Els policies del Primer d’Octubre, haurien de ser els jutjats

«A l'estat espanyol és tan impensable, això, que ni els qui hem estat víctimes de la brutalitat no ho reclamem»

Vicent Partal
Vicent Partal
18.01.2019 - 08:04
Actualització: 18.01.2019 - 09:04
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A voltes cal que des de fora ens recorden obvietats. Ahir Human Rights Watch, en l’anàlisi anual que fa sobre l’estat dels drets humans al món, va exclamar-se que cap policia dels que varen intervenir en l’operatiu no haja estat condemnat per haver exercit un ús excessiu de la força. Ni condemnats, ni jutjats, no han estat, encara que semble increïble.

Human Rights Watch no és una organització qualsevol. Nascuda el 1978, arran dels acord d’Hèlsinki entre la Unió Soviètica i els Estats Units, aquesta organització vigila i controla –d’ací en ve el nom– l’estat dels drets humans arreu del món. I publica cada any un anuari de referència sobre l’actuació dels governs en aquest terreny, un anuari en què s’ha inclòs la crítica al govern espanyol per no haver perseguit judicialment els excessos de la policia. El 1997 va ser guardonada amb el premi Nobel de la pau per la campanya mundial en favor de la prohibició de les mines antipersones que l’organització codirigia.

A voltes cal que des de fora ens recorden obvietats. I aquesta vegada ho ha fet Human Rights Watch. Cal que passe això perquè estem tan aclaparats per la repressió que no pensem que aquells que han de ser investigats, aquells que haurien de ser investigats, són els causants de la violència real del Primer d’Octubre. I ni la ficció jurídica ni les manipulacions no poden amagar els vídeos i els testimonis de la gravíssima actuació de la policia espanyola, aquell dia i els dies immediatament anteriors i posteriors.

A voltes cal que des de fora ens recorden obvietats. Human Rights Watch ho ha fet ara, però abans ho havia fet també Aamer Anwar, l’advocat escocès de Clara Ponsatí, que hi ha insistit unes quantes vegades. I tenen raó. Del policia que es va extralimitar en les seues funcions fins a Enric Millo o Mariano Rajoy, els qui haurien d’encarar un judici per aquells fets no són en cap cas els dirigents independentistes, sinó els responsables d’aquell atac indiscriminat i ferotge contra els ciutadans que tan sols volien votar.

Acostumats al règim espanyol com estem, ens sembla gairebé impossible que un tribunal nacional condemne la policia per la violència exercida contra uns manifestants. Però això no és així i convé recordar-ho. A Dinamarca, per exemple, una sentència basada en la Convenció Europea dels Drets Humans van condemnar severament els responsables de la policia que havien dirigit i ordenat l’actuació violenta contra els manifestants que protestaven durant la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic, a Copenhaguen. A Irlanda el codi penal i la llei d’emigració defineixen amb detall quan és delicte una actuació desproporcionada de la policia. Als Països Baixos la mort de Mitch Henriquez en una acció policíaca va desfermar una dura reacció dels tribunals. A Eslovènia el 2003 tot el cos de policia del país va ser condemnat pels tribunals a seguir un curs especial per a aprendre a resistir-se a l’ús de la violència contra els manifestants. Al Regne Unit els responsables de la policia de Bedfordshire van ser condemnats i expulsats del cos perquè havien fet befa d’un detingut…

No és estrany que els tribunals d’una democràcia condemnen la pròpia policia per la seua brutalitat. Si de cas és estrany, i significatiu, que a l’estat espanyol siga tan impensable de fer-ho que ni els qui n’hem estat víctimes hi pensem. I per això, a voltes, cal que des de fora ens recorden obvietats.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Carles Balbastre
Carles Balbastre
17.01.2019  ·  22:19

Fins i tot alguna vegada que en el passat un policía ha estat condemnat, el gobierno de torn l’ha indultat. L’estat tracta bé els seus esbirros.

Josep Usó
Josep Usó
17.01.2019  ·  22:21

Espanya és un país, també en aquest aspecte, que és famós aquell acudit en el qual un caporal de la Guàrdia Civil, triga un mes en contestar sobre els efectes que ha produït un sisme, fins que respon que el tal Sisme ha confessat les seues malifetes i més i tot; però que no han pogut contestar abans perquè hi ha hagut un terratrèmol molt gros.
Ací, des de sempre, les forces policials han tingut impunitat. I la gent, por. Això, vivint ací, no s’acaba de percebre bé. Des de fora es veu molt millor. Benvingudes les crítiques i les demandes.

Joan Aguilà
Joan Aguilà
17.01.2019  ·  22:38

A part de l’ús injustificat i excessiu de la força, encara és pitjor la invenció de fets delictius en els seus atestats, per poder acusar a qui vulguin, comptant amb la impunitat que els atorguen els jutges que juguen al seu mateix bàndol.

Francesc Xavier Gómez
Francesc Xavier Gómez
17.01.2019  ·  23:11

L’editorial esmenta un seguit de països que han condemnat les actuacions de les seves forces policials. Cert. Fixeu-vos, però, que eren actuacions contra ciutadans del seu propi país. S’hauria produït la condemna si les actuacions s’haguessin fet contra ciutadans que l’estat en qüestió considerés “d’un altre país”?
Espanya no ha considerat mai els catalans com a espanyols. Els ha considerat súbdits del Regne, que és una qüestió molt diferent. Per això ataca la nostra cultura i no inverteix en la nostra economia.
No ens ha d’estranyar, doncs, que les actuacions del Primer d’Octubre restin impunes. Des del punt de vista espanyol, les seves forces van actuar de manera decidida i eficaç: Van defensar Espanya dels seus enemics. Per a Espanya, van ser uns herois.
I un país no condemna mai els seus herois (de guerra).

Rosa Gispert
Rosa Gispert
17.01.2019  ·  23:32

Si, és impensable que espanya condemni la policia per haver maltractat gent pacífica que volia votar.
Pero el més trist és que nosaltres mateixos ens censurem i ho deixem còrrer enlloc de denunciar-los i plantar cara. Molt indicador de les poques ganes que te la gent de lluitar. I sense lluita no hi ha victòria.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
17.01.2019  ·  23:55

No només s’hauria de jutjar la policia. També polítics, jutges, militants de partits ultres, directors de diaris espanyolistes, empresaris, banquers… És tot un sistema, que és perillós i funciona malament. Clar, mentre hi siguin, el sistema són ells, i faran els disbarats que vulguin perquè total es “jutjaran” entre ells i s’indultaran. L’únic país amb qui Espanya es pot comparar és amb Xile.

eva salas
eva salas
18.01.2019  ·  01:29

Em costa d’acceptar que les anem engaltant i aquí no passi res. Bramem si de cas. I prou.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
18.01.2019  ·  06:05

Molt indicador de les poques ganes que te la gent de lluitar. I sense lluita no hi ha victòria.

Rosa Gispert

Això és el que em fa pensar a mi que els nostres dirigents i nosaltres no tenim fe en la
República que teòricament volem.Per això No la tindrem. Perquè potser NO ens la
mereixem

jaume vall
jaume vall
18.01.2019  ·  08:20

A fora, al món civilitzat. Perquè encara ja un “a fora”, proper, una espanyolitat massa propera mentalment per alguns que ens demostra el que ja intuíem/sabíem: NO HI HA RES A FER AMB ESPANYA, si més no durant uns quantes generacions. I, francament, tenim pressa, no podem esperar.
Escriu Iu Forn a ElNacional: “No, ni l’es, querra ni els demòcrates espanyols diran res sobre aquesta estratègia de violació i posterior eliminació dels drets civils posada en marxa a Catalunya. Bàsicament, perquè 1/ pensen que el tema no va amb ells, 2/ la premsa del règim és mestra en tapar i manipular la realitat, 3/ la idea de l’Espanya totalitàriament uniforme ha destrossat la idea de l’Espanya plural i democràtica i, sobretot, 4/ perquè estan acollonits.
Els demòcrates ni hi són ni se’ls espera.”

Veient el patetisme dels socialistes en general, i dels extremenys, andalusos, en particular, fa pena que alguns catalans encara es pensen que es poden federar amb algú. A l’Iceta, els seus correligionaris l’acaben de donar pel cul. Tornar a aplicar el 155 !! Igual com proposen els reaccionaris!!
Ara bé, també Podemos ensenya la poteta. Per a cada cent dirigents del partit, quants n’hi ha que prefereixen “Espanya antes azul-verde-naranja que desmembrada! ?” Jo no ho sé, però massa.
Com pots negociar res amb una societat en la qual els que voldrien negociar són la minoria dins del seu partit, que a la seva vegada és minoria dins la societat? Si la resta de la societat amb la que vols negociar, senzillament et vol vençut?

No oblidem tampoc, però, gent “de fora” que ha viscut entre nosaltres, que sense tan de prejudicis, sense visió curta i esbiaxada per l’immediat, i sobretot sense por, ens ha hagut de sacsejar, perquè s’ha adonat que aquí hem estat molt condescents amb qui ens ha volgut mol de mal. Persones com la Patrícia Gabancho, entre moltes d’altres. Alguna cosa -molt- també hem de millorar des d’aquí.

Albert Miret
Albert Miret
18.01.2019  ·  08:22

Estem sobrevivint en una dictadura. Les dictadures es caracteritzen per la brutalitat dels seus dirigents. Una dictadura no és raonable. S’ha després de l’humanisme imprescindible per a governar un país. Governar no és manar sinó facilitar la vida als governats, excepte en les dictadures, on governar és obligar als súbdits a pensar i actuar com el tirà desitja. I aquí està el nucli del problema. Ells són tirans i nosaltres som els súbdits. Ells imposen i nosaltres obeïm, i si no creiem, llavors ens peguen i ens persegueixen fins que ho fem.
Un tirà sap perfectament que la seva raó de viure no és el bé de la humanitat, sinó el bé de la seva família, o grup o màfia. Ho sap, i se n’alegra, perquè es creu elegit i capacitat per a decidir sobre la vida o mort dels seus vassalls i ell no ha de donar explicacions ni fer pactes amb ningú, com en el temps de la inquisició.
Al règim d’un tirà no se l’enderroca amb manifestacions ni cantant l’himne nacional, se l’ensorra amb la unitat del poble i desobeint les seves abjectes ordres. I si no es té prou força o valentia per a fer-ho, se cerca l’aliança amb algú que en tingui. Però mai, mai te’n podràs alliberar fent negociacions, perquè ell té tota la força, la immoralitat i la fatxenderia, i tu no tens més que l’ànsia de llibertat. Tu tens pressa però ell no en té. Intentar que un tirà t’entengui, és absolutament impossible, perquè si per un moment fos capaç de raonar, només li quedaria la possibilitat del suïcidi.
Espanya no abandonarà mai l’experiència del fet que la seva única arma real és la força bruta, i que ens té dominats gràcies exclusivament a aquesta força. El “que inventen ellos” i el “viva la muerte”, no era l’animalada d’uns pervertits, sinó a filosofia de tot un poble, i així continua sent.

joan rovira
joan rovira
18.01.2019  ·  08:49

El culte al Minotaure espanyol té els seus adoradors què volen mantenir-lo en ple segle XXI, és el seu problema decidir si hi volen ser submisos; el que resulta inacceptable és la pretensió d’imposar-lo a una altra societat com la catalana que fins i tot ha erradicat la seva analogia en forma de curses de braus que ara sembla volen tornar a imposar.

L’erradicació del Minotaure espanyol de Catalunya, per contrari a la manera de ser de la societat catalana, s’ha formalitzat políticament de manera democràtica diverses vegades des de 1641 fins a arribar a l’1-O de 2017 davant el reconeixement cada vegada més majoritari del fet que es tracta, amb uns patrons inadmissibles per a les societats democràtiques i civilitzades, d’una imposició espanyola sobre la societat catalana.

La seva explicació la podem veure reflectida en textos com aquest: “Les societats que ensenyen a agenollar-se sense poder-se aixecar promouen un jo esclau i impedeixen la seva mutació. Aquest esclau tan sols se sent fraternal amb els altres esclaus del mateix senyor. Per força serà intolerant vers aquells que no són del mateix domini. I encara més intolerant amb els que no siguin esclaus. Defensa el seu amo. Imposa el seu déu. Defensa sobretot “el fet de ser submís”. No hi ha amo més tirànic que el sotmés que vol sotmetre els altres a la seva submissió”

Com també, la seva força i solució:”El desig d’arribar a ser subjecte, sortosament, no pot ser erradicat, només pot ser reprimit, cosa que equival a dir que sempre pot retornar”. (p.339-340) “… Però la vida d’una democràcia em sembla que depèn de la proporció d’éssers que parlin en nom propi dins de la seva població” (pp.341)
L’origen diví -Déu no ha creat l’home-, Marie Balmary, Fragmenta, 2008, p.339, trad. Andreu Trilla

Agnès Buscart
Agnès Buscart
18.01.2019  ·  09:14

On ets Democràcia?
Alerta que pels fets se’ns esborren els drets democràtics i som capaços d’acceptar allò inacceptable.
Vigilem-nos d’aprop!

LLIBERTAT!!!!!!

Pep Agulló
Pep Agulló
18.01.2019  ·  09:45

LA NORMALITAT DEL 155

La normalitat és el nostre principal enemic. I Espanya que en sap un niu de mentir i silenciar, aplica una repressió indiscriminada per atemorir. És el famós 155, un cop d’Estat que no s’ha aturat mai i en funció de la nostra resposta, si és feble, n’augmenta la brutalitat. Per això la “normalitat” li va com anell al dit.

I no s’ho callen pas, busquen els vots. La tríada feixista només apunta una part del 155, en tenen una altra, per ara, amagada. El PSOE-PSC, mentre augmenta la repressió com si no anés amb ells, és fan els dialogants. I no tenen cap problema el mateix dia que els encaputxats amb placa detenen per la cara 16 demòcrates, munten una trobada pel diàleg. I el govern català hi va amb tota normalitat. Tractem de sobreviure l’aplicació del 155. Com si poguéssim anar fent la viu-viu en una autonomia intervinguda. I ens autocensurem i malgrat això mireu el pes de la seva llei que ens cau.

És la normalitat de la dona maltractada. Ningú s’entera fins que la maten. Doncs això. Gràcies Human Rights Watch. Tenim vocació de pedreta a la sabata o volem el pa sencer?

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Josep Salart
Josep Salart
18.01.2019  ·  10:02

Des de fora, més que recordar obvietats, hauríen de fer més passos per moure si més no la consciència de la gent d’Europa. Es difícil que hi hagi manifestacions a Tokio contra la tiranía castellana dels segle XXI, però que cap organització d’aquestes premiades i reconegudes no faci rés te pebrots.
No demano que em facin tota la feina, però alguna cosa més sí. Que hi hagi presos polítics aqui, a dos hores d’avió del món que es creu ordenat i educat, ja te memols.
Quan veig el vídeo i els crits d’independència de tanta gent ara fa poc més d’un any, em fot de mala llet perque penso que no sé a es aquesta gent, i que aquesta força potser es perderà per culpa de tots plegats, per polítics uns covards, uns traidors, uns aprofitats i després per tots nosaltres que no sabem engaltar i picar a on toca.
Sembla que els que han aconseguit la llibertat els darrers vint anys, ja estan calents i confortables, ja es vesteixen amb trajo i corbata.

Enric Vilar
Enric Vilar
18.01.2019  ·  11:06

Repeteixo.
Hi ha molts Catalans que volen la Independència. Segur. Però volen “la independència de sofà”. Es pot entendre però si la majoria ho accepta doncs pleguem. Altrament comencem a reconsiderar las estratègies TOTS, també els del sofà.

Gerber van
Gerber van
18.01.2019  ·  11:40

A Holanda la policia no esta castigat tan fort com diu el Vicent. Un conductor d’una furganeta antidisturbis va atropellar un home que caminava tranquilment. Avui el conductor policia esta condemnat condicionalment per a treballar 60 hores. Condicionalment, és a dir si torna a cometre el delicta!

https://www.nu.nl/binnenland/5691440/om-eist-voorwaardelijke-taakstraf-tegen-meer-voor-aanrijden-feyenoord-fan.html

Trisha Dominguez
Trisha Dominguez
18.01.2019  ·  11:52

Totalment d’acord amb en Francesc Xavier, som l’enemic i ells els herois de guerra. No mirem cap al país veí. S’ha de construir una causa ben fonamentada integrant totes aquelles denúncies retirades per por i presentar-la al Tribunal de Drets Humans i demanar la protecció de l’ONU per tirar endavant la República. El que s’ha d’argüir és que hi ha hagut i segueix havent-hi un GENOCIDI CULTURAL i ÈTNIC sistemàtic i que demanem ampara al Tribunal, que es jutgi l’Estat tan actual com passat pels greuges i exigir la nostra protecció. Tenim història que ens avala.

Joan Begue
Joan Begue
18.01.2019  ·  12:05

No m’hi puc estar callat.
Em sento república des de petit quan escoltave als grans de casa parlar de la guerra del 36, després tenia enveja dels turistes dels països veïns quan els veia a la costa brava quan i podia anar.
Recordo aquells dies de foscor de silenci perquè el pes inquisidor ens feia sentir la mort del seu déu.
Sembla una trista cançó de’n Llach.
I això és tant sols una molt petita mostra de la misèria que els més grans van viure.
Fins que la misèria no ofegui als hidalgos als monsenyors i als coronats, no podran despertar els a por ellos,
Seré d’aquest del sofà ben segur, però tot i això en bull la sang.
Catalunya serà pels fenicis serà pel consell de cent serà pel tèxtil serà perquè la Mediterrània ens fa sentir d’una altra esfera. Te ADN internacional i com a tal som inquiets i volem conèixer i compartir el que sentim.
Com podem pensar per un moment que el nostre futur serà sempre la submissió del cadàver que morí un dia fa segles i que el manté el fantasma de les seves pors i misèries.
Tenim ADN república i volem ser lliures
Qui pot dir-me que això és un somni.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
18.01.2019  ·  14:07

Un bell text Sr. Begue que se sent que ve del cor. La identitat que posseeix el poble català el fa únic, ni millor ni pitjor, però sí únic. Esperem que aquesta identitat no es dilueixi, en el futur, en l’oceà de la globalitat cultural imposada tant per la Cort del Regne com les Unions Europees i altres venedors de fum.

Gràcies.

Montse Massot
Montse Massot
18.01.2019  ·  14:26

Llegeixo tots els comentaris i estic d’acord amb tots i em recomforta però tanmateix m’envaeix un neguit, angoixa i desassossec perque trobo que ens falta un lider que ens digui que em de fer i cap aon anar

Antoni Morell
Antoni Morell
18.01.2019  ·  14:26

A la llista, entre d’altres, caldria afegir-hi els “encaputxats” que ahir, no trucaren de matinada, sinó en ple dia i a la via pública, van raptar i encadenar ciutadans/nes i càrrecs electes.
Què volen aquesta gent?

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
18.01.2019  ·  15:01

Nosaltres (millor dit, els partits!) acabem acatant, i així estem.

L’1-O el va organitzar la gent i el va defensar la gent.

L’1-O el Govern va obeir al Gobierno; no controlava els mossos i no va evitar que la policia maltractés la seva gent. Van acatar abans de saber el resultat. No es van atrevir a fer res més. És més, els mossos van incautar les urnes, que la gent va defensar (i com!). Aquí hi havia el coratge d’implantar la República Catalana?

El pla del Govern era guanyar-se la simpatia dels altres països que, en teoria, els atorgarien la indepenència. I aquest pla continua … Guanyar-se la simpatia de … Però Ñ diu: botifarra!!!

La gent va estar a l’alçada i els polítics no; van creure en els Reis d’Orient.

S’ha dit que a Girona van baixar la bandera espanyola i això no va portar la independencia. Bé d’acord. Això no treu que a Barcelona, el Govern, no va gosar a baixar-la. Algú que no gosa a fer això pensa seriosament a implantar la indepenèdncia? Van fer commedia, fent veure que l’endemà anaven a fer feina, però la veritat és que no es van atrevir ni a posar els peus a la Generalitat (hi va haver por!). Alguns no es pensaven que encara que es ‘portessin bé’, els posarien a la presó. Si més no, no es pensaven que hi serien tant de temps. Molta sort als presos polítics i que surtin aviat (ho duto, deixaran un temps prudencial per tal de desgastar el movimient).

Toquem de peus a terra, si us plau. Ah! El 9-N, no és que l’Estat no controlés el territori, és que ens van deixar fer.

Ara es veu ben clar que com més t’arronses més reps (oi ERC i PDeCAT?). Bé, els partits continuaran com sempre…

Malgrat el fracàs, no ens podem aturar …. FORÇA!!!!

jordi Rovira
jordi Rovira
18.01.2019  ·  15:56

Aquests article fa una tasca molt important: omple un buit, un buit mental. Ho fa quan toca, i ho fa seguint un referent de pes. I no pas únic. És cert, l’estat en aquest judici, s’enfronta al seu propi judici. Ells ho saben, però no els en queda cap altre. Per ser més clar: alguns ho saben, la majoria es deixa portar per l’impuls i la demagogia.
M’agradaria veure entre nosaltres una mica més de demagògia. Que no passa res! I que no cal sempre fer de la distopia pessimista l’ideal comú d’aquell accent savi d’un poble en contra el seu estat. Ningú negarà que la pluja de misèries que van abans del temporal ja ha començat. El mal temps arriba. I és mal temps per l’estat espanyol. Ens en tocarà fer front a una part. Brindem també per això, doncs n’estem farts de tanta penúria i desitjosos de més divertiment.
És evident, l’estat espanyol no deixa de delinquir des del 1-O. Ho podem dir ben alt.

Alexandre Pineda
Alexandre Pineda
18.01.2019  ·  16:44

CERTAMENT VICENT PARTAL, ELS POLICIES EFICAÇOS AMB LES PORRES I ELS FUSELLS PER BUIDAR ULLS, DE VOTANTS CATALANS, HAURIEN DE SER JUTJATS, I EMPRESONATS, I ARRIBANT A FELIPE VI, CRIMINAL PRACTICANT LA CATALANOFÒBIA, LA GRAN COLUMNA DE L’ESPANYA OFICIAL,, SABEM QUE EL BORBÓ, A L’EXILI GAUDIRÀ DE LA IMMENSA FORTUNA QUE HA FET ROBANT AL POBLE AMB LA BENZINA SAUDITA I AMB LA VENDA D’ARMES, PER DERRUIR EL IEMEN ASSASSINAT MILERS DE PERSONES, INCLOSES CRIATURES SENSE CAP ESCRÚPOL, QUE TANMATEIX ÉS L’ÚNICA MANERA DE FER-HO AMB SADISME VESÀNIC. PROPI DE LA SEVA NISSAGA.

E ,

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
18.01.2019  ·  20:10

No sé qui atorga el Premi Broseta a la Concòrdia que hui ha rebut a València Felip de Borbó, però entregar-li’l ho ha fet el MHP Ximo Puig. Com a valencià sentia que se m’haurien de ficar les orelles roges. Tanmateix, tot i que la mort sol fer bo el difunt, més encara si és víctima d’un atemptat, malgrat el lamentable final d’aquell polític hem de recordar el nefast paper que amb Attard, Abril Martorell, Tarancón i d’altres botifleres i transitòries glòries valencianes van frustrar i trair les esperances de tot un poble de forma barroera, il·legal i prepotent. Tenint-ho en compte, la paraula concòrdia hi adquireix un to ben devaluat.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
18.01.2019  ·  20:31

Home, és evident que cal jutjar els culpables del terrorisme d’Estat Hispànic. Però això no ho han pas de fer els nyegos (ni tampoc aquest club d’estats que és la UE), seria com esperar que la guilla guardi les gallines. Primer Catalunya ha d’esdevenir un Estat amb tots els ets i uts i llavors jutjar tothom qui convingui pels seus actes. Però per a això caldria tenir líders que abandonin el discurs fastigós de submissió camuflat d’amor a la putaspanya i diàleg fraternal i collonades d’aquestes i que entenguin que la supervivència de la nació catalana és en greu perill. Perquè en algun moment haurem d’enviar els mossos d’esquadra a detenir l’Iceta, l’Arrimadas, en Rivera, en Llarena i tota la patuleia que es trobi en territori català (les cèl·lules terroristes hispàniques s’han de tractar igual que les cèl·lules terroristes islàmiques) i cardar-los a un calabós ben fosc durant una temporada (si més no fins que es pugui fer un intercanvi de presos), caldrà deportar els anticatalans conflictius i prohibir-los l’entrada al país i tantes altres coses que no es poden pas fer amb “amor”, “diàleg” i “fraternitat”.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
18.01.2019  ·  20:32

Amb Marlaka (155) Borrell (155) Sanchez(155) Iceta (155) Extremadura (155) i els silencis dels podemites tan sols hi ha un cami , la unilateralitat per l’independencia
Que esperen els politics catalans a proclamar la indepencia i posar de president a Puigdemont per proclamar eleccions

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
18.01.2019  ·  21:55

Qui hauria d’estar a la presó són tots aquells que van donar l’ordre de reprimir gent pacífica que vol ser lliure.
A la presó el gobierno de la tirania.
A la presó el Borbon inductor de barbàrie.
A la presó els caps de l’exèrcit i policia.
A la presó els que saben que tracten Catalunya com un trofeu de guerra “por derecho de conquista”.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €