Puigdemont prova de reobrir la causa de Llarena a Luxemburg per fets nous de gravetat

Boye denuncia al tribunal el seu espionatge mentre es tramitaven les pre-judicials i nous pronunciaments que contradiuen l'advocat general

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
18.11.2022 - 20:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La defensa de Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig ha presentat al Tribunal de Luxemburg un recurs per a reobrir la fase oral de la causa sobre les pre-judicials de Pablo Llarena per saber els casos en què es poden rebutjar euroordres. Ho fa perquè d’ençà de la vista oral, que va ser el 5 d’abril d’enguany, hi ha hagut fets rellevants, alguns dels quals d’una gravetat extraordinària, que el Tribunal de Justícia de la UE hauria de tenir en compte. Un dels més importants, l’esclat de l’escàndol d’espionatge del Catalangate, que es va fer públic uns dies després i no es va poder tenir en compte en aquella vista, i que afecta directament alguns dels advocats en aquest procediment, com Gonzalo Boye mateix.

En el cas de Boye, els casos documentats per Citizen Lab en què fou espiat es van esdevenir durant la tramitació d’aquestes pre-judicials. També fou espiat Andreu Van den Eynde, advocat de Marta Rovira, també personada en aquesta causa. Però l’espionatge a Boye fins i tot ha estat reconegut pel Tribunal Suprem espanyol i pel Defensor del Poble espanyol. El seu nom apareix en la llista dels divuit espiats reconeguts pel CNI i, per tant, amb autorització del jutge del Suprem Pablo Lucas.

El telèfon de Boye fou infectat amb el programa Pegasus l’octubre del 2020, just quan, després de la pandèmia, es reprenia la tramitació del suplicatori al Parlament Europeu per a retirar la immunitat d’eurodiputats de Puigdemont, Comín i Ponsatí. Aquest procediment, que havia de ser clau perquè el Suprem aconseguís d’extradir-los a Espanya, es va allargar fins al mes de març següent, quan Llarena va presentar les pre-judicials que són objecte d’aquesta causa que ara demanen de reobrir. Les autoritzacions judicials per a espiar tenen una vigència de tres mesos, i el CNI va demanar unes quantes pròrrogues (autoritzades totes pel Suprem) per a continuar espiant Boye i tenir accés a tota la seva documentació i les seves comunicacions, en plena fase de preparació d’al·legacions al TJUE sobre les pre-judicials.

Aquest és el principal argument dels exiliats perquè es reobri la vista oral. Però n’hi ha més, segons les fonts de la defensa que ha consultat VilaWeb. L’advocat general Richard de la Tour, que en el seu informe del juliol donava la raó a Llarena, va introduir qüestions que no van ser objecte de debat en aquella vista. I més encara: d’ençà de la publicació d’aquelles conclusions, hi ha hagut noves conclusions d’uns altres advocats generals que presenten arguments en un sentit oposat als de l’advocat De la Tour. Per exemple, en un cas del mes d’octubre proppassat, sobre la diferent qualificació dels drets fonamentals. De la Tour, en l’informe sobre les pre-judicials de Llarena, els diferenciava: uns d’absoluts (el dret de no rebre tortura ni tracte degradant, per exemple) i uns altres que són limitables depenent del context (el dret del jutge predeterminat per llei, com és el cas pel qual Bèlgica va denegar l’extradició de Lluís Puig). En aquestes noves conclusions s’afirma textualment que no es pot considerar que hi hagi uns drets més fonamentals que uns altres.

A més, hi ha hagut novetats destacables, com ara l’article del professor Johan Callewaert, membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que contradiu rotundament les conclusions de l’advocat general De la Tour que donaven suport a la posició de Llarena. Podeu llegir en aquest article els arguments de fons d’aquest membre del TEDH.

La gran majoria de peticions de reobertura de la fase oral són rebutjades pel TJUE, però del punt de vista d’estratègia jurídica servirà per a augmentar la pressió que tingui el tribunal a l’hora de decidir si subscriu aquelles conclusions de l’advocat general o les corregeix en la línia de la jurisprudència del Tribunal d’Estrasburg. Aquesta jurisprudència diu que el tribunal d’un estat al qual reclamen l’extradició d’una persona ha d’avaluar el risc individual que té aquesta persona de vulneració de drets (si així ho acredita), més enllà de l’existència de deficiències generals de l’estat de dret i del sistema judicial en l’estat que la reclama.

La sentència del TJUE ha d’arribar de manera imminent, i això podria endarrerir-ne una mica la publicació. Però en cap cas no serà més enllà del març de l’any vinent, quan venç el termini perquè el TJUE es pronunciï sobre les pre-judicials de Llarena.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes