L’Organització Internacional de Policia Criminal, més coneguda per Interpol, és una organització creada el 1923 i que a hores d’ara agrupa i coordina la feina de les forces policíaques de 195 estats i 11 entitats substatals de tot el món. Això implica, per tant, que gairebé totes les policies del planeta –amb les soles excepcions de Corea del Nord, la República de Palau i Tuvalu– són coordinades i connectades entre si, sobre el paper per a perseguir casos criminals. La Interpol és l’organització de què se serveix, per exemple, la policia portuguesa per demanar la intervenció de la policia de l’Uruguai per a algun cas.

El món no és una gran democràcia, ni de bon tros. I això fa, per tant, que dins la Interpol coexistesquen policies democràtiques amb policies d’estats dictatorials, amb totes les delicades implicacions d’aquesta convivència. Sobretot quan la persecució d’algú pot disfressar-se acusant-lo de càrrecs aparentment normals però que formen part de la lawfare.

La Interpol té la seu a Lió i és capitanejada per un secretari general, que actualment és Jürgen Stock, ex-dirigent de la Policia Criminal Federal Alemanya. Però també té un president. I ahir va passar que els governs de tot el món van votar-ne un de nou. El resultat d’aquesta votació va fer nou president mundial de la Interpol el general Ahmed Nasser al-Raisi, cap de les forces de seguretat dels Emirats Àrabs Units, un dels països més autoritaris del món.

El problema d’aquesta elecció no és solament de quin país ve el senyor en qüestió. La cosa va molt més enllà. Al-Raisi ha estat acusat personalment de tortures per dos ciutadans britànics, que afirmen haver estat víctimes de maltractaments en una cambra on ell era present. Té acusacions en contra seu davant tribunals de França i Turquia. I diverses organitzacions de tot el món el fan responsable directe dels maltractaments que ha rebut el dissident Ahmed Mansoor, empresonat ja fa quatre anys. I aquest candidat ha estat elegit, atenció, amb el 68% dels vots.

Segurament hi ha ajudat, en aquesta elecció, el fet que els Emirats Àrabs Units acaben de fer una donació extraordinària de diners a la Interpol que equival al 7% del pressupost anual de l’organització. Però no crec que siga una raó suficient per a explicar com és que de cada quatre estats del món tres hagen votat sense remordiments un personatge d’aquestes característiques per a presidir la Interpol. Em fa l’efecte que hi ha un problema més de fons. I aquest problema el va posant en relleu, com més va més, un moviment que treballa en diversos països del món per disminuir el paper de la policia en la vida pública, o per abolir-la. Sembla clar que un model de policia basat en la repressió, el control implacable dels ciutadans i l’ús de la violència com a darrer recurs atrau els personatges que atrau, ben sovint amb independència dels valors de la societat que es vulga analitzar. I d’això que explique en tenim una prova paradigmàtica si mirem qui forma part de la BRIMO dels Mossos. Vist tot plegat, doncs, no se’m fa estrany que el debat, l’estudi i fins i tot la implantació de formes no policíaques de seguretat pública comence a no ser vista com una utopia radical i vaja entrant de ple en el debat polític mundial.

 

VilaWeb necessita el vostre suport per a continuar. Si podeu i ho voleu, feu-vos-en subscriptors per tan sols cinc euros el mes.

 

Només a VilaWeb

Aquestes darreres setmanes hem vist tot de titulars relacionats amb les dificultats de proveïment: una aspiradora d’una marca valenciana que no arriba perquè s’ha interromput l’estoc, un cotxe fabricat a Martorell que tarda mesos a arribar al comprador perquè no hi ha microprocessadors, o la famosa ginebra per al gintònic, que no se’n troba. Esperança Camps entrevista avui la catedràtica valenciana Matilde Mas, que aclareix molt bé què passa amb les cadenes de subministrament en el comerç global: “Les crides a posar fi a la globalització són un error

La fotografia

Els Mossos ahir a la Universitat Autònoma de Barcelona, protegint a colps un acte ultra, contra les protestes dels estudiants. La fotografia és d’Enric Fontcuberta

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.