Els preus dels pisos de lloguer freguen els núvols, però són l’única opció per als qui no poden hipotecar-se perquè no tenen estalvis per pagar-ne l’entrada. La gentrificació i la turistificació transformen barris i ciutats senceres. Hi ha desnonaments per via judicial cada dia. L’any passat, a l’estat espanyol, n’hi va haver un cada cinc minuts. En total, 93.000, i les dades no recullen els desnonaments silenciosos. Perquè n’hi ha que no poden pagar l’increment de preus o els arrendadors no els volen renovar el contracte, omplen maletes i capses sense fer soroll i s’enduen els mobles resignadament. El Sindicat de Llogaters, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i múltiples organitzacions han fet una crida perquè els veïns surtin demà al carrer a Barcelona, València i Palma, en plena precampanya de les eleccions espanyoles. L’objectiu: denunciar la mercantilització de l’habitatge i ‘punxar’ la bombolla dels lloguers.

Exigeixen que es derogui la llei d’arrendaments urbans (LAU) i entri en vigor una de nova que reguli els preus dels pisos i els lloguers socials. No en tenen prou amb el fet que els contractes de lloguer hagin tornat a fixar-se en els cinc anys de durada, amb el decret llei aprovat pel govern de Pedro Sánchez. De fet, la mobilització és global, tot i que les legislacions sobre l’arrendament siguin diferents segons els països. Hi haurà protestes a Berlín, Londres, Brussel·les, Amsterdam, París, Madrid i Nàpols, entre més ciutats.

La bombolla del lloguer i la davallada de les hipoteques

La majoria dels joves i les famílies amb pocs recursos ara només poden viure de lloguer. Tot i que les ciutats i els pobles s’estructuren majoritàriament amb el sistema de la propietat, cada vegada hi ha més desnonaments per l’impagament del lloguer i menys per l’impagament d’hipoteques. Ho certifiquen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa informes trimestrals sobre els efectes de la crisi. Fa catorze trimestres seguits que baixen els desnonaments per execucions hipotecàries. El 2018, la davallada va ser del 15,7% respecte a l’any anterior. En canvi, fa sis trimestres consecutius que s’incrementen els desnonaments derivats del compliment de la LAU. Durant l’últim trimestre de l’any passat, van ser un 63,7% del total de desnonaments, mentre que els d’execucions hipotecàries es van quedar en el 29,9% (la resta van ser per altres causes). Segons el CGPJ, Catalunya és el territori on hi ha més desnonaments per lloguer. El País Valencià, el tercer.

Barcelona, València i Palma, en lluita

A Barcelona, el 84,1% dels desnonaments executats entre el 2013 i el 2017 van ser per impagaments del lloguer, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB), tot i que els pisos de lloguer continuen essent una minoria (del 38,2% el 2017). Una minoria, tanmateix, que ha anat incrementant-se aquests últims quinze anys, igual com ho feien els preus dels lloguers. Segons el portal Idealista, Barcelona és la ciutat més cara de l’estat espanyol, amb una mitjana de 17,6 euros per metre quadrat al mes, però el mercat sembla que ha tocat sostre i fa dos trimestres que baixa. La realitat és més dura que no deixa veure la fredor de les xifres. En la conferència de premsa que van fer les entitats convocants per anunciar la manifestació a Barcelona, Alex Francès, del Sindicat de Llogaters, denunciava que Espanya era l’estat de l’OCDE on es dedicava un percentatge dels ingressos familiars més alts a pagar el lloguer, superant en alguns casos el 40%. Segons l’Observatori, les llars amb 2.146 euros mensuals hi van dedicar el 43,3% dels recursos bruts l’any passat. Les de 3.005 euros, el 30,9%. El Sindicat de Llogaters és una de les organitzacions promotores de la protesta a Barcelona, al costat de la PAH, de Fem Sant Antoni, Associació 500×20, el Grup Habitatge Esquerra Eixample i les associacions de veïns de la Sagrada Família i de la Dreta de l’Eixample. S’hi han adherit una cinquantena d’organitzacions, com ara la FAVB i X-Net; sindicats com la Intersindical-CSC i CCOO Catalunya; i partits com Catalunya en Comú, Podem i Comunistes per Catalunya.

Cartells de la manifestació contra els lloguers abusius a Barcelona.

En el manifest, exigeixen mesures polítiques i fiscals perquè els lloguers siguin assequibles, s’ajustin a la renda disponible de la llar i siguin estables. És a dir, que no es puguin acabar de manera injustificada i unilateralment per part de la propietat. Reclamen que no hi hagi cap més desnonament sense una alternativa d’habitatge, i que els ajuntaments puguin participar en els imposts directes de l’estat per a gestionar el parc d’habitatges de les ciutats. Fa temps que han identificat els fons d’inversió que es lucren amb el negoci immobiliari com un dels fronts a combatre. En el manifest, exigeixen que els fons voltors siguin expulsats amb l’eliminació dels ‘privilegis fiscals’ de què gaudeixen per a fer negoci. Pretenen, a més, que els pisos que acumulen els voltors i la banca i la Sareb es destinin a ús social. Troben que la situació és especialment greu quan es parla dels bancs que han estat rescatats per l’estat amb 60.000 milions d’euros.

També posen la banya en el règim de protecció oficial. Lucia Delgado, de la PAH de Barcelona, va argumentar que si l’habitatge de protecció oficial hagués mantingut la condició indefinidament, n’hi hauria un 40% a Barcelona. Considera que canvis importants com aquest només són una qüestió de voluntat. ‘Es pot fer. Cal valentia política perquè sigui així’, va dir. L’habitatge públic a Catalunya s’ha estancat al voltant d’un 2% aquests darrers vint anys. Revertir la tendència no és fàcil. Barcelona ha fet un primer intent i ha estat la primera ciutat a aprovar de destinar el 30% dels nous immobles que es construeixin a habitatge social. La convocatòria de la protesta a Barcelona és a les 18.00 als Jardinets de Gràcia.

A València, l’impacte del turisme i l’increment dels lloguers van sacsejar inicialment els barris populars del Cabanyal, Russafa i Ciutat Vella, però els efectes s’han estès per tota la ciutat. Segons Idealista, els preus van pujar l’any passat un 8,8% respecte al 2017, i es van situar al desembre en 8,9 euros per metre quadrat de mitjana al mes. Els col·lectius Cabanyal Horta i l’Espai Veïnal del Cabanyal s’han afegit a la convocatòria global amb una ruta per a explicar els punts més crítics del pla urbanístic Pla Especial del Cabanyal-Canyamelar, en un moment en què ultimen la presentació d’al·legacions ciutadanes al projecte. L’acció forma part de la campanya ‘València no està en venda’, que aplega diverses organitzacions i que s’ha traslladat amb accions concretes als barris, abans de desembocar l’11 de maig en una gran manifestació. La ruta de demà comença a les 11.00 a la plaça del Mercat del Cabanyal.

La convocatòria de Palma és a les 19.00 a la plaça d’Espanya. L’han organitzada Alquiler Digno Mallorca, Stop desnonaments Mallorca, Stop Maltrato Centro Acogida i el grup promotor del Sindicat de Llogaters de Mallorca. Segons que explica María José Ordóñez, portaveu del sindicat a l’illa, s’hi han adherit gairebé una vintena d’organitzacions. Ordóñez subratlla que persegueixen la baixada generalitzada dels preus del lloguer i que s’aturin de manera immediata els desnonaments i es posi fi als pisos turístics, entre més demandes. A les Illes, el preu mitjà dels pisos de lloguer va ser de 12,9 euros per metre quadrat el desembre del 2018. A Palma, de 12,3 euros, segons Idealista. Ordóñez explica que la van desnonar després de 21 mesos d’assetjament immobiliari, malgrat que quan la van fer fora de casa no devia ni un cèntim. L’expulsió de casa seva va sortir als mitjans per les càrregues policíaques que hi va haver, denunciades per Stop Desnonaments. La seva situació va empitjorar després, quan la van acomiadar de la feina. Ara és una de les persones que ha impulsat el Sindicat de Llogaters i Llogateres a Mallorca. Amb la seva experiència i l’assessorament jurídic que ofereixen, vol ajudar més llogaters.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb