Congrés d'Habitatge de Catalunya

El primer Congrés d’Habitatge de Catalunya ha començat amb debats a les places i als carrers. Més d’una vintena de col·lectius que lluiten per un habitatge digne pretenen d’articular un moviment popular organitzat a tot Catalunya a partir d’un procés de debat assembleari que culminarà a la tardor. El de l’habitatge és un dels moviments de base amb més força, amb una llista de victòries que, tanmateix, no ha pogut fer net de la mercantilització ni l’especulació però que ha obligat ajuntaments, governs i parlaments a moure fitxa, encara que no hagi estat amb la contundència que exigien ni hi hagi hagut canvis legislatius per a revertir el sistema. També ha ajudat moltes famílies aturant desnonaments, aconseguint dacions en pagament, ocupant blocs de pisos sencers o negociant lloguers socials per a afectats.

Han passat pel trànsit de la bombolla de les hipoteques a la dels lloguers i continuen decidits a fer-la punxar. Ara han començat a reunir-se per compartir les experiències viscudes, fer balanç, fixar estratègies comunes i objectius assumibles, actualitzar les formes de mobilització i coordinar-se organitzativament. L’objectiu del congrés és enfortir el moviment: aspiren a guanyar més suports de base, teixir vincles organitzatius que traspassin l’àrea metropolitana de Barcelona i vertebrar aliances que engrandeixin la lluita amb els altres sectors mobilitzats.

Disposen de l’experiència d’una dècada de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, els gairebé dos anys que fa del naixement del Sindicat de Llogaters i la proliferació espurnejada de grups molt diversos en defensa de l’habitatge a barris, ciutats i pobles d’arreu de Catalunya. ‘Fins fa set anys o vuit, la PAH centrava la lluita per l’habitatge, però aquests últims anys s’han format col·lectius diversos que, per diverses raons, no eren dins la PAH i perd la centralitat.’ Aquest és el diagnòstic d’Aitor Terradellas, membre del Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i el Sindicat de Llogaters, dues organitzacions impulsores del congrés. Argumenta que ‘calia replantejar en quin punt són aquests col·lectius i el moviment actual’.

Les organitzacions en favor de l’habitatge s’han coordinat per tirar endavant conjuntament accions concretes. La darrera va ser la manifestació del 6 d’abril contra els lloguers abusius. Per exemple, a Barcelona, també han fet pinya en la plataforma Prou Desnonaments Oberts, formada per més de 200 entitats que batallen perquè desapareguin. Es tracta de desnonaments dictats sense determinar ni una hora ni una data fixa, tot i que la llei d’enjudiciament civil ho estableix d’una manera ben diferent; vulneren els drets dels afectats i compliquen la desobediència civil per a aturar-los. Els col·lectius promotors del congrés, tanmateix, defensen que la coordinació ha de ser permanent. Consideren que cal cercar espais organitzatius comuns entre les PAH, els grups i els sindicats d’habitatge, més enllà de les trobades puntuals.

Victòries per a ser més

Una de les grans victòries d’aquest moviment va ser l’aprovació al Parlament de Catalunya de la llei 24/2015 d’emergència de l’habitatge, suspesa parcialment pel Tribunal Constitucional. Fa temps que exigeixen a la Generalitat que la recuperi. Els articles afectats versen sobre l’expropiació de l’ús dels pisos buits que pertanyen a entitats financeres, filials o fons d’inversió, l’obligatorietat d’oferir a les famílies un lloguer social per evitar els desnonaments i la regulació dels processos de mediació. És una de les normes afectades pel TC que el govern de Torra es va comprometre a rescatar i que encara no han arribat al parlament. També treballen per estendre la mesura de l’Ajuntament de Barcelona perquè el 30% dels pisos nous sigui protegit. El parc públic d’habitatge a Catalunya és només de l’1,5%, tot i que la llei del dret d’habitatge estableix que ha de ser del 15% el 2027.

Terradellas remarca la importància de fixar objectius compartits que permetin d’obtenir victòries que permetin de fer créixer el moviment i guanyar més legitimitat. Per exemple, posar el focus sobre els grans tenidors d’habitatge, com Blackstone, el fons voltor més poderós a l’estat espanyol i un gegant internacional del negoci de capital inversió, contra el qual han començat la campanya ‘Kill Blackstone’. Aquest fons d’inversió nord-americà té capacitat per a pressionar i el novembre passat, davant la ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, no va dubtar a qüestionar la reforma que preparava el govern espanyol per a incrementar de tres anys a cinc els contractes de lloguer i fins a set per a les persones jurídiques.

Precarietat i discriminacions: més aliances

Els impulsors del congrés també volen arribar a més moviments socials i veïns organitzats: d’associacions de veïns al moviment feminista, passant pels sindicats de classe o cooperatives d’habitatge. Per què? Recorden que sovint els problemes amb el pagament del lloguer són relacionats amb problemes laborals com la precarietat, les dificultats per a tirar endavant amb què es troben alguns migrants, i discriminacions de gènere, com l’escletxa salarial de què són víctimes les dones, les que més ajut demanen als col·lectius organitzats per l’habitatge. ‘Un 70% de les afectades són dones’, diu Terradellas.

Entre els implicats en el congrés també hi ha el Grup d’Habitatge Eixample Dret, el Grup d’Habitatge Lloret, la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme, el Grup d’Habitatge de Sants, la Plataforma d’Afectats per la Crisi i el Capitalisme de Mataró, la PAH Baix Montseny, el Sindicat d’Habitatge del Raval, l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, el Sindicat de Barri Poble-Sec, la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, l’Observatori d’Habitatge i Turisme, l’Associació de Veïns Ciutat Meridiana, Fem Sant Antoni, la Plataforma d’Activistes per l’Habitatge i Contra el Capitalisme-PAH Besòs, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i la Crisi de Sabadell i l’Associació 500×20.

El debat del congrés s’estructura en unes quantes fases. Primer van provar d’estendre la realització del congrés a tantes organitzacions com van poder. Ara són en la fase de debats locals. S’organitzen debats oberts a les ciutats, barris o pobles. Pretenen que també hi assisteixin persones que no pertanyin al moviment per l’habitatge, com ara membres d’associacions de veïns o CDR. Després, en la tercera fase, els debats seran interns dels col·lectius. Hi haurà discussions temàtiques centrades en els punts en què volen que la lluita per l’habitatge teixeixi aliances amb la lluita feminista o la lluita laboral, i treballaran després les conclusions extretes dels debats locals i temàtics. En la quarta i cinquena fases, una comissió redactora escriurà les ponències, que seran debatudes i esmenades en un procés d’intercanvi d’idees amb els col·lectius. El congrés serà a la tardor, probablement al novembre, amb el debat conclòs i la ponència aprovada. Aprofitaran la cita per compartir-hi experiències. ‘La idea del congrés és el procés’, remarca Terradellas.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb