Per què es fa vaga a l’ensenyament al País Valencià?

  • La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic ha convocat demà una vaga educativa en tots els nivells no universitaris

VilaWeb
Laura Escartí
21.05.2024 - 21:40
Actualització: 22.05.2024 - 11:54

La Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic ha convocat una vaga educativa demà, en tots els nivells no universitaris. D’ençà que José Antonio Rovira va prendre possessió del càrrec de conseller d’Educació, les tensions entre el govern i la comunitat educativa han crescut. Declaracions desafortunades, caos organitzatius, menysteniment dels professors i de la llengua, retallades, instauració del districte únic, aturada del pla Edificant… I, allò que ha indignat més, l’anomenada “llei de llibertat educativa”. Ara la plataforma, integrada pels sindicats de l’ensenyament, entitats civils i associacions de pares, s’ha plantat per defensar els drets laborals, educatius i lingüístics. A més a més, tenen el suport d’unes quantes personalitats i entitats, com ara Acció Cultural del País Valencià. Expliquem fil per randa tots els motius de la vaga educativa.

Llei de segregació lingüística o llei de “llibertat educativa”

Si una cosa té el Consell de PP i Vox és habilitat a l’hora d’utilitzar el llenguatge. Quan parla de “llibertat” hom pot pensar que no pot amagar res dolent. Però, com deia Alexandra Usó, presidenta d’Escola Valenciana, en una entrevista amb VilaWeb, “dins t’hi trobes una sorpresa molt desagradable”. Aquesta nova normativa substituirà l’actual llei de plurilingüisme, i establirà la consulta als pares sobre quina és la llengua en què volen que siguen educats els seus fills.

PP i Vox proposen un híbrid entre el model de línies que hi havia abans i el plurilingüisme, d’una manera que el català ix notablement perjudicat. Les famílies triaran quina llengua vehicular volen i, dins cada línia, es mantindrà un percentatge de la llengua que no siga la base. És a dir, encara que la línia siga en castellà, hi haurà un percentatge d’assignatures –que variarà segons l’etapa escolar– que es faran en català. Ara, la novetat és que una línia no s’obrirà si no hi ha un percentatge mínim de demanda. Això es traduirà en un arraconament del català a l’escola. Tenint en compte la situació de llengua minoritzada del català al País Valencià, la llei Rovira implicarà, precisament, que es continue minoritzant.

En relació amb les comarques castellanoparlants, que ja van ser afectades per la reforma de la llei de plurilingüisme que van fer d’urgència, la nova norma diu que la llengua de base sempre serà el castellà. Encara que, en principi, les famílies podran triar de la mateixa manera, no es regula la possibilitat que hi haja una majoria que vol que la llengua vehicular siga el català. En aquest cas, l’administració decidirà si ho autoritza o no, o quina solució dóna a aquestes famílies. Això vol dir que aquells alumnes podrien ser enviats a un altre centre, més prop o més lluny de sa casa, de manera que es vulneraria el criteri de proximitat recollit per la LOMLOE.

Segons experts com ara Joaquim Dolz, catedràtic de la Universitat de Ginebra, especialista en plurilingüisme i formació dels professors, la llei Rovira és discriminatòria perquè pretén que els pares puguen triar individualment per a evitar l’aprenentatge del català.

El districte únic

El Consell de PP i Vox va introduir un nou decret d’admissió d’alumnes per a recuperar el districte únic, també sota el pretext de la “llibertat d’elecció” de les famílies per a matricular els seus fills. Aquest decret suprimeix el sistema de zones que havia instaurat el Botànic, que prioritzava les escoles pròximes al domicili familiar i que fomentava una matriculació equilibrada entre els centres públics i concertats. Amb el districte únic, les famílies podran sol·licitar l’accés a qualsevol escola del municipi.

Segons els sindicats, aquest model intensifica la segregació escolar i beneficia l’escola concertada, en detriment de la pública, perquè són les famílies amb més recursos econòmics les que es poden permetre de matricular els seus fills en centres concertats lluny del lloc de residència. Per tant, denuncien que aquesta “llibertat” és exclusiva d’una part de la població i que el districte únic afavoreix la creació de “guetos” en alguns centres públics, segons el barri on siguen. Així ho evidenciava un estudi de la Universitat de València, que analitzava el districte únic a la ciutat de València als anys de María José Catalá com a consellera. A més, els professors no volien romandre en aquests centres, i la direcció es trobava amb dificultats per a establir un projecte sòlid a llarg termini. Això vol dir que, previsiblement, en aquests centres disminuirà la matriculació. Com a conseqüència, la conselleria tindrà justificació per a fer retallades en aules i professors de l’escola pública.

La paralització del pla Edificant

Una altra de les denúncies de la comunitat educativa és la paralització del pla Edificant, un programa de l’anterior Conselleria d’Educació del Botànic que tenia el propòsit de rehabilitar els centres educatius –la majoria tenen més de quaranta anys, amb necessitats urgents de millora– i construir-ne de nous a tot el País Valencià. La Generalitat s’encarregava del pagament i els ajuntaments gestionaven les obres. L’objectiu era millorar el parc públic de l’ensenyament tan aviat com fos possible i esborrar una de les imatges més criticades de l’educació pública al País Valencià: els mòduls pre-fabricats.

Ara, segons l’STEPV, el Consell ha reduït de 121 milions d’euros el pressupost d’aquest pla. És, doncs, una retallada del 40%. La confederació d’associacions de mares i pares d’alumnes Gonzalo Anaya diu que hi ha 22 pobles i ciutats afectats, amb 43 actuacions paralitzades. I cal afegir-hi els 12 municipis on el govern ha comunicat que no s’executarà el pla Edificant.

Retallades a les EOI, a infantil i a primària

Enguany, per primera vegada, la Conselleria d’Educació ha volgut determinar no solament el nombre total de grups, sinó el màxim de grups per llengua que poden oferir les escoles oficials d’idiomes (EOI). Els sindicats van estimar que es perdrien uns 244 grups, 8.450 places d’alumnes i 61 llocs de professors. A més, denuncien un caràcter ideològic en aquestes retallades, que afectarien, sobretot, el català en les comarques castellanoparlants, i llengües minoritzades com ara el basc, l’àrab, i el castellà per a estrangers, amb una alta demanda de la població migrant que necessita el títol per a poder obtenir el permís de residència.

En la mateixa línia de retallades, PP i Vox han suprimit 206 unitats d’infantil i primària per al curs que ve en centres públics de tot el País Valencià. La publicació dels arranjaments va coincidir amb l’anunci de Carlos Mazón sobre la gratuïtat de l’educació de zero a tres anys. Els sindicats i entitats com Escola Valenciana denuncien que aquestes aules, que no són obligatòries, es troben, principalment, a l’escola concertada i privada. Sostenen que el govern valencià desmantella l’escola pública per executar una privatització gradual del sistema d’ensenyament.

També critiquen la reducció a una única hora setmanal de l’assignatura d’educació en valors a 4t d’ESO. Al manifest de la vaga, assenyalen que és una mesura antipedagògica i que no permet el desenvolupament d’un pensament lliure. “Volen un alumnat dòcil i sense criteri”, diuen.

Millorar les condicions dels docents

Un altre dels motius de la vaga educativa de demà és la millora de les condicions laborals i salarials. Els docents valencians estan preocupats per la saturació de les aules i pels nivells de conflictivitat, que en molts casos acaben en agressions. Reclamen una baixada generalitzada d’alumnes per grup, augments retributius, reducció d’hores lectives per a docents més grans de cinquanta-cinc anys, eliminació de burocràcia i augment de plantilles.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any