El mes d’octubre és un mes de risc, per molts motius, massa. Per exemple, és un d’aquells moments de l’any en què és fàcil agafar un bon constipat. Fa una mica de solet, et treus el jersei i patapam, es gira fresca i ja moquegem tota la setmana.

Però si tot fos això, rai! El darrer diumenge d’octubre és aquell dia fatídic que és probable que et desorientis temporalment i que, sense solta ni volta, arribis una hora abans a tot arreu. Per no parlar d’aquells fenòmens paranormals que s’esdevenen als domicilis, amb uns rellotges que marquen una hora i uns altres que marquen una altra. Ho heu encertat, parlo del canvi d’horari.

Aquesta mania que tenim de prendre una hora a la nit mentre dormim, i diem allò de ‘a les dues seran les tres’, en el cas de l’horari d’estiu. El darrer cap de setmana d’octubre ho fem a la inversa, i passem a l’horari d’hivern afegint-hi una hora de son. Això ja ens agrada més, i diem que ‘a les tres seran les dues’. En el fons, tot un embolic.

Diuen i expliquen que el motiu de tot plegat és estalviar energia i aprofitar al màxim les hores de sol. Sembla que aquesta mesura ja se l’havia empescada Benjamin Franklin, qui, entre parallamps i parallamps, es dedicava a tenir idees lluminoses. Així i tot, no va ser pas l’únic a tenir aquesta pensada, ni de bon tros: l’astrònom neozelandès George Vernon Hudson ja ho havia proposat el 1895.

L’anglès William Willet és qui va fer la proposta definitiva el 1905. En aquest cas, s’explica que la inspiració li va arribar mentre passejava dalt del cavall, un matí d’estiu d’aquells que s’havia aixecat ben d’hora, ben d’hora. Mr Willet va observar que, mentre passejava, la majoria de londinencs dormien com uns socs. La seva proposta no es va posar en marxa fins deu anys més tard, el 1915.

Amb la Primera Guerra Mundial, la mesura va estendre’s a tot Europa. El motiu sempre ha estat l’estalvi energètic. En aquest cas, calia racionar la despesa i el consum de carbó. Fins al 1974, cada país europeu ho feia com podia i com volia, però la crisi del petroli va propiciar que s’unifiquessin criteris per a fer els canvis d’hora. Finalment, l’any 2000, una directiva europea va marcar que els dies per a fer els canvis d’horari serien el darrer diumenge de març i el darrer d’octubre. Déu n’hi do, si que és un procés llarg…

Però com en tot, Spain is different i, tot i que aplica el canvi d’hora i ho fa les dates concretes que marca la directiva 2000/84, no pot optimitzar aquesta mesura perquè l’horari de l’estat espanyol no s’adequa al seu fus horari, el GMT. És molt simple: el meridià de Greenwich travessa l’estat espanyol, cosa que ens hauria de fer pensar que aniríem a la mateixa hora que Lisboa o Londres. Doncs no. Anem a la mateixa que Polònia i Berlín, per exemple. El motiu d’aquest desgavell és que el dictador Francisco Franco va adoptar l’any 1940 l’horari de l’Alemanya nazi, és a dir, el GMT+1. No he entès mai com ningú no ha esmenat aquesta qüestió, no deu ser pas per temps. En fi, suposo que aviat ho podrem fer directament.

Per cert, ja heu canviat l’hora?

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb