Què passa a les escoles oficials d’idiomes del País Valencià?

  • El nou Consell de PP i Vox hi ha impulsat un seguit de retallades que, segons els sindicats, tenen un caràcter ideològic

VilaWeb
Laura Escartí
01.05.2024 - 21:40
Actualització: 02.05.2024 - 09:19

Cada any, pel mes d’abril, la Conselleria d’Educació envia instruccions a les vint-i-cinc escoles oficials d’idiomes (EOI) que hi ha al País Valencià perquè puguen començar a planificar els horaris del curs següent. Ho anomenen forecast. Aquest document, normalment, els marca el total de grups que poden oferir. Però enguany, per primera vegada, també els determina un màxim de grups per llengua, que afecta, en concret, uns determinats idiomes com ara el català, l’èuscar, l’àrab i el castellà per a estrangers.

Tot i que encara no hi ha xifres concretes, els sindicats van estimar que es perdrien uns 244 grups, 8.450 places d’alumnes i 61 llocs de professors. Malgrat que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, va dir que eren “reajustaments”, els sindicats denuncien que són retallades. El conseller argumenta que en el curs actual només es va cobrir el 61% de les places oferides i que, a més, el 32% dels alumnes matriculats plegaven durant el curs. Globalment, la conselleria diu que dels 2.842 grups totals del sistema, 1.281 no compleixen la proporció mínima, un 45%.

Joan Pérez, coordinador d’ensenyaments artístics i EOI de l’STEPV –el sindicat majoritari de l’ensenyament al País Valencià–, diu que el conseller parla “en termes economicistes”. Apunta que molts alumnes ho van deixar estar per la pandèmia de la covid-19, i que no s’ha tingut en compte aquest factor. “Ho justifiquen dient que no hi ha alumnat i liquiden l’oferta”, diu. Considera que haurien de tenir un enfocament propositiu, com ara potenciar la matriculació, en lloc de fer retallades. Amb tot, sosté que els grups dels nivells inicials sí que tenen molta demanda, i denuncia que els deixen d’oferir per a llengües minoritzades.

“Ells ho argumenten tot d’una manera molt bàsica perquè una persona que no sàpiga de què va la cosa tinga la impressió que ho fan superbé. Per exemple, amb idiomes de menor difusió, com ara finès, polonès, neerlandès i romanès, eliminen els grups inicials. D’entrada, sembla que siga una retallada petita, però això aboca l’oferta d’aquesta llengua a la mort imminent. Si els grups A2 no s’ofereixen, l’any següent no hi haurà alumnes, i si no hi entren alumnes nous, no es nodreix l’idioma i no creix. És una manera de retallar a la llarga. És com una agonia lenta.”

Retallades de caràcter ideològic

El català també serà objecte de retallades, especialment a les comarques castellanoparlants. L’escola d’Utiel (Plana d’Utiel-Requena) sembla que és la més afectada: s’hi reduiran vuit grups de català, cosa que implicarà la pèrdua de dos professors. “Sembla que es pretén entrebancar l’aprenentatge del català a les comarques castellanoparlants, on, precisament, sí que té demanda, contràriament a tot això que diu el conseller”, denuncia Àngel Munyoz, de la sectorial d’educació de la COS al País Valencià.

Per a Munyoz, sembla que hi ha un biaix ideològic darrere aquestes retallades, car afecten llengües com ara l’àrab i l’espanyol per a estrangers, que té una demanda principalment d’immigrants que han d’acreditar la llengua per a obtenir el permís de residència. “Són cursos que afecten sobretot gent de classe treballadora, població migrant, i persones que tenen un cert interès per a determinades qüestions culturals, com els idiomes”, diu Munyoz.  A més, Pérez assenyala que en el cas dels cursos de castellà per a estrangers hi ha més demanda que oferta, i que sempre resta gent en llista d’espera. “Ací no té cap justificació la retallada, és una contradicció”, diu.

Per als representants sindicals, és un primer pas per a privatitzar l’ensenyament. “Podria implicar que qui tinga diners podrà pagar-se una acadèmia. I qui no en tinga tindrà més dificultats per a accedir a una plaça en una escola oficial d’idiomes”, explica Munyoz. I afig: “aquesta és la primera gran retallada d’aquest programa d’atac a l’educació pública del govern del PP i Vox.” Pérez considera que és una estratègia generalitzada de desmantellament del servei públic: “Sembla descoordinada, però jo crec que no ho és.”

En el cas de l’èuscar, que era present a molt poques escoles, s’elimina el 50% de l’oferta. Ja no s’oferirà cap classe presencial, i tan sols es mantindran quatre grups en línia, que s’impartiran a l’EOI de València. Això implica que sols hi haurà un professor, l’únic que té la plaça fixa, i la resta del departament, amb tres professors interins –els més afectats–, desapareixerà. Segons Pérez, Rovira ho va justificar dient: “Al País Basc no s’ensenya el valencià.” Un argument que considera “infantil i qüestionable”.

En aquesta mateixa línia argumentativa, el conseller va dir a les Corts: “Heu muntat una xarxa d’escoles d’idiomes que no la té ni Catalunya. Ensenyàveu més idiomes que a Catalunya, amb més escoles d’idiomes que a Catalunya, amb menys habitants.” Per al representant de l’STEPV, aquest argument tampoc no té trellat, perquè, diu, el conseller d’Educació hauria d’estar content que al País Valencià hi haja un bon sistema públic d’ensenyament. “Açò no s’ha de mesurar per la seua rendibilitat econòmica, sinó per la utilitat pública que té i la importància com a servei públic. I això és el que ataca la conselleria”, diu el representant de la COS.

Educació en línia o educació presencial?

A més a més, hi ha un altre fet. L’escola d’idiomes virtual, que oferia classes en línia, desapareix, i pretenen repartir aquests grups entre set de les escoles físiques. Però les classes continuaran essent en línia. Per tant, com explica Pérez, sembla que augmenten l’oferta perquè, al cap i a la fi, hi haurà més grups, però redueixen la de classes presencials. Els sindicats diuen que l’ensenyament en línia és un servei que permet d’arribar allà on no es pot, territorialment, però que hauria de ser complementari. De fet, en EOI més menudes, com ara la de Xàbia (Marina Alta), l’ensenyament presencial hi pot desaparèixer. “Això implica que molts alumnes, si volen continuar els estudis d’idiomes, hauran de desplaçar-se a unes altres localitats. I això és bastant greu”, diu Munyoz.

Els sindicats consideren que forçar a fer classes en línia no garanteix una bona qualitat de l’ensenyament. “No és igual assistir a classe i tenir un professor, i companys amb qui pots practicar l’idioma, fer conversa, practicar la gramàtica, resoldre dubtes, que estudiar a distància. Els estudis a distància són per a quan, en la teua situació personal, no pots assistir a classes. Aleshores, és un servei públic que també s’ha de donar, però és complementari. Una cosa no lleva l’altra. Depèn del perfil de l’alumne i les necessitats que té”, diu Munyoz.

Què en diuen, les escoles?

“Les escoles estan en peu de guerra”, assegura Pérez. D’ençà que es van saber les intencions del conseller Rovira, sindicats, escoles i alumnes s’han mobilitzat per mostrar rebuig. Es fan accions concretes en cada centre, com ara recollides de signatures perquè es modifique la proposta. També es van concentrar davant la seu de la Conselleria d’Educació. “Hi ha molt de malestar. L’alumnat està molt emprenyat”, diu.

El 23 de maig també hi ha convocada una vaga general de l’ensenyament no universitari, en protesta contra l’anomenada llei de llibertat educativa del mateix Rovira, i contra més mesures impulsades pel PP i Vox, com ara el districte únic. L’educació pública del País Valencià s’ha alçat contra aquest Consell.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any