Prou mentides: són els nostres xiquets, els fills de l’1-O, volen guanyar i mereixen el nostre suport

Criminalitzant els nostres joves, l'estat espanyol vol trencar-nos per la meitat

Vicent Partal
Vicent Partal
19.10.2019 - 16:00
Actualització: 19.10.2019 - 18:00
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El govern espanyol i el poder autonòmic s’han unit en un atac contra els joves que de dilluns ençà són al carrer, on encapçalen la resposta a la repressió i la violència de la policia. És profundament decebedor el contrast d’això que vivim amb aquell govern orgullós del 2017, amb aquells batlles que alçaven la vara en compte de suplicar de ser rebuts a Madrid; i amb el comportament digne, en les situacions més difícils, del conseller d’interior, Quim Forn, i dels Mossos comandats pel major Trapero. Però ara tant hi fa. El temps ja posarà tothom a lloc i tenim coses més urgents.

El fet preocupant de debò, en aquest moment, és la campanya de criminalització de la nova generació de joves, dels nostres xiquets, les vostres nétes, els nebots i nebodes, els fills i les filles dels vostres amics, que fa dies que planten cara sense defallir a l’autoritarisme i a la inenarrable violència policíaca de què som objecte als carrers de les nostres ciutats. A una violència policíaca que tothom pot veure que ha arribat a extrems més acostats als excessos habituals d’una dictadura que no pas a allò que és justificable en cap democràcia per a controlar l’ordre públic. Sobre això, avui esperàvem que la classe política catalana, sobretot el govern, el president, ERC i Junts per Catalunya, defensassen la població, en compte d’afegir-se a la criminalització de l’estat espanyol, que no cerca sinó la humiliació i la submissió. Fent això, els nostres representants han perdut una oportunitat històrica i han obert una crisi de confiança que veurem fins on ens duu.

Perquè tots els qui hem trepitjat els carrers aquests dies i aquestes nits ho hem vist: hi ha una generació jove que ha decidit que ara es lliura el combat de la seua vida, perquè si no el guanyen no tindran futur, ni ells ni Catalunya. I el volen guanyar. I estan disposats a fer tant com siga per guanyar-lo.

Que hi ha infiltrats? Sí, és clar. Que hi ha gent que no té res a veure amb l’independentisme i s’hi apunta? És clar que sí. En quin món us penseu que vivim? Els infiltrats fan la seua feina i amb això hi hem de comptar sempre. Però no és aquesta, la qüestió. La qüestió és que la immensa majoria dels qui planten cara a la policia, en defensa de tots nosaltres, són els nostres joves. I no els podem deixar sols ni tenim el dret de criminalitzar-los.

Perquè no s’ho mereixen de cap manera. Podem estar d’acord o no amb els seus mètodes, podem restar desorientats per alguna acció, podem témer, temem molt, per ells i per això que fan i per què els poden fer. Però com podeu anar contra ells? Si sou vosaltres qui els vàreu dur a totes les manifestacions, agafats de la mà, prometent-los un país nou on es viuria amb dignitat i que era a punt d’arribar. Si els heu comprat les samarretes i les banderes, sí, la negra també. Si els vàreu ensenyar vosaltres mateixos a cridar ‘1-O, ni oblit ni perdó!’. Si us varen veure cridar indignats el dia del referèndum, encesos d’ira amb la mateixa policia que ara els apallissa a ells. Si els vàreu consolar la nit del referèndum mentre ploraven d’indignació perquè l’estat espanyol havia pegat als seus familiars, als pares dels seus amics. Si els vàreu explicar amb emoció com havien circulat les urnes i que la Guàrdia Civil no n’havia trobada cap, com Puigdemont va canviar d’automòbil sota un pont per esquivar la policia, com en un poble s’havien posat a jugar a escacs per amagar l’urna i en un altre feien el recompte a missa. Si els vàreu prometre que no ens aturaríem fins a guanyar.

D’ençà de la proclamació de la República han passat dos anys de mobilitzacions immenses, d’una enorme dignitat, però que hem de reconèixer que no han pogut moure ni un mil·límetre la posició autoritària de l’estat espanyol. L’Europa oficial no té cap estímul per a preocupar-se de les violacions constants dels drets humans a Catalunya i el món ens mira, sí, però de molt lluny i sense ficar-s’hi. Perquè el món mira Hong Kong, o Tunísia o l’Equador. Durant aquests dos anys els nostres joves, que són infinitament més mundialitzats que nosaltres, han anat traient lliçons de tot plegat, en silenci, fins dilluns. Fins que Espanya va cometre l’error final i el més greu de tots i el temps prudencial que aquests joves ens havien concedit per provar d’aconseguir alguna cosa tangible es va exhaurir.

Aquesta matinada he fet aquesta fotografia a Barcelona, al passeig de Gràcia cantonada amb Gran Via, de casualitat. Davant meu, tot de furgonetes de la policia espanyola han envaït la vorera a tota velocitat perseguint tres xiquets que corrien amb una estelada. Amb aquella actuació criminal, una més de les moltíssimes que s’han fet i es fan, hi podia haver mort gent. Quan vaig mirar la fotografia, vaig descobrir una pintada que s’acabava de fer i que crec que resumeix perfectament això que passa: ‘Ens heu obligat a fer-ho.’ Una frase que en resumeix una altra d’històrica pronunciada el 1962, pel president dels Estats Units, John F. Kennedy, abans de ser assassinat. Kennedy va proclamar, enmig de la revolta pels drets humans i la igualtat que sacsejava el seu país: ‘Aquells que fan impossible una revolució pacífica fan inevitable la revolució violenta.’

I aquests, els qui han fet impossible una revolució pacífica, són Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Ells tenen la culpa de tot això que passa aquestes nits. Ningú més. I la tindran mentre no accepten que la solució és ‘Pau, llibertat i autodeterminació’, els tres punts de la revolta democràtica catalana que va proposar la consellera Ponsatí i que avui ha adoptat el Consell per la República. Els incidents s’acabarien aquesta nit mateix si el govern espanyol acceptàs de negociar sobre aquests tres punts. És tan senzill com això: que s’acabe la violència de la policia, que alliberen els presos i que puguem ratificar el Primer d’Octubre en un referèndum acordat. I per això tota la pressió ha d’anar en aquest camí.

Criminalitzant els nostres joves, l’estat vol migpartir-nos, separant ‘independentistes bons’ i ‘independentistes dolents’. Però ho fa amb un cinisme tan gran que hauria de bastar perquè ningú no caigués en el parany. O no recordeu que els independentistes bons, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, es van jugar tot el prestigi personal per frenar qualsevol violència i el seu premi ha estat la presó? I que us penseu que espera cap més destí que no siga la presó a qui col·labore avui amb Espanya, quan demà Espanya ja no el necessite? Tan innocents sou? Tan poques coses n’heu après, de l’octubre del 2017?

La gent gran m’heu sentit més d’una vegada aplaudir i lloar amb emoció l’enorme dignitat de la vostra mobilització. M’he sentit i em sent molt orgullós de la vostra generació, d’aquella que va ser enganyada a la transició i que ha estat prou honrada de reconèixer-ho i prou digna de lluitar incansablement per reparar l’error. Avui us suplique que no us deixeu embabucar. Cal que eixiu al carrer i mostreu la vostra solidaritat amb els nostres joves. Ajudeu-los en tot, especialment als qui són empresonats, que ja n’hi ha uns quants. Ells seran a la primera línia fins que calga, saben com fer-ho i estan disposats a fer-ho tant de temps com siga necessari. Però és imprescindible que sàpiguen que els admirem i que n’estem orgullosos.

I convencem-nos que tots junts, grans i joves, podem ara i aquí derrotar la tirania si fem pinya i no perdem el nord. Pau, llibertat i autodeterminació.

PS: Ja sé que ho feu moltes vegades, però passeu-ho: per WhatsApp, per Telegram, per Signal, per Twitter, per F.., passeu-ho.

VilaWeb és un diari lliure i independent, que tothom pot llegir sense pagar, però que demana el compromís voluntari d’aquells que poden i volen pagar per sostenir-lo i fer-lo possible. Més de quinze mil lectors ja en són subscriptors. Llegiu ací què significa ser subscriptor i com ens ajuda això.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Mercè Duran
Mercè Duran
19.10.2019  ·  16:49

Si quan tens vint anys no tens les ganes de lluitar contra la injusticia al preu que sigui és que estàs mort.

Joan Benet
Joan Benet
19.10.2019  ·  16:54

I pensar que en va haver que es van escaldalitzar ( els recordo d’aquestes mateixes pàgines ) quan alguns més clarividents els van començar a anomenar govern de Vichy…
Espero i desitjo que tinguin també el seu castell de Sigmaringen.

Jaume Riu
Jaume Riu
19.10.2019  ·  16:57

Ahir vaig obrir la finestra dels records i vaig veure les llambordes a la Sorbona de París aquell maig del 68.
No sé, només era un record persistent que tenim a l’imaginari de les coses bones:
“Soyez réalistes, demandez l’impossible”
Doncs això.

Josep Sindreu
Josep Sindreu
19.10.2019  ·  17:04

És molt trist i molt dur viure això com a pare de fills de l’1-0. Reconec integrament cada paraula de l’article perquè és integrament cert. Veuen inútil el llirisme, l’enganyifa de l’octubre de 2017 i la cobardia i baixos interessos dels partits “independentistes”. Ens acaben de posar el fracàs de tot això en un mirall ben gran perquè ho vegem ben clar. I la pintada, lamentablement, ho diu.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
19.10.2019  ·  17:17

És just el que he posat com a comentari a l’anterior editorial. Gràcies per dir-ho de forma tan ferma. Amor etern als joves!

francesc felip
francesc felip
19.10.2019  ·  17:18

Aquest govern ja ha pactat amb la dreta del PS (ex PSOE). El tripartit el tenim a la cantonada: el Sr. Marlaska ens explica que estem en un estat de dret i cares d’odi, i avui la inefable TV3 entrevista al molt enyorat Sr. Montilla. Com si fóssim descerebrats. Personalment tan sols confio en el MHP Carles Puigdemont, la Crida, el Consell per la República i la trilogia de la consellera Clara Ponsati. Ja en tinc prou de que la resta em prengui el pèl.

Núria Coma
Núria Coma
19.10.2019  ·  17:21

Moltes gràcies.
I cal dir-ho i repetir-ho alt i clar.
Són elsnostres joves, defentsant-se i denemsant-nos de la bèstia, del violents, dels queodien, dels que ens volen submissos, i ens volen fer mal, del que ens volen humiliats i castigats.

El tuit de Rufian m’ha fet vomitar, com pot dit salvatges als nostres joves???

Joves! Sou l’esperança,i el futur,com deieu somrients: sense les iaies no hi ha revolta,ara us diem ben alt i ben clar: sense vosaltres nohi hapaís.

Gràcies!!

Jaume Bonet
Jaume Bonet
19.10.2019  ·  17:21

El Sr. Torra, a la compareixença d’avui, hauria d’haver aprofitat per denunciar que, a Barcelona, els policies indignaven la gent amb atacs innecessaris contra grups pacífics, la gent s’indignava, llavors els delinqüents comuns pagats amb doblers de les clavegueres de l’estat i els policies o guardia civils de paisà combinats amb les BRIMO respectives, començaven els aldarulls i, naturalment, amb la indignació que duien davant les provocacions policials, molts d’independentistes incauts s’afegien als aldarulls provocats i ben coordinats des dels aparells de l’estat implicats en la cosa. Llavors els compinxats amb l’operació clavegueril desapareixien (o canviaven d’escenari) i els qui rebien i eren detinguts eren els joves independentistes. PER QUÈ NO HO HA DIT?

Francesc Casajuana
Francesc Casajuana
19.10.2019  ·  17:22

Per desgràcia tens raó. Que algú que estigui més documentat que jo m’expliqui qui ha aconseguit independitzar-se d’espanya amb una revolució pacífica i regalant clavells a les forces d’ocupació?

3 coses en relació a la violència.

1. Cal evitar el marc mental de l’enemic. Si entrem en el joc de si s’ha de condemnar o no, caiem en el que volen: dividir-nos i que no ens centrem en el debat de debò. Un matís: els nostres “nens” són violents? Diuen el mateix sobre els “nens” de Hong Kong?

2. No hi ha presos de First Class i presos de segona. Els que no duen corbata també són víctimes de la repressió espanyola.

3. El debat central no és la violència, és la implementació de la república.

I alhora, afegeixo:

Estic en contra de l’autodeterminació. Perquè ja l’hem exercit i hem guanyat. Per tant, el debat central és quan s’aixecarà la suspensió de la DUI. De la violència i els violents una bona opció seria que la República dissolgui els Mossos i crei la Guàrdia Nacional de la República, però aquest ja és un altre debat.

Joan Manuel Soriano
Joan Manuel Soriano
19.10.2019  ·  17:28

Totalment d’acord amb la interpretació dels fets i dels esdeveniments i absolutamennt en contra de donar ales a la resposta no no-violenta: si entrem en una espiral de violència, el procés s’ha acabat. No tenim res a fer enfront de la violència de què és capaç el regne d’España, ni de la seva capacitat, inclòs l’exèrcit (que encara no ha entrat en acció).
Soc pacifista i no-violent per convicció, però exhorto a la gent que no ho és, que reflexioni si no se n’ha de ser per eficàcia i estratègia.
La via no-violenta és a l’abast de tothom que vulgui afegir-se (sense límit d’edat ni de condició), la violenta és totalment excloent.

joan rovira
joan rovira
19.10.2019  ·  17:28

Després de “la generació de la transacció” hi ha arribat “la generació de la sinceritat”. Us dono la benvinguda i us vull acompanyar des d’on sigui per tal de fer fora la gran mentida que té atrapada a tota la societat; perquè no cal mentir per viure!

Tota vida que valgui la pena viure-la té a veure amb la recerca de la veracitat que el poder importat i imposat a la Regió d’Espanya des de fa cinc segles impedeix. No és cap fantasma, són persones concretes que amb les espases o les paraules sotmeten des del poder a altres persones.

Benvinguda “la generació de la sinceritat” com la que amara d’aquest article fet amb el cap i el cor d’En Vicent Partal que mira aquest instant perquè és el futur que s’obre mitjançant la generositat dels més joves cap als més grans i que els més grans hem d’agrair perquè ens salva de tanta misèria com hem permès.

Benvinguda “la generació de la sinceritat” que vol la pau i diu no a la mentida de la guerra. Una generació noble que diu prou als qui de manera indecent ocupen el poder sense fer res per dur a terme els canvis indispensables que reclama de manera permanent la societat catalana.

La sinceritat no distingeix edats o procedències només cerca uns valors fundacionals individuals i col.lectius per a conviure: la llibertat de viure en pau, l’amnistia dels presos i l’autodeterminació del poble! Tot això, ens pertany, és innegociable, és nostre! I ho defensarem plegats!

Rosa Masot
Rosa Masot
19.10.2019  ·  17:30

Gràcies per este editorial. Per defensar el nostre jovent i la seua manera de fer. Perquè donen la seua joventut, la seua esperança i el seu entusiasme. I gràcies perquè amb tot el que ens estan fent, tenim tot el dret del món d’estar enfadats i demostrar-ho.

Maria Auxiliadora Arguimbau
Maria Auxiliadora Arguimbau
19.10.2019  ·  17:31

No em deixa compartir la notícia per face.

Albert Miret
Albert Miret
19.10.2019  ·  17:34

Tota, tota i tota la raó, Vicent. Ja està bé de llepar fils dient que tot està molt bé, però que aquests joves es passen de voltes. Ja està bé de sentir a un Conseller que prefereix pactar amb policies feixistes alienes abans que exigir actuar com cal als que hauria de dirigir. No és pas que no siguin pacífics els nostres fills i néts, és que no accepten més provocacions ni humiliacions, i el lliri de la mà ja se’ls va pansir en veure que era igual el que féssim, que sempre érem castigats. És per això que no els hem de deixar sols, sinó que hem d’estar al seu costat en tot i per tot. Avui són els protagonistes del que nosaltres malauradament vam deixar a la meitat per les amenaces i mentides de quatre desgraciats de Madrid i de quatre desgraciats més d’una Unió Europea que està fracassant estrepitosament per no defensar els seus principis i deixar-se conduir per nazis reciclats.

Antoni Soy
Antoni Soy
19.10.2019  ·  17:35

Tota la raó en la defensa dels joves davant la seva criminalització (i la pràctica desaparició del govern de la Generalitat i l’existència, de fet, d’un 155 encovert).
Tanmateix, crec que a la proposta de Ponsatí, i ara del Consell de la República, li falta un 4art punt: DRETS, o sigui defensa dels drets (civils, polítics i socials) democràtics.

Josep Segura
Josep Segura
19.10.2019  ·  17:37

Anem per feina. Pels que som fora, algú podria donar enllaços per poder contribuir a les despeses de defensa jurídica dels detinguts ?

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
19.10.2019  ·  17:37

Passem-ho!!!!

Sergi Guitart
Sergi Guitart
19.10.2019  ·  17:39

Aquests joves saben que a les plesbicitaries del 27S2015 l’independentisme va perdre pel 47,8% però els 3 partits i les entitats s’ho van passar pel forro en contra del que deien en precampanya?

Probablement no, i se’ls ha venut la moto dels escons, del mandat popular i de l’1O,… doncs que sàpiguen que espanyols i comunitat internacional fan el mateix, es pasen pel forro la demanda catalana perque no té legitimitat social demostrada.

Aquest son els joves que li queden ara a la CUP del 2017 amb 4 diputats o son els joves de la CUP del 2015 dels 10 diputats?

Un referèndum acordat Spain no el dona perque haurien d’anar a pidolar a càrites.. Encara no heu entès els influencers i polítics i entitats que l’única manera de guanyar-los es EN VOTS a totes les eleccions amb el seu propi cens i llavors es girarà la truita i passarem de +50% a +60%.. És així de fàcil i tots amics, de bon rollo, però amb paciència i honestedat… Amb Fair Play cosa que no hi ha hagut mai…

Josep Usó
Josep Usó
19.10.2019  ·  17:40

Tal i com ens fem majors, tendim a malparlar dels joves. Però són ells, els qui ara posen la cara, el cos i la dignitat. I els qui saben que es juguen el seu futur. Són els nostres fills i el nostre futur, també. Però amb mirada més llarga. Tot el meu recolzament. No defalliu. Estem amb vosaltres.

Jordi Camps
Jordi Camps
19.10.2019  ·  17:43

Avui per radio mentre conduïa he escoltat que en el Molt Honorable President Quim Torra volia parlar amb en Sànchez les condicions que posa ñ son d’una rendició total. Jo que soc dels que reconec que creia amb un estat federal i per tant reconec que m’han enganyat i he fet el pas cap l’independentisme. També crec que tenim que fer les coses sense violència, però quan i ha gent que es dedica a provocar, entenc a la nostra joventut que reaccioni i es defensi, jo soc de la generació que varem viure de lluny i amb molt poca informació el maig del 68, que varem fer vagues per moltes Causes als finals de la dictadura i al principi del actual regim del 78.
DIC BEN CLAR NO TENIM CAP DRET A CRITICAR A LA JOVENTUT QUE JA NO ES CONFORMA AMB LES ENGRUNES, SI NO DONAR-LOS LES GRACIES PER LA SEVA VALENTIA.
I als actuals líders del partits polítics que amb aquesta actitud ja podem dir que tampoc son els nostres representants i que aquestes properes eleccions no es molestin a buscar-nos els vot, ja sabem a qui hem de fer-ho el proper 10N algú que ens representi de veritat i no ajudi a governar els del regim del 78 junt amb l’ibex.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
19.10.2019  ·  17:45

Els joves per fi han tret l’entrellat a la seva precarietat, ara ho entenen tot i ens han rellevat a primera línia. Nosaltres ja no podem córrer ni aguantar hores i hores, però fa deu anys que els donem suport, picant pedra cada dia, per aconseguir un nou futur que serà exclusivament seu. I continuarem fen-t’ho.

Jordi Pedemonte
Jordi Pedemonte
19.10.2019  ·  17:46

En aquest moment hi ha un país sencer al carrer sense cap portaveu. La Generalitat no existeix i els partits només pensen en els seients que poden perdre i que els ha costat tant d’aconseguir.
Crec que des de el Consell de la República caldria que sorgís el lideratge que doni viabilitat de la República, prescindint de partits i governs.
En Puigdemont hauria de trencar el carnet de partit en públic , declarar la DUI i demenar a la gent que la defensi, que ja ho està fent.
Això donaria un objectiu clar i concret, visible a curt termini, que podria portar a ser reconeguts i aturar tot aquest merder.

Carles Lladó
Carles Lladó
19.10.2019  ·  17:47

Jo ho tinc clar.
1. De dia, podem contemplar una nació dempeus, ferma, cívica, pacífica i amb un immens anhel de llibertat decidida a seguir amb entusiasme l’espectacular capacitat de convocatòria de dues de les més prestigioses entitats del nostre país, Òmnium Cultural i ANC.
2. De nit, una rabiosa policia estatal i una Brimo infectada d’ex guardiacivils deixen actuar impunement els individus violents, armats i incendiaris, mentre es dediquen a apallissar i detenir ciutadans catalans joves i grans que passen per allà, sols i desarmats.
3. L’encara conseller Buch diu que s’han d’aïllar els violents. I per què no els fa aïllar ell que és el que ho ha de fer i pot? O potser els haig d’aïllar jo? I mentrestant els polítics d’aquí no saben fer res més que barallar-se i tampoc no volen plegar, per incompetents.
4. Contra la unitària voluntat dels partits espanyols d’aniquilar-nos, és imperativa la unió integral dels catalans assenyats. I, si els partits catalans no són capaços de dissenyar cap pla d’alliberament, haurà de ser la societat catalana amb visió de futur l’obligada a fer-ho.
5. I la millor possibilitat –potser l’única–és que el sobiranisme català en pes s’erigeixi definitivament en l’autoritat i la força necessàries per vèncer la paranoia espanyola.
6. I l’autoritat i la força necessàries, a l’abast especialment d’Òmnium i l’ANC, ha de ser la creació de la Federació d’Entitats Sobiranistes que, si cal, promogui una candidatura unitària amb personalitats de crèdit reconegut i sense interessos personals ni partidistes.

Jose antonio Planell
Jose antonio Planell
19.10.2019  ·  17:50

Totalment d’acord amb en Vicent.
Si no recolçem els nostres joves es que som uns indignes.
Endavant !!!!!

Rafael Benavent
Rafael Benavent
19.10.2019  ·  17:52

Les teues paraules, Vicent, són plenes de seny i dignitat. Un pont perfecte entre la ment i el cor. En parlar dels independentistes bons i roïns poses els punts sobre les i. La contaminació i manipulació d’Espanya en els mitjans de comunicació són plenes de cinisme i prepotència contra nosaltres. Seria molt trist que algú es deixara influenciar. Efectivament, “Aquells que fan impossible una revolució pacífica fan inevitable una revolució violenta”. Si més no, és el que esperen. Se senten superiors. Ens volen “rabiosos” com un gos per, aleshores, tirar a matar justicats, sense complexes.

JOSEFA IGARTUA
JOSEFA IGARTUA
19.10.2019  ·  17:54

PARTAL ESTIC PLORANT. SOC IAIA DE 76 ANYS. POC PUC CORRER AMB ELS JOVES. HO VAIG FER.QUAN ELS.CAVALLS I ELS GRISOS RAMBLES AMUNT AMB PELAI. ARA I COM VAIG FER AHIR, NOMES PUC QUE AGRAIR LA SEVA VALENTIA. COM LA NOIA ROSSA AMB ESTEL.LADA QUE AHIR S’ENFRONTAVA A LA POLICÍA. ENDAVANT JOVENT.

Josep Salart
Josep Salart
19.10.2019  ·  17:57

Els joves i els avis, aqui no comptem l’edat per les voltes que dòna la terra al voltant del sol.

Els joves fan la seva feina i les carreteres no cal fixar molt la vista per veure que hi havia gent d’aquesta que en diguem gran. Aquí hi hem de ser tots.

No hem d’arronsar-nos ni anar a Madrid a fer rés, a menys que ens cridin per pactar lo que les lleis internacionals tenen tant ben especificat. Contrariament, toca continuar com fem. que carai és això de dir-ne violència a un container cremant i no parlar d’una pilota de goma que et desgracía de per vida? Que els altres països, com recentment a França llencen xupa-xups? O que el malnascut Erdogan els llença cacauets?

Això no es para fins que el President de La Caixa, en Florentino, la Botin (ja te collons aquest nom per un banquer), els Alierta o substituts i les botox-ingectades de les Koplovitch tramsmetin al cambrer de la Moncloa que ja s’ho farà. Extensiu al traficant¡¡.

Toca l’aeroport, la frontera i treure els diners de les entitats bancàries, que això, no és violència, es puteria i encertar de ple al ninot. I l’avi que no sap fer anar l’app, que el net li faci clases, òstia..

Núria Nadal
Núria Nadal
19.10.2019  ·  17:58

Ja ho he fet en el comentari de l’anterior editorial,però hi torno…AGRAÏMENT INFINIT a tot el jovent que s’està trencant la cara i el carnet d’identitat,per totes nosaltres….
ENDEVANT !!

Miquel Albir
Miquel Albir
19.10.2019  ·  17:58

Crec que hi ha molts antisistema que destrossen perquè si, a mes parlen castellà, semblen sudamericans i potser pagats i tot. No son independentistes, clar també s’uneixin els que si ho son influïts per les circunstancies i la brutalitat policial. No els hem de permetre que segueixen així, sinó ens farem mal.

Oriol Gordó
Oriol Gordó
19.10.2019  ·  18:00

Evidentment no penso que aquests nois siguin criminals perillosos i violents, i que cal que donem suport als ferits i als empresonats. Aquest cant que heu fet a la força desfermada del jovent és preciós, m’heu fet emocionar, de veritat, però exactament com ens apropen els aldarulls a l’objectiu de la independència? Quina estratègia segueixen? Quins són els seus objectius polítics? Com es mesura el seu èxit?

No em preocupa el seu entusiasme, em preocupen les infinites coses que poden sortir molt malament en un escenari així. Què passarà si una barricada encomana el foc a un edifici i moren alguns dels seus ocupants? De què serveix pegar-se amb la polícia només pel plaer de fer-ho? Per desfogar-se? Què passarà si alguna furgona encerta de ple a un dels nostres xiquets i el mata?

Ho lamento, però penso que l’estratègia d’enfrontar-se a la policia d’aquesta manera no duu a enlloc, només a sofriment, a ferits i a detinguts. Tot el que no sigui estratègies contundents i no-violentes, en la nostra situació i circumstància, no serveix per a res. Per a res de bo.

Són els nostres fills, però en això estan equivocats. I cal que els hi diguem.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.10.2019  ·  18:01

Si, senyor Partal, aquest govern i aquests partits fan fàstic i la gent que els compra la mentida de la violencia també. Violència és rebentar ulls i testicles, pegar gent que no fa res, usar armes il.legals, atropellar ciutadans i humiliar gent manifestant-se tranquilament. No cremar contenidors, que també ho fan els taxistes, els del transport o els la metalúrgia en vaga, per posar exemples, i ningú els treu els ulls.

Però a més, cal saber que totes les revoltes, per molt pacifistes, sempre han anat acompanyades d’aldarulls per trencar la normalitat. Als “líders pacifistes” els han anat a buscar després, quan han vist que no podien aguantar més la violència que ells mateixos havien desencadenat, els seus propis morts, ferits i danys materials. Gandi, Luther Kung o Mandela van coexistir amb molts episodis on les accions violentes de la policia, els seus partits i els seus oponents eren al rerefons.
Hauríem d’aprendre més coses de la història recent.

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
19.10.2019  ·  18:05

Moltes gràcies per aquest editorial aclaridor. Hem de seguir el camí que ens mostren els nostres joves.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
19.10.2019  ·  18:06

Fantàstic Vicent Partal, un editorial especial , fenomenal !!!!

Jordi Torruella
Jordi Torruella
19.10.2019  ·  18:08

Em sento orgullós d’aquest jovent. Jo, veient com lluiten, em fa somiar en un futur millor. No defalliu. Del polítics, millor que no digui res pq masses renecs em venen al cap.

Francesc Subiràs
Francesc Subiràs
19.10.2019  ·  18:11

Si Vicent. Amb tu, amb tots els joves. Jo tinc una filla de 24 i una de 17. Les dos són dels nostres. Mai, facin el que facin, els girare la cara.

Jordi Tudó
Jordi Tudó
19.10.2019  ·  18:11

Un editorial on la clava al mig. Proporcionalitat, en diuen, llegiu aquest escrit.

Ramon Sans
Ramon Sans
19.10.2019  ·  18:13

Gracias por el editorial , muchas gracias , hay mucha gente inocente que va a ser acusada de TERRORISMO O SEDICIÓN , por un sistema judicial NEOFRANQUISTA , SISTEMA NEOFRANQUISTA para toda persona que pertenezca a las minorias CATALANA O VASCA y/o pertenezca a la DISIDENCIA ya sea republicana , anarquista , o independentista .

Quizás es ya necesario decir que EL JUICIO DEL SUPREMO FUE UN TEATRO CON JUECES DE PARTE , NO INDEPENDIENTES , QUE ALGUNOS DE LOS PRINCIPALES TESTIGOS POLICIALES MANDOS, TIENEN ANTECEDENTES DE TORTURAS Y HUBO UN POLICIA DE FRANCO QUE ASESINO DE UN TRABAJADOR CATALAN QUE SE LIBRÓ POR LA LEY DE AMNISTIA … UNO DE LOS PRINCIPALES DE LA ACUSACIÓN , ES NECESARIO DECIRLO.

ES NECESARIO DECIR QUE EN ESPAÑA LA POLICIA TORTURA https://www.eitb.eus/es/noticias/politica/detalle/5282222/informe-torturas-4113-casos-tortura-cav-1960-2014/ , Y QUE HA ASESINADO SIN QUE LOS JUECES HAYAN HECHO JUSTICIA.

ES NECESARIO DECIR que el ULTIMO ASESINATO DEL GAL fué GARCIA GOENA , un PACIFISTA QUE SE NEGÓ A HACER EL SERVICIO MILITAR , Y EL PSOE ORDENÓ ASESINARLO …. y que el actual lider del PSC ICETA JUNTO CON BORRELL estaban en el gobierno de FELIPE GONZALEZ YENDO A HOMENAJEAR A LOS CRIMINALES VERA Y BARRIONUEVO ANTES DE ENTRAR EN LA CARCEL DE GUADALAJARA …

Si no explican eso … y muchas cosas más , no se entiende nada , el actual ministro MARLASKA , antes juez , ni investigó torturas ni las quiso ver a pesar de los lamentos de las víctimas .. ¿¿AHORA le piden que pare la VIOLENCIA Y LOS ABUSOS POLICIALES ?? Y NOS PIDEN A NOSOTROS QUE DEJEMOS A LAS VÍCTIMAS A LOS PIES DE LOS CABALLOS DE POLICIAS Y JUECES ESPAÑOLES …

LOS POLÍTICOS CATALANES DEBERÍAN HABLAR CON LOS VASCOS INDEPENDENTISTAS QUE SUFRIERON ESTO (NO CON IBARRETXE ) … Y SABRAN A LO QUE SE ENFRENTAN

ah! VAYAN A LOS RELATORES DE LA ONU …. porque justicia en España poca y en Europa TARDE , MUY TARDE …

LOS POLÍTICOS CATALANES

Ramir Bullich
Ramir Bullich
19.10.2019  ·  18:14

Vam disposar de les adreces dels presos polítics per a escriure’els. Ara hauríem de disposar de les adreces dels nous presos.

Teresa Martorell
Teresa Martorell
19.10.2019  ·  18:15

Els polítics uns inútils tots. Els joves els hi haurem d’agrair tota la vida i encara quedarem curts. Tots han de ser recompensats i més els que han perdut un ull o tinguin seqüeles per la resta de la seves vides. Aquests si que es mereixeran un sou vitalici i no els incompetents que tenim al govern!!! Ràbia, indignació i molta sort i admiració en la feina que esteu fent.

Marià Puig
Marià Puig
19.10.2019  ·  18:20

Al·leluia Sr. Partal. Ho compartiré amb tothom . Ho prometo.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
19.10.2019  ·  18:21

Bon article per reflexionar.
Tot i que costa d’assumir la violència del jovent, ni podem criminalitzar-los, ni podem abandonar-los, ja que l’origen de tanta violència està en la policia, nacional i mossos. I al darrere, hi ha l’estat culpable per negar-se a parlar amb l’independentisme.
Arribats on som ara la societat catalana ha d’oferir el màxim ajut a aquests joves. Primer, que el govern denuncie la violència policial forassenyada, als nostres joves no els toqueu ni un pèl. Segon, que destituesca el conseller d’interior. Tercer, que s’establesca un protocol més democràtic d’actuació policial. Quart, que s’oferesca als joves detinguts assistència d’advocats. Cinquè, que comence la campanya de recollida de diners per pagar-ne les fiances. Sisé, que s’exigesca a l’estat la no intervenció policial. Seté, que expresse al governa qlque la policia i la guàrdia civil se’n vagen de Catalunya. Etc.
Cal que el govern estiga a l’altura que li pertoca com a màxims representants de Catalunya.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
19.10.2019  ·  18:35

Un editorial on la clava al mig. Amic Vicent, fa dies que estàs clarivident. O s’ensorren ells o nosaltres o tots plegats. Però algun dia haurem de guanyar, OI?

A part d’això, agraeixo molt els comentaris dels Srs Joan Benet i Francesc Felip

Carles Gil
Carles Gil
19.10.2019  ·  18:53

No hauríem d’estar orgullosos que aquests nois s’hagin fanatitzat fins a fer-los perdre de vista la noblesa dels mitjans. No són el meus xiquets, Partal. Ni als meus fills ni als meus alumnes els he educat per això.

Marc VIDAL
Marc VIDAL
19.10.2019  ·  18:53

Davant tanta injustícia i violència d’estat, caldria cantar “le chant des partisans” molt i molt famós a França contre els nazis
Això podria ajudar a fer prendre conciència a França del que passa a Catalunya

Cant dels partisans francesos

(Joseph Kessel – Maurice Druon – Anna Marly)
Amic, que has sentit el vol negre dels corbs que ens assetgen?
Amic, que has sentit el crit sord del país, que encadenen?
Amunt els companys, els obrers i els partisans, a les armes!
Avui l’enemic sabrà el preu d’aquesta sang… i les llàgrimes!

Sortiu de la mina; sortiu d’entre els blats, camarades!
Traieu de la palla el fusell i la falç, les granades!
Dempeus, au, experts de les bales i els matxets; au, feu via!
Vigila, company, el que portes al sarró: dinamita!

Ben cert que obrirem les presons on tenim camarades!
tan cert, com que avui hem vençut la misèria i la gana!
En altres països la gent somia al llit, i s’hi abraça;
i aquí, fixa-t’hi, caminem, o bé matem, o bé ens maten.

Aquí tothom sap el que vol i el que fa mentre campa…
Amic, quan tu caus, sempre surt un company que et reemplaça…
Demà, molta sang sota el sol s’assecarà a tothora…
Cantem, au, companys, que de nit la llibertat ens enyora!

Gemma R.
Gemma R.
19.10.2019  ·  18:56

Jo també vaig ser-hi ahir. Volia viure i veure amb els meus ulls qui eren, com pensen i com actúen. No tenir fills t’ allunya més de comprendre. Estic absolutament admirada d’ aquesta generació que ha emergit de cop. Vaig parlar amb nois i noies dés de 17 a 26. No ténen por, i ténen molt clar ón están i perquè lluiten. Tots m’ explicàven alguna experiència d’ aquestes nits de la brutalitat policial. Només us puc dir, que si, cremen contenidors, però no són ells els violents, de cap manera. Es defensen. Tot el meu suport i estima als nostres estimats joves. Guanyarem si no ens divideixen. Visca Catalunya lliure!

Pepi Borrego
Pepi Borrego
19.10.2019  ·  19:00

Amb aquesta editorial he fet el que no he fet mai, reenviar-la alguns contactes. Ploro de ràbia perquè no puc estar allà amb ells, els 35km de la marxa d’ahir m’han obligat a un descans. Estic amb el cor i amb el cap, recolzo totalment el nostre jovent i les seves accions.

Sento molta indignació i ràbia del mal que li estan fent i poso al mateix nivell de responsabilitat al govern de Catalunya, que ja no és el meu, i el govern d España.
NO US HO PERDONARÉ MAI, MAI, MAI EL MAL QUE PER LA VOSTRA IRRESPONSABILITAT ESTAN PATINT ELS NOSTRES FILLS!!!!

Jordi Alou
Jordi Alou
19.10.2019  ·  19:15

Les mobilitzacions han de continuar l´Imperi Castellá continuará com sempre en la opressió. Pero els independiste han de fer servir mes cervell amb ideas per que ningú prengui mal. No es pot donar el gust malaltís als portadors de les porres perquè obrin el cap a la gent

Martí Garrancho
Martí Garrancho
19.10.2019  ·  19:26

Vist el punt al que des de l’estat s’està disposat a arribar, no queda més opció que aquesta:
Vaga General Indefinida!!!!.
Paralització econòmica del país i ja ens organitzarem perquè ningú passi gana mentre dura.
#vagageneralindefinida

Pep Agulló
Pep Agulló
19.10.2019  ·  19:40

PROPAGANDA DE GUERRA

Prou mentides i també prou papanatisme d’un falç pacifisme que amagava sotmetiment. Molts anys de si fem això despertem a la bèstia. I ens venen com a civilitud allò que és claudicació.

La resistència de la gent gran l’1-O té el fil conductor, el deute moral de combatre el feixisme, fins les barricades d’avui davant la bestialitat policial.

Jo que si fos jove estaria al carrer em fa un xic de vergonya, és un pèl humiliant, que en Vicent ens hagi d’obrir els ulls. Hem de ser un poble madur i orgullòs impermeable a la propaganda de l’enemic.

I aquest joves, són joves, joves indignats, combatius, que li ha perdut la por a l’Estat i això els fa perillosos també pels partits, i les seves covardies…
Deixem de manipular-los . Algú encara diu que deuen ser de la CUP, en un intent de fer partidisme a compte d’ells. Em sembla miserable. Perdo neu si he ofés algú, però estic força exaltat. Que més voldríem que els partits, tots sense excepció, amb la política estessin a seva alçada…

Josep m Uribe-echevarria
Josep m Uribe-echevarria
19.10.2019  ·  19:45

Totalment d’acord amb l’editorial.

Ignasi Mora
Ignasi Mora
19.10.2019  ·  19:55

Vicent, exacte, l’article, tot i que per la via sentimental, que també és molt humana.

Però, això d’ndependentistes bons i dolents, tampoc ho accepte, hi ha massa corrupció de l’Estat per endevinar què hi ha darrere dels que volen que ens malfiem. Qui tinga alguna cosa a dir o reivindicar o criticar, que ho faça, si no cara a cara, davant d’una càmera de televisió. I els altres, que responguen, que hi ha molt a respondre.

Amb el judici contra el procés i la repressió de l’Estat, jo no diria que s’ha perdut cap partida, sinó al contrari, la maduresa de la independència catalana ha guanyat molts punts. Milions de catalans (no un, ni dos, ni tres…) baixaran al carrer qualsevol nit i, a mossos, sortirà el sol l’endemà, perquè a hores d’ara mateix ja han comprès que no tenen cap motiu per ser uns subordinats dels espanyols i volen ser com tots, lliures i independents.

Gerard Viader
Gerard Viader
19.10.2019  ·  20:01

L’article d’en Partal, ell destaca donar suport a tot el jovent que lluita, en especial als detinguts. Jo hi afegiria, i als ferits, doncs no donar suport a les víctimes és responsabilitzar-les pel que ha passat… “s’ho han buscat i tal”. Això a vegades fa més mal que les pròpies ferides. I deixa marques psicologiques molt profundes i s’ha d’elaborar/ressignificar, reforçar que estava en el dret de manifestar-se expressant el rebuig a les forces d’ocupació
El que estem patint com a societat desde l1-O, o ho superem conjuntament o ens facturaran. D’això depèn la resiliència de la societat catalana

Ramon Perera
Ramon Perera
19.10.2019  ·  20:12

Em disculpo per la llargada del meu comentari, però és la manera més curta que tinc de donar la meva opinió a partir de l’editorial, editorial que comparteixo.
– Defensem molt la no-violència, però la coneixem molt poc.
– La no-violència és una eina molt delicada i no s’aprèn per la inspiració de l’Esperit Sant, ni només llegint llibres, sinó, sobretot, per la pràctica continuada, a partir d’altres que ja en tenen experiència.
– Parlem molt de la no-violència gandhiana però sabem molt poc del pensament i de la vida de Gandhi.

== Vist lo anterior, pretenem que els nostres joves s’enfrentin a la violència brutal de la policia (espanyola sobretot), així, de cop i volta, sense un aprenentage com cal de les eines de la no-violència i sense l’ajuda de gent experimentada que els pugui guiar i ajudar.

Per aquesta raó, he anat a buscar inspiració en un llibret que m’acompanya des del 14 de febrer de 1970: Gandhi, su pensamiento y su acción, Camille Drevet, Editorial Fontanella, 1969.
Diu així, pàgines 117-118:

” Gandhi no puede aceptar la violencia ni para lograr la independencia de su país. Para preparar la verdadera liberación de la India, quiere ensenyar primeramente a algunos hombres y después, poco a poco, a todos los indios, a servirse de este instrumento delicado que es la no violencia. No todo el mundo puede utilizar instrumentos de cirugia. Hace falta ser guiado por un cirujano. Y Gandhi, con la experiencia del Satyagraha, quiere ser todavia más prudente que el cirujano.
Le horroriza la cobardía y preferiria ver a la India “en armas para defender su honor antes que permanecer cobardemente impotente delante de su deshonor.” Pero la no-violencia es superior a la fuerza y también más viril.”

Francesc Xavier Bueno
Francesc Xavier Bueno
19.10.2019  ·  20:17

Els catalans vam votar el 21D 2017 -sota una forta pressió del Regne d’Espanya- i van tornar a guanyar els partits independentistes. Els catalans vam decidir dignitat, és a dir: restitució del Govern i ratificació del MH President Puigdemont. Al Parlament de Catalunya, ara i avui, hi ha una majoria de diputats independentistes – des fa dos anys ja. Els catalans ens hem manifestat al carrer d’una manera clara, inequívoca i aclaparadora desde la STS, ningú no ha de tenir cap dubte veient les marxes de Dv.18 Oct.: El front del carrer és obert i serà durador. Tanmateix: On és la veu del Parlament amb majoria independentista? On són els nostres Diputats amb el mandat que tenen del poble? On és el Sr. Torrent (ni Molt ni Honorable) per convocar el ple d’investidura (ratificació) del MH Puigdemont? La mobilització als carrers de tot Catalunya són fonamentals però institucionalment hem de tornar al 30 de gener de 2018 i tornar a posar les coses a lloc: Restituir el Govern i el legítim President de la Generalitat. L’acció política més espectacular i demolidora que podem fer a nivell internacional, sens dubte, és la restitució del MH President Puigdemont. Demà mateix al Parlament, no cal esperar, tenim majoria. Compte! Sr. Torrent: plegui sinó és veu amb cor, ja ha cobrat dos anys per no fer la seva feina. Senyor Diputats, ídem. El President putatiu Torra també ha parlat clar. Els catalans vam votar inequívocament dignitat: compleixin el mandat o pleguin.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
19.10.2019  ·  20:21

Cap pare o avi com cal abandona els seus fills i néts. No diguem les mares i les àvies. Només els hi recomanem deixar la candidesa d’anar sols per llocs perillosos o de deixar-se entabanar per provocadors, de no agredir ningú i no provocar perills per les persones. Just editorial, com també el vídeo d’Antoni Bassas a l’ara,cat. Violència és mantenir l’okupació supremacista castellana de l’estat que paguem tots, TVE i RNE incloses, a benefici propi i contra els demés, com si no fera vora mig segle de la mort del dictador ni hi hagués igualtat i justícia democràtiques. Violència és que el veí governe ta casa i mut o en castellà o a la gàbia.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
19.10.2019  ·  20:28

Los culpables de que estos jóvenes hayan actuado como jóvenes (yo también a mis 17 años puse barricadas y, de algunas, me arrepiento hasta la fecha de hoy, 46 años después, por haber causado pérdidas y dolor a terceros que nada tenían que ver con el asunto – coches volcados y quemados -), los culpables son los políticos catalanes que se autodenominan republicanos e independentistas y que mienten a los catalanes independentistas cuando les dicen que trabajan por la creación de la República Catalana. Razones para proclamarla haylas. Haya jóvenes que rompan las aceras o no.

Mienten.

Ellos son los responsables de que dentro de 20, 30, 40 años estos jóvenes, que son sus hijos, tengan que arrepentirse de algunas cosas que hicieron. Causar daños a terceros que ni conocían.

Políticos de pacotilla, de tres al cuarto, políticos que se creen grandes por su cargo, rufianes que se llenan la boca porque aparecen un día sí y otro también en los medios de comunicación, que cuando se les cruza en la calle, la borregada les pide hacerse un selfie (autofoto).

Pues resulta que vuestros hijos, también, destrozan las aceras de la Plaza Urquinaona.

¿Responsables?

¡¡¡ Vuestras mentiras enmascaradas de supuesto sentido común tan solo para salvar vuestras poltronas !!!

Maldita raza la de los “políticos”. Profesión chunga entre las chungas.

Solamente conozco un político bueno. El que ejerce el cargo, lo hace bien y llegado el momento se aparta y se va a cultivar su propio jardín. El suyo.

¿Los demás?

Chupópteros.

Pero claro, en la pacífica Catalunya independentista, vuestros hijos destrozan las aceras de Urquinaona y de la Via Laietana.

¿Por qué?

Porque les mentisteis (a vuestros hijos y nietos).

Pere Melero
Pere Melero
19.10.2019  ·  20:32

No tinc molt de temps però m’he enganxat a llegir les vostres editorials.
La d’avui la trobo emotiva, encertadíssima, valenta.

Moltes gràcies i endavant

rosa casas
rosa casas
19.10.2019  ·  20:48

No Vicent, no els deixarem sols. Encara recordo el 20S del 2017 quan per primer cop vaig veure tant de juvent indignat i com varen ajudar el 1O.
No hi ha aturador i no ens aturarem.
I a les eleccions del 10N ….a qui votarem???!!! Hem de ser a Madrid, peò quina mandra votar-los….

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
19.10.2019  ·  20:52

Totalment d’acord amb l’editorial. No hi tocaria ni una sola coma.

Sempre he dit que caldria esperar una nova generació. M’enorgulleix veure que potser no, perquè els nostres fills estan fent allò més noble i digne que qualsevol persona pot fer: lluitar per la democràcia i contra la tirania.

N’estic segur que encara que perdem (que és possible perquè aplicaran la brutalitat que vulguin i els nostres polítics no estan a l’alçada del poble), la llavor de la revolta ja serà dins seu i no desaprofitaran cap oportunitat fins a aconseguir-ho.

Ara hem de ser els seus pares i els seus avis que hem de sortir a donar-los suport. Fent desobediència cívica i no violenta.

Nosaltres segurament marxaríem davant una càrrega de la policia, o no cremaríem un contenidor perquè la imatge no ens beneficia, però fins i tot allò que fan els antisistema no és violència contra les persones: perquè m’agradaria destacar, com comenta l’excel·lent article de Sheila Marín avui que l’únic que es cremen són contenidors.

És vandalisme, si es vol, o defensa pròpia, segons com es miri (m’explicava el meu fill gran com ahir, a Plaça Catalunya els cotxes de la guàrdia civil varen embestir a gran velocitat contra els manifestants, que no estaven fent res i que evidentment reaccionaren aixecant barricades davant la brutalitat).

Però no hi ha ni una sola persona agredida, ni un sol aparador trencat expressament, ni un sol acte vandàlic que no hagi estat (llevat de grups antisistema i infiltrats) un acte de defensa pròpia davant l’agressió intolerable de la que hauria de ser la nostra policia democràtica acompanyada pels seus col·legues que ja tenen bona experiència tustant persones innocents. Zero saquejos.

Els únics que han picat, apallisat, humiliat i ferit, apart dels policies són els feixistes que, segons la portaveu del govern espanyol, han estat atiats pels independentistes i, segons molts mitjans, són defensors de la constitució. El de sempre d’una concepció del món i de la nació que no s’entén si no és amb la violència i la imposició contra els altres. Trista nació espanyola que només sap viure fent mal als altres. I de tant mal que fa, al final se’l fa a sí mateix.

Eva Moreno
Eva Moreno
19.10.2019  ·  20:53

Gràcies de tot cor

Berta Carulla
Berta Carulla
19.10.2019  ·  20:56

Estem sols, o pitjor: Buch fa una neteja de baixos al Grande Terrorista posicionant-se al seu costat en contra dels “violents”. Ja han aparcat “les diferències polítiques” i ens convida a deixar sols els nostres joves perquè els psicòpates amb uniforme els puguin “aïllar”.
Costarà però hem de ressistir i perseverar. Aquest Conseller suat brut venut i indigne fa una angúnia terrible i escriu una una nova i penosa pàgina de la Història d’aquest desgraciat país que deixa de ser desgraciat des d’avui mateix en no reconèixer, per fi, aquest govern de prostituïts.
Fem enginy, protegim-nos en la lluita.
Visca Catalunya Lliure.

Esteve Freixa Baqué
Esteve Freixa Baqué
19.10.2019  ·  21:10

Gràcies infinites, Vicent. Algú ho havia de dir. I que aquest algú hagi sigut una persona tan escoltada, estimada i respectada com tú, és importantíssim. I ho diu un de la generació dels anys 50, un “iaio flauta” com un altre que tenia 20 anys sota el franquisme. Moltes gràcies. Vicent !!!

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
19.10.2019  ·  21:13

Sr. Partal
Gràcies per la seva honestedat i franquesa periodística.
Com sempre : Chapeau!!!!
Moltes, moltes gràcies. En aquests moments necessitem saber la veritat.

Albert Salvadó
Albert Salvadó
19.10.2019  ·  21:26

Moltes gràcies i moltes felicitats per ser tant clarivident i empàtic amb la gent que no és de la teva generació.

Xavier Fabregat
Xavier Fabregat
19.10.2019  ·  21:26

He llegit molts editorials teus que m’han deixat profundament admirat, la majoria, però el de avui per a mi ha tocat sostre. És d’una claredat lluminosa.
Admiro profundament els nostres joves i a partir d’aquests dies encara més. Donen-los-hi les gràcies i felicitem-nos ja que són el nostre reflex envers el futur.
Llàstima que bona part d’aquest capital ha d’emigrar a altres països a cercar una vida digna. Trista Espanya, sempre cabrejada sempre en blanc i negre.
Visca Catalunya, visca la República.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.10.2019  ·  21:45

Visca els joves, sempre! No els deixarem sols.
Però ara és urgent construir una llista alternativa que puguem votar castigant els partits que actualment están al govern.
No sé, ¿tornem a revifar la Crida? No sé, però és urgent.

Ricard Aguerri
Ricard Aguerri
19.10.2019  ·  22:07

Gràcies Vicent.

Blanca Anguera
Blanca Anguera
19.10.2019  ·  22:18

Mil gràcies. Passo la seva editorial ara mateix.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
19.10.2019  ·  22:23

Prou mentides..! Gràcies, jovent…!. Editorial molt aclaridor.

Quim Paredes
Quim Paredes
19.10.2019  ·  22:46

Amb els joves! Pau, llibertat i autodeterminació!

Federico Ruiz
Federico Ruiz
19.10.2019  ·  23:31

Magnífic, Vicent. Llegint alguns comentaris es veu que el marc mental del règim del 78 segueix pesant molt. Per no parlar de la nostra molt lamentable classe política. L’Estat espanyol està utilitzant contínuament, i de manera provocadora, la violència; els nostres joves, molts d’ells, no estan disposats a acceptar-la passivament. Hi haurà infiltrats i algun xaval passat d’adrenalina. Però no oblidem on està la ratlla i en quin costat estem nosaltres.

Victor Serra
Victor Serra
19.10.2019  ·  23:54

Amb violència sempre perdrem. Si no entenem això anem malament. Per altra banda, sense estar d’acord amb moltes coses que ha fet ERC, com tampoc estic d’acord amb coses que han fet els altres partits, si ens escridassem entre independentistes, ens insultem i ens dividim, no estarem a l’alçada del que ara es necessita de nosaltres i ho tindran molt fàcil per esclafar-nos.
Ara mateix estic veient gent que fa barricades i no son els nostres fills. Per tant , hi ha de tot.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
20.10.2019  ·  00:30
Josep M Armengou
Josep M Armengou
20.10.2019  ·  00:50

Gràcies per l’editorial, director, transparent com l’aigua.
És evident que explota la ràbia, i que ho fa amb els mètodes de cada generació i amb els riscos que adopta.
No els criminalitzo, no m’aturo a considerar quants n’hi ha d’infiltrats d’altres lluites, quins models hi ha al darrere, si més col.lectivistes o més solitaris.
Sé que hi ha desnonaments, misèria laboral i habitacional, maldat informativa, opressió cultural i lingüística, perversió policial. I que cada generació hi ha de respondre com li sembla pertinent per ser-ne una mica més mestressa.
Des del meu convenciment profund en la no violència, no pararé fins a fer al més més ràpida possible la via cap a la Llibertat. Per fruir-ne finalment tots i decentment.

jaume vall
jaume vall
20.10.2019  ·  01:58

Aquest “nou envit per a la república independent” cal que sigui consensuat.
No és igual si es prem l’accelerador per provocar un moment Txernòbil a base de fets consumats tenint el control físic del territori. Obtenir uns primers reconeixements internacionals (opció més complicada però coneixent Espanya, més probable) o es treballa decididament per aconseguir el suport inexorable cap a un referèndum vinculant (opció més senzilla, però coneixent els espanyols , més improbable).

No és igual, però en el fons, ens hauria d’importar poc, sempre que el 75% / 80% dels partits i entitats sobiranistes hi estiguin d’acord, s’hi comprometin. I AIXO NO HO TENIM.

En el fons, qualsevol de les dues opcions té riscos, té fortaleses; té avantatges de pau social, té desavantatges de no consolidació. Però el que queda clar és que 2,5M de suport electoral, i un 80% de suport institucional és infinitament més estable que 1,250M gelós de l’altre 1,250M, i amb suport fràgil parlamentari. I ENCARA HI HA MASSA GELOSIA PARTIDISTA. ES INSUPORTABLE.

El moment serà aviat. Polítics, poseu-vos a treballar amb lleialtat als vostres electors !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ignasi Casanovas
Ignasi Casanovas
20.10.2019  ·  02:01

Els nostres joves han topat amb la realitat. L’estat democràtic on creien viure s’ha tret la careta i els ha ensenyat, descarnada, la violència del poder. Institucions que deien protegir-los ara els agredeixen sense contemplacions i els neguen drets bàsics amb els quals havien crescut. Han descobert el que, de fet, és la lògica universal del poder: l’ús necessari de qualsevol modalitat de violència per mantenir el control. És molt lògica, doncs, la frustració del jovent, i també ho sembla la reacció d’una part d’ells aquests darrers dies, desmarcant-se de l’actitud pacífica que havia mantingut fins ara el moviment independentista. No es tracta de criminalitzar-los ni d’aplaudir-los, però caldria plantejar-nos si la percepció de la realitat i del procés que els hem transmès és prou encertada. Massa vegades hem menyspreat les accions de protesta pacífica dient que anem amb el lliri a la mà i que no han servit per res… segur?…. Per què els exiliats no ha estat extradits sinó perquè no hi ha hagut violència?… Per què cada vegada més parlamentaris, responsables polítics, mitjans de comunicació, personatges públics, etc, internacionals simpatitzen amb la causa catalana sinó perquè és no violenta?… Per què l’1O va escandalitzar el món i va començar a obrir una crisi de confiança en la democràcia espanyola i l’inici del seu declivi sinó perquè va ser una jornada no-violenta?… Per què ara ja es comença a obrir una escletxa a l’estat, amb manifestacions arreu en protesta per la sentència sinó perquè és una repressió d’un moviment pacífic?… Per què fins i tot el Tribunal suprem no va aconseguir demostrar la rebel·lió, tirant-se un tret al peu en la seva estratègia repressora sinó perquè tot va ser escrupolosament pacífic?….Hem estat incapaços de veure cada victòria i d’entendre que l’estratègia pacifista vol temps però és sòlida, segura i més valenta que la ràbia i la violència….I no té res a veure amb anar amb un lliri a la mà.
Necessitem la força i l’empenta del jovent, però si no sabem convènce’ls que s’afegeixin amb decisió a l’estratègia valenta de la resistència pacífica que ens està duent cap a la llibertat, difícilment construirem el país que volem.

Jordi Quinquilla
Jordi Quinquilla
20.10.2019  ·  02:32

Entenc el que vols dir, Vicent, quan dius que els únics culpables de la situació són Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, però n’hi ha més, molts més; començant per Felipe VI i acabant per Antonio Tajani.

Jaume Abelló
Jaume Abelló
20.10.2019  ·  02:44

L’únic que estan fent els nostres joves es recuperar LA DIGNITAT, que els nostres polítics en han fet perdre durant 2 interminables anys.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
20.10.2019  ·  05:51

Un editorial molt valent tenint en compte la majoria processista. L’única esmena que faria és que em semblaria un error terrible aturar les protestes només perquè hi hagi “negociacions” (que poden acabar en paper mullat).
Per si de cas, vaig fent llista de criminalitzadors per quan toqui passar comptes.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
20.10.2019  ·  07:28

Gràcies. Llegir-vos és l’única cosa amb sentit després de veure el Faqs ahir a la nit. Obrir amb Mas i Montilla? Però que s’han cregut?
Connexions cada poc amb el carrer sense sentit crític com si mirèsis la sexta? Què esteu fent?
Sense informar de la posició del president del Parlament, de Rufian? Vosaltres informeu o els feu el joc?
I tant que hem entrat en una nova etspa i és irreversible

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
20.10.2019  ·  09:15

Hem avançat cap a la República. És una meravella veure liderar les mobilitzacions a la gent jove. Cal agrair, que no ho veig, al sindicat d´estudiants i a SCS i IAC per les convocatòries. Si us plau no les deixeu, tornem-hi aquesta setmana.

Albert Martín
Albert Martín
20.10.2019  ·  09:47

Pel que fa als lamentables successos violents d’aquests dies, dues coses: reclamacions, al TS i, pel que fa als diners en danys, molts més diners costa cada any la manca d’inversions i d’infraestructures o el dèficit fiscal o la impossibilitat de fer lleis adequades a la nostra realitat.

Convé recordar als nacionalistes espanyols i als unionistes catalans (dels quals mai podré entendre l’evident component masoquista) i a nosaltres mateixos, que tots els motius que varen portar a l’1O segueixen vius i empitjorant i que la culpa de l’unilateralisme és la negativa permanent al diàleg des del trencament del pacte constitucional el 2010.

Una de les meves pancartes favorites d’aquests dies: “Som gent de pau però no gilipolles”

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
20.10.2019  ·  09:49

Ahir hi vaig estar a urquinaona fent costat als nostres joves, gent valenta… impressionant!!!
Gràcies snyr. Partal

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
20.10.2019  ·  09:52

Són els nostres fills i nebots.

Antoni Oller
Antoni Oller
20.10.2019  ·  10:05

Gràcies Partal!, tornem a sintonitzar, intensament!

Salvador Aregall
Salvador Aregall
20.10.2019  ·  11:47

Avia’m si ho entenc: la Guàrdia civil entra en una casa de matinada, tirant la porta a terra i encanonant la gent que hi viu, també menors d’edat. No hi ha, a hores d’ara, cap proba, cap, que pugui inculpar aquests detinguts el 24 de setembre ni molt menys que justifiqui, no ja la presó provisional, sinó l’aïllament que encara suporta un d’ells. Aquests dies veiem la brutalitat, exagerada brutalitat de la policia nacional i membres de la BRIMO de mossos d’esquadra. Molts enfrontaments són directament provocats per la policia, com el primer de l’aeroport. Estem al segle 21 i tothom porta una càmera de vídeo a la butxaca –el mòbil- , tots hem pogut veure amb la ràbia que peguen (què s’han pres?), per sobre la cintura, quan la víctima és al terra i s’hi acarnissen. Quan tens 18, 20 o 25 anys i no veus cap sortida per les vies que ofereix el sistema (cap) i has de suportar la perversió de la llei, la repressió de l’estat i l’agressió d’una policia no democràtica, aleshores passa el què passa a tot arreu del món mundial. Els catalans no som extraterrestres, som equiparables als francesos, als hongkonguesos o al xilens. Algú veu alguna diferència d’aquests joves i els que van sortir als carrers al maig de 1968?. A llarg termini, el maig del 68 es va permetre qüestionar l’autoritat del marit sobre la seva dona, l’autoritat de la patronal sobre els seus obrers i l’autoritat dels valors tradicionals com el matrimoni, la religió o la família. De fet, poc després, l’ensenyament es torna mixt, democràtic, autònom i obert a tothom. Les dones s’emancipen, en paral·lel amb l’evolució de la vestimenta i la revolució sexual. Els joves tenen el dret i l’obligació d’intervenir perquè, en definitiva, el futur és d’ells.

Ramon Panyella
Ramon Panyella
20.10.2019  ·  19:34

D’acord:
La PN fa el seu 1-O bis. Ataquen com salvatges ciutadans i ciutadanes indefensos. Cal denunciar-ho (hi ha delicte d’odi també a més de la violència desproporcionada i gratuïta) i investigar judicialment aquests abusos i males pràctiques.
La Brimo dels mossos és el fracàs del govern català actual i d’un model de seguretat democràtic que sense alliberar-nos d’Espanya és impossible d’aplicar.
Que se’n vagin!

En desacord:
També cal dir-ho: no volem els violents organitzats ni fent això els “nostres xiquets” que s’hi deixen endur; que no malbaratin la imatge d’un poble alçat que camina cap a la llibertat. No hi ha cap argument sòlid per defensar que amb l’acció directa anirem més ràpid i aconseguirem ser lliures. Que no regalin el relat de violència indepe a l’Estat, l’únic violent de veritat (i de moltes maneres) com sabem des de fa molt temps. Només podem vènce’l amb intel·ligència, la noviolència i amb una cosa que, malauradament, no tenim: unitat estratègica dels partits polítics per assolir els nostres objectius.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies