Contra els pactes amb la fiscalia i per una “amnistia total”: impulsen la Plataforma Antirepressiva de Ponent

El col·lectiu pren el relleu de la Plataforma Llibertat Pablo Hasel i defensa estratègies col·lectives per a combatre la repressió

VilaWeb
Sònia, Adam Camon i Alícia Monterroso en una presentació de la Plataforma Antirepressiva de Ponent
Clara Ardévol Mallol
05.07.2022 - 21:30
Actualització: 06.07.2022 - 10:13

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Quan es parla de lluita antirepressiva, sovint s’esmenta el col·lectiu d’advocats Alerta Solidària i els nombrosos grups de suport de tot el país. Però la xarxa de suport dels represaliats va creixent, i aquests darrers mesos també s’ha impulsat la Plataforma Antirepressiva de Ponent. Aquest col·lectiu pren el relleu a la Plataforma Llibertat Pablo Hasel, impulsada el 2011 i que ja donava suport a altres represaliats de la zona, però que ara es vol acabar de consolidar com a entitat d’acompanyament a nombrosos casos i en tots els àmbits, com ara la visibilització i el suport jurídic.

L’impuls d’aquest col·lectiu no vol contraposar-se a la feina d’altres, com Alerta Solidària, explica Adam Camon, membre de la plataforma i encausat. “És cert que moltes vegades hi ha diferències ideològiques, però no posem mai entrebancs a la unitat, estem oberts a qualsevol iniciativa contra la repressió.”

Desenes d’encausats a Ponent

De moment, el col·lectiu treballa en una desena de causes, amb diversos encausats cadascuna. Però alerten que a Ponent la repressió ha anat creixent de manera considerable i calculen que hi pot haver un centenar de causes obertes, que afecten diversos moviments socials i que sovint no tenen tanta repercussió com les relacionades amb protestes que s’han fet a Barcelona.

Entre aquestes causes, hi ha la dels vuit del rectorat, encausats pel tancament que hi va haver a la Universitat de Lleida quan van detenir Pablo Hasel, casos relacionats amb les manifestacions posteriors a l’empresonament, el cas dels onze de la subdelegació, a qui demanen un total de 58 anys de presó arran de la protesta contra la detenció de Carles Puigdemont, i les causes obertes a divuit persones pel tall de la Jonquera.

Defensa de l’amnistia total

Els membres de la plataforma esmenten la unitat antirepressiva i l’amnistia total com els seus principis bàsics. Segons que explica Camon, això implica considerar tots els encausats per qüestions polítiques represaliats i mereixedors d’una amnistia, siguin independentistes o d’altres moviments –anarquistes, comunistes, activistes per l’habitatge…–, “sense fer distincions entre innocents o culpables” i sense “solidaritat selectiva”. “Tots els represaliats antifeixistes, militin on militin i hagin fet el que hagin fet, compartim el mateix enemic: un estat feixista que no ha deixat de reprimir des del 1939”, diu. “Si ells no són selectius a l’hora de reprimir-nos, per què ho hauríem de ser nosaltres a l’hora d’exercir la solidaritat?” I continua: “Pensem igual quan no es tracta d’un muntatge policial i el represaliat sí que ha fet alguna cosa. S’ha de començar a reivindicar la legitimitat política –no legal– de la resistència“.

La plataforma també vol contraposar el concepte d’amnistia total a l’amnistia de la qual s’ha parlat en general els darrers anys, la qual consideren equivocada: “L’amnistia que reivindiquem nosaltres no té res a veure amb la que reivindicaven els processistes. Finalment, ni per aquesta han acabat lluitant, sinó que han pidolat uns indults insultants a canvi d’afavorir el govern mal anomenat ‘més progressista de la història'”.

Contra els pactes amb la fiscalia

Amb tot, el posicionament polític fonamental de la plataforma és fer de la lluita contra la repressió una lluita col·lectiva, mirant d’evitar les sortides individuals. És per això que defensen una qüestió espinosa que acostuma a generar certa divisió entre represaliats: no fer pactes amb la fiscalia. Tot i que alguns activistes tenen clar que no hi volen pactar per no haver de declarar-se culpables o perquè prefereixen optar per una defensa més política que no pas tècnica, altres consideren que és una sortida personal molt legítima a situacions que poden ser molt dures. Camon reconeix que és una qüestió molt delicada i que, tot i que com a plataforma defensen de no fer aquests pactes, poden entendre a nivell humà i personal qui els fa per evitar la presó.

Ara, consideren que una plataforma antirepressiva no pot sostenir l’estratègia de la sortida individual: “No tan sols no afavoreix els represaliats, sinó que crea precedents. Quan ens trobem amb un judici polític, la nostra defensa sempre és política. No podem posar-ho fàcil als fiscals i jutges i ser nosaltres mateixos els qui ens sentenciem. Un company m’explicava que, en un judici polític amb set acusats, n’hi havia un que volia pactar, però finalment el van convèncer perquè no ho fes, i van acabar tots absolts. Si hagués acceptat, ara estaria condemnat i ells se’n rentarien les mans. El més fàcil per al jutge és que acabis pactant i siguis tu mateix qui et condemnis, d’aquesta manera es treuen de sobre la feina bruta d’haver de mostrar proves que no tenen.”

Altres encausats vinculats a la plataforma hi coincideixen. És el cas d’Alícia Monterroso, investigada pel tall de la Jonquera: “No pactaria amb la fiscalia perquè crec que manifestar-se és un dret fonamental que cal preservar. La desobediència civil ha estat l’arma més potent per a conquerir drets i llibertats i continua essent vàlida.” En David, encausat en el cas de la subdelegació, tampoc no vol pactar-hi per diverses raons. “Estem encausats per haver exercit el dret de manifestació i hem estat víctimes d’un muntatge policial en què la majoria d’encausats ho som perquè som activistes coneguts i militants de la ciutat”, explica. “És un judici polític i la batalla s’ha de fer en aquest sentit.” En la mateixa línia, en Gil, acusat d’atemptat contra l’autoritat, també diu que no pactarà amb la fiscalia perquè “cerquen la desmobilització i no ho aconseguiran”.

Causes relacionades amb els Mossos

Un dels objectius de la plataforma també és el de denunciar les males praxis per part de la policia. Per exemple, posen el focus en la figura de Josep Maria Farré Melé. “És el cap de l’ARRO a Lleida, conegut pels moviments socials per les seves males praxis en mobilitzacions i desnonaments. És el Jordi Arasa de Lleida”, explica Camon. “Em van jutjar quan era menor per la manifestació a la subdelegació i va testificar en contra meu. La seva versió era plena de falsedats i es contradeia amb la de la resta dels agents. Va reconèixer obertament que m’identificava perquè sóc un militant actiu. Fa poc, vaig tornar a coincidir amb ell en un desnonament i va arribar a insultar i empènyer els seus propis agents, els exigia més duresa.” L’activista també assenyala el Departament d’Interior, que considera que “li garanteix impunitat”.

“Ara anirà a testificar al judici dels onze de la subdelegació i serà el responsable directe que puguin ser condemnats a un total de 58 anys de presó”, afegeix Camon. En aquesta causa investiguen en David, a qui demanen cinc anys i tres mesos de presó per desordres públics, atemptat contra l’autoritat i danys, igual com demanen penes similars a nou encausats més, entre els quals, Pablo Hasel. En David denuncia que aquell dia de protesta contra la detenció de Puigdemont, diversos efectius van sortir de l’edifici disparant salves per dispersar la manifestació.

En Gil, encausat a qui demanen dos anys de presó, també denuncia violència policíaca: “Érem en una concentració de suport i van aparèixer agents de l’ARRO per a carregar. Van retenir un company i el van tirar a terra. Quan se n’anaven, i després d’haver-lo identificat, va aparèixer un furgó contra direcció i se’m van tirar a sobre. Em van agafar el mòbil i em van demanar que el desbloquegés. Un agent em va dir que, si no ho feia, em detindrien per atemptat contra l’autoritat. No el vaig desbloquejar i em van detenir.”

No són les úniques causes a Ponent en què denuncien el paper que han tingut els Mossos. Camon, per exemple, té tres causes obertes. Una, per una acció a la seu del PSC. Vint persones van penjar-hi una pancarta contra la repressió i tres són a punt de ser jutjades per violació de domicili jurídic. Li demanen un any de presó. També està encausat pel tancament al rectorat, per haver organitzat, suposadament, l’acció. “Les úniques proves que aporten són entrevistes i una imatge amb el Pablo, quan celebràvem el seu aniversari en un pantà. Me’n riuria si no fos perquè en aquest estat no calen proves per a condemnar-te”, explica. El tercer procediment que té obert és, juntament amb la mare de Pablo Hasel, per una manifestació contra l’empresonament del raper.

La plataforma també denuncia el paper dels Mossos pel que fa a les xerrades de presentació que organitzen a diversos pobles. “A la que vam fer a Guissona, el cap dels Mossos de Lleida va trucar l’alcalde per haver-nos deixat un espai i alertar-lo de qui érem. Finalment, la xerrada va tirar endavant. Això indica, però, que alguna cosa estem fent bé”.

Declaració de la mare de Pablo Hasél.

Campanya contra les lleis repressives

La plataforma també ha iniciat una campanya “per a tombar totes les lleis repressives, amb les quals tant l’estat com la Generalitat reprimeixen”. Volen revisar, llei per llei, de quina manera la legislació actua en aquestes causes, més enllà de la llei mordassa, que és sobre la que s’acostuma a debatre. Alguns altres exemples serien la llei antiterrorista o delictes com les injúries contra la corona. També treballen en altres tipus de reivindicacions més lligades a la dignificació de les condicions a les presons, com ara la llibertat dels presos polítics greument malalts.

Un suport fora de partits i entitats

La plataforma vol ser un espai per aquells casos que no tenen tant de suport mediàtic, així com tampoc de partits i entitats. “Tot i ser un cas vinculat a Puigdemont, de moment hi ha hagut molt poca solidaritat per part dels tres partits que s’anomenen independentistes”, explica en David, sobre el seu cas. “Puigdemont va tenir un gest, un vídeo de suport, però sabem que els gestos simbòlics tenen poc recorregut si no van acompanyats d’alguna cosa més”.

Monterroso hi coincideix: “Dels partits tradicionals ja no n’espero res. Ells són el veritable escull que tenim per avançar, el poder es blinda a si mateix. Hi ha molts companys assenyalats per la pròpia Generalitat, la qual defensaven als carrers. La propera revolució l’hem de fer sense líders”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes