Qui vota el PP a Galícia?

"L'hegemonia dels populars va lligada al funcionament de les estructures de poder"

María Obelleiro
María Obelleiro
21.01.2022 - 20:51
Actualització: 21.01.2022 - 18:20
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El PP té una majoria àmplia al Parlament de Galícia. Ha guanyat totes les eleccions d’aquesta cambra del 1981 ençà, però els resultats són diferents en els comicis estatals i en els municipals, en què el PP ha estat derrotat per la suma de les butlletes de les forces nacionalistes i d’esquerra en els àmbits urbans i en els principals nuclis de població. La fotografia final del darrer registre electoral situa els populars fora dels governs de les primeres ciutats del país, de les grans viles i de tres de les quatre diputacions.

Aquests resultats són conseqüència de factors estructurals i d’algun vector conjuntural. Entre més, destaca la llei electoral gallega i el repartiment dels escons per circumscripció, una fórmula impulsada des del govern per la dreta i dirigit a dotar de més representació Ourense i Lugo, els territoris menys poblats i amb els millors percentatges de vot per al PP. Amb una norma electoral de circumscripció única, la composició del Parlament de Galícia seria molt diferent.

L’hegemonia dels populars va lligada al funcionament de les estructures de poder. Primerament, fa una funció per als grups econòmics forans i els sectors de la burgesia intermediària, el negoci de la qual depèn en bona part del favor públic. En segon lloc, hi ha un control dels mecanismes de creació ideològica, especialment la instrumentalització dels mitjans públics i la dependència del pressupost de la Xunta d’una gran part dels privats. Finalment, una estructura de partit amb molta introducció social, una forta organització i una gran capil·laritat discursiva.

La dreta dóna la seva particular batalla ideològica a Galícia en uns termes diferents dels de la resta de l’estat. Feijóo aplica una política neoliberal en matèria econòmica i de serveis públics, i alhora, no dubta a fer de la defensa de la sanitat pública un dels seus eixos discursius. I mentre escomet un lingüicidi de dimensions desconegudes a la història del país, situa, en canvi, el gallec com a símbol d’identitat. En definitiva, una pràctica espanyolitzadora i de dretes, amb un discurs galleguista i centrat, per a una societat molt crítica amb el centralisme i que tomba a l’esquerra.

 

Aquesta columna es publica simultàniament la mateixa setmana en català a VilaWeb, en èuscar a Berria i en gallec a NósDiario.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies