Pokémon deixa enrere el passat amb els nous “Scarlet” i “Violet”

Els nous videojocs, disponibles per a Nintendo Switch, ens transporten a Paldea, una regió inspirada en la península ibèrica

VilaWeb
Arnau Lleonart Fernàndez
18.11.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’any 1996 Nintendo va fer el primer pas d’una revolució que marcaria un abans i un després a la història del videojoc. Va estrenar per a la videoconsola Game Boy els videojocs “Pocket Monsters Red and Green”, els primers d’una saga que es va rebatejar com a Pokémon. La missió d’aquells primers videojocs era capturar els 151 pokémons, entrenar-los i fer-los competir. Vint-i-sis anys després, l’univers ficcional s’ha expandit tant que ja s’ha superat el miler d’espècies Pokémon i la saga s’ha convertit en la segona més reeixida de la història dels videojocs, només per darrere de la de Super Mario Bros.

Aquest cap de setmana s’han estrenat els darrers jocs de la saga: “Pokémon Scarlet” i “Pokémon Violet“, tota una renovació que fa un trencament en la mecànica de joc que s’havia seguit fins ara. En aquest cas, el jugador es trobarà tot un món nou –per cert, inspirat en la península ibèrica– que podrà explorar lliurement, sense un camí preestablert que el guiï. És cert que la idea del món obert ja s’havia presentat a “Pokémon Legends: Arceus”, però en aquell videojoc era encotillat per una història marcada que s’havia de seguir. En canvi, a “Scarlet” i “Violet” hi ha tres trames paral·leles que es poden completar al gust del jugador. I si en aquell moment ho prefereix, pot limitar-se a explorar la regió de Paldea, amb nombroses referències geogràfiques i culturals dels Països Catalans, l’estat espanyol i Portugal.

Aquestes referències són presents tant en les noves espècies de Pokémon –amb criatures com Fidough, un gos ensaïmada; Smoliv, una oliva; Lechonk, un garrí; o Greavard, un gos d’atura–, com en la inspiració d’algunes ciutats (la capital té una rèplica del parc Güell i l’acadèmia Pokémon s’inspira en la Sagrada Família), i en la gastronomia, amb entrepans, paelles i patates braves.

Més enllà d’aquestes referències, els nous videojocs de Pokémon, que es juguen amb la consola Nintendo Switch, innoven per la jugabilitat. La història comença amb el nostre personatge –que podem personalitzar– com a alumne de l’acadèmia de Paldea, on l’animaran a participar en la recerca d’un tresor, que ens portarà a les tres històries que es poden jugar paral·lelament: guanyar la competició dels entrenadors Pokémon més forts, desarticular els malvats Team Star i descobrir el misteri dels pokémons dominants. El joc és dissenyat per seguir un recorregut còmode per a completar totes les missions, però no es força pas el jugador a seguir-lo.

El mapa de Paldea és molt gran i per explorar-lo es facilita la muntura d’un dels Pokémon llegendaris nous: Koraidon, si es juga a “Scarlet”; Miraidon, a “Violet”. Aquests pokémons són dos rèptils en forma de motocicleta que ens ajudaran a recórrer la regió més ràpidament que no pas caminant, i segons com avanci el joc desenvoluparan noves funcions, com ara grimpar per les parets o volar, cosa que permetrà d’accedir a més zones.

Mentre l’explorem, ens sorprendran pokémons de tota mena: nous d’aquests jocs, antics o fins i tot formes regionals de pokémons que ja coneixem. Ens els podem trobar sols o en ramat, de manera que cal anar amb compte si de sobte ens trobem un grup de cinc pokémons que corre cap al nostre jugador per atacar-lo. També pot passar al contrari: un pokémon feble fugirà si veu que un altre de la zona ha estat derrotat amb contundència.

Durant el joc caldrà interactuar amb una gran diversitat de personatges que ens acompanyaran i faran costat, tot i que també ens plantejaran dificultats que haurem de resoldre.

Els gràfics, el punt feble

Un dels aspectes més criticats dels nous jocs són els recursos limitats que s’han dedicat a l’apartat gràfic, molt per sota de la qualitat que pot exhibir la consola Nintendo Switch. La mida dels píxels és massa grossa per als estàndards d’un videojoc del 2022, hi ha moments que la profunditat de camp dels elements fa aigües i, a vegades, quan hi ha massa objectes en pantalla, el joc s’alenteix o fa coses estranyes.

Però que no arribi als estàndards d’altres videojocs no fa que, abstraient-nos d’aquesta qüestió, el joc no funcioni amb fluïdesa ni entorpeixi l’experiència del joc.

Nous minijocs i mode multijugador

Més enllà de les trames principals, “Pokémon Scarlet” i “Pokémon Violet” amaguen petits entreteniments amb els quals distreure’ns. Com ara, maneres innovadores per a fer evolucionar els pokémons, més enllà del clàssic de fer-los pujar de nivell, o fer un pícnic amb els pokémons de l’equip per a jugar-hi, netejar-los o fer que criïn. També es poden fer entrepans pel camí obrint una barra de pa i posant-hi els ingredients que tinguem a mà, cosa que donarà unes bonificacions diferents quan es mengi.

Una altra novetat és la “teracristalització”, un fenomen que permetrà que, durant la batalla, els pokémons canviïn el seu tipus habitual (normal, aigua, foc…), que determina les fortaleses i febleses davant altres pokémons, per un altre que pot ser totalment diferent. Aquesta novetat introdueix un element d’incertesa a l’hora de planificar els atacs perquè el pokémon que tradicionalment és feble en un tipus d’atac no ho sigui aquesta vegada.

També enriqueix la jugabilitat el mode multijugador, que pot ser en línia o en local. Aquest nou mode permet que tres persones més arribin al videojoc i us acompanyin per Paldea per capturar pokémons plegats, intercanviar-los o competir.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes