El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

En les passades eleccions europees i en les darreres eleccions catalanes es van enfrontar com a candidats, encapçalant les llistes respectives, els dos pesos pesants de l’independentisme, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Les catalanes van configurar l’actual parlament i en les europees Puigdemont havia ofert a Junqueras d’anar de número dos en una llista unida, però el dirigent d’ERC ho va rebutjar. El resultat va ser una victòria clara al Principat del president, que havia conformat una llista de Junts per Catalunya on s’integraven també Toni Comín i Clara Ponsatí. Esquerra va guanyar al conjunt de l’estat espanyol, on encapçalava la coalició amb altres forces Ara Repúbliques, que va aconseguir tres diputats, dos dels quals catalans: Oriol Junqueras i Diana Riba. En total, a Catalunya, Junts va aconseguir 987.149 vots i Ara Repúbliques 733.401.

El duel entre els dos grans dirigents independentistes podria repetir-se ara, en un escenari encara més important i transcendental com són les eleccions al Parlament de Catalunya. Perquè, contra allò que tot indica, podria passar que Puigdemont i Junqueras acabessin encapçalant les llistes dels seus partits.

Com es pot presentar Junqueras si està inhabilitat?

La qüestió més complicada de totes seria que Junqueras encapçalés la candidatura d’ERC. Perquè caldria que li aixequessin la inhabilitació que pesa ara sobre ell, després de la sentència del Suprem. Per a això hi ha dues vies possibles. L’una és que s’aprovi una amnistia. Aquesta és una opció més teòrica que no pas real, perquè les dificultats parlamentàries i judicials que hauria de superar una proposta com aquesta semblen insalvables.

La segona possibilitat és més real i factible. Oriol Junqueras ha presentat un recurs demanant mesures cautelars al Tribunal de Justícia de la Unió Europea contra la decisió del president del Parlament Europeu d’apartar-lo del càrrec d’eurodiputat, seguint l’opinió del Tribunal Suprem espanyol. Si el TJUE concedís aquesta cautelar, Oriol Junqueras seria eurodiputat i tornaria a tenir immunitat, amb la qual cosa podria presentar-se a les eleccions catalanes.

En el cas que això passés, és més que probable que el govern espanyol i els tribunals demanessin de seguida el suplicatori a la cambra, com ja l’han demanat en el cas del president Puigdemont. Però el suplicatori no es resol de manera immediata sinó que se n’ha de debatre durant uns quants mesos. En el cas que el vice-president Junqueras fos posat en llibertat, podria continuar lliure si optés per l’exili, tenint en compte que la pèrdua de la immunitat no fa perdre la condició de diputat. I, per tant, podria presentar-se a les eleccions.

Una altra qüestió seria de quina manera i amb quins arguments els tribunals espanyols o la Junta Electoral provarien d’impedir-ho. Però hi ha el precedent de Puigdemont a les eleccions europees, que demostra quins són els límits d’aquest obstruccionisme.

Puigdemont s’hi pot presentar?

Pel que fa al president Puigdemont, no hi ha res que impedeixi legalment que es presenti com a cap de llista. Si de cas, el seu problema serà polític. L’espai que ell encapçala encara no sap com es presentarà a les eleccions, amb quina –o quines– de les marques que fa servir, i Puigdemont mateix no sap si vol encapçalar cap llista.

En cas de victòria, Puigdemont o Junqueras podrien ser presidents de la Generalitat?

El Parlament de Catalunya ha permès a les autoritats espanyoles de mediatitzar completament les seves decisions. En conseqüència, tot fa pensar que les autoritats judicials espanyoles maniobraran novament per impedir el nomenament de Puigdemont o Junqueras en cas que algun dels dos guanyés les eleccions i arribés a un acord d’investidura per a ser president.

La realitat és que dependrà molt de com sigui aquesta victòria. Si s’acostés a un empat, seria gairebé impossible que el parlament canviés d’actitud. I si ERC guanyés clarament, seria lògic de seguir la línia d’evitar l’enfrontament amb l’estat espanyol que ha practicat Roger Torrent. L’únic dubte és què passaria si la victòria fos de Carles Puigdemont i fos molt clara o anés acompanyada d’un augment substancial dels diputats de la CUP. Perquè aleshores podria passar que un parlament dominat pel sector més partidari de la confrontació fes allò que l’actual parlament no ha fet.

Però per a ser president caldria perdre la condició de diputat europeu…

Efectivament. Si Puigdemont o Junqueras volguessin ser presidents, haurien de renunciar a ser eurodiputats. Perquè per a ser president de la Generalitat cal ser diputat del Parlament de Catalunya i això és incompatible amb ser diputat al Parlament Europeu.

Renunciar a ser eurodiputats els faria perdre la immunitat si no l’haguessin perduda abans. Però tal com van les coses, als efectes pràctics aquest fet seria poc important. Perquè és evident que si el president Puigdemont entrés en territori de l’estat espanyol, seria detingut, amb immunitat o sense. I el vice-president Junqueras podria ser que ni tan sols sortís de la presó, encara que li fos reconeguda la condició de diputat europeu.

Tornaríem a la investidura telemàtica

En el cas que Puigdemont i Junqueras estiguessin en llibertat fora de l’estat espanyol, es podria presentar novament el debat sobre una investidura telemàtica.

El febrer del 2019, el Tribunal Constitucional va concloure que ‘la investidura a distància, tant per mitjans telemàtics com per substitució’, no era constitucional. Però mesos després, al juliol, va aparèixer una altra sentència que desestimava una demanda d’empara interposada pel PSC i avalava la tramitació per urgència i en lectura única de la reforma de la llei de Presidència que hauria permès la investidura telemàtica. Amb això no s’avalava directament la investidura telemàtica, però es deixava oberta una porta al retorn del debat, atès que s’avalava el procediment de la norma.

Una alternativa seria encapçalar la llista però no ser president

Carles Puigdemont i Oriol Junqueras sempre tindrien l’alternativa d’encapçalar políticament les llistes de Junts per Catalunya i ERC –en el cas de Junqueras, sempre que el TJUE li reconegués la immunitat– i després no optar pas a ser presidents de la Generalitat. Enlloc és dit que el president hagi de ser el número u de la llista. Qualsevol diputat pot ser-ho.

En aquest cas, es tractaria de fer un torcebraç polític entre els dos grans dirigents de l’independentisme. Passades les eleccions, una altra persona podria ser nomenada presidenta de la Generalitat i ells es retirarien i renunciarien a l’escó, seguint com a diputats europeus i dirigents dels respectius partits. Fins i tot, podrien ser nomenats consellers o alts càrrecs del govern, com ho és ara mateix, a l’exili, la consellera Meritxell Serret.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.