Prepareu-vos per defensar la llibertat divendres al vespre

«Espanya, fent miques la seua constitució, ens ha posat en una situació que, des del punt de vista internacional, ens és la més favorable de totes: la del ‘darrer remei’»

Vicent Partal
22.10.2017 - 10:55
Actualització: 22.10.2017 - 12:55
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Aquest divendres, segons que ha pogut saber VilaWeb, el Parlament de Catalunya farà una sessió extraordinària que no pot tenir cap més objectiu ni final que la proclamació immediata de la independència i la posada en marxa de la república catalana. Serà, volgudament, una sessió en paral·lel a la sessió del senat espanyol on el PP pot aprovar, si cal amb els seus vots i prou, el decret que Mariano Rajoy ha preparat amb una visió ben particular del que li permet fer l’article 155 de la constitució espanyola. Aquest decret és un cop d’estat que va molt més enllà d’allò que seria prudent fins i tot per a ell, com ho demostren les reaccions de socialistes catalans i de les Illes, a la vista del lamentable paper que han tingut el PSOE i Pedro Sánchez, i Miquel Iceta, més en concret.

No crec que a hores d’ara siga necessari explicar de quina manera aquest decret ni tan sols és legal d’acord amb el contingut de la constitució espanyola mateixa. El professor Marcel Mateu ho explica de manera magnífica en aquest article. Sí que voldria, però, apuntar dues coses.

La primera és que això no és un fet que arriba de sobte, per més que el PP vulga presentar-ho com una reacció als fets d’aquest octubre. Va ser el 31 de gener del 2006 quan el PP va començar aquella campanya de recollida de signatures contra l’estatut de Catalunya, signatures que Mariano Rajoy va presentar en persona a la porta del congrés. Després va venir la presentació del recurs al Tribunal Constitucional i la sentència. Per tant, fa com a mínim onze anys que el PP persegueix de liquidar l’autonomia. Com a mínim, perquè cal recordar que amb el seu antic nom d’Aliança Popular, el PP va votar contra la constitució espanyola que ara tant diu defensar, i ja invocava la seua oposició a les autonomies.

La segona cosa és un detall molt bèstia que m’ha cridat molt l’atenció i que crec que ha passat massa desapercebut. De manera explícita, en la seua compareixença, Mariano Rajoy s’ha atrevit a dir: ‘El meu interlocutor el van triar uns altres, i ara ells hauran de donar explicacions de per què ho van fer.’ Literalment ha dit això. Per tant, referint-se a tots els electors catalans i amenaçant-los explícitament. Què vol dir el president del govern espanyol amb això que haurem de donar explicacions sobre què hem votat? Qui s’ha cregut que és, ell, per menystenir d’aquesta manera la voluntat popular? Els ciutadans de Catalunya vam votar el que vam voler, que és el que passa en unes eleccions democràtiques, sempre. L’expressió de Rajoy és, en aquest sentit, la traducció en públic d’un pensament feixista que no per desconegut deixa de ser profundament pertorbador.

Ara tot s’encara a divendres. Segons que ha pogut saber VilaWeb, serà el dia que el Parlament de Catalunya prendrà mesures clares. No estem en condicions d’aclarir quines seran, més enllà de la definició (‘clares’) que hem pogut aconseguir de fonts parlamentàries de Junts pel Sí. Però no hi ha marge: l’única mesura raonable divendres serà l’activació de la república. Per això sembla que el ple es porta a aquest dia. Per fer-lo en paral·lel amb el del senat espanyol. Proclamar la república dies abans podia obrir la via que Espanya intentés detenir el govern sense haver d’activar aquest 155 que tants i tants problemes li acabarà causant. Declarant la independència al mateix temps que Espanya declara la dictadura, les coses queden completament clares i els procediments s’activen sense marge per a les trampes ni els subterfugis.

Però entenguem-nos. Estic segur que divendres el Parlament de Catalunya farà la seua feina. Però nosaltres també en tindrem una d’important a fer. Més important que la seua i tot. Divendres al vespre, quan a Madrid i Barcelona es canvien simultàniament les regles del joc, tot, tot allò que hem conegut fins avui, deixarà formalment de ser legal, i tot, per tant, passarà a ser una qüestió, una lluita, de fets. I ací la ciutadania organitzada al carrer serem els qui determinarem qui guanya i qui perd.

Divendres a la nit, la República Catalana i la nova vella Espanya sense autonomies s’enfrontaran en tots els terrenys i en cada decisió. I qui demostre dissabte, i diumenge i dilluns i dimarts i dimecres i dijous i divendres, que és el govern efectiu i real del Principat guanyarà. Només serà qüestió de temps. Si els Mossos obeeixen la Generalitat, guanyarem; i si els controla Rajoy, perdrem. Si els bancs actuen respectant la legalitat, guanyarem; i si continuen segrestant els nostres diners a les ordres del PP, perdrem. Si els ajuntaments fan cas de les ordres dels ministres espanyols, perdrem; i si les ignoren, guanyarem. Si les escoles mantenen el seu model, guanyarem; i si el canvien, perdrem. Si els diputats poden entrar i seure al seu escó, guanyarem; i si no és així, perdrem. Si la policia espanyola aconsegueix entrar a palau per detenir Puigdemont, perdrem; i si ho impedim entre tots, aleshores guanyarem.

Això ha passat en tots els processos d’independència del món: arriba un punt en què tant és quin article de quina llei diu què, només compta què diu el poble i, sobretot, què fa. Espanya, fent miques la seua constitució, ens ha posat en una situació que, des del punt de vista internacional, ens és la més favorable de totes: la del ‘darrer remei’. Només proclamant la república podrem defensar l’autogovern que fins ara encarnava l’autonomia i només proclamant la república podrem defensar la democràcia. No hi ha cap més possibilitat.

Així que gas a fons i prepareu-vos. Els mateixos que no van ser capaços de trobar ni una sola urna ara diuen que ens governaran. Els mateixos als quals van burlar l’exercit dels quatre mil clandestins dels referèndum ara diuen que ens controlaran. Els mateixos que no van poder impedir que més de dos milions de persones anàrem a votar ara diuen que ens impediran ser… Torneu-vos a preparar que el cap de setmana vinent serà el més important, políticament parlant, de les nostres vides.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Albà
Josep Albà
21.10.2017  ·  23:37

Quantes vegades se’ns ha dit que tal dia era EL dia? El dia era el dia 10 i la vergonya que l’independentisme va passar aquell dia no la oblidarem.

Ara, si volen, que facin un ple el divendres, però jo m’ho miraré per la tele. I si per aquelles coses es decideixen a complir el mandat del referèndum, dissabte ja sortiré a defensar-ho on calgui. Ni un minut abans.

JOSEP MARIA OLLE
JOSEP MARIA OLLE
21.10.2017  ·  23:49

Jo entenc q divendres com a molt tard!
Viure amb l’angoixa fins divendres, serà molt dur!

Elisabeth Verges
Elisabeth Verges
21.10.2017  ·  23:50

Preparats per a sortir quan ens ho demanin. No sabem els detalls. Hem de fer confiança.

Elisabeth Verges
Elisabeth Verges
21.10.2017  ·  23:51

Preparats a sortir quan ens ho demanin. No sabem els detalls. Hem de fer confiança.

Salvador Floriach
Salvador Floriach
21.10.2017  ·  23:55

El 10 d’octubre no vaig sortir al carrer per problemes personals, i em va saber molt greu. La setmana vinent sortiré els dies que facin falta. No ens han deixat cap altre sortida, desde fa molt de temps. I ara no es el moment d’arrugar-se.

Josep Usó
Josep Usó
22.10.2017  ·  00:01

Hem arribat al fons de l’atzucac. Finalment, el divendres serà el dia. El dia en el qual caurà, definitivament, el mur que ens ha encerclat des de fa segles. I el trencarem. Entre tots l’esmicolarem. Divendres, dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. No en tinc cap dubte. Només ens caldrà fer el que ja hem fet fins ara. Anar tots a la vegada. Gràcies als poders de l’Altiplà, ara en som més que mai. Com cantava la Trinca, poc després d’aquell colp d’estat de fa quasi quaranta anys, “ves quin remei”. Ho aconseguirem.

Empar Valls
Empar Valls
22.10.2017  ·  00:02

Jo hi seré tantes vegades com calgui, quan calgui.

Gemma R.
Gemma R.
22.10.2017  ·  00:03

Hi serem! No hi faltará ningú!

Virgínia Vallejo
Virgínia Vallejo
22.10.2017  ·  00:07

Que sigui serios el Parlament i compleixi primer la legalitat catalana i el mandat del 1 octubre, perquè en cas contrari tindrà nul·la credibilitat pels propis catalans.

Salvador Busquets
Salvador Busquets
22.10.2017  ·  00:15

Allà estarem!! Caldrà defensar dia i nit el Parlament, St. Jaume i altres elements esencials del país, esperem sobretot que amb els Mossos del nostre costat!

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
22.10.2017  ·  00:17

En el moment en que entri en vigor la llei de transitorietat cal aconseguir que tota la població tingui molt clar que la truira ha girat.

Les autoritats espanyoles ya no seran més autoritats a Catalunya, ja ningú tindrá obligació d’obeir-los, els policies espanyols ja no tindran llicència d’armes a Catalunya, si en porten seran ells qui estaran cometent un delicte de tinència ilicita d’armes…

La clau de l’èxit és efectivament en que qui mani siguin les institucions catalanes i no les espanyoles. El paper del poble serà clau. Però cal explicar molt bé al poble. als funcionaris, als empleats de banca, als informàtics dels serveis centrals dels bancs, als empleats de correus… que si algú intenta donar-los ordres en nom del govern espanyol estarà cometent un delicte i que no només no tenen obligació d’obeir-lo sinó que tenen tot el dret i fins i tot l’obligació de denunciar-lo i perseguir.lo.

Li (Linus) Fontrodona
Li (Linus) Fontrodona
22.10.2017  ·  00:18

Molt bé. Però, tal com bé diu en Josep Albà, que proclamin abans la independència que vam votar fa tres setmanes, i llavors jo hi tornaré a ser. Per qualsevol altra cosa, que no hi comptin, perquè segurament ni hi seré.

Joan Ortí
Joan Ortí
22.10.2017  ·  00:18

Excel·lent anàlisis Vicent, portem ja 11 anys sota un regim que vol liquidar Catalunya. Han actuat de tal manera que han menystingut i trepitjant no ja Catalunya sinó a la pròpia democràcia. Però desprès del que va passar l’1’O no crec per ni per un moment que Europa consenteixi que és vegi per tot el mon, un enfrontament violent entre les forces repressores de la dictadura i el poble de Catalunya.
No tinc cap dubte de que tot el poble de Catalunya sortirem al carrer arreu de tot el territori, per defensar la nostra Nació, pacíficament però amb una resistència indestructible; aquesta hipotètica violència -una mena de mini guerra civil-, tindria una gravíssima repercussió política, econòmica i social d’aïllament de tot el mon contra Espanya. La prima de risc aniria pels núvols i l’Ibex 35 s’enfonsaria totalment. (Ells sabran què és fan).
Confio plenament amb la estratègia, coherència i responsabilitat de com ha actuat fins ara el govern i la majoria parlamentaria independentista; però davant del cop d’estat, no em passa pel cap que hi hagin mes dilacions.
Dins la gravetat de la situació, vull referir-me puntualment al paperot del PSC el qual li representarà una gran factura, tant es així, que dins de la república catalana serà un partit totalment testimonial, si és que treu algun diputat. Podria ser però, que hi hagués la creació d’un nou partit socialista totalment a favor de la república catalana.
Aquesta setmana, molta serenitat, molta fermesa, molta coordinació, molta intel·ligència i molta contundència pacifica!!*!!

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
22.10.2017  ·  00:39

Compte! Que hi han quatre o cinc psicòpates perillosos.

Albert Rivera, Aznar, Rajoy i Montoro com a mínim. Potser algun militar.

El psicòpata gaudeix fent mal i no té consciència de que no ho ha de fer. Cap arrepentiment.

N’hi ha una gran majoria entre els directors generals i directors executius i mandataris polítics.
Comprovat estadísticament. Perillosos.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
22.10.2017  ·  00:59

També em vaig fixar en el comentari però vaig pensar que es referia al president Mas. Un últim intent de sembrar discòrdia. Estan molt desesperats.
Al carrer quan calgui tots els cops que calgui. No recularem.

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
22.10.2017  ·  01:01

Vull demanar disculpes per l’escrit que vaig fer ahir, pensava que el gobierno, tenia una mica més de senderi i també pensava que les presions internacionals no deixarien arribar a al rajoy tant lluny. Vaig pecar de ben pensat, be si no volen parlar no ens deixen cap mes possibilitat que anar fent via, Entesosos

Miquel Lluís Bayod
Miquel Lluís Bayod
22.10.2017  ·  01:03

Crec que en els primers dies i, fins que no estigui una mica consolidat el control del país. Seria convenient demanar als mossos que no s’enfrontin directament a la policia espanyola, per evitar d’entrada imatges d’enfrontaments entre policies espanyoles i mossos, que podrien incendiar el país. Millor que la gent fem de cordo de seguretat. En tot cas el mossos darrera la gent. Si han d’actuar (mossos) que ho facin amb l’excusa de veure com atonyinen la gent i en defensa d’aquesta.

Dolors Tenas
Dolors Tenas
22.10.2017  ·  01:06

Un apunt. El President no ha dit que fos divendres, ha dit que demanaria al Parlament per fer el ple i decidir què fer. El què ja el sabem. Però el quan ho ha deixat a l’aire…Per tant preparem-nos perquè pot ser qualsevol dia de la setmana entrant.
Una altra cosa a tenir en compte, portes enfora Europa ha estat nefasta. Però sembla ser que entre bambalines la cosa canvia. Només cal veure el discurs de Donald Tusk ahir a Oviedo. A més d’un li va caure la cara de vergonya…

Vicenç Mateu
Vicenç Mateu
22.10.2017  ·  01:07

A casa s’està molt bé. Però especialment quan al carrer hi ha plena llibertat i legitimitat institucional. Escuses i dubtes al calaix. El poble ha de ser el responsable del seu destí quan aquest l’interpel·la.

Pel que fa a socialistes i comuns, confio que els de casa, suficients, espero que m’és tard que d’hora, sabran actuar en benefici dels interessos dels ciutadans catalans. Els que es mantinguin al marge o a la contra, bona nit i tapat…

Ramon Baiges
Ramon Baiges
22.10.2017  ·  01:21

Ara tot és més fácil. Un cop han decidit aplicar el 155 ja no poden ‘amenaçar’ en aplicar-lo. El dia que el Senat doni l’OK,o una mica abans, el Parlament ha de votar la independència i fer, com a condicio prèvia a qualsevol negociació amb Madrid, aquests requeriments:
– Que les forces de GGCC enviades fa dos setmanes surtin del territori català, deixant armes i municions.
– Que lliberen immediatament tots els presos polítics catalans i tornin les multes cobrades
– declarar q totes les bases i mandos militars espanyols passen a dependre del Parlament.
– idem amb els jutges, que podran escollir entre anar a Espanya o acceptar la nova legalitat.

Si s’actua amb fermesa, el poble seguirá. Si no, haurà estat un brindis al sol, la gent es deprimirà i s’haurà malbaratat una ocasió histórica.

jaume vall
jaume vall
22.10.2017  ·  01:30

Més enllà del vertigen, la il·lusió. Més enllà de la por, la col·laboració. Més enllà de les preocupacions, el coratge.
Tots podem tenir vertigen, por, preocupacions en intensitat diversa. Però la cohesió que hem viscut els darrers anys, i especialment les darreres setmanes ens ha de permetre sentir l’escalfor dels nostres, dels que som bona gent.
Ànims. Que cadascú doni el millor de si mateix.

Ramon Perera
Ramon Perera
22.10.2017  ·  01:31

Jo voldria adreçar-me als companys que han escrit alguns dels comentaris anteriors. Val la pena fer un esforç per deixar els sentiments en la seva justa mesura i analitzar fredament la situació actual. Dit breument:
– El govern no ens ha fallat en cap cas encara que en algun moment no hàgim pogut entendre la seva estratègia.
– Les agressions que pugui dur a terme el govern espanyol abans de divendres les podrem resistir – i les hem de resistir – igual que hem resistit les anteriors fins ara.
– No declarar la independència abans que l’estat espanyol aprovi formalment l’aplicació de l’article 155, o sigui, declarar-la després, ni que sigui immediatament, té un avantatge molt important: aquesta aplicació de l’article 155 ens autoritza a invocar la raó de la independència més ben valorada en el dret internacional, la que l’editorial menciona com a ‘darrer remei’ i que també es podria descriure com a ‘dret a la legítima defensa’.
– Declarar la independència abans que el govern espanyol aprovi l’aplicació de l’article 155 tindria el greu inconvenient de justificar una repressió violenta per part de l’estat espanyol i estalviar-li d’aprovar el dit article, que tants inconvenients i desavantatges li comporta.

Florenci Maymó
Florenci Maymó
22.10.2017  ·  01:37

L’escenari que preveus, Vicenç, pel pont de Tots Sants és força versemblant.

Tot i que veient els aconteixements dels darrers temps, amb gairebé una setmana de coll hi ha temps per que passin moltes coses i seguint la tònica s’enderrereixi encara més.

De fet, si s’enderrereix més ja només pot ser per que l’estat espanyol s’adoni del greu error que és a punt de fer i busqui fórmules per enrederir-lo o rebaixar-lo.

I si realment és pot rebaixar el impacte que de ben segur és a punt de produir-se, molt millor.

El que segur que és cert és que, en el moment que arribi, el camí que prengui tot plegat dependrà dels mateixos de sempre: el poble, nosaltres.

Per això és d’agrair el toc a sometent d’en Vicenç per que sigui aquest cap de setmana, el següent, o qualsevol altre moment, no ens agafi dormint.

Tots alerta!!!

Josep Jallé
Josep Jallé
22.10.2017  ·  01:38

Gràcies, director, per concloure el que també he anat dient en diverses ocasions i reunions: els dies més importants de les nostres vides. I aquells dies que, anys a venir, els nostres nets trobaran que el que hem treballat, recolzat, fet, haurà estat una cosa natural. Com he, hem, rejovenit els que vam córrer davant els grisos a la meitat dels ’60 defensant la llibertat de viure amb dignitat !. Per a la dignitat, per als Jordis, per a l’avenir, per a tots nosaltres, els del si, els del no i els que tracten de ser els botxins del nostre procés, També. Si, per a que tinguin uns anys veient que van perdre per seguir entestats en tractes humiliats des de fa més de 300 anys. Prou, doncs.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
22.10.2017  ·  01:38

Ja ningú no dubta que el que s’acaba de produir a Espanya contra Catalunya és un autèntic cop d’estat orquestrat des de fa una bona colla d’anys pel PP però ara fet amb la complicitat del PSOE/PSC i de C’s.
Una barbaritat com aquesta només pot comparar-se amb el restabliment del Decret de Nova Planta de 1701-1719. Hem retrocedit 300 anys! Aquesta destrucció de l’autogovern és un fet gravíssim que posa en qüestió el mateix estat de les autonomies espanyoles perquè fixa que l’estat pot fer el que li sembli per coartat les llibertats, eliminar l’estat de dret saltant les seves pròpies lleis imposades per uns tribunals que actuen segons la veu del seu amo, i per eliminar la democràcia perquè els càrrecs polítics no els decideix el poble, sinó el govern central.

Davant d’això els catalans hem de saber que no tot està perdut sinó que la independència encara depèn de nosaltres. Si els divendres estem atents a les convocatòries de concentracions i manifestacions i persistim en la seva continuïtat i valentia i pacifisme, la independència i la República es podran assolir. Contràriament, si no hi som en una gran majoria, l’anorreament de Catalunya serà un fet. En definitiva, tot el poder ve del poble català i és aquest qui haurà de decidir fins a quin punt està d’acord amb aquesta canallada o no ho està.

Òscar Alegret
Òscar Alegret
22.10.2017  ·  01:39

Has afirmat molt rotundament que divendres vinent el Parlament proclamarà la independència. Jo no n’estic tan segur. Ho lamento. Vés a saber què s’empescaran.

Ramon Sans
Ramon Sans
22.10.2017  ·  01:45

Cada dia hasta el viernes 27 HAGAMOS ALGO A FABOR NUESTRO , Y ALGO QUE BOICOTEE A ESPAÑA COMO HA HECHO EL GOBIERNO ESPAÑOL DESDE EL BOICOT AL CAVA HASTA AMENAZAR EMPRESAS PARA QUE SE VAYAN.

NO COMPREMOS COCHES HECHOS EN ESPAÑA , CAMBIEMOS DE COMPAÑIAS DE TELEFONIA , ELECTRICIDAD O GAS A EMPRESAS CATALANAS O FRANCESAS.

LAS EMPRESAS QUE RETRASEN LEGLAMENTE EL PAGO DEL IVA , QUE BUSQUEN PROVEEDORES EXTRANJEROS … pòrque puede el gobierno español boicotear el abastecimiento de las empresas que se han quedado en Catalunya .

SAQUEMOS UN % DE NUESTRO DINERO DE LOS BANCOS ESPAÑOLES … MONTORO AMENAZÓ CON UN CORRALITO.

ESPAÑA NOS ROBA , Y ADEMÁS HACE TODOS LOS BOICOTS POSIBLES A NUESTRA ECONOMIA ,,, INDEPENDENCIA Y COMO MÍNIMO NO NOS ROBARAN Y NOS FASTIDIARAN MENOS

Gabriel Mesquida
Gabriel Mesquida
22.10.2017  ·  01:45

Vicent, jo crec que quan diu “El meu interlocutor el van triar uns altres, i ara ells hauran de donar explicacions de per què ho van fer.” no es refereix als electors sinó als grups polítics i a la societat civil que van donar suport a Puigdemont i que ara hauran de passar comptes. És una pista de qui no es podrà presentar a aquestes noves eleccions i qui sofrirà la mort civil. És el següent pas de Rajoy.

Raimon Pàez
Raimon Pàez
22.10.2017  ·  01:46

Hi serem. Els cops que calgui.
Una pregunta, però. En Vicent Partal es fa diverses preguntes al final de l’escrit. Personalment crec que el control del territori el podem tenir nosaltres, per molta policia i merdarola que s’hi gastin. Però els bancs ens deixaran diners si estan absolutament venuts? Com se solventa el tema econòmic? Espero i desitjo que el nostre govern tingui alguns plans per sortir del pas.
Ningú deia que fos fàcil! En tot cas, ja som al cap del carrer.
Endavant, junts i persistents.

Víctor Serra
Víctor Serra
22.10.2017  ·  01:56

Totalment d’acord, excepte amb l’afirmació que això va començar el 2006. Això ve de molt abans . L’Aznar i la FAES ho tenien molt clar ja abans del 2000

Lluís Paloma
Lluís Paloma
22.10.2017  ·  02:12

Jo veig a Rajoy capaç de coses inaudites en una setmana. Una altra cosa és on ens duguin, i aquí crec que l’editorial apunta bé. En tot cas, crec que la nova moda de manifestar-se cada dissabte durarà encara un temps. Paciència!

Secundí Mollà
Secundí Mollà
22.10.2017  ·  02:22

Aquesta batalla va a tenir tres fronts: el control del territori, la resistència i l’economia.
Amb el control del territori no cal esplaiar-se massa. Amb dos milions de persones fortament organitzades no valen ni exèrcits, ni 155, ni constitucions. Ni PP ni PSOE.
Cada dia que aquest exèrcit de dos milions de persones resisteixi, cada dia que aquest exèrcit dificulti i qüestioni l’ocupació espanyola, va a representar una doble victòria: impedir la imposició de l’ocupant i minar econòmicament la seva viabilitat.
I finalment cada dia que qüestionem l’ocupació del territori. Cada dia que resistim. Cada dia que fem vaga i cada dia que diem prou, la prima de risc s’enfilarà i l’IBEX baixarà.
Quants dies són el límit de tolerància d’Europa? Quants dies són el límit del silenci dels grans Estats? Quants dies són el límit per passar del recolzament a Rajoy a un Estat espanyol intervingut? Quants dies?
Aquests dies són els dies de resistència que li calen a Catalunya per transformar el seu desig en xifres. I les xifres són el llenguatge d’Europa.

Víctor Gonçal
Víctor Gonçal
22.10.2017  ·  03:21

No acabo de veure que una cosa aprovada en referèndum necessiti justificar-se ara com a “últim remei”, però vaja. Em continua preocupant que l’estat avanci el control dels mossos i no esperi a divendres per fer-ho, en previsió de la jugada. El més probable és que divendres, o dijous mateix, ja tinguin la PN o la GC posicionats per prendre el Parlament i les institucions tan bon punt el senat ho autoritzi. Per això no s’hauria d’esperar al darrer moment per iniciar la seva protecció. Anar reactivament a remolc dels fets sempre resta avantatge i resulta molt arriscat.

Enric Plaza
Enric Plaza
22.10.2017  ·  08:57

Recordem la lliçó de la independència d’Eslovènia. Els serbis comptaven el dia oficial de la independència, però Eslovènia va declarar (i controlar el territori) un dia abans de l’anunciat. El Parlament s’ha de pronunciar sobre la independència un dia abans, o més, que el Senat sobre el 155.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.10.2017  ·  09:00

Ara ja només hi ha dos bandols: democrates i feixistes. La vida contra l ‘extermini. Tots sabrem què fer. Tenim la unitat del poble com els defensors del 1714 . Estarem a l’altura.
Estic amb la Dolors Tena, podria haver un ple del parlament a mitja setmana per demanar llibertat presos polítics, retirada forces d ‘ocupació, etc… enfasitzant cara a Europa el nostre tarannà democràtic i el divendres un altre ple extraordinari de la Proclamació.
Desitjo que aquesta setmana,TV3 I CAT ràdio ens inundint amb els avantages de la república.

Martí Teixidó
Martí Teixidó
22.10.2017  ·  09:22

Així és Partal . Si ens mantenim amb raó, acció i seny, guanyarem. Guanyarem un país, ja no Principat sinó República. I guanyant nosaltres no hi perdrà ningú. Espanya, democràcia dictada, recordarà el que és: quatre llengües, quatre cultures que poden conviure amb la diversitat. Confederació de Repúbliques Ibèriques.

Martí Teixidó
Martí Teixidó
22.10.2017  ·  09:33

A Ramon Sans que proposa boicots. No hem de fer com ells, tenim raons i seny. No a la defensiva i atacs sinó proactius, decidits i sunant veïns i botiguers. Algun gest simbòlic pe dir que som majoria, sí.

Esther Casòliba
Esther Casòliba
22.10.2017  ·  09:45

Quan vaig sentir allò de que “..al seu interlocutor…que l’havien triat uns altres i que aquests haurien de donar explicacions..” jo vaig interpretar que a en Puigdemont el va triar en Mas (no es podia referir als votants donat que a en Puigdemont no l’hem votat) i que ell hauria de donar explicacions de perquè ho va fer.

antoni llambès
antoni llambès
22.10.2017  ·  10:12

He deixat de fer servir l’expresió “article 155” i he començat a parlar sempre d’
“article 1.055” perquè el que vol fer no surt a la Constitució.
Altres expresions que proposo serien : La Constitucion Rajoñola, El Tribunal Guau-Guau, o altres per usar en petit comité com Tribunal Prostitucional.
Agrairia altres ocurrències…

Albert Miret
Albert Miret
22.10.2017  ·  10:29

Estimat Vicent. Sort en tenim de tu, perquè des de que et llegim, cada vegada que ens trontolla la moral, enlloc de deixar-nos caure, ens esperem a l’endemà al matí i al llegir-te entenem moltes més coses i arrepleguem força per a continuar la lluita.
Avui per exemple, per a mi ha estat vital l’explicació de perquè cal declarar la independència amb el cronòmetre a la mà just després que el Senat autoritzi la barrabassada del 155. No entenia, perquè havíem de córrer el gran risc de fer-ho a l’última hora. Ara, coneixent el que és el “darrer remei” ja ho entenc, pel que el meu estat de nervis es tranquil·litza una mica. Gràcies Vicent!
Canviant de tema, crec que amb la Generalitat i el Parlament hauriem de fer el mateix tractament que vam fer amb tan d’èxit als col·legis electorals, és a dir ocupar-los dies abans, i no només nosaltres, sinó també els diputats que hauran de vota. És evident que ells ocuparan els carrers i les portes d’accés la matinada abans o dies abans perquè ni la mesa ni els diputats hi puguin arribar, i quan ho facin cal que s’ho trobin ocupat i no puguin impedir-ho. Segur que l’ANC i l’Òmnium amb la seva gran efectivitat ja ho han previst. En quan als Mossos, és imprescindible que evitin que el Major Trapero vagi a Madrid abans de la declaració d’independència. Si no hi ha altre manera d’impedir-ho, que els Mossos el raptin, o que marxi de viatge uns quants dies, però que no caigui a la mateixa trampa que els Jordis. La bèstia sap que és una persona essencial per al bon funcionament dels Mossos, i no ens podem permetre el luxe de perdre’l ni per un moment. Els Mossos seran molt i molt importants, i els haurem d’ajudar tan com puguem.
Visca la República Catalana!

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
22.10.2017  ·  10:35

155 is pain, not democracy.
El 155 és pena i dolor, és la garrotada esperada.
Però ull al “mazazo”. El reprovat fiscal general prepara l’escac i mat.

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
22.10.2017  ·  11:04

No veig del tot clar aquest “tacticisme” de les no-declaracions, del donar temps per no sabem qué, de cartes amunt i avall sense dir res de nou, del si tu fas, jo faré?… Tu primer, no tu…
La situaciò a la que arrivarem serà la mateixa el 10 d’octubre, el 10 de novembre o l’1 de gener del 2025, la mateixa. Perque en front hi tenim Espanya, no qualcevol estat democràtic europeu, no, Espanya. Tots ho sabem això i “tots” inclou als “tàctics” d’aquest procès. Què es preten doncs, al deixar que ens peguin primer? Sentir quatre veus díscoles del psc desaprovant les mesures del govierno i la DI al mateix temps? Apropar el mon dels comuns a la causa? Ho dubto molt. Ells condemnaran el que calgui, però no s’afegiran enlloc.
En quan a la reacciò internacional, esperança zero. Zero, fins que no es veigin ells afectats directament, com comentan els companys. Que no estàvem preparats per portar-ho endevant? Deixem-ho ara això. Som-hi, ho defensarem fins al final. Per tenir possibilitats reals de victòria, necessitem, crec jo, avans de divendres, la nostra policía ben situada estratègicament, una adhessiò signada per tots els alcaldes que vulguin a la declaraciò que tenim al calaix “suspessa”, i principalment una vaga general indefinida desde divendres (heu sentit algun sindicat parlar en aquest sentit?).
Guanyarem o perderem, a mí hem trovareu al carrer defensant el país, perque, com diu el nostre director serà el més important de les nostres vides.

MARIA PAU JARDI
MARIA PAU JARDI
22.10.2017  ·  11:26

Ens trobem devant del desànim de força gent que havia apostat amb tota la seva ànima per la proclamació del passat dia 10 i que veu posposat el seu desig, data rera data. Jo penso que ja no ve d’aquí. Portem molt temps esperant, ara no ho podem deixar perdre per una setmana, un mes o el temps que calgui, si amb aquet temps aconseguim fer un pas endevant sense haver de tirar ni mirar enrere. Hi estic disposada. Visca la República de Catalunya!

Llorenç Marquès
Llorenç Marquès
22.10.2017  ·  11:35

He llegit com sempre amb molta atenció lo que ens diu el Vicent, i crec que te raó, no obstant hi ha quelcom que diu, que crec es la clau de volta de tot lo altre, diu….”Si els Mossos obeeixen la Generalitat, guanyarem; i si els controla Rajoy, perdrem “….estic segur que siguen com son els mossos un cos o força armada, si es posen de banda de la Generalitat, això vol dir guerra oberta amb el cos militar de la guàrdia civil, no ho puc entendre o veure d’altra manera, perquè el mossos es un cos per a la defensa, no per aguantar cops de porra, si hi ha guerra oberta, es on tindríem d’actuar en suport dels mossos, el cos de civils voluntaris -que sempre he reclamat- degudament equipats per a tal fi, no ens podem posar davant las porres, bales de goma, i ves a saber que més, sense cap protecció, com a minin protegir els caps amb casc de moto. Els mossos saben lo que els hi comporta, defensar la Generalitat, el Parlament i el govern, saben la crueltat de qui suposadament no obeiran, i ja veurem arribats a aquest punt, que fan, però em preocupa, que no tinguem un plan B, per garantir el control i la defensa del territori, em neguiteja deixar-ho en mans de,..si els mossos si o els mossos no,…crec que es possible, que ni siguin tots si, ni siguin tots no, veurem, però en tot cas no estaria de més un cos civil voluntari organitzat…des de ja. No puc entendre tampóc, que desprès de lo que varem veure i patir el 1 d’Octubre, encara hi hagi qui pensa que la policia militar espanyola, renunciarà a entrar on vulgui si ens hi posem al davant, i a les hores si ens violenten altre cop, que faran els mossos?…no ens defensaran?….vull pensar que a partir de la proclamació ja no restarem indefensos, o be per els mossos, o be per un cos de voluntaris civils. Ho sento, no tinc vocació de masoquista, tot te un limit, ni que sigui per orgull i dignitat, permetre que facin mal a gent gran o infants, i no fer res es de covards, fins ara em fet el cor fort, però ja n’hi ha prou,….. Si creieu que no estic en lo cert, us agrairé que amb argument sòlits, em feu llum…mercès….

Josep Salart
Josep Salart
22.10.2017  ·  12:36

Vicent, he esperat a fer el meu comentari per llegir les altres opinions.
Si que les teves editorials ajuden com diu l’Albert Miret, però també recordo allò de…. el 155, ui quina por….
Torno a donar la raó a l’Albert Miret en tot, tema Trapero naturalment.
Ara be,
ACLAREIXEM UNA SOLA COSA VICENT, UNA SOLA:
Es veritat que hi ha un article en una llei d’algún estament internacional, que si nosaltres declarem l’independència, ens ha de recolzar i ajudar? Que tenim dret a l’autodeterminació vaja..

Si és així, vol dir que un cop “declarada”, algú més important que jo (que ja m’han trencat la cara en tres ocasions a la vida i no m’importa gens ni mica una quarta) que la gent i que els mossos ENS HA D’AJUDAR a parar aquest imperialistes castellans criminals i repressors.

PER TANT, un cop declarada, el Parlament o el govern o la Generalitat DEU HAVER D’ENVIAR ALGUN ESCRIT A ALGUN ESTAMENT INTERNACIONAL PER POSAR-NOS A LA SEVES MANS, SI???

I una observació: estem atents des de demà matí, aquesta gent els va la supervivència i és per això, QUE FARAN EL QUE CALGUI EN EL MOMENT QUE CALGUI.
DEIXEM ELS LLIRIS !!!!!!
……… el 155, ui CAP POR !!!

David Calabuig
David Calabuig
22.10.2017  ·  12:52

Estem a punt de “passar de pantalla”. Portem anys defensant la idea d’una república catalana. Ara, per fi, ens tocarà defensar la realitat d’una república catalana proclamada. La història ens ha dut a aquest moment. No volíem que fos així però Espanya no ens deixa cap altra elecció. Cadascú ho farà a la seva manera, com millor pugui o sàpiga. Molts estem disposats, si cal, a deixar-hi la pell. Una vegada proclamada la república, el terra que trepitjarem serà nostre, ja no serà Espanya!
Estiguem units, calmats i amb la convicció que guanyarem.

Assumpta Sagués
Assumpta Sagués
22.10.2017  ·  13:25

Vicent, quan expliques allò que va dir el Rajoy: “El meu interlocutor el van triar uns altres….” jo no ho vaig interpretar com tu. El nostre president Puigdemont (al qui tinc un respecte i una estima molt grans), no el vam votar nosaltres, el va posar en Mas. Sembla com si li demanés explicacions al Mas. o és que ho interpreto malament?

Jaume Riu
Jaume Riu
22.10.2017  ·  13:30

No és casualitat:
Dijous 26 és la data final en que el govern d’Espanya no podrà presentar garanties d’estabilitat financera per frenar el dèficit i la prima de risc es farà insuportable. El dijous doncs, es reunirà el consell de govern del Banc Central Europeu, i Espanya quedarà al descobert perquè començarà la lenta retirada de la política de compra de bons que fins ara tenia l’objectiu d’evitar un encariment del deute al qual no pogués fer front l’Estat espanyol…

Jordi Buïl
Jordi Buïl
22.10.2017  ·  13:57

No veig per què s’ha de fer la proclamació de la independència divendres.

No crec pas que així tinguem més simpaties a l’estranger de les que puguem tenir ja ara.

Accepto, però, que em puc equivocar de mig a mig.

Dolors Tenas
Dolors Tenas
22.10.2017  ·  14:07

En el moment que és proclami la República, (ja tenen dia i hora acordat, aquest govern no deixa res per lligar, recordem-ho) ja no serem una autonomia. Serem un Estat de facto, amb dret a ser tractats de tu a tu. Si alguns estats europeus, no els més potents per descomptat, tal com van comprometre’s, ens reconeixen a Europa hi haurà un salt d’armes. Algun estadista europeu, aquí sí que és tracta de persones amb poder, té molt clar que Espanya té les de perdre. Aquesta vegada NO ens podran vèncer. Algú ha apuntat en un article que passarien mesos patint… No ho veig pas factible. Encara que Europa portes en fora ens ha negat, hi ha molt rebombori dins i per força ha d’actuar. Davant un estat escindit en dos ha d’actuar, no li queda altra. Rajoy ha volgut mostrar el seu darrer atac de xuleria castellana, veiam com xuleja el proper 26. Per cert, ja serem republicans, no us càpiga dubte. El perquè? Ben sencill. Fins el 27 Espanya no vol enrenou perquè no pugi la prima de risc, d’aquí que fes el cop d’estar ahir sense esperar el Senat. Però l’enrenou el tindrà el mateix moment que es proclami la Independència: la prima és dispararà i l’IBEX caurà. Llavors el Mariano tindrà que respondre davant frau Merkel i Cía.
La jugada està servida.

Maria Villarroya
Maria Villarroya
22.10.2017  ·  15:05

Només una cosa…fa 5 anys no teníem cap oportunitat de ser un Estat independent….avui…totes!!!!
Sortirem!!…on sigui i el temps que sigui!!!

Salvador Galí
Salvador Galí
22.10.2017  ·  17:07

Mai no havíem arribat tant lluny en el camí cap a la llibertat de Catalunya. Hem arribat fins aquí. Hem portat a terme el referèndum sobre la independència en contra de tots els pronòstics, i en unes condicions duríssimes imposades des de fora. Per a nosaltres, els resultats són totalment vàlids. Vist des de lluny, però, (Unió Europea, Món) aquest referèndum és anòmal -que no vol dir irregular. Especialment comparat amb els referèndums tranquils d’Escòcia i Quebec.
Ara se’ns planteja què fer. Declarar la independència des del Parlament i implementar totes les mesures que la facin efectiva, o bé, acceptant les enormes dificultats d’aquesta via, continuar acumulant forces i obrint portes al diàleg. No sembla que el Govern Català disposi de la força suficient per a imposar-se a les mesures que prendrà l’Estat espanyol. Això obliga a valorar si quaranta vuit hores de glòria compensen l’enorme sacrifici que pot representar la persecució judicial dels nostres representants (President, consellers, Mesa del Parlament, Caps de grups parlamentaris…) amb penes de presó incloses. També cal valorar si la societat catalana mobilitzada podrà frenar la imposició a Catalunya d’una dictadura neofranquista durant mesos o anys.
Necessitem la política per resoldre els problemes polítics. Nosaltres, els sobiranistes no podem negar la política. L’aplicació de l’article 155 garanteix que a Catalunya s’haurà acabat la política durant mesos o anys, i la política serà substituïda per la dictadura. Necessitem els nostres polítics valents, honestos i eficaços. Els necessitem lliures, no a la presó. No volem ni necessitem màrtirs per a res. Per poder continuar acumulant capital polític, cal evitar que les institucions caiguin en mans dels neofranquistes.
President, diputats sobiranistes: cerqueu la fórmula adient per validar els resultats de l’u d’octubre i immediatament convoqueu eleccions al Parlament, per frenar el 155.

Jaume Fresquet
Jaume Fresquet
22.10.2017  ·  18:04

No patiu, no farem cas dels cans de sirena ni dels missatgers del PSC, la gent va fer caure el mur de Berlín i farem caure el mur del feixisme espanyol. No cal tornar a la casella de les eleccions, sería el mateix que la rendició i tots sabem que desde Felip V els espanyols no fan presoners, la bona gent no desitgem cap mal propi ni aliè, però com deia un bon amic, es millor morir per quelcom, que perdre la vida per rés. Serem al carrer cada cop que faci falta.

Núria Pidelaserra
Núria Pidelaserra
22.10.2017  ·  18:51

Sr. Salvador Galí, li aconsello que llegeixi dos articles publicats per vilaweb; potser li resultaran tan aclaridors com ho han estat per a mi.
Anàlisi, Pere Cardús 18.10.17, https://www.vilaweb.cat/noticies/la-trampa-de-les-eleccions-una-jugada-destat-espanyol/

Editorial, Vicent Partal 18.10.17, https://www.vilaweb.cat/noticies/les-eleccions-no-son-cap-solucio-editorial-vicent-partal/

PAU BOLDU
PAU BOLDU
22.10.2017  ·  18:58

El que cal es expulsar en dos dies tots els funcionaris espanyols residents a Catalunya, i en dos dies, engarjolar i encautar tots els seus bens si no han emigrat a la seva criminal españa.
Cal actuar, com cal i si som independents, vol dir, sense cap funcionari miserable espanyol.
Ai Iceta, que ni Tejero era tan democrata com tu, nazional.socialista hitleria, vergonya humana, carnisser dels drets humans, mariscal de la dictadura PP-PSOE

JAIME ROSIÑOL
JAIME ROSIÑOL
22.10.2017  ·  20:18

Jo mai havia estat tan alterat emocionalment, però crec que això és el millor que m’ha passat en els últims anys en la meva vida, sóc progressista i m’agraden els canvis, i especialment aquest, aconseguir la independència de Catalunya.

Núria Pidelaserra
Núria Pidelaserra
22.10.2017  ·  20:20

Sr. Salvador Galí, li aconsello que llegeixi dos articles publicats per vilaweb; potser li resultaran tan aclaridors com ho han estat per a mi.
Anàlisi, Pere Cardús 18.10.17, https://www.vilaweb.cat/noticies/la-trampa-de-les-eleccions-una-jugada-destat-espanyol/

Editorial, Vicent Partal 18.10.17, https://www.vilaweb.cat/noticies/les-eleccions-no-son-cap-solucio-editorial-vicent-partal/

Enric Emo
Enric Emo
22.10.2017  ·  20:30

Assumpra Sagués, jo tu explico. No és cert que al President Puigdemnot el posés el President Mas perquè el President Puigdemnt va ser escollit pel Parlament i per tant pels nostres representants, És més, mesos després de ser elegit és va presneetra a una moció de confiança i el Parlament li atorgà.

Quan als que demaneu eleccions, sí, es faran quan toqui i com a constituents de la República independent, no pas ara.

Recordeu que l’estat espanyol va fracassar quan va voler impedir el referèndum de l’10. Com su farà per controlar 900 ajuntaments, ports i aeroports, autopistes i fronteres, TV·, Catalunya Ràdio, els jutjats repartits per tot Catalunya, la fiscalia, superar els talls a les carreteres com els del 3O, els atacs informàtics d’Anonymus, els estibadors del port, els bombers, els mossos, els guardes forestals, les moltes escoles que hi ha per tot Catalunya, la Delegació del Govern, la fiscalia, les delegacions d’hisenda, etc, etc etc? No oblieu que l’1O i el 3O van demostrar que el país és del seu poble.

Jordi Roca
Jordi Roca
22.10.2017  ·  21:25

També havia pensat que cal evitar d’entrada enfrontament entre forces de seguretat. Cal que el poble ens interposem si no ens diuen el contrari. I també trobo adequat tenir a mà proteccions com ara casc, pancartes sòlides per parapetar-se i màscares o mocadors i aigua pels gasos lacrimògens. No són mitjans ofensius, i facilitarien molt resistir.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
22.10.2017  ·  21:56

Per damunt de tot, en aquests moments complexos, reitero la meva confiança en què la majoria de govern trobarà les aliances necessàries -ens en calen com més millor- per dur a terme el que creguin que és estratègicament el més necessari.
Gràcies.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
23.10.2017  ·  00:44

Cal assegurar que es pugui celebrar la sessió decisiva del nostre Parlament. De ben segur que la brigada “Piolín” rebrà ordres d’impedir-la a tota costa i espero que hi hagi plans A, B, C , D… per a neutralitzar-la i assegurar-ne la sessió. D’altra banda l’espada de Damocles està sobre el cap del President Puigdemont i de tots els membres del Govern, així com també de la Presidenta del Parlament i de tota la mesa… etc, per tant també caldrà preparar algun pla per tal d’eludir aquesta amenaça real d’empresonament. Proposo que, tan bon punt s’hagi celebrat el Ple, “desapareixin” durant un temps i es traslladin en algun lloc secret on poder continuar les seves tasques… si cal, en la clandestinitat.
Cal preveure qualsevol eventualitat i no hem de deixar ni la més mínima escletxa a la improvisació. Si ho fem bé, guanyarem!!!

BLANCA SERRA
BLANCA SERRA
23.10.2017  ·  01:26

No emboliquem la troca: el president actual Puigdemont va superar una sessió d’investidura, com està estipulat amb els vots que calien dels diputats i diputades; que jo sàpiga els presidents de la Generalitat Autonòmica no els escollim directament sinó que són els diputats i diputades de la cambra que,un cop fetes les eleccions i en funció dels resultats, investeixen o no la persona que es presenta com a candidata a ser president o presidenta; fins i tot no cal que sigui la persona que encapçala la llista guanyadora com va ser el cas del candidat Mas que no anava en primera posició de la llista de JuntsxSí. La candidatura a la presidència no cal ni tan sols que recaigui en un membre del Parlament El president Puigdemont no sols va ser investit reglamentàriament sinó que després va superar amb autoritat una moció de confiança que ell mateix va proposar. O sigui que té una autoritat doblement reforçada. Una altra cosa és que en una futura Constitució de la República Catalana s’estableixi que la presidència de la República sigui escollida directament pels ciutadans votants.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €