La fotografia dels ostatges és la comprovació que són presos polítics

«L'estat espanyol es veu forçat a reconèixer amb gests allò que no vol reconèixer de paraula»

Vicent Partal
18.04.2019 - 19:29
Actualització: 18.04.2019 - 21:29
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir Jordi Sànchez i avui Oriol Junqueras han estat autoritzats a fer sengles conferències de premsa telemàtiques com a caps de llista, respectivament, de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. –I, per cert, aquella gent, especialment de Junts per Catalunya, que va fer una especulació injusta sobre uns possibles interessos comuns de l’estat espanyol i Esquerra quan es pensaven que només podria parlar Junqueras, estaria bé que aprenguessen la lliçó i no acusassen mai més tan fàcilment cap altre candidat independentista.–

Ja veurem quin serà l’escenari que la presó disposarà per al vice-president Junqueras, però cal pensar que serà el mateix que han preparat a Jordi Sànchez. I la veritat és que no podia ser ni més desafortunat ni més significatiu. No sóc cap expert en escenografia i per tant és possible que la meua opinió siga massa subjectiva, però jo hi vaig veure un home segrestat, un ostatge.

Així ho vaig veure no solament per la bandera espanyola i la fotografia del rei, sinó també per la tauleta exigua que li varen posar i pel fet de deixar-lo amb una cantonada tancada al darrere, en un pla televisiu molt antinatural.

Ignore si els carcellers n’eren conscients o no, però la sensació era terrible. I encara se’n va tornar més quan la vam poder comparar amb una compareixença semblant feta a Turquia pel dirigent kurd Selahattin Demirtas, també diputat i també empresonat. Si més no Demirtas tenia una taula normal i es va estalviar la fotografia d’Erdogan. La sensació era que provaven d’humiliar Sànchez i que amb ell ens provaven d’humiliar a nosaltres. Odei Etxearte ho explica a la perfecció en aquesta crònica sobre la manera com es va seguir la compareixença a la seu de l’agència EFE.

Ara, he dit abans que tot plegat em semblava també significatiu i per això vull remarcar  que aquestes conferències de premsa i la participació de Raül Romeva en un acte de campanya per videoconferència són unes victòries: Són la comprovació que són presos polítics.

D’ençà que va començar el judici m’ha passat pel cap repetidament una imatge tot i no haver-la poguda veure: la dels presos anant a dinar a una sala del Suprem espanyol en comptes de tornar a la cel·la. És un detall menor però sempre he pensat que exemplificava la seva condició de presoners polítics. Aquesta mena de concessions, en l’estricte sistema penitenciari, no s’explica per res més que per la pressió social i internacional. Amb gests, l’estat espanyol es veu forçat a reconèixer allò que no vol reconèixer de paraula. Tant que no s’han pogut estalviar ni la fotografia ni la conferència de premsa, 549 dies després.

PS. Ha estat emocionant de tornar a veure l’amic Jordi Sànchez, més o menys, com si fos en una situació normal. Espere que el malson s’acabe per a ell i per a la família, per a Oriol Junqueras i per a tots els presos i exiliats, tan aviat com siga possible.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
humbert roma
humbert roma
18.04.2019  ·  22:03

Els imperialistes, de tots els imperis que es resisteixen a la seva fi, no avaluen sovint el significat i la repercussió real dels seus gestos. Pretenent humiliar els nostres presos polítics i exiliats, no sé si n’adonen que encara els fan més herois per a la bona gent que els estima i els considera seus. Quan sento Pedro Sànchez dir que mai no hi haurà un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, recordo aquell François Mitterrand –llavors ministre de l’interior francès– pontificant: “Argèlia sempre serà francesa”. Un pobre fals profeta, aquell Mitterrand.

CONXITA AIXANDRI
CONXITA AIXANDRI
18.04.2019  ·  22:54

En sobra molt el comentari de la critica a Junts per Catalunya. No ajuda…

Victor Serra
Victor Serra
18.04.2019  ·  23:03

Molt bona definició. Escenografia cutríssima d’ostatge segrestat. Si no ho han fet expressament encara és pitjor perquè demostraria que són així de natural.

Jordi Camps
Jordi Camps
18.04.2019  ·  23:11

Ez la forma de presio de un estat totalitari cada dia fan mes fastic es pensen que ens esterm quiets hem de marxar pero el borbo i companyia hens ho possen dificil ja comença a ser hora que nosaltres tambe els hi hem de posar-ho dificil

Josep Almar
Josep Almar
18.04.2019  ·  23:28

Espanya i Turquia, dos països marginals al món de la Democracia occidental com molt be explica l’article Porque Espanya no es una Democracia a Diario 16.
Plenament convençut de la necesitat de denuncia que manté VilaWeb si volem mantenir un mínim de salut mental i esperit crític. Anims i no perdem la perspectiva del moment històric que vivim.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
19.04.2019  ·  00:06

No he pogut aguantar gaire estona veient com volien humiliar a Jordi Sánchez i a nosaltres mateixos. Tampoc els talls del seus missatges a tv3, que han volgut donar aquesta imatge conciliadora d’ell i del seu discurs. Per mi tot això que estem veient és una prova clara que els presos polítics ni haurien de seguir en càrrecs de responsabilitats de partit ni haurien de tenir un paper destacat en la decissió de l’estratègia política. Està bé que encapçalin les llistes per una qüestió de visibilitat però són ostatges ( física i mentalment) de l’estat que combaten i per tant no són lliures ni d’acció ni de pensament.

Carles Pérez
Carles Pérez
19.04.2019  ·  00:07

Enèsima demostració que vivim en una dictadura.

Marià Riera
Marià Riera
19.04.2019  ·  00:43

Vicent, estic totalment d’acord amb tu, sobretot amb la observació que fas sobre les sospites d’acord entre ERC i l’estat. Hauriem, tots plegats, de relaxar la situació.

eva salas
eva salas
19.04.2019  ·  03:46

Em sobra el comentari de la crítica a la crítica a Junts per Catalunya, i també la meva crítica al comentari de la crítica a la crítica. No ajuden.

No he vist el vídeo de campanya del Jordi a la presó. Amb la foto ja vaig servida.

Anna CASACUBERTA
Anna CASACUBERTA
19.04.2019  ·  04:58

No comparteixo la crítica a Junts X Catalunya.

Júlia Laforga
Júlia Laforga
19.04.2019  ·  07:15

Pel que fa a l’actitud d’ERC, no d’ara si no fa molt temps, jo ja tinc la meva opinió formada. Potser l’hauré de modificar més endavant, però tenint en compte que també hi ha gent mt bona al món local, la cúpula …. cero

Antoni Oller
Antoni Oller
19.04.2019  ·  07:27

Jo també vaig mirar el vídeo i em vaig emocionar de tornar a veure Jordi Sánchez en un pla proper. Veig que alguns esmenteu una suposada crítica a JxCat … jo no en faria tema, i no ho veig una crítica a JxCat en sí, sinó més aviat un toc d’atenció a algunes persones molt sensibilitzades i potser un pèl massa polititzades; per desgràcia, temps hi haurà per demostrar si estem globalment més a favor de l’estratègia de JxCat (com jo, p.e.) o més a favor d’ERC (com pressuposen les enquestes interessades). Fa mesos que vaig arribar a la dolorosa conclusió que fins que una d’aquestes dues oposades estratègies s’acabi mostrant, a cop d’urnes i més urnes, clarament més majoritària que l’altra, el procés d’alliberament nacional de Catalunya anirà amb el fre de ma posat ( i si guanya ERC, el fre de ma i la marxa enrere i tot!). Però bé, el que m’ha motivat a escriure el comentari és aquesta insistència en voler trobar mostres i proves de que els nostres presos son presos polítics … però per l’amor de déu, que no era claríssim això des del mateix instant del seu ingrés a presó ara fa ja masses mesos? Bé, en descàrrec del director, cal dir potser encara no és prou clar per a massa gent de la opinió pública internacional, potser.
I mira, ja que ha sortit el tema enquestes, deixo anar una cosa que em balla fa temps: una enquesta pot servir per detectar o per influir; les enquestes que serveixen per detectar, les que suposen de veritat bona informació per als partits, a sant de què ens haurien d’arribar a nosaltres a través dels mitjans, i qui diu nosaltres, també a tots els rivals polítics?; quan han costat lo seu en €, lo normal és que se n’aprofiti només qui les ha encarregat. Si ens arriben és que son enquestes encarregades per influir. A una empresa que fa una enquesta dedicada a influir, i ben pagada per fulano o sutano, se li en fot tres pitos que després el resultat real se li assembli com un ou a una castanya, no era per detectar pel que han cobrat, sinó per influir!. Dons au, qui es vulgui deixar influir o manipular, allà ell.

Ramon Perera
Ramon Perera
19.04.2019  ·  07:31

Voldria afegir un comentari relatiu a l’escenografia, que veig que no ha fet ningú però que a mi m’ha fet una impressió molt forta. Em refereixo a la línia de color vermell que creua la cara del Jordi.

Ja sé que es tracta del fil dels auriculars. Però vosaltres heu vist molts auriculars amb fil de color vermell?
Si no s’ha fet intencionadament, ningú s’ha adonat de que es generava una imatge molt estranya?

A part del comentari anterior, i per no repetir, d’acord amb la significació política del gest i amb la valoració del conjunt de l’escenografia.

Javier Martin
Javier Martin
19.04.2019  ·  08:17

Totalment d’acord amb Rosa Gispert

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
19.04.2019  ·  08:35

He tornat ha rellegir els fets d’octubre de 1934 i no em puc creure que el govern del MHP Puigdemont no hagues previst no cometre tants errors. El que no coneix l’historia està comdemnat a repetir-la. Espero que la pròxima vegada estigui tot millor planificat, més intel·ligència i més valor. Salut.

Jaume Rigau
Jaume Rigau
19.04.2019  ·  08:39

La Sra. Rosa Gispert expressa molt bé el que s’ha representat i les conclusions. No cal afegir ni un not més.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
19.04.2019  ·  08:51

Ells ens humilien constantment i els nostres polítics són excessivament conciliadors, insistint en arribar a acords amb qui ens està negant i amenaçant contínuament. Així no arribarem enlloc. Els fa sentir vencedors, veient que la seva estratègia de duresa ha sigut efectiva. Només la desestabilització econòmica, la mobilització social i la unilateralitat poden desenrocar la situació.

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
19.04.2019  ·  09:12

Sr. Partal, com el meu tarannà és anar de cara i no amagar-me, em sento al.ludida per el primer paràgraf del seu editorial, ja que jo vaig deixar aquest comentari en el algún espai d’aquest diari i sap? no m’en desdic. Hagués estat molt gros que un candidat fes una roda de premsa i i l’altre no.

També cal aclarir-li que aquest comentari meu no era per afavorir a Jordi Sanchez i la seva candidatura en detriment d’ERC sinó perquè tot el que està fent ERC em condueix sempre al mateix punt. I com ja he dit des els temps de la SSS sembla que ERC no se n’ha sortit en fer canviar el rumb de l’independentisme.

Ara bé, si aquest partit vol que modifiquem (ja que no sóc la única que té aquesta apreciació) aquests criteris no ha de fer altre cosa que demostrar-ho i aleshores potser li donaré la raó a vostè, Sr. Partal.

Cordialment,

Agnès Buscart
Agnès Buscart
19.04.2019  ·  10:05

El RESPECTE total per les persones i els partits que estant patint presó i exili.
De cap manera es mereixen comentaris d’acusació que jo també he sentit i m’han fet mal.
El poble a vegades perd el nord…

LLIBERTAT!!!!!

Daniel Farré
Daniel Farré
19.04.2019  ·  10:06

No hem va agradar, malgrat que estic en la línea expressada per Rosa Gispert i altres que l’han trobat encertada, vaig voler donar confiança a la voluntat del Jordi, i del Partit suposo, i tenia certa esperança, però em dol reconèixer que, al meu entendre, no han aprés res del que ha passat, del que ha patit i que continua, accepten la humiliació i no hem descobert que qui tenim al davant no són gent com nosaltres, que no raonen com nosaltres, els fem guanyadors, els donem a ells l’última paraula i la desició. Em va deixar un gust a punts suspensius ….

Gabriel Sansa
Gabriel Sansa
19.04.2019  ·  10:09

Més que presos polítics, són ostatges de l’estat espanyol. I la fotografia ho demostra.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
19.04.2019  ·  10:10

Sr. Partal, ja veu la diferencia, poseu las dues imatges en contrast… avui, on es el escenari d’ahir? No sembla el mateix oi?

Ramon Sans
Ramon Sans
19.04.2019  ·  10:16

Gracias por la editorial , un día más, TOTALMENTE DE ACUERDO CON EL COMENTARIO DE LA Sra. ROSA GISPERT y EVA SALAS.

Por si sirve a alguien, España tiene más de 40 años “democracia” con presos políticos anarquistas, vascos, republicanos , antisistema, objetores de consciencia … y tienen EQUIPOS ESPECÍFICOS DE REPRESIÓN PARA LOS PRESOS DESDE INSTITUCIONES PENITENCIARIAS QUE ES EL DEEP STATE , incluye psicólog@s psiquiatr@s , médic@s forenses , todos los poderes judiciales del estado y dinero , los fondos reservados que permiten comprar voluntades en el extranjero y periodistas en España… DURANTE 40 AÑOS SE HA PROTEGIDO TORTURADORES Y POLICIAS ASESINOS (en el juicio del procés en el supremo hemos visto a algunos de ellos) presentando a las VÍCTIMAS COMO TERRORISTAS y a los CRIMINALES DE ESTADO COMO HEROES …. y muchos se lo siguen creyendo , incluso de partidos políticos que ahora sufren la represión , es muy dificil que la gente que esta en sus manos secuestrados pueda decidir sin convertirse en un peón de sus manipulaciones … muy dificil.

Josep Salart
Josep Salart
19.04.2019  ·  10:18

S’ilvia Fortuño, m’omple més el teu comentari que l’editorial. Ho faig extensiu a tothom que ha dit el mateix, Júlia, Eva, Conxita i demés.

Al llegir el paràgraf, he pensat amb el President Torrent .. i ahi lo dejo. I el dia que falli el MHP per ajudar-me a ser lliure, un altre¡¡ només estic casat amb la meva llibertat.

No he vist l’entrevista, he vist la foto i és lo normal. Què esperaveu? Una paret plena de publicitat electoral, un llaç groc?. Són i seràn sempre això, uns terroristes al poder amb l’objectiu d’arrassar, humiliar i assassinar.

Potser si l’escenari de l’altre candidat és diferent, algú haurà de rectificar..

Això de va de ser lliures.

Pep Agulló
Pep Agulló
19.04.2019  ·  10:21

L ‘INICI DE L’ EDITORIAL…
És molt poc elegant començar l’editorial amb la crítica, encertada o no, a una part dels ostatges en defensa dels altres, quan això va de presos polítics. Segurament el PS. final hauria estat un millor començament i la crítica al final. Aquesta singulalització és massa significativa, impròpia.

La cantonada i la tauleta minúscula dona la imatge de cel.la, de presó, com correspon a un personatge arraconat amb la condemna ja escrita. Altrament no els queda més remei que donar-los un espai perquè són presos polítics, però privilegis els mínims, és a dir, que es vegi la humiliació sota la bandera de l’Estat.

Llibertat presos polítics. Llibertat exiliats!

Josep Albà
Josep Albà
19.04.2019  ·  10:43

No és una sensació.

És una humiliació pública perfectament preparada i executada contra Sánchez i contra tots els independentistes i els demòcrates.

Però això no és el més greu: tothom sap que Espanya és un pou infecte d’odi i venjança.

El més greu és que ell i nosaltres ho hem acceptat, submissos i obedients, sense fer res. RES.

I per això aquest nou episodi és una victòria més pel feixisme hispànic i una vergonya més per tots nosaltres.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
19.04.2019  ·  11:14

Jo, sense pertànyer a jxcat, sino com a ex votant d’Esquerra, també vaig especular sobre possibles interessos comuns de l’estat espanyol i Esquerra, vistos els precedents d’actuacions i declaracions dels (independentistas?) representants republicans i l’interés espanyol per la seva victòria, i continuo fent-ho. És l’estat espanyol qui ha rectificat una decisió que era insostenible, fins i tot per a ells, a ulls del món.
Les crítiques cap a Esquerra que fem, llegim i sentim constantment, majoritàriament provinents de gent poc sospitosa de ser del “món convergent”, per entendren’s, no son gratuïtes, ni interessades, son la resposta natural al gir que ha fet el partit, a la negativa d’unitat i a considerar com a enemic número u, al President legítim Puigdemont (cosa, una de tantes, que comparteixen amb els espanyols).
Pot ser un editorial argumentant aquesta defensa aferrissada, que sempre fa del partit republicà, podría donar un altre enfoc al que els pobres mortals, que no aprenem la lliçó i acusassem tan fàcilment, majoritàriament tenim.
I una enquesta sobre l’intenció de vot dels subscriptors, també.

Josep Usó
Josep Usó
19.04.2019  ·  11:14

Ës la imatge d’un ostatge. Falta, per acabar-ho d’entendre bé, que l’hagen vestit amb un vestit de color taronja. El problema és que no humilia qui vol, sinó qui pot.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
19.04.2019  ·  11:22

El 28A, tothom a votar. I a votar independentista, no importa quin dels tres partits. Una “minoria qualificada” que faci obstruccionisme del bo és el que es mereixen al Congreso. (I també pot ser interessant considerar què fer amb Hacienda i la seva prohibició del català. I, en general, què fer respecte de la raó núm. 1 que tant atrau a Madrid: els nostres diners.)

Jordi Schiaffino
Jordi Schiaffino
19.04.2019  ·  11:36

Jo també estic totalment d´acord amb aquells els qui no ha agradat el seu comentari sobre els recels cap a ERC i el seus “contactes ?” amb el Gobern actual. Crec en la sinceritat, sense cap dubte, dels seus militants i alguns dirigents però no estic tant segur de les dels seus caps actuals.
I sobre aquest cas en concret: Quants dies fa que el Sr. Junqueras sap que podrà fer (i en consequencia preparar) la seva conferencia, i amb quants minuts ho ha sabut el Sr. Sanchez ? No li sembla una casualitat massa gran per no sospitar que a la fi s´ha permès la del segon per que no es noti el favoritisme ? I mes val no regirar massa en el que diuen avui a ERC i en lo que deien fa poc mes de un any. I de la unitat, que els seus militants reclamen, ja veurem amb qui pactaren els seus dirigents en les diferents conteses electorals que venen.

Josep Bargalló
Josep Bargalló
19.04.2019  ·  12:15

Estic totalment d’acord amb la opinió del Josep Alba en el sentit de què es molt trist comprovar com hi han tants catalans educats amb el franquisme que han perdut el orgull de ser català i/o pertany a la seva cultura. Catalans que han sigut totalment colonitzats fent-los sumis-sos i sense “xispa” incapaços de defensar la seva cultura què es mil-lenaria transmesa per el nostres pares i què molts han donat la seva vida en la seva defensa. És lamentablement trist.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
19.04.2019  ·  12:45

D’acord amb Jordi Schiaffino (bravo!) i amb tots els que es queixen per la critica a JxCat.

Prou amb qui defensa ERC a qualsevol preu.
Si adoptessin el mateix criteri per defensar JxCat a qualsevol preu no serien criticats.

Josep Maria Puig
Josep Maria Puig
19.04.2019  ·  14:18

ERC vol dues coses: no tancar la llista a nous independentistes i guanyar, ara que ho veu possible. I JuntsxCat vol reivindicar l’1O i mantenir l’esperit unitari d’aquella jornada històrica. ERC vol evitar de totes-totes que la dreta governi i faci més destrosses a la Generalitat en perjudici del dia-dia que afectarà a molta gent. Junts Cat vol evitar el desencís dels que vam lluitar pel Referèndum. Tots dos tenen arguments prou sòlids. Jo donaré el meu vot a la persona que em faci més confiança.

Montserrat Castellà
Montserrat Castellà
19.04.2019  ·  15:22

Poc a veure aquesta foto amb la d’Oriol Junqueras.
Qui molesta més?

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
19.04.2019  ·  16:53

S’està evidenciant de manera cada vegada més clara la regressió de la dreta ñola (PsoE també, naturalment, plagat com està també de cacics, de trepes i d’aprofitats a les altures), a una cultura de salvatgisme, emprant com argument fonamental la violència i el nepotisme, l’estultícia i la mentida com a maneres fonamentals de fer política. Llàstima que nosaltres ja no veurem llibres de text d’història de l’art amb les pintures rupestres que a les hores lliures deuen ejecutar els Srs. Cagado, el cap de Vox (no recordo com es diu), el de Ciudadanos (no ho vull recordar), i els Sr. Pedro Sánchez.

GABRIELA Zayas
GABRIELA Zayas
19.04.2019  ·  20:09

Només els va faltar un legionari cantant el Cara al sol darrera d’en Jordi. No poden ser més idiotes.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
19.04.2019  ·  22:43

I, per cert, aquella gent, especialment de Junts per Catalunya, que va fer una especulació injusta sobre uns possibles interessos comuns de l’estat espanyol i Esquerra quan es pensaven que només podria parlar Junqueras, estaria bé que aprenguessen la lliçó i no acusassen mai més tan fàcilment cap altre candidat independentista.–

Completament d’acord. Els Independentistes massa “puristes” em fan fástic. Hem d’anar TOTS a l’una

Per cert, el meu vot crec que ja esta decidit

Disputados en Madrid CUP

Municipals Elisenda Alamany(No ERC), 2a dona candidata a l’alcaldia(després d’Ada Colau)

Europees (abstenció, a falta de confirmar LLista Exiliats)

Atentament, un independentista que n’está fart de TANTA COMÉDIA

Antoni López
Antoni López
20.04.2019  ·  01:58

No son capaços d’imaginars-ho d’altra manera menys grollera i han de quedar bé amb els seus babaus. Prou els deu haver costat fer els gestos que diu en V.Partal, amb qui estic d’acord en quan a lo de escenografia: una “españolada” més.

ESTEVE TORRUELLA
ESTEVE TORRUELLA
20.04.2019  ·  02:12

Comentari signat per Maria Solà.

Em va sorprendre el comentari que va fer el Jordi Sánchez al funcionari que li posava el “pinganillo”: “Vaya sorpresas tiene la Jec, ésta si que no me la esperaba” (més o menys). En Sánchez, quan es va assabentar que podria fer la conferència????
I no he pogut seguir cap de les dues conferències, a part de l, escenografia, que és depriment i ens està recordant que tenim ostatges a la presó, tampoc he suportat el missatge dels dos. Com han dit alguns altres lectors: si us plau, els presos polítics s,haurien d,apartar, ja, de fer política des de la presó.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes