10.12.2015 - 02:00
|
Actualització: 10.12.2015 - 08:10
‘Pedro, el dret d’autodeterminació el duia el PSOE al programa electoral del 1977, oi?’, preguntava Pablo Iglesias al candidat del PSOE a les eleccions espanyoles dilluns al vespre al debat de quatre (vídeo) que van organitzar La Sexta i Antena 3. Iglesias li feia la pregunta rialler, furgant en una diferència respecte del PSOE de la qual Podem ha fet bandera en aquesta campanya i que espera que li pugui reportar un bon grapat de vots catalans: la defensa d’un referèndum sobre la independència de Catalunya.
Pedro Sánchez responia de la pitjor manera: amb una ganyota i deixant anar que ‘el 1977 no existia ni internet’. Un menyspreu total a la reivindicació d’un dret que els socialistes espanyols havien defensat ‘plenament per a les nacionalitats que integren l’estat espanyol’. Ara, Pablo Iglesias no va ser precís, perquè el PSOE no va incloure aquest dret en el programa electoral del 1977 (pdf), però sí que l’especificava en el programa polític aprovat al congrés del partit de Suresnes del 1974, en què es va proclamar el lideratge de Felipe González. I el partit va mantenir la defensa del dret d’autodeterminació com a principi polític ben bé fins el 1977.
De fet, aquell programa electoral parlava del ‘dret a l’autonomia dels pobles d’Espanya’; atacava ‘la ineficàcia i la corrupció del centralisme’ i defensava ‘la unitat de l’estat espanyol, una unitat que no es pot basar en la força’. El programa afegia: ‘La unitat de l’estat espanyol ha d’articular-se mitjançant una fórmula constitucional lliurement pactada i oberta tant a les diferències entre les diferents nacionalitats i regions com a la flexibilitat necessària per al seu progressiu desenvolupament i concreció’.
Però tot això els actuals dirigents socialistes (i els vells) ho obliden deliberadament, i el PSOE ja fa molt temps que no admet de cap manera aquest dret quan algú l’ha defensat seriosament: cop de porta a Ibarretxe el 2005 i cop de porta al parlament català el 2014. Ja fa temps que en el debat territorial els socialistes han estat presoners del discurs centralista de la dreta, i s’hi han abandonat, retroalimentant-se. Perquè, per més propostes de reforma constitucional cosmètica, no han admès mai que Catalunya (ni el País Basc) sigui sobirana. La sobirania nacional no es toca.
Això s’ha pogut comprovar en el PSOE pel que fa al cas català, d’ençà del debat estatutari resolt amb la retallada del TC del 2010: l’anticatalanisme del PP amb rèdits electorals ha anat arrossegant el PSOE cap a posicions menys ‘federalitzants’ malgrat la retòrica. Sí, malgrat la retòrica, materialitzada en la declaració de Granada (pdf) del 2013 en què Catalunya no era reconeguda com a nació ni li era reconegut el dret de decidir.
Des de l’arribada de Pedro Sánchez al capdavant del partit, en què rellevava Alfredo Pérez Rubalcaba, aquesta línia encara s’ha accentuat més. Un símbol: la gran bandera espanyola que va projectar el PSOE en un dels mítings en què Sánchez va donar suport a Iceta durant la campanya del 27-S:
I uns fets: la negació i el menysteniment del dret de decidir, fins al punt d’arribar a dir que només el defensen ‘alguns separatistes’. Quan Pedro Sánchez parla de reforma constitucional no qüestiona la part de l’article 1 que parla de la sobirania nacional, i restringeix el dret de vot dels catalans a l’aprovació d’un nou estatut.
Els pronòstics electorals per al 20-D no són pas bons per a Pedro Sánchez, i el debat de dilluns no li va anar pas bé. El PSOE veu que pot perdre votants tant per la dreta (cap a Ciutadans) com per l’esquerra (cap a Podem) i el candidat socialista, qüestionat per uns quants barons gairebé des del mateix moment que va agafar les regnes del partit, evidencia nerviosisme en declaracions tan abrandades com aquesta en el míting de dimarts a la Corunya, on fins i tot apel·lava a la ‘raça’ dels militants socialistes:
Sánchez reivindicant a crits el llegat del PSOE en ‘la lluita contra el terrorisme etarra’. I relacionant-ho –en el discurs del debat de dilluns– amb la lluita antigihadista actual. El candidat socialista branda ara més espanyolisme i més nacionalisme que mai.
Efectivament, el PSOE ja és molt lluny d’allò que defensava al congrés del 1974. No hi havia internet. Com que avui sí que n’hi ha, hem pogut recuperar fàcilment què deien aleshores els socialistes espanyols sobre l’autodeterminació dels pobles:
1) La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l’estat espanyol neix indefectiblement del ple reconeixement del dret d’autodeterminació d’aquestes que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta dels pobles que integren l’estat espanyol.
2) En analitzar el problema de les diverses nacionalitats, el PSOE no ho fa des d’una perspectiva interclassista del conjunt de la població de cada nacionalitat, sinó des d’una formulació d’estratègia de classe, que implica que l’exercici específic del dret d’autodeterminació per al PSOE s’emmarca dins el context de la lluita de classes i del procés històric de la classe treballadora en lluita per la seva completa emancipació.
3) El PSOE es pronuncia per la constitució d’una república federal de les nacionalitats que integren l’estat espanyol perquè considera que aquesta estructura estatal permet el ple reconeixement de les peculiaritats de cada nacionalitat i del seu autogovern i alhora preserva la unitat de la classe treballadora dels diversos pobles que integren l’estat espanyol.
4) El PSOE reconeix igualment l’existència d’unes altres regions diferenciades que, per les seves especials característiques, poden establir òrgans i institucions adequats a les seves peculiaritats.
