La pluja no atura la solidaritat amb el País Valencià

“Amics del País Valencià, no us deixarem caure!”, va cridar Joan Dausà després d’haver interpretat “Caure no feia mal” juntament amb Santi Balmes, de Love of Lesbian, i l’ex-diputat de la CUP David Fernàndez. I no s’equivocava. Les més de quinze mil persones –xifra facilitada per l’organització– congregades a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona per veure el concert “Catalunya amb el País Valencià”, impulsat per l’ANC i Òmnium Cultural per recaptar diners per als damnificats de la gota freda, van resistir estoicament la pluja i el fred durant més de quatre hores per mostrar la solidaritat amb els veïns dels pobles afectats. Malgrat que el menú de la nit s’ho valia, amb artistes com ara Oques Grasses, Sopa de Cabra, Figa Flawas, Julieta, la Fúmiga, la Companyia Elèctrica Dharma, Brams, Borja Penalba i Lluís Llach; els veritables protagonistes van ser els assistents, que no van defallir malgrat una interrupció de més de mitja hora per la pluja. A més, van posar-hi la càrrega política, amb crits de “Mazón, dimissió”, consignes en favor de la independència i la presència de centenars banderes estelades. “Encara feu trempar fins i tot un home de setanta-sis anys”, va dir Lluís Llach, visiblement emocionat de l’escenari estant.

En uns dies en què els polítics del govern valencià s’esforcen a esquivar el focus mediàtic i els de l’estat espanyol fan servir la tragèdia d’arma llancívola, exercicis col·lectius de resistència i compromís com el d’ahir demostren una vegada més que el lema “Sols el poble salva el poble” –frase d’un poema d’Antonio Machado que ha agafat molta volada arran de la reacció popular a la gota freda– continua més viu que mai. Prova d’això són els 375.000 euros pel cap baix que l’Assemblea i Òmnium van recaptar ahir solament amb les entrades, sense tenir en compte més ingressos provinents, per exemple, de les barres, la restauració, el marxandatge i la fila zero, en què encara es poden fer donatius. Aquests diners seran íntegrament destinats a finalitats socials i a reconstruir espais educatius i culturals vinculats amb la llengua i la cultura a les zones danyades.

De l’emoció a la tempesta

La nit va arrancar amb la Fúmiga, únic grup valencià del concert. Per això, la seva actuació va tenir una emotivitat especial. “A nosaltres avui ens costarà una mica sostenir les emocions… Per sort, no hem patit cap pèrdua, però no entenem com ha pogut passar. Algú ens ho haurà d’explicar. Esperem que tots els nostres veïns tornen com més aviat millor a la vida normal”, explicava el seu vocalista, Àrtur Martínez, a VilaWeb minuts abans de pujar a l’escenari.

Aquesta energia extra es va canalitzar en cançons com ara “Llavors” i “Havia de passar”, que el públic va corejar amb deliri mentre queien les primeres gotes. “País Valencià i Catalunya, pobles germans”, va cridar Martínez just abans d’abandonar l’escenari.

Després d’uns minuts de descans, va ser el torn de Brams, l’actuació dels quals va ser interrompuda per la pluja. Però, abans, el cantant Francesc Ribera va tenir prou temps per a deixar les coses clares: “El País Valencià és una de les millors coses que hi ha al món i no és submís i colonial com ens diuen des de l’estat espanyol, sinó combatiu com demostra la reacció de les viles i els barris.” Ara, encara no havien sonat les darreres notes de “Sóc d’un país”, que bona part del públic se n’havia anat corrent a cercar aixopluc per l’augment de la força de la pluja.

Malgrat que la interrupció obligada per l’oratge va durar més de mitja hora, el públic tenia tantes ganes de festa que, tan bon punt va deixar de ploure, va recuperar ràpidament les posicions davant l’escenari. Lluís Llach, acompanyat de Borja Penalba, Montse Castellà i Pau Franc; va ser l’encarregat de reprendre l’espectacle amb “Que tinguem sort”, que va convertir l’avinguda de Maria Cristina en una mena de karaoke gegant. “Estem enamorats de vosaltres”, cridava Llach entre cançons en un intent d’expressar l’admiració dels artistes per la fermesa del públic.

Reivindicació de la Muixeranga

Un altre dels moments més potents de la nit va ser la reivindicació de la Muixeranga de Barcelona. Un grup d’integrants de la colla va pujar a l’escenari i va llegir un manifest en què agraïen la solidaritat dels presents i criticaven durament el govern de Mazón. Això va fer esclatar els crits de “Mazón, dimissió” entre el públic. Tot seguit, uns altres membres de la formació van carregar i descarregar tres torres a la platea, mentre l’Elèctrica Dharma tocava la Muixeranga, que va deixar pas a un popurri de les seves cançons més conegudes.

La part final de la nit va ser marcada per les actuacions potents de formacions com ara Figa Flawas i Oques Grasses, que van ser la cirereta del pastís d’una nit intensa, passada per aigua, però, sobretot, solidària.