De sobte, inexplicablement, els serveis de Facebook, Instagram, WhatsApp, Messenger i Oculus van desaparèixer. I no va ser pas cap avaria local. En un apunt d’un bloc, Downdetector.com, un servei de seguiment essencial de les emissions en línia, va dir que havia estat la pitjor apagada que s’havia registrat mai al món, amb 10,6 milions de reports a tot el món.

La interrupció va tenir un efecte en massa, sobre persones i empreses de tot el món que depenen de WhatsApp per comunicar-se amb amics, familiars, col·legues i clients.

Facebook va trigar gairebé sis hores a recuperar els serveis en línia, i encara, al començament, ben a poc a poc. Irònicament, la interrupció era tan vasta que Facebook va haver de recórrer a Twitter, la plataforma rival, per posar el món al corrent.

La cara visible d’internet (la World Wide Web) és una màquina que tolera d’una manera sorprenent les fallades. Va ser dissenyat per a ser resilient, i la web no ha caigut mai completament. Les apagades d’abast mundial, com aquesta, són bastant rares.

Però n’hi ha. Per vergonya de Google, alguns dels seus serveis, com ara Gmail, YouTube, Hangouts, Google Calendar i Google Maps, també es van desconnectar durant una hora el desembre de l’any passat.

I el juny d’enguany, una empresa d’informàtica del núvol que presta serveis a clients com ara The Guardian, The New York Times, Reddit i The Conversation també es va desconnectar.

Què ho va causar?

Tot i que els gestors de Facebook van demanar disculpes, no van donar cap explicació sobre la causa de l’apagada.

Ara que veiem que la pirateria abunda tant i amenaça la ciberseguretat, hom podia pensar que la interrupció de Facebook havia estat obra d’un hacker. Però sembla improbable.

Segons un report de The Verge que fa referència a l’oficial en cap de tecnologia de Facebook, sembla que el problema va ser la infrastructura interna.

Els enginyers de Facebook van haver d’anar a un dels centres de dades de l’empresa, a Califòrnia, per a resoldre l’avaria. Això vol dir que no podien entrar al centre de dades amb control remot.

A parer dels experts, l’apagada va haver de venir de dins, per força. És probable que els enginyers de Facebook, sense adonar-se’n, haguessin fet canvis en la configuració de la xarxa, i això hagués originat un conjunt de problemes.

Una cosa semblant ja havia passat abans, tot i que no pas amb un efecte tan catastròfic.

Tanmateix, tenint en compte el grau de confidencialitat amb què treballa Facebook, no és possible de saber exactament què hi va passar. Probablement no ens ho diran mai.

Una dificultat amb el servidor de noms de domini

Partint de la idea que el motiu és la configuració de la xarxa, els missatges d’error que van aparèixer quan la gent va provar de posar-se en contacte amb Facebook.com i Whatsapp.com indicaven que era una avaria DNS. De manera que els llocs web encara existien, però no s’hi podia accedir.

DNS significa ‘servidor de noms de domini’ (Domain Name Server) i podríem dir que és com “la guia de telèfons d’internet”. Tradueix els noms de domini llegits per nosaltres en adreces d’internet codificades (adreces IP) que puguin llegir ordinadors.

Quan introduïu un nom de domini com ara “facebook.com” o “whatsapp.com” al vostre navegador, es consulta al servidor de noms de domini i es truca a l’adreça d’internet codificada corresponent, la IP.

Si tot funciona com cal, l’usuari està connectat al domini sol·licitat. Amb les proves obtingudes de fonts acostades a Facebook, sembla molt improbable que la caiguda fos causada per un atac extern.

Una informadora parla

Poques hores abans de la caiguda de Facebook, el programa 60 minuts dels Estats Units havia emès una entrevista incendiària a Frances Haugen, ex-treballadora i informadora de Facebook, de trenta-set anys, graduada a Harvard.

En una denúncia a les forces de l’ordre federals, i a l’entrevista, Haugen explica que Instagram (aplicació de Facebook) perjudica les adolescents, i que la investigació indica que “amplifica l’odi, la desinformació i el mal polític, però l’empresa amaga informació”.

Per reforçar les acusacions, Haugen va compartir més de 10.000 pàgines de documentació interna amb la US Securities and Exchange Commission, totes força condemnatòries. Va dir:

“A Facebook vaig veure una vegada i una altra que hi havia conflictes d’interessos entre allò que era bo per al públic i allò que era bo per a Facebook, i Facebook va optar una vegada i una altra per optimitzar els seus interessos, és a dir, guanyar més diners”

Veient l’entrevista i l’apagada mundial de Facebook, és natural de demanar-se si tots dos fets tenen cap relació. No obstant això, sense proves definitives, no s’ha establert cap vincle causal entre l’un i l’altre.

Però, tenint en compte la gravetat de les acusacions de Haugen i el pes de proves objectives, amb milers de documents interns, és clar que es justifica una investigació més profunda.

Facebook té 2.890 milions d’usuaris actius cada mes i una capitalització del mercat d’1,21 bilions de dòlars. És, doncs, una empresa gran i poderosa, amb molta influència. Ara és el moment de posar llum a la seva ètica, o de no posar-n’hi.

Cal esperar que no hi hagi més apagades per a frenar aquest procés.

David Tuffley és professor sènior d’ètica aplicada i ciberseguretat a la Universitat de Griffith. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.