Quan Mirmanda es va convertir en l’espinada d’una editorial

Visitem l’exposició ‘Edicions de 1984. La ciutat dels llibres’ a la Biblioteca Jaume Fuster del barri de Gràcia de Barcelona, amb el responsable de l’editorial, Josep Cots. El comissari de la mostra, el crític literari i escriptor Julià Guillamon ha partit de la idea de Mirmanda, el nom que dóna vida a la col·lecció més genuïna i global d’Edicions de 1984, perquè abraça tots els gèneres i èpoques. Mirmanda és el nom de la ciutat mítica que Cots va treure dels versos de Canigó de Jacint Verdaguer:

‘Quan Barcelona era un prat,
Mirmanda ja era ciutat.’

Josep Cots va reinterpretar aquests versos, com volent dir que tot estava per fer encara, i la literatura, la paraula, ja era clau. ‘No és la mateixa idea del Canigó, però és el que em va suggerir. I avui encara mantenim aquests versos en tots els llibres, com també el relleu de la ciutat imaginada.’

El dissenyador Enric Satué va donar forma a Mirmanda: va trobar el relleu que va singularitzar les portades dels llibres de la col·lecció. El va treure d’un gravat de Benicarló del 1564, que es conserva en la Iconografia Valenciana Antiga.

Orígens
Edicions de 1984 es va fundar el 1983. Josep Cots, M. Àngels Agulló i Jordi Rojas foren els impulsors del projecte, que Cots explica que havia somniat llargament. L’any següent s’hi va incorporar l’actriu Carme Sansa com a sòcia i el 2000 hi va entrar Jordi Muñoz. Cots explica que quan va fundar l’editorial es va adonar que l’any següent coincidia amb la data del llibre de George Orwell, 1984. Per això li van posar Edicions de 1984.

Per a Cots, el projecte editorial es vinculava amb l’honestedat del pensament d’Orwell. Per això seguiren les pautes de l’escriptor través de la literatura. Perquè la idea fundacional de l’editorial era de publicar textos relacionats amb la manera com es manifestaven les societats sotmeses pels totalitarismes. I així van néixer les dues primeres col·leccions: ‘Temps maleïts’, de ficció, que va obrir amb l’obra de Bertolt Brecht Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny; i la col·lecció ‘Soldats de ploma’, de literatura de no-ficció, en què s’editen testimonis escrits de persones que van sofrir el totalitarisme o en van ser testimonis d’excepció. N’és un exemple un dels títols importants de la primera etapa: Deu dies que trasbalsaren el món, de John Reed. ‘Eren col·leccions sense cap adscripció ideològica, de manera que podien coincidir autors de dretes i d’esquerres’, diu Cots.

L’exposició destaca un fet significatiu pels temps que es vivien: l’any 1985, Manolo Vázquez Montalbán va escriure una columna al diari El País atacant Orwell. La resposta de Josep Cots es reprodueix en una cartel·la provocadora que acaba dient: ‘El nom de l’editorial estava ben triat, van pensar els nous editors, antistalinistes fins al moll de l’os.’

Un altre capítol político-ideològic curiós d’aquella primera època, és el que segueix –i que en l’exposició s’ha titulat ‘L’afer Kundera’–: el llibre número 4 de la col·lecció ‘Temps maleïts’ era l’obra La broma, de Milan Kundera, quan l’escriptor txec encara no havia estat entronitzat. L’artista Peret en va fer la coberta (que es reprodueix en l’exposició). Kundera no va acceptar aquella coberta, segurament per massa connotada. Pilar Rahola va escriure una columna d’opinió en contra. I per acabar-ho d’adobar, Joan Fuster va refusar de fer-ne el pròleg. Va adduir raons de salut, però Cots creu que va ser per la cruesa de l’al·legat anticomunista que contenia el llibre. Ho argumenta: ‘En aquell moment encara no havíem canviat de xip i Fuster tenia una concepció estalinista del comunisme. Ho sé perquè quan vam publicar Fontamara d’Ignazio Silone, vam trobar-nos que l’edició anterior que havia publicat el Club dels Novel·listes era traduïda per Joan Fuster i contenia un pròleg seu. El pròleg no el vam pas incloure en la nostra edició, perquè Fuster atacava Silone i també Fontamara, perquè l’obra dissentia de l’estalinisme.’

Fins aquí la primera part d’aquesta exposició modesta, sintètica, però interessant, que també inclou una entrevista que Guillamon fa a Cots i que ajuda a complementar aquests trenta-tres anys d’història. A la xarxa només es pot veure un fragment final de l’entrevista, on Cots llegeix un fragment de Txervengur d’Andrei Platonov.

La segona vida
La segona part de l’exposició coincideix amb la segona vida d’Edicions de 1984. A partir del 1996, després de la caiguda del mur de Berlín, en aquesta banda d’Europa hi ha canvis socials que fan que l’editor Josep Cots acabi decidint d’adaptar l’editorial als nous temps. I així és com neix ‘Mirmanda’. També es van obrint més col·leccions de mica en mica (la col·lecció de butxaca, la d’assaig…). ‘Avui tenim un catàleg amb 400 títols vius de 212 autors’, explica Cots.

En aquesta segona part, l’exposició situa els grans criteris editorials que diferencien i singularitzen Edicions de 1984: per exemple, la recuperació de clàssics, com ara Àngel Guimerà, i alguns altres que permeten de llegir amb més complexitat i profunditat la tradició, com Juli Vallmitjana i Eduard Girbal Jaume. Una altra: la construcció de nous autors contemporanis de grans relats del segle XX, com és Olor de colònia de Sílvia Alcántara, el llibre més venut de l’editorial, amb més de seixanta mil exemplars. El catàleg d’aquesta editorial també fa un treball de descoberta de nous autors: no tan sols Sílvia Alcàntara, sinó també Sergi Pons Codina i Jordi Lara, per exemple.

Edicions de 1984 també fa una significativa política de traducció, amb autors de la literatura contemporània: E. L. Doctorow, Hans Fallada, Elizabeth Strout, Marilyn Robinson, Claudio Magris… I en tots hi aplica política d’autor, que vol dir que es compromet a editar la major part de l’obra. Al mateix temps, l’editorial mostra un panorama del món. Per exemple, ofereix volums fonamentals per entendre l’Alemanya del 1900 al 1945, a través de Hans Fallada, Ernst Toller… O bé, podem trobar la ‘poesia del Gulag’: Òssip Mandelstam, Anna Akhmàtova, Joseph Brodsky…

Josep Cots diu que per sobre de tot allò que publica és bona literatura. En l’entrevista que li fa Julià Guillamon, per començar li demana: Per què llegir? I Cots li respon: ‘Llegir és descobrir tots els replecs de la condició i l’ànima humana.’ Amén.