23.01.2025 - 13:01
|
Actualització: 23.01.2025 - 13:05
El jutjat de primera instància i instrucció 3 d’Alcoi ha desestimat la demanda per la mort de quinze persones a la residència de gent gran DomusVi durant la pandèmia de la covid. Els seus familiars reclamaven més de 2,2 milions d’euros en indemnitzacions perquè consideraven que hi havia hagut una actuació negligent. En canvi, el jutge considera que no està acreditat que el centre fos negligent a l’hora d’impedir l’entrada del coronavirus a la residència, en la propagació ni en l’atenció que van donar als residents.
La sentència diu que una residència no és un hospital, i que la negligència mèdica que els demandants atribueixen a l’empresa no és assimilable a la que es pot imputar en casos de mala praxi de professionals sanitaris. De fet, diu que els treballadors de la residència van estar condicionats per una absència de metges, de la qual no són responsables. Remarca l’excepcionalitat que va suposar la pandèmia, “que va superar els límits de cap activitat sociosanitària, per molt ben prevista de mitjans que estigués”.
De fet, el jutge explica que l’aparició de la covid va provocar que hi hagués un desabastiment total de personal sanitari i sociosanitari al mercat laboral, i de material sanitari. “Una qüestió que va afectar a escala internacional”, i que no es pot atribuir a l’empresa que gestiona la residència.
També, diu que no es pot jutjar ara la manera com es va gestionar la covid sense tenir en compte el que se’n sabia llavors, “quan ni tan sols la comunitat científica havia concretat que el contagi es produïa per microgotes, i no per gotes d’una mida superior, com es va dir inicialment”. De fet, afegeix: “Si el nostre poder executiu no va poder preveure i prevenir la pandèmia, no és menester exigir-ho a una persona jurídica-privada, que, com a mínim, es va poder avançar en certes actuacions a les recomanacions i directrius autonòmiques.”
La demanda argumentava la suposada negligència, entre altres qüestions, en la manca de professionals de la residència, però el jutge considera que complia, de llarg, les ràtios de personal, i que a més va contractar treballadors, “sempre en la mida del que és possible”, per fer front a les noves necessitats causades pel virus. L’empresa tampoc no és responsable, diu, de les baixes laborals dels treballadors que es van contagiar, i que no es van poder cobrir amb nous treballadors.