El PSC aspira a consolidar-se en els seus bastions municipals sobre la cresta de l’onada de Pedro Sánchez. El partit sustenta la seva força territorial en moltes de les ciutats més poblades de Catalunya i el 26-M pretén blindar-la gràcies al pes històric dimplantació de la marca o de batlles amb caràcter propi, i encreua els dits amb un desig: que el 28-A contagiï les eleccions del 26-M, encara que siguin uns comicis molt diferents. Ara bé, els socialistes no guanyen les municipals en vots des del 2007, i el 2011, CiU els va vèncer per primera vegada en vots i regidors des del restabliment de la democràcia. A partir d’aleshores, la formació que havia estat primera força municipalista va patir un desgast que, el 2015, la va deixar com a segona força en vots (17,06%), amb l’alè d’ERC al clatell, i la tercera en regidors (1.278). El PSC ho té difícil per a remuntar a escala global. Però compta amb un estol de batlles metropolitans carismàtics i aspira a consolidar-se i ampliar, si pot, les majories amb què ha governat aquest últim mandat. En el gruix de les grans ciutats de la conurbació barcelonina, els socialistes poden mantenir-se al poder traient rèdit de l’obra de govern. En total, tenen 122 batllies i aquesta vegada han presentat 524 llistes.

El patró es repeteix, amb particularitats, a municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Viladecans, entre més. Han estat ciutats difícils de penetrar per a l’independentisme, tot i els avenços d’ERC el 28-A, i Ciutadans no hi ha construït alternatives prou sòlides que puguin disputar la vara a cap d’aquests pesos pesants, malgrat que el partit d’Inés Arrimadas hi va guanyar en les eleccions catalanes. Fa tres anys, els comuns van esdevenir-hi primera força en les espanyoles, però el 28-A Sánchez hi va guanyar amb comoditat, bressolant les més que probables revàlides dels batlles socialistes el 26-M. Des del restabliment de la democràcia, el PSC hi ha encadenat batlles i batllesses, sovint amb relleus preparats a mig mandat per a afavorir les futures reeleccions. El PSC arriba més desgastat, en canvi, a Lleida i Tarragona.

LHospitalet i Terrassa, quaranta anys dhegemonia socialista

El paradigma d’aquestes ciutats és l’Hospitalet de Llobregat, en mans del PSC des de 1979. Com a segona ciutat més poblada de Catalunya, és el diamant dels socialistes catalans. Núria Marín ha governat aquest mandat amb 11 dels 27 regidors del consistori. Marín ha marcat perfil propi al carrer i dins del partit. No va col·laborar en el referèndum de l’1-O, però va plantar cara a la policia que carregava a l’institut Can Vilumara i va demanar als antiavalots que se n’anessin. En aquesta campanya electoral, Marín també intenta diferenciar-se muntant taules de diàleg amb alguns veïns dels barris (diu que cal escoltar-los i no recitar promeses i prou) i ha exhibit el suport del ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos. La batllessa espera collir allò que ha sembrat. Aquí, el PSC va tornar a ser primera força el 28-A, amb un indiscutible suport del 36% i incrementant més de nou punts els resultats del 2016, quan els comuns van coronar el podi amb l’esperança de la remuntada impossible de Pablo Iglesias. Marín és batllessa des del 2008, quan Celestino Corbacho va fer les maletes cap a Madrid per exercir de ministre de Treball de José Luis Rodríguez Zapatero. ‘Todos a una per l’Hospitalet’, clama ara per a repetir.

 

L’esquema històric és similar a la tercera ciutat més gran del Principat, Terrassa, on els socialistes també són a la batllia des de la fi del franquisme. Aquesta vegada, Alfredo Vega pretén driblar la marxa sonada de Jordi Ballart, que va dimitir del càrrec i va estripar el carnet del PSC després de l’aplicació de l’article 155. Ballart es presenta a les eleccions amb una candidatura pròpia terrassenca, Tot per Terrassa, però té difícil de frenar la inèrcia del vot socialista. La marca sembla copar-ho tot, després de tantes dècades amb socialistes al centre de comandament de l’ajuntament. Abans que Vega i Ballart, hi van ser l’històric Manuel Royes i Pere Navarro, que s’ha mobilitzat en la campanya per apuntalar Vega. El 28-A, els socialistes van incrementar més de set punts els resultats de fa tres anys, fins al 25,65%. La ministra d’Indústria espanyola, Reyes Maroto, ja s’hi ha passejat, aquesta campanya. És una dels set titulars de ministeris espanyols que el PSC va anunciar que participarien en el compte enrere del 26-M a Catalunya, a més de Pedro Sánchez, que es preveu que faci un míting dijous que ve a Barcelona, a la plaça Major del districte de Nou Barris. També participen en la campanya Josep Borrell, Meritxell Batet, Fernando Grande-Marlaska, José Guirao i Teresa Ribera.

Josep Fèlix Ballesteros i Jaume Collboni
El batlle de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, amb el candidat de Barcelona, Jaume Collboni, el dissabte 11 de maig. Fotografia: ACN.

Dificultats a les quatre capitals

La batllia de Barcelona no és a l’abast de Jaume Collboni, segons les enquestes, però el PSC podria ser clau per a la futura governabilitat de la capital catalana i tot apunta que resistirà al desembarcament de Manuel Valls. Girona ja sembla inexpugnable per als socialistes, però Lleida es podria convertir en la nova pedra a la sabata del PSC. ERC aspira a prendre la batllia a Fèlix Larrosa, que l’estiu passat va heretar els vuit regidors (d’un total de 27) que havien portat Àngel Ros a pactar amb Ciutadans, visiblement erosionat després de dos mandats governant amb majoria absoluta. El 28-A, ERC va guanyar a la capital del Segrià. Aquest resultat nodreix les esperances dels d’Oriol Junqueras, malgrat l’avantatge que hi va aconseguir CiU el 2015. A Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros s’ha fixat l’objectiu de governar en solitari. És a la batllia des del 2007, quan els socialistes van prendre a CiU l’hegemonia que ostentava Joan Miquel Nadal des de 1989. Els resultats del 28-A també semblen acompanyar Ballesteros, tot i l’ascens espectacular d’ERC. Però caldrà veure si és castigat a les urnes per l’esclat del cas Inipro. L’any passat, l’oposició ja li va exigir que dimitís, quan va ser processat, amb catorze persones més, per haver contractat presumptament l’empresa Inipro perquè treballés en benefici del partit mitjançant l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona.

Més noms propis: de Parlon a Balmón passant per Moret

Un dels noms amb més potencial del PSC continua essent el de Núria Parlon. El 2015, abans de perdre les primàries per a dirigir el partit davant de Miquel Iceta, la batllessa de Santa Coloma de Gramenet va aconseguir una majoria absoluta còmoda, deixant enrere l’impacte pel processament i la condemna pel cas Pretòria de Bartomeu Muñoz, qui en cercles veïnals anomenen ara ‘l’innomenable’. A Parlon no li ha calgut pactar i no sembla tenir cap rival prou fort per a disputar-li la batllia. El PSC colomenc ha penjat als fanals cartells que s’escapen del clàssic imaginari del partit, i potencien la buscada imatge progressista de Parlon. El seu lema és una declaració d’amor robada a la icònica Frida Kahlo: ‘Yo te cielo.’ El 28-A, la candidatura de Batet va guanyar a Santa Coloma amb un 37,8% dels vots. L’onada de Sánchez també sembla afavorir Parlon.

A Mataró, el socialista David Bote ha governat amb sis regidors dels 27. Ho ha fet en solitari d’ençà que els convergents hi van trencar per l’1-O. El batlle convergent Joan Mora va ser l’únic capaç de trencar l’hegemonia socialista a la capital del Maresme entre el 2011 i el 2015, i no va durar més. El 28-A, el PSC també hi va arrasar. Els socialistes catalans també fa més de tres dècades que són al capdavant de Cornellà de Llobregat, on Antonio Balmón aspira a governar un altre mandat. És el batlle des del 2004, quan José Montilla va anar-se’n a fer de ministre d’Indústria de Zapatero. El PSUC, amb Frederic Prieto, hi havia governat de 1979 a 1985. Des d’aleshores, el PSC s’hi ha mantingut ininterrompudament, i el 28-A va aconseguir un 36,21% dels vots.

Antonio Balmón i Miquel Iceta
Antonio Balmón amb Miquel Iceta en la campanya del 21-D. Fotografia: ACN.

A tocar de Cornellà, a Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret trepitja els carrers amb un impuls similar al que va viure el PSC a la ciutat veïna en les últimes eleccions espanyoles. Ella, a més, amb deu regidors dels 25 del consistori. A Sant Boi només han conegut batlles socialistes, des de 1979. Moret ho és des del 2014, quan Jaume Bosch li va cedir la vara. Amb més dificultats aritmètiques ha governat a Rubí Ana Maria Martínez, que ha irromput en la campanya catalana per haver-se manifestat en contra de l’obertura d’un centre per a menors estrangers no acompanyats, trencant el pacte entre partits per a apartar dels interessos electoralistes una qüestió tan complexa i perillosa per a la convivència com aquesta. A Rubí, no es pot menystenir l’ascens que va tenir ERC el 28-A, sobretot tenint en compte que ja hi tenia cinc regidors. Martínez ha governat amb sis i va aconseguir de frenar una moció de censura incorporant un regidor d’Unió al govern.

Més còmoda és la situació del també socialista Carles Ruiz a Viladecans, amb onze regidors de 25 i Ciutadans i ERC ben lluny. El PSC hi té la batllia des de 1983. Amb Ruiz, des del 2005. A Castelldefels, Maria Asunción Miranda tanca el mandat després de dos anys com a batllessa. Es va partir el càrrec amb Candela López, de Movem Castelldefels. Després de les últimes municipals, un acord de quatre partits va permetre de fer-ne fora el popular Manuel Reyes. El PP havia assolit el càrrec per primera vegada el 2011, deixant enrere dècades de batlles socialistes. A Granollers, Josep Majoral també vol repetir. És batlle des del 2004, quan va rellevar Josep Pujades, també socialista. Mollet del Vallès, amb Josep Monràs; Gavà, amb Raquel Sánchez; i Sant Adrià de Besòs, amb Joan Callau, són tres feus històrics més del PSC on pretenen continuar governant; igual que Pilar Díaz a Esplugues de Llobregat, on els socialistes encadenen batlles des de fa quatre dècades. Aquests són alguns dels baluards des d’on el PSC preserva el poder territorial a Catalunya, encara inexpugnables per a la resta de partits malgrat les turbulències electorals de tants anys. El 26-M, els veïns tornaran a decidir si els volen al capdavant, a redós de Sánchez.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb