puigdemont comin ponsatí

El 5 de desembre de 1982 l’Ajax d’Amsterdam jugava un partit contra el Helmond Sport. El partit era intranscendent, però ha passat a la història pel penal que van fabricar Johan Cruyff i Jesper Olsen. En compte de xutar directament a porteria, Cruyff va passar la pilota a Olsen, que li la va tornar per fer gol. La jugada va deixar bocabadats el porter, tots els jugadors, els espectadors, el narrador de la televisió i fins i tot l’àrbitre.

Segons que explicava Cruyff mateix, l’àrbitre va xiular el gol, però després se li va atansar per assegurar-se que allò que acabava de fer era legal. La resposta, la tenia ben estudiada: ‘Segons l’article 14 del reglament, el jugador ha de xutar cap endavant i no pot tornar a tocar la pilota abans que cap altre jugador; i com que Olsen me l’ha tornat quan jo estava per darrere de la línia de la pilota no és fora de joc. Gol legal’.

Cruyff no improvisava, no era el seu estil. L’aparent genialitat del jugador era calculada i preparada amb precisió. Simplement se sabia el reglament més bé que no l’àrbitre i era capaç d’imaginar com treure’n el màxim d’avantatge per dominar el contrincant. Perquè Cruyff també era un guanyador, volia guanyar sempre. I sabia que per a guanyar cal estar molt ben preparat, cal estudiar totes les opcions, cal mirar més enllà de l’hora vinent, cal no defallir mai i cal estar disposat a fer coses que poca gent vol fer.

No sé si Cruyff sabia que aquest estil i aquesta manera de fer es poden reproduir en tots els terrenys. Però és això que hem vist aquestes darreres hores amb el penal polític indirecte, executat al camp de la selecció judicial espanyola per Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

La victòria sobre la junta electoral i el pànic sobtat per les conseqüències d’intervenir-hi que ha demostrat aquest mateix Suprem que, en canvi, humilia cada dia els presos, han estat la plasmació d’allò que ens van assegurar que passaria si es jugava el partit des de l’espai lliure europeu i no en un terreny de joc completament controlat per l’adversari. Els exiliats van fer gol a Alemanya, van fer gol a Bèlgica, van fer gol a Suïssa, van fer gol a Escòcia i ara, per primera vegada, han fet gol a Espanya. I això és així perquè, ajudats per grans tècnics, se saben el reglament més bé que no el (presumpte) àrbitre, tenen prou audàcia per a executar la jugada i, sobretot, aspiren a guanyar sempre, no volen perdre mai. El porter, tots els jugadors, els espectadors i el narrador de la televisió encara estan bocabadats. No saben què els espera…

PS. I que no s’enganye ningú: aquestes jugades tenen un risc enorme perquè són genials si acaben bé, però el ridícul és immens si falles. Vegeu, si no, l’exemple lamentable de Pirès i el gran Thierry Henry

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb