Hi ha la possibilitat que tinguem davant un canvi polític important, si és que el PSOE ha assumit que cal una negociació política amb Catalunya. Però també hi ha la possibilitat que el PSOE propose una cosa que pot semblar una negociació política tan sols com un esquer per a aconseguir que dimarts vinent ERC i el PDECat no impedesquen la tramitació del pressupost del govern espanyol. En principi, això darrer sembla més real. Però també és veritat que per al PSOE les conseqüències dels passos mínims que ha fet ja són molt importants i això fa pensar que potser sí que hi ha alguna cosa més que el pressupost.

És cert que si dimarts no tomben directament el pressupost, els dos partits catalans encara el podrien tombar quan n’acabàs la tramitació, d’ací a un parell de mesos. I, en canvi, si el tomben ara ja no hi haurà cap més possibilitat d’aprovar-lo. Això fa que l’entorn socialista pose l’èmfasi a dir que cal evitar el colp de porta de dimarts, com a condició perquè avance aquesta hipotètica negociació. Però, de fet, l’argument vàlid, si volen negociar, és exactament el contrari.

Tombar el pressupost dimarts és necessari precisament com una prova de confiança en l’intent negociador. És a dir, qualsevol negociació ha de començar per la creació de confiança entre els dos negociadors, perquè tots dos estiguen segurs que l’altre s’ho creu, això que fa, i que no té intencions amagades.

La part independentista aquesta confiança l’ha demostrada de sobres durant tots aquests mesos, perquè està diposada a seure a la taula malgrat tenir presos i exiliats. Però el govern espanyol no s’hi ha jugat res, encara. Seure a negociar encara que els independentistes li hagen tomben el pressupost és evident que seria un gest, no proporcional amb els dels d’independentistes, però sí prou significatiu per a acreditar que realment volen trobar una solució del problema polític de fons. I si Sánchez ja va dir fa setmanes, precisament a Barcelona, que continuaria governant fins el 2020 tant si el pressupost s’aprovava com si no, ara no és creïble d’amenaçar que tot s’aturarà si passa altrament.