25.01.2022 - 12:01
|
Actualització: 26.01.2022 - 08:18
El president del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Robert Spano, ha reconegut que són conscients de la importància del cas català i ha assegurat que el tribunal tindrà en compte la nova política de priorització. Tot i que no és ell qui decideix si els casos es tramiten per la via urgent, Spano ha assegurat que els magistrats encarregats d’examinar els recursos consideraran la seva nova estratègia sobre “casos d’impacte” que permet de tractar com a urgents recursos que no impliquen risc de mort o maltractament. “Estem al corrent del context”, ha dit Spano en la conferència de premsa anual.
Ara mateix hi ha una dotzena de casos relacionats amb el procés a la taula d’Estrasburg, la majoria sobre la detenció i empresonament dels presos polítics. Segons Spano, el tribunal encara examina com gestionar els recursos dels presos, indultats aquest estiu.
Abans el TEDH només tractava com a urgent aquells casos en què l’afectat es trobava en risc de mort o maltractament. En canvi, des del març del 2021, el TEDH pot accelerar alguns casos si considera que poden canviar o aclarir la legislació domèstica o internacional, si afecten qüestions socials o morals o qüestions de drets humans importants.
Si no es compleixen aquests criteris, el tribunal també pot catalogar com a casos d’impacte aquells que han tingut una cobertura mediàtica domèstica destacada o són sensibles políticament.
Els recursos catalans a Estrasburg
El TEDH té sobre la taula quatre recursos contra la sentència de l’1-O. Són els del president d’Òmnium, Jordi Cuixart; l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez; i els consellers Jordi Turull i Josep Rull. D’una altra banda, hi ha tres recursos relacionats amb la presó preventiva de Rull, Sànchez i el president d’ERC, Oriol Junqueras.
A Estrasburg també hi ha tres casos sobre la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol de la resolució del parlament sobre l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia. Els recursos denuncien l’anul·lació de l’acord de la mesa del parlament d’admetre a tràmit aquestes mocions.
El setembre del 2021 Estrasburg va desestimar els dos primers recursos per les càrregues policíaques de l’1-O perquè no hi va veure indicis de vulneracions de drets humans.
Procés a Estrasburg
El procediment a Estrasburg pot tardar anys a resoldre’s. La duració depèn del tipus i la complexitat de cada cas. Per exemple el recurs de la presidenta del parlament Carme Forcadell per la suspensió preventiva del ple posterior a l’1-O es va desestimar al cap de dos anys d’haver estat presentat. En canvi, el recurs contra la crema de fotos del rei espanyol a Girona va tardar tres anys a resoldre’s. Alguns casos es poden arribar a allargar cinc anys, però el tribunal intenta de desencallar l’acumulació de casos que arrossegava fa anys.
El primer pas del procediment és que el TEDH admeti a tràmit el recurs. A diferència d’algunes altres instàncies judicials, Estrasburg no n’informa. Encara que els presos polítics hagin rebut el número de registre dels recursos, això no vol dir que s’hagin admès a tràmit.
Una volta passat el filtre inicial, els magistrats hauran de decidir si tramiten el recurs per la via urgent. També hauran de decidir si tracten conjuntament o no els recursos relacionats amb l’1-O, perquè els presos han presentat les seves queixes individualment. Fonts del tribunal remarquen que encara no s’ha pres cap decisió sobre això.
