Report diari sobre el coronavirus: El govern espanyol endarrereix la decisió sobre la segona dosi d’AstraZeneca per als menors de 60 anys

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La ministra de Sanitat espanyola, Carolina Darias, no ha aclarit què passarà amb les persones de menys de seixanta anys que han rebut la primera dosi d’AstraZeneca. Ara per ara, aquest vaccí s’inocula a més grans de seixanta anys. Segons Darias, el ministeri analitza ara diverses possibilitats i farà pública la decisió més endavant. A l’estat francès, per exemple, fa pocs dies es va anunciar que es combinarien vaccins, amb una segona dosi de Pfizer o Moderna als qui no rebin la segona d’AstraZeneca. Aquesta tècnica es denomina vaccinació heteròloga, i encara s’analitzen les dades d’un estudi que es fa al Regne Unit. S’intueix que pot funcionar, perquè ha passat amb molts altres vaccins amb més virus. Avui, l’estat francès també ha decidit que les segones dosis de Pzifer i Moderna s’inocularan amb un marge de 42 dies, en comptes dels 28 dies actuals.

Quant a la vaccinació, Brussel·les calcula que la Unió Europea necessitarà 2.000 milions de vaccins el 2022. La Comissió Europea prepara les negociacions amb les farmacèutiques per a comprar més dosis per a la pròxima fase de la campanya de vaccinació. “Ens hem de preparar per a les injeccions de reforç, les variants i la vaccinació de nens i adolescents”, ha dit el portaveu de Salut de l’executiu europeu, Stefan de Keersmaecker. Per enguany, ha comprat de manera anticipada més de 1.700 milions de dosis dels quatre vaccins autoritzats per l’Agència Europea de Medicaments, i Brussel·les espera haver inoculat més de 450 milions de dosis durant la primera meitat del 2021.

A les farmàcies de Catalunya Nord s’han començat a vendre proves d’antígens d’automostra per un preu d’uns set euros. L’Alta Autoritat Sanitària francesa en recomana l’ús en dues situacions diferents: d’una banda, sota indicació mèdica en les proves en massa per a detectar positius; i d’una altra, com a eina de prevenció en l’àmbit privat, per exemple, abans d’una reunió amb amics o parents. Tanmateix, en aquest cas, l’autoritat sanitària recomana de fer la prova el mateix dia o l’anterior, a tot estirar.

Els indicadors sanitaris es mantenen prou estables a tot el país, tret de Catalunya. Preocupa especialment l’augment de pacients ingressats a les UCI, on en només deu dies s’ha passat de 418 ingressats, el primer d’abril, a 515, ahir, i s’espera que en siguin un centenar més. El total d’ingressats a planta torna a acostar-se als 1.800. La saturació ja comença a afectar la programació d’intervencions en alguns hospitals, com el Trueta de Girona, que ha suspès les sessions de quiròfan de tarda entre demà i dijous. L’hospital Arnau de Vilanova de Lleida ja va començar a anul·lar intervencions quirúrgiques la setmana passada i ara treballa en la redistribució de personal. De moment, la mortalitat no se’n ressent especialment, mentre avança la vaccinació del col·lectiu de més grans de vuitanta anys.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha 1.030.324 casos, 29.928 morts i hi ha 653 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 136.936.401 casos confirmats i 2.953.747 morts. Del total de casos, 110.098.329 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 31.930.840 casos i 575.896 morts;
–L’Índia, amb 13.616.385 casos i 170.673 morts;
–El Brasil, amb 13.482.543 i 353.293 morts;
–L’estat francès, amb 4.649.710 casos i 103.263 morts;
–Rússia, amb 4.623.984 casos i 102.247 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.370.256 casos i 76.525 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: “Per què creix tant la desocupació a Catalunya?”

La setmana passada, tot just havent sabut la xifra de desocupació, vaig centrar la píndola en la preocupació que em causaven alguns punts de l’evolució de l’atur a casa nostra. I en vaig esmentar quatre, dels quals destacava sobretot la situació dels més grans de quaranta-cinc anys, que tenien tendència a consolidar-se i a créixer entre les files dels desocupats de llarga durada. Però hi ha un altre aspecte que ens hauria de preocupar, que és la dinàmica de la xifra de desocupats en l’any de pandèmia i, possiblement, des d’abans.

Anem a pams. La taxa de creixement interanual de la desocupació registrada al març va ser del 21,3%. Hem de pensar que és la primera que es calcula sobre un mes ja afectat per la pandèmia i en què va créixer molt l’atur. Per això presenta una davallada important, tenint en compte que al febrer era del 29,6%. És difícil d’explicar que al març creixem al ritme del 21,3%, mentre el creixement a l’estat espanyol és de l’11,3% i al País Basc, per posar l’exemple extrem, de l’1,42%. És a dir, els mesos de pandèmia, al País Basc gairebé no s’ha creat desocupació, i a Catalunya n’hi ha un 21% més.

Podem dir que al País Basc el turisme té poc pes i que aquest ha estat el factor decisiu per a la pèrdua de llocs de feina, però no em convenç gaire si miro què ha succeït en altres comunitats. A les Illes Balears, la desocupació creix d’un 32% i a les Canàries, d’un 23%, però al País Valencià, on el turisme també té molt de pes, el creixement és de l’11,3%, i a la demarcació més turística, Alacant, creix d’un 13,8%. A Andalusia, el creixement és del 4,2% en un any… Creixem, doncs, 10 punts percentuals més de pressa que el País Valencià o que la mitjana estatal i vint punts més de pressa que el País Basc. Alguna cosa se m’escapa, però no ho veig normal. Com tampoc no sembla normal que la demarcació de Girona sigui la tercera de l’estat en creixement (26,3%), només per darrere de les Illes i d’Osca. Per cert, el cas que també és estrany és el de Madrid (21,4%), que presenta un creixement de la desocupació molt semblant al de Catalunya, però ara aquest punt em queda més lluny.

És cert que pel mig hi ha els ERTO, que d’alguna manera compliquen les dades, perquè els afectats no consten a les llistes de desocupats. Una part de l’explicació del creixement més gran podria ser que a Catalunya hi ha hagut més empreses –en termes relatius a altres comunitats– que han sortit del paraigua de l’ERTO i han enviat una part dels treballadors a l’atur, la qual cosa només la podrem comprovar els mesos vinents, quan els ERTO vagin desapareixent a tot arreu. Veurem si a Catalunya ens hem avançat, vaja. O, des d’un altre punt de vista, potser les mesures de contenció del virus adoptades pel govern català han afectat molt més l’economia, en termes d’ocupació, que en altres comunitats. De totes maneres, no em semblen dues explicacions prou convincents.

Fem un pas més. Aquestes dades són de la desocupació registrada i, habitualment, parlem de desocupació considerant la taxa trimestral que publica l’EPA. Recordem que la darrera, la de desembre del 2020, a Catalunya era del 13,9% i a l’estat espanyol, del 16,1%. Fixeu-vos que la diferència és de 2,2 punts percentuals. El desembre de l’any 2019, la diferència entre ambdues taxes de desocupació era de 3,3 punts, i si anem fins al desembre del 2016, a la sortida de la crisi anterior, era de 3,9 punts. De llavors ençà hi ha hagut aquest aprimament en la diferència, si bé és cert que s’accelera molt amb la pandèmia. Però aquesta evolució ens hauria d’alertar que potser hi ha alguna cosa més de fons.

Potser tot plegat es fa més complicat d’explicar si la referència que prenem és el País Basc. La diferència de taxes EPA del desembre del 2020 és de 3,9 punts a favor dels bascs, mentre que un any abans era només d’1,3 punts. Això vol dir que al País Basc han capejat la pandèmia molt bé i a Catalunya molt malament, o totes dues coses alhora. Sí que és clar que, agafem l’estatística que agafem, aquí en sortim força mal parats.

Dit això, queda encara un tercer punt de dubte. Precisament aquest, el de les estatístiques. Se’n feia ressò la setmana passada el president de la Cecot, Antoni Abad, quan comentava les xifres de desocupació. Entre altres coses, es va mostrar molt crític amb l’aparell estatístic, i va dir: “No té sentit comptar persones dins els llistats de les oficines d’ocupació que realment no cerquen una feina i que només hi consten per poder accedir a una prestació. D’altra banda, també ens trobem amb la casuística contrària, que gran part del jovent no consta a les llistes de les oficines d’ocupació. Per tant, arribem a la conclusió que les dades de l’atur disten molt de la realitat. La Cecot ha proposat unes quantes vegades d’establir un nou indicador que projectés només el nombre de persones que realment volen trobar una feina. Sense dades reals es fa impossible gestionar bé l’atur.” Exactament. Es pot dir més alt, però no més clar. Però de moment, tenim això.