El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 20.00, apunteu-vos-hi ací. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment en funció de l’actualitat.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.


Què ha passat avui?

Després de l’alerta a la Xina pel rebrot de casos de coronavirus a Pequín, avui el virus ha revifat al Brasil, on s’han detectat més de 37.000 casos nous en un sol dia. Al conjunt de l’Amèrica Llatina s’han reportat més de 51.000 casos. Als Estats Units n’hi ha hagut més de 25.000 i a Europa més de 15.000. De fet, els Estats Units i el Brasil són els països més castigats pel virus pel que fa al nombre de contagis, i ahir, juntament amb l’Índia, representaven més del 50% de casos nous a tot el món.

Mentrestant, a casa nostra, el desconfinament va avançant. El Ministeri de Sanitat espanyol ha autoritzat el pas a la fase 3 de les regions sanitàries de Barcelona i de Lleida, les darreres que romanien a la fase 2. Ahir, el govern va anunciar que no trigaria a aprovar un decret per a regular la nova etapa postconfinament, atès que ara la Generalitat pot decidir quins passos fer. Per tant, l’estada a la fase 3 pot ser qüestió d’hores, i és probable que la setmana vinent ja comenci en plena etapa postconfinament.


Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 8.322.910 casos confirmats i 447.727 morts. Del total de casos, 4.355.170 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 2.217.974 casos i 119.359 morts.
—El Brasil, amb 934.769 casos i 45.585 morts.
—Rússia, amb 553.301 casos i 7.478 morts.
—L’Índia, amb 360.365 casos i 12.057 morts.
—El Regne Unit, amb 299.251 casos i 42.153 morts.

*A l’estat espanyol hi ha 291.408 casos i 27.136 morts.
*A l’estat francès hi ha 157.716 casos i 29.547 morts.


Als Països Catalans hi ha 90.888 casos, 56.101 altes i 14.259 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 69.911 casos, 39.128 altes i 12.480 morts (avui s’hi han incorporat 158 casos, 42 altes i 11 morts)
—Al País Valencià, 17.540 casos, 14.037 altes i 1.465 morts (avui s’hi han incorporat 10 casos nous de PCR, 87 altes i 4 morts)
—A les Illes, 2.260 casos, 1.868 altes i 227 morts (avui s’hi han incorporat 2 casos i 15 altes)
—A Catalunya Nord, 313 casos, 277 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 854 casos, 791 altes i 52 morts (avui s’hi han incorporat 2 altes)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.


La píndola de Jordi Goula: ‘Moratòria en el retorn dels crèdits ICO?’

La ministra d’Indústria, Comerç i Turisme espanyola, Reyes Maroto, ha dit aquest matí: ‘La reconstrucció del país va lligada a la reactivació de l’economia amb reformes i una mirada a Europa.’ Paraules bensonants, però que no aporten res de nou. No necessitem paraules, necessitem fets. Avui hi ha hagut la tercera reunió de la ministra amb empresaris de Pimec, aquesta vegada digital i per parlar sobre les expectatives i necessitats de les pimes i els autònoms per a afrontar el postconfinament (l’anomenada ‘nova normalitat’) després de la crisi de la covid-19. Maroto ha lamentat que l’impacte de la pandèmia en el teixit productiu hagi estat profund, ‘especialment per a les pimes’, i ha dit que el govern espanyol ‘hi donarà resposta protegint l’ocupació i les empreses’.

Ara com ara, la realitat d’aquests últims tres mesos ens diu que la ministra, més enllà dels tòpics habituals, té raó només a mitges. Els ERTO, és cert, han evitat una tragèdia mai vista en el món laboral. Tanmateix, molta gent afectada encara no ha cobrat, els ajuts a empreses s’han limitat als crèdits ICO i els autònoms han hagut de pagar les seves quotes, ni que sigui diferidament. La ministra també ha dit: ‘Ja s’han mobilitzat els 100.000 milions d’euros en crèdits ICO, amb el 98,2% d’operacions destinades a pimes i autònoms.’ I ha afegit: ‘Les empreses de Catalunya són les que més s’han acollit a aquest ajut, perquè 2 de cada 10 milions d’euros mobilitzats per l’ICO s’han destinat a empreses catalanes.’ No crec que sigui un fet que calgui remarcar gaire, perquè és aquí on hi ha més pimes, sobretot a la indústria. Feu comptes i ho veureu de seguida.

Com a novetat cal destacar que, en resposta a una petició del sector de la restauració, Maroto s’ha compromès a traslladar al Ministeri d’Economia la possibilitat d’introduir una moratòria de dos anys en el retorn dels crèdits ICO, especialment per a aquells sectors que tarden més temps a recuperar l’activitat. Em sembla de sentit comú, perquè és impossible d’exigir que tornis res si no treballes. Si en lloc de crèdits haguessin estat transferències, aquest problema no hi fóra. Però bé, és un pas en el bon sentit… si s’acaba fent, és clar.

A més, en relació amb els ERTO ha destacat: ‘S’han protegit més de tres milions de treballadors, un 20% del quals són catalans.’ També ha dit que 1.400.000 autònoms en són beneficiaris, d’aquests expedients, ‘238.000 dels quals són catalans, el 20% pràcticament’. Són xifres sabudes, però ha evitat de parlar dels qui no han cobrat, que són molts, tot i que no hi ha manera de saber quants. Segur que en coneixeu algun. Si hagués dit res sobre això hauria tingut un titular assegurat a tots els mitjans de comunicació.

Evidentment, en una conferència telemàtica amb gent de Catalunya no podia deixar de parlar del cas de Nissan. ‘Ens ha dolgut i treballem amb la Generalitat –ha dit– perquè reverteixin aquesta decisió, que afecta moltes empreses proveïdores catalanes.’ Unes paraules per a quedar bé i passem a una altra cosa. No puc deixar de pensar en la càrrega de cinisme d’aquestes paraules per a girar full quan recordo què deia Joan Amorós, ex-directiu de Nissan, el dia 8 de juny en una entrevista aquí, a VilaWeb. Vegeu-ho: ‘Nissan ja pensava en Barcelona com la seva gran terminal europea: entrar-hi pel port i des d’aquí distribuir amb tren per tot el continent. Va fracassar perquè la connexió amb tren era d’amplada ibèrica. La quantitat d’oportunitats que hem perdut durant els últims trenta anys o quaranta per no tenir amplada internacional, o corredor mediterrani, són increïbles… El govern espanyol fa declaracionetes per aquí i per allà i no fot res. I així ens trobem. Aquestes coses s’havien d’haver treballat molt abans. I no deixar que es podrissin, com les ha deixades podrir el govern espanyol.’ No cal afegir-hi gran cosa. Els japonesos ja ens van assenyalar amb un punt vermell i després la cosa ha acabat malament per una munió de fets encadenats.

Li ha respost el president de Pimec, Josep González, que ha anat per feina i ha alertat la ministra dient: ‘La morositat és un dels factors colpidors per a la petita dimensió de les nostres empreses i una xacra per al finançament i la competitivitat d’aquestes empreses.’ Per això li ha demanat que el govern espanyol es comprometés a establir un règim sancionador. Així mateix, ha defensat d’incentivar la relocalització de produccions de baix cost que ara es fan en països llunyans, i acostar-les a produccions locals o països de més a prop, com els del nord d’Àfrica. No sé si la ministra en farà gaire cas, però almenys ja ha estat dit. I crec sincerament que les dues demandes són molt necessàries i urgents.

Deixeu-me fer un comentari final. En aquests temps de videoconferències i reunions telemàtiques, els peixos grossos tenen un gran avantatge. Poden parlar sense tenir ningú davant i, acabada una intervenció, poden, sense bellugar-se del lloc, endollar-se a una altra amb interlocutors diferents i temes també diferents. I després una altra… Això es pot veure des de la banda de l’eficàcia, però també en podem concloure que la quantitat no fa qualitat. Quantes intervencions d’aquestes va fer ahir la ministra? No ho sé, una altra sí que ho sé del cert. I què va aportar? Quin missatge nou va donar als empresaris catalans? Cap esperança de fer res de nou? Malauradament, no. Va complir la seva feina… i punt i a part.


La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Deutsche Welle: Les mutacions faran que el coronavirus sigui menys perjudicial aviat? (en anglès)
–Le Monde: La ciutat de Pequín, en procés de confinament: escoles tancades, vols anul·lats i els viatges desaconsellats (en francès)
–The Straits Times: Austràlia diu que és probable que les fronteres es mantinguin tancades fins el 2021 (en anglès)
–Infobae: El govern de Donald Trump indica qui tindrà prioritat per a rebre el vaccí contra el coronavirus (en castellà)
–Vox: Per què una segona ronda de confinament podria no ser tan efectiva (en anglès)
–La Première: Guyana i Mayotte: el govern vol estendre l’estat d’emergència sanitària fins el 30 d’octubre (en francès)
–Financial Times: El llarg camí cap a un vaccí contra la covid-19 (en anglès)


Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Les regions sanitàries de Barcelona i Lleida avançaran a la fase 3 aquesta mitjanit
Terratrèmol polític a Nova Zelanda perquè dues contagiades de la covid-19 han superat tots els controls
Norwegian tornarà a volar des de Barcelona, Alacant i Palma a partir del primer de juliol
Com serà la revetlla de Sant Joan 2020? Us n’oferim tota la informació


Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars


–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 18
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.