Quan el vi fa viva la memòria de la guerra civil

  • El sommelier Xavi Nolla presenta ‘Vins de la memòria’, un projecte ambiciós que transita pels paisatges de la Batalla de l’Ebre, a través de la història del seu avi

VilaWeb
El sommelier Xavi Nolla, responsable del projecte 'Vins de la memòria', a la Terra Alta.
Montserrat Serra
16.03.2019 - 21:50

La història que hi ha darrere del projecte ‘Vins de la memòria’, del sommelier Xavi Nolla, té com a fil conductor el seu avi, l’Agustín: nascut en un poble d’Almeria el 1907, quan tenia vint anys va arribar a Barcelona, fugint de la fam i de la vida de miner. Va treballar de manobre a l’Exposició Universal del 1929. Després es va instal·lar a Badalona, on va conèixer la que seria la seva esposa, la Josefa. Es van casar l’any 1933. L’Agustín era militant de la CNT. Amb l’esclat de la guerra el 1936 no va ser mobilitzat, perquè ja tenia gairebé trenta anys. Però el 1938, va ser cridat al front, amb la 27a divisió, que es va anomenar la lleva del sac, perquè amb l’edat que tenien aquests homes, la majoria ja comptava amb família, dona i fills, i portaven un sac ple de responsabilitats a l’esquena. L’Agustín tenia dona, però encara no tenia cap fill. Va ser enviat al Segre i després a la Batalla de l’Ebre. Fa vuitanta-un anys. El 1939 va iniciar un llarg camí cap a França, on va ser internat al camp d’Argelers. Després va tornar a Barcelona i el van tancar al camp d’Horta. L’Agustín es va morir als seixanta-sis anys, quan el seu nét gran, Xavi Nolla, era molt petit.

‘Vins de la memòria’ és un projecte complex, ple de detalls, de documentació i de contactes amb historiadors i responsables de memorials democràtics. El que ha fet Xavi Nolla és reconstruir els llocs, territoris i paisatges que el seu avi va trepitjar al llarg dels anys 1938 i 1939. Bona part d’aquests territoris eren vinícoles. L’Agustín, que no sabia llegir ni escriure, no va deixar cap carta ni document escrit. I tot i que no es parlava de la guerra a casa, era un episodi silenciat, ple de tabús i dolor, allò que va posar a Nolla en marxa de manera apassionada i obstinada, va ser trobar a les golfes de casa la seva àvia un bitlleter ple encara de bitllets i documentació de l’època de la República i dels anys de la guerra. La troballa va funcionar com una fiblada: calia recuperar la memòria de l’avi i resseguint la seva peripècia i penúria, elaborar alguns vins nascuts de vinyes velles d’aquelles terres, enclavades en llocs de batalles cruentes que l’Agustín va trepitjar, de raïms carregats d’història i memòria bèl·lica.

El riu Ebre.

I així en Xavi Nolla l’any passat va vinificar cinc vins difícils, pensant en com s’haguessin elaborat als anys trenta, de vinyes ecològiques, una part dels quals fets amb bocois de castanyer (un tipus de bótes de 650 litres tradicionals catalanes fa vuitanta anys, però que ara costen de trobar, com també la fusta de castanyer, que s’ha anat deixant d’utilitzar). D’aquestes cinc vinificacions, Xavi Nolla aquesta setmana n’ha presentat quatre, els quatre primers ‘Vins de la memòria’ dels set que imagina, que són un homenatge a tots els homes i dones que van patir la guerra i que volen ser vins de pau i de memòria.

La bruixa
Xavi Nolla va documentar que la 27a divisió va ser destinada primer a Balaguer i d’aquí va anar cap al front de l’Ebre. La divisió, que era lleugera i apareixia i desapareixia en diversos llocs gairebé de sorpresa, adoptà el renom de La bruixa. L’Agustín, amb experiència de miner i manobre, li va tocar construir trinxeres i potser això el va salvar de la mort. El 6 d’agost del 1938 La bruixa arribà a Vilalba dels Arcs, a la Terra Alta, que fou un dels punts on s’estabilitzà el front republicà en la duríssima batalla de l’Ebre.

La bruixa que il·lustra l’etiqueta del vi La bruixa, de ‘Vins de la memòria’.

A l’indret conegut per Quatre Camins es van construir encarades les trinxeres de tots dos bàndols, Enmig d’aquest indret tan connotat, avui s’hi conserva una vinya vella, al lloc conegut com la Vall de vinyes. I d’aquesta vinya n’ha nascut el primer vi, fet de garnatxa en un 80% (vernatxa s’anomena a la terra alta) i 20% de macabeu. Un vi brisat (macerat amb pells durant quinze dies), que ha fet fermentació espontània amb els llevats de la mateixa vinya, i treball de mares fines durant tres mesos, sense filtrar. N’ha fet una producció de 2787 ampolles. L’etiqueta mostra una bruixa nua, que inspira llibertat.

Lo Ebre
El riu Ebre va ser una barrera natural que el 1938 va separar tots dos bàndols i s’hi va produir una de les batalles més cruentes de la guerra. Van ser 115 dies de batalla, de dolor, de milers de morts. Un dels records més vius dels supervivents era que el riu baixava de color vermell. El vi Lo Ebre és el que ha costat més de fer, diu Xavi Nolla. És un blanc de noirs (un vi blanc elaborat a partir de raïm negre), nascut d’una vinya vella situada a la Cota 481, a la Terra Alta. Una vinya anomenada Camí de les Capçades, amb varietats de carinyena (Nolla recupera el nom antic de la varietat, el crusilló) i garnatxa. Un vi 50% de crusilló i 50% de garnatxa negra. Verema manual, fermentació espontània amb llevats propis de la vinya, que ha reposat en tines d’acer inoxidable sense mares cent quinze dies, com els que va durar la Batalla de l’Ebre.

La Memòria
Hi ha un tercer vi de ‘Vins de la Memòria’ elaborat a la Terra Alta. Porta per nom La Memòria i és un vi de garnatxa o vernatxa 100%, que surt d’una vinya de la Vall de la Novena, entre les cotes 481-Punta Targa i 548-Vèrtex Gaeta. Són vinyes emmarcades en murs de pedra seca, murs que van servir de trinxera als soldats republicans durant la guerra. Aquest vi, fermentat amb un bocoi de fusta de castanyer, afinat en el bocoi durant sis mesos, encara s’està fent. Les 866 ampolles que en sortiran es comercialitzaran a partir del juny.

A l’etiqueta d’aquest vi Nolla hi ha posat un petit fragment d’una carta trobada a l’arxiu general militar d’Àvila del soldat Ramis, que va escriure el 3 d’agost del 1938. El soldat tenia trenta-dos anys i va ser mobilitzat a l’Ebre. Al final de la carta es declara un ferm propagandista de la pau. Cinc dies després d’escriure la lletra, el soldat Ramis va perdre la vida.

El sommelier Xavi Nolla amb els quatre vins de ‘Vins de la memòria’, que acaba de presentar.

Pólvora
L’Agustín, l’avi del Xavi Nolla, va iniciar la retirada pel Priorat (hi ha un vi també en procés, fet a prop de Bellmunt, que no sortirà fins al 2020) i va passar cap a Montblanc, a la Conca de Barberà, creuant les Muntanyes de Prades. Tocant a Montblanc, Nolla va trobar una vinya vella de trepat, situada al tram final del pas del barranc de la Pasquala, que travessa la serra i se situa molt a prop d’una masia on es refugiaven els soldats republicans que fugien cap a França. Una vinya de trepat on encara avui s’hi troba molta munició. El vi porta el nom de Pólvora, perquè el trepat també és una varietat que dóna un regust de pólvora. Nolla l’ha elaborat amb bocois de fusta de castanyer i com els altres vins ha fet la fermentació espontània, a partir dels llevats propis de la vinya. N’han sortit 1266 ampolles.

La imatge de ‘Vins de la memòria’.

Els vins del 2020
L’Agustín de camí cap a l’exili va passar per Badalona a veure la dona i la família, que es trobaven amagats a ca l’Alemany, una masia avui enrunada, enclavada a la Vall de Betlem, a Badalona. Nolla pretén elaborar un vi de pansa blanca d’una petita vinya que conreen els propietaris de can Coll, al barri del Canyet, molt a prop de ca l’Alemany. Aquest és un dels ‘Vins de la memòria’ que vinificarà aquest 2019 i sortirà el 2020, com el vi de la vinya del Priorat i com un tercer vi d’una vinya que, si tot va bé, podrà vinificar a prop del camp d’Argelers, on l’Agustín va ser tancat uns mesos.

Una història intensa la de ‘Vins de la memòria’, que parla de la guerra i que fa memòria de les veus silenciades pel franquisme, veus que amb aquest projecte es tornen paisatge i sentits. I que, com si fossin faules, acaben amb un missatge clar: són vins de pau.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor