrots de la covid-19?
—Quan es prenen decisions d’aquesta mena, la primera cosa important és parlar amb els sectors, conèixer-los bé i saber com han actuat. A mi em sembla que el govern no ha fet els deures, de veure com el sector del llibre havia actuat. I, personalment, penso que el procés de desconfinament no es va fer bé. Passar d’un confinament estricte a una manca de restriccions total, cosa que va passar pels volts Sant Joan, ha fet que la gent es relaxés. I tornar a entrar en la dinàmica de ser més prudents costa molt. Ha d’haver-hi un rebrot perquè tornem a conscienciar-nos. Em sembla que el procés de desconfinament s’hauria d’haver fet diferent. I vull remarcar que la cultura ha demostrat que és seriosa i crec que amb mesures de rigor s’han de poder fer les activitats. Així ens ho hem pres a la Cambra del Llibre. Som responsables. Rere la nostra feina hi ha un munt de gent i amb tota la responsabilitat del món hem de poder avançar. Necessitem continuar l’activitat. Hem de saber treballar amb aquesta incertesa i amb la voluntat de sortir-nos-en. No n’hi ha prou amb aplaudir i dir que ens en sortirem. S’ha de treballar per sortir-nos-en.

No us sap greu haver invertit tant d’esforç en aquest 23 de juliol?
—Estic convençuda que tota la feina que hem fet aquests dies, amb el 23 de juliol com a horitzó, ha ajudat que els nostres llibres tinguin més presència, que arribin a més lectors i que entre la gent vagi calant la idea que demà (i la setmana vinent i el mes que ve…), malgrat tot, sigui un bon dia per a comprar llibres.

El fet que el govern permeti d’anar al bar i que no puguis anar al teatre ha inflamat el món de la cultura. La reacció no s’ha fet esperar: #laCulturaÉsSegura. I dilluns la consellera Vilallonga feia un piulet de nedar i guardar la roba. Què demanaríeu al govern?

—Per mi, la clau és la seguretat. Que en aquest govern hi hagi dos partits m’és indiferent. Per mi, és el govern qui ens autoritza o no ens autoritza. No és la Conselleria de Salut o la de Cultura. El govern del meu país ha de donar instruccions clares. I que s’entengui que sóc dels qui pensa que no és gens fàcil entomar una situació com aquesta, que no havia passat mai i et trobes sense referents. Però és molt important generar seguretat, aportar mesures clares, concises, pactant-les tant com es pugui amb els sectors i, sobretot, anticipant-se. Hauríem d’haver tingut un pla per a quan es generessin els rebrots. A mi els bars m’agraden molt, però són llocs on et relaxes i de seguida t’oblides que hi ha unes normes que s’han de complir. I això s’ha de preveure. Els ciutadans necessitem claredat, informació i unitat d’acció del govern del país. I no pot ser que la consellera Meritxell Budó digués que consideraven de suspendre el Sant Jordi. Perquè no era veritat. Es van anul·lar només les parades del passeig de Gràcia. A la resta de Catalunya, el Sant Jordi es farà. De manera que amb aquests missatges s’ha d’anar molt alerta.

És l’ambigüitat, que ha fet més mal a la preparació del Sant Jordi d’estiu?
—Per una banda, tenim una campanya impulsada per la Conselleria de Cultura, que fomenta el 23 de juliol com el dia del llibre i la rosa. Però, per una altra banda, una altra consellera dóna un missatge curt, ple de precipitació, erroni, que fa que se’n vagi en orris tot el que el mateix govern ha ajudat a construir.

El Sant Jordi d’estiu havia de ser una solució a la caiguda de la facturació causada per la pandèmia i una injecció d’optimisme. I, tanmateix, la sensació és que ha dividit el sector.
—Sempre és difícil treballar col·lectivament. Però en èpoques de crisi encara més. I sorgeixen escletxes. Però jo us diria que en l’esfera de les presidències dels gremis i associacions del món del llibre, la crisi ens ha fet valorar molt la idea de sumar i treballar junts. I a la junta de l’Associació d’Editors que jo presideixo, també he de dir que hem anat avançant, consensuant les decisions. No vol dir tot el sector, però som catorze editors a la junta. I hem anat salvant totes les dificultats. Però en tots els sectors no hi ha hagut la mateixa unitat. Ara, no us sabria valorar la profunditat de les escletxes. Ho veurem a posteriori, si això ens ha castigat gaire o no.

Primer, eren molts llibreters els qui no veien clar el 23 de juliol.
—Els editors hem produït els llibres aquest trimestre i hem fet unes inversions i els autors han fet la feinada d’escriure’ls. Els llibres són als magatzems i, per tant, potser sí que els editors en teníem més ganes que uns altres dins el sector del llibre.

Després, alguns editors es van fer enrere a última hora i van anunciar que no participarien en les parades del passeig de Gràcia. Com el col·lectiu Llegir en Català, que en un comunicat deia que la Cambra havia de suspendre la fira com a acte de responsabilitat i salut. Vint-i-quatre hores després, la Cambra del Llibre la va suspendre.
—És fàcil opinar quan no participes en tot un procés. A mi, personalment, em va saber greu veure aquest comunicat i no saber-ne res. Però he de dir que, per sobre de tot, la feina a la Cambra del Llibre ha estat molt dura, amb dificultats per a traçar un horitzó en un espai ple d’incerteses. Hi hem deixat moltes hores, hem treballat molt perquè les administracions entenguessin que fèiem la festa amb totes les garanties sanitàries. La decisió de no fer-ho es va prendre quan es va veure que no hi havia possibilitat de fer-ho. Per tant, les discrepàncies són legítimes, però em sap greu per tot l’esforç que s’hi ha esmerçat. Ara, sobretot vull que quedi clar que, d’irresponsabilitat, a la Cambra del llibre, gens. La nostra obligació és buscar maneres de tirar endavant el sector i ens semblava que aquest 23 de juliol era una oportunitat. I l’hem preparat amb la màxima seguretat per a tothom.

Tenint en compte que el Sant Jordi d’estiu ha quedat tocat, en el cas dels editors, temeu l’endemà? A partir del 24 de juliol, les devolucions poden fer molt mal a les editorials. Com us prepareu per a la situació que es presenta?
—És evident que la festa del 23 de juliol, amb totes les restriccions i recomanacions, no generarà l’activitat econòmica que havíem previst. I, en conseqüència, els llibres que no es venguin es retornaran a les editorials. Però bé, tenim altres fites a la tardor, com la Setmana del Llibre en Català, i haurem d’anar veient com es va ressituant un panorama que no controlem. Ara, si no ens haguéssim posat com a fita el 23 de juliol, no hauríem fet res i estaríem molt pitjor que ara. La situació seria més precària per a tots: llibreters, editors, distribuïdors, autors. En aquest sentit, sóc positiva. I hem de veure com gestionem la incertesa del temps que vivim.

De tota manera, amb quines perspectives treballeu?
—La dificultat és enorme, tot i que la dificultat la pateixen tots els sectors del país. De cara a la tardor, notarem la crisi, però no deixarem de posar-nos fites. També hem de celebrar una bona notícia d’aquesta setmana, que és el paper que ha tingut la lectura durant el confinament. Veig que ara que som a final de juliol, el consum de llibres es va mantenint des de l’inici de la crisi i les dades ho corroboren. Ara, la preocupació és important i pensem que hauríem d’aconseguir alguns recursos més de l’administració i que es concretessin algunes de les actuacions que han dit que es farien. Per exemple, les de l’Ajuntament de Barcelona, amb la compra de llibres per part de les biblioteques de la ciutat. Però si al segon semestre no remunta el mercat, ens ocasionarà unes dificultats que s’hauran de resoldre i caldrà més suport.

Suposo que ara els editors en llengua catalana ja deveu tenir posat el focus en la Setmana del Llibre en Català. A diferència del Sant Jordi d’estiu, vau ser ràpids i clars: nova ubicació excepcional al Moll de la Fusta de Barcelona, parades més petites i menys dies de celebració. Però amb la situació actual, la Setmana també trontolla?
—Ara, malgrat les dificultats, i pendents de com es desenvolupa el dia del llibre i la rosa d’estiu, ja ens preparem per anunciar la setmana vinent el premi Trajectòria, a més de l’artista que ha col·laborat enguany amb la Setmana, el programa d’activitats, etc. És important generar aquestes fites, encara que el virus ens mantingui exposats i en risc, sabent que fins a darrera hora s’hauran de fer canvis. Hem après que cal tenir un pla B ben travat.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.