El PSOE no reconeix Catalunya com a nació ni el dret de decidir

  • Aprova la seva proposta d'estat federal, sense la meitat de propostes del PSC · Navarro, però, ho qualifica d'històric i diu que el text és 'interpretable'

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El PSOE va aprovar per unanimitat el document territorial (pdf) en què proposa una reforma de la constitució espanyola per avançar cap a un estat federal. El text tanca la porta a reconèixer Catalunya com a nació, tal com explicava el mateix secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, que va al·legar que el TC s’havia pronunciat en contra d’aquest reconeixement i que, per tant, ‘quedava fora’ d’allò que es considera consitutcional.

El text aprovat en el comitè territorial reunit a Granada aborda el principi d’ordinalitat autonòmica, tal com proposava el PSC, però el fixa ‘tal com el va fixar el Tribunal Constitucional’ en la sentència sobre l’estatut i com una qüestió a banda del finançament regular.

El PSC demanava el reconeixement de Catalunya com a nació, però els barons del PSOE no ho volien admetre. Però el primer secretari del PSC, Pere Navarro, diu que els socialistes catalans fan una ‘interpretació’ del text que els permet dir que el reconeixement ‘existeix’. Ho argumenta dient que el document ‘recull en diferents paràgrafs la singularitat d’alguns territoris com Catalunya i cita els drets històrics, la llengua i que els territoris tindran la denominació que estableixi el seu estatut. Aquí s’agafa al fet que ‘l’Estatut de Catalunya diu al preàmbul que els catalans consideren que Catalunya és una nació’, i conclou: ‘La interpretació que fem nosaltres és justament aquesta’.

Tot i la interpretació que Navarro, el redactat deixa ben clar que, tal i com passa ara, la constitució ‘distingeix expressament els territoris denominant-los nacionalitats i regions’. Res de nacions, doncs. Tant és així que el document posa en valor que ‘aquesta diferenciació -nacionalitats i regions- s’ha projectat plenament en els seus Estatuts permetent a algunes comunitats la seva definició com a entitats polítiques particulars, dins del conjunt de l’Estat’. De fet, el text parla d’aquest aspecte en un punt on tracta els ‘fets diferencials’ i ho posa al mateix nivell que la llengua, el sistema d’ensenyament en català o el concert econòmic basc i navarrès.

Navarro, tot i aquest cop de porta, ha qualificat l’acord d’històric i ha considerat que el text introduïa ‘molts canvis i rellevants’ en el model d’estat. El considera tan satisfactori que fins i tot ha enviat un missatge a CiU i ERC perquè es posicionin al respecte, en comptes ‘de buscar problemes’.

L’ordinalitat que marca el TC

Un altre dels grans temes que havia posat damunt la taula el PSC era el de l’ordinalitat en el finançament autonòmic. Pere Navarro no va voler entrar a parlar de ple en el redactat del document del PSOE sobre aquest punt i va demanar de ‘posar més en valor la filosofia’ que s’ha plasmat al text. ‘El document fa referència a l’ordinalitat que va dir el TC en la sentència de l’Estatut i al model federal alemany. Allà està recollida l’ordinalitat que demanàvem’, va dir.

Les renúncies i els crítics del PSC

Navarro tampoc no va voler admetre ‘renúncies’ del PSC, i va preferir interpretar la negociació com un exercici ‘d’aportació per part de tots’. ‘Els acords vénen del diàleg i d’aportacions de tot l’estat. Hi ha hagut un ambient de col·laboració i debat, a vegades des de la discrepància’, va comentar. Per últim, i amb un caràcter quasi preventiu, Navarro va assegurar que els crítics del sector més catalanista del PSC no podrien queixar-se d’aquest acord. ‘Ningú no pot dir que la direcció del PSC ha estat entregada al PSOE, hem fet plantejaments que en el seu dia altres no van fer.’

Tampoc hi ha dret de decidir

Pel que fa al dret de decidir, el PSC ja no el proposava com un element que hagués de ser explícitament al document. El primer secretari dels socialistes catalans va defensar la possibilitat de fer consultes sobre altres qüestions, però va recordar que no hi havia cap constitució del món on hi fos reflectida la possibilitat d’un referèndum d’autodeterminació. Rubalcaba ja havia tancat la porta a aquesta qüestió des del primer moment.

Enllaços
Array

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any