Juanma Moreno president Andalusia

Hi ha gent que, em sembla que de molt bona fe, s’ha mostrat sorpresa per la naturalitat amb què la dreta espanyola ha assumit no tan sols que es pot pactar amb l’extrema dreta sinó també que aquest pacte és positiu. Ho entenc, però era més que previsible. Potser algú s’havia pensat de debò que l’extrema dreta no existia només pel fet que no tenia una marca pròpia. Però i tant que existia: era dins el PP.

La presidenta del PP valencià, Isabel Bonig, ho ha expressat com ningú en unes declaracions exultants. Diu que el pacte assolit a Andalusia és el preludi de més pactes que es reproduiran a tot arreu. Perquè ‘ara ja no parlem de la majoria absoluta d’un partit sinó de la majoria absoluta d’un bloc’. I Bonig, tota contenta ella, ha afegit que malgrat que els blocs són ajustats ‘hi ha un tomb favorable al de la dreta’. Tomb i bloc on inclou, sense cap vergonya, Vox.

De fet, el seu cap de files, Pablo Casado, ha dit això mateix amb un matís afegit, encara més extravagant. Segons Casado, el pacte a Andalusia és ‘el preàmbul de noves majories constitucionalistes’ que diu que arribaran a cavall de totes les eleccions del 2019. Sí, ha dit constitucionalistes. Vox és constitucionalista però el PSOE no. Ves que no acabe Pedro Sánchez en mans d’un fiscal qualsevol i passant una bona temporada en presó preventiva a Soto del Real.

Els tercers en discòrdia i els qui més hi tenen a perdre en tot plegat, Ciutadans, han mostrat una mica d’incomoditat estètica pel pacte, però a l’hora de la veritat tampoc no han fet res per a evitar-lo. Per a evitar un pacte que els ha donat, ni més ni menys, la presidència del parlament andalús i la meitat de les conselleries.

Com fan sempre els de Ciutadans, han provat d’enganyar a còpia de jocs de paraules confusos, alguns dels quals són certament còmics. Carrizosa ha negat que el pacte entre els tres partits inclogui Vox, tot dient que és ‘només’ un pacte sobre la mesa del parlament que no té cap valor polític, atès que únicament ‘s’ocupa de la gestió governativa dels tràmits parlamentaris’, ‘és el màxim òrgan gestor d’un parlament’. I, sí, qui diu això és el mateix Carrizosa que defensa que està bé enviar la presidenta Carme Forcadell a la presó per haver autoritzat un debat que, amb el reglament a la mà, no tenia cap més remei que autoritzar. Tenen aquestes galtes.

Siga com siga, ja podem anar acostumant-nos a la nova Espanya on la dreta i l’extrema dreta, fins ara, només tenien un nom, PP, i ara ja en tenen tres. De partit a bloc, que diu la senyora Bonig, una política que sap bé de què parla. De fet, la de la Vall d’Uixó és la presidenta del PP, però encaixaria perfectament a Vox. És simplement que, fins ara, el PP era l’única opció que assegurava sous i col·locació, i per això tots estaven reunits i agrupats allà dins. Això s’ha acabat i sorprèn molt de veure que el fet d’haver de repartir-se l’espai ni tan sols els entele l’alegria. Deu ser que el canvi és només d’organigrama: de partit a bloc…

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.