Beatriu Cardona: “La llibertat d’elecció de les famílies acaba quan comença el dret a l’educació dels teus fills”

El nou conseller d’Educació de la Generalitat Valenciana, José Antonio Rovira (PP), va fer unes declaracions polèmiques en una entrevista a El Mundo. Entre més coses, va dir que en alguns centres educatius sobraven professors, que tornaria la inspecció educativa i que recuperaria l’exempció lingüística en les comarques castellanoparlants del País Valencià. No va ser l’únic atac a la llengua: també va declarar que a les aules valencianes no s’ensenyaria català, sinó valencià. A més a més, hi ha hagut un error en les llistes d’adjudicació, publicades el dia 10, que ha deixat 2.700 professors sense destinació a menys de tres setmanes que comence el curs. Parlem amb Beatriu Cardona, portaveu del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV Intersindical Valenciana), el sindicat més votat pels professors valencians. Cardona considera molt desafortunades les paraules del conseller i assegura que davant unes possibles retallades, la resposta serà contundent.

—Sobren professors als centres educatius valencians?
—Mai, no n’hi sobren mai. Com a norma general, en la immensa majoria dels centres docents, falta professorat. De fet, l’ambició de qualsevol persona que gestione l’escola pública ha de ser que els centres estiguen dotats amb tot allò que necessiten.

—Què pretenia, el conseller, quan va fer aquesta afirmació?
—Es referia a intentar tirar per terra els dos acords de plantilles que es van signar en maig i juny amb el govern del Botànic, un per a primària i infantil i un altre per a secundària i formació professional. Que un conseller diga que sobra professorat és indicatiu d’una voluntat inequívoca de voler retallar en un futur. És obrir la porta a la possibilitat de noves retallades en professorat. Això ja ho vam viure en l’última etapa del Partit Popular i és un context al qual STEPV Intersindical Valenciana no permetrem retornar. Vam guanyar batalles als carrers i als jutjats i, ara, plantarem cara si s’elimina qualsevol plaça de professor en els nostres centres.

—Segons aquest acord, es preveia la creació de cinc mil llocs de treball docents nous. Però el nou conseller considera que això és una bomba de rellotgeria. Creieu que pot perillar?
—L’acord és un acord legal. És publicat i nosaltres batallarem perquè es mantinga. I no és cap bomba de rellotgeria. Es preveu incrementar la plantilla de tots els centres docents d’infantil, primària i secundària en cinc mil llocs de treball addicionals en dos anys. No és que ara siguen cinc mil, sinó que s’han de fer en dos anys. I pressupostàriament és viable. S’utilitzen milions d’euros en unes altres coses que no són tan necessàries com sí que ho és l’ensenyament públic.

—Quina és la situació que observeu als centres educatius valencians?
—La situació als centres educatius valencians, gràcies al fet que hem recuperat en els últims vuit anys plantilla retallada pel PP, és més sostenible. Però tenim molts reptes pendents, com ara la normativa sobre ensenyament i educació inclusiva, el plurilingüisme, la digitalització, que requereixen un sobreesforç pressupostari per tal de dotar de plantilles suficients tots els centres docents. Una part d’aquests cinc mil llocs de treball són, precisament, per a compensar una retallada que va fer el PP en 2013. En cada centre d’infantil i primària hi ha, per cada classe, un tutor menys. Si hi ha un col·legi que té dotze unitats de primària, hi ha onze mestres. I l’altra classe que queda despenjada s’ha de cobrir en la tutoria per docents que tenen unes altres especialitats. Això vol dir que han de detraure atenció de les seues especialitats per conformar una classe d’educació primària. I l’acord de plantilles pal·lia i compensa aquesta pèrdua. Per tant, no sobra ni una sola de les places.

—…

—El que hauria de fer el conseller és xafar els centres educatius, tant els rurals com els de les zones més urbanes, els que tenen més dificultats perquè estan en barris que tenen un índex socioeconòmic més baix i que requereixen més atenció i cura per part de les administracions públiques, i avaluar. Però no dir a la lleugera des d’un despatx en el mes d’agost que hi ha instituts on no saben què fer amb el professorat. Això és un panorama molt diferent del dia a dia de la immensa majoria dels nostres instituts i col·legis.

—Que hi haja professors que han de cobrir les places de mestres de primària quan no és la seua especialitat, repercuteix d’alguna manera en l’educació dels xiquets?
—Clar, això va repercutir molt en 2013, 2014 i 2015. De fet, si mirem els indicadors que teníem en aquells moments, eren pitjors. Ara els indicadors d’èxit de l’alumnat han millorat de manera ostensible. Durant aquests últims anys, s’ha intentat compensar aquesta pèrdua de tutors en primària dotant les plantilles d’una manera inestable, d’any a any. És a dir, no amb una plaça fixa de catàleg. Durant vuit anys, tots els sindicats d’ensenyament, de tots els signes i de totes les ideologies, hem estat reclamant-ho. I jo espere que, en cas que es vulga retallar, estiguem també tots junts, defensant les plantilles que necessiten els nostres centres.

—El conseller critica especialment l’augment del professorat de secundària. Per què creieu que ho fa?
—Estic convençuda que és per desconeixement del que passa als nostres instituts.  Només cal que vaja a qualsevol institut d’una zona urbana poblada i que pregunte a l’equip directiu si sobra professorat. Que els ho pregunte seriosament. I amb humilitat. I veurà que les seues declaracions han sigut molt desafortunades, i també sorprenents per part d’una persona que ha gestionat càrrecs de personal en la conselleria en l’anterior govern del PP. Igual, precisament per això, no són tan sorprenents.

—Teniu por que hi haja un augment de fons cap a la concertada en detriment de l’escola pública?
—Nosaltres no tenim por de res. La por porta moltes voltes a l’immobilisme. Tenim preocupació, això sí, i és una preocupació fundada. No només per aquestes declaracions, sinó pel que, insistisc, vam viure en les etapes en què el PP governava i tenia la Conselleria d’Educació. Però, curiosament, si una cosa se li pot retreure al Botànic és que tampoc va retallar fons de la concertada, sinó que ha vist incrementats els pressupostos. Per tant, el PP no pot augmentar. El que sí que podria fer amb anuncis com aquests és intentar retallar en la pública. I això no ho permetrem. Ni nosaltres ni la comunitat educativa.

—Hi ha hagut un error en les adjudicacions, que ha deixat 2.700 professors sense destinació a menys de tres setmanes que comence el curs. Què pot implicar, aquesta incertesa, per al professorat?
—Normalment, les adjudicacions d’inici de curs es fan els últims dies de juliol o els primers d’agost, però ara no s’han fet fins el dia 10. És un retard considerable. Això significa, per exemple, que encara que la persona sàpiga a quin centre ha d’acudir el primer de setembre, no sap quins grups donarà. Aquestes setmanes d’agost, moltíssims docents utilitzen el temps per encarar i preparar el curs i no podran fer-ho. Per una altra banda, això també crea un perjudici important per a aquells que hauran de buscar allotjament en una localitat diferent de la seua residència habitual. Per tant, comportarà que tindran menys temps per a preparar, no només la seua vida professional, sinó també la personal. A més, hi ha hagut errades generalitzades i altres en què persones que no han sigut adjudicades a una plaça, que sí que han donat a una persona que està molt per darrere d’elles en la llista.

—Per què ha passat?
—Segurament, a la conselleria hi ha algun algoritme informàtic que ha fallat. Hem demanat que es repetisca l’adjudicació perquè són tantes les errades, que mereixen una nova adjudicació. És de difícil solució si es fa el que pretén la conselleria, que és anar arreglant cas a cas. Tenim centenars d’incidències i la conselleria no té, ara mateix, tot el personal que faria falta per a revisar-ho tot. El millor seria repetir el procés d’adjudicació, admetre els errors i tornar a publicar un llistat definitiu que haja estat fet amb els algoritmes correctes. Però no tenim cap esperança que la conselleria vulga fer-ho, perquè això seria començar l’etapa admetent un error en una adjudicació que afecta milers de persones.

—El conseller Rovira va dir que vol recuperar l’exempció lingüística en les zones castellanoparlants del País Valencià perquè les famílies que vulguen que els seus fills estudien en castellà ho puguen fer. Quines conseqüències pot tenir eliminar l’assignatura de català d’una bona part de les comarques del territori?
—Anem per parts. Primer, l’exempció lingüística és una anomalia que tenim en el nostre sistema educatiu, i ve recollida en l’estatut i en la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià. Per això, Intersindical Valenciana vam insistir en la necessitat de derogar-la per tal de promulgar una llei d’igualtat lingüística. Ja va complir amb la seua comesa, que va ser puntual. Fixeu-vos que es va publicar quan només hi havia dos canals de televisió i no existia internet. Va ser una llei molt vàlida en el seu moment, però que és totalment obsoleta. L’exempció de l’ensenyament del valencià existeix per a les comarques castellanoparlants i és una anomalia legislativa quant als drets civils de la ciutadania valenciana. I és una anomalia educativa, ja que permet a les famílies decidir que les criatures coneguen una llengua menys que la resta. Atempta contra el dret de l’educació de les criatures perquè les seues famílies poden decidir per elles. Quan el conseller parla de llibertat d’elecció, no parla de l’alumnat, parla de la llibertat de les famílies a decidir què aprenen o què no aprenen els seus fills i filles. S’insisteix molt en la idea de la llibertat d’elecció per poder triar en quina llengua estudia el teu fill o filla, i la llibertat d’elecció de les famílies acaba quan comença el dret a l’educació dels teus fills i filles. Tu no tens dret a limitar quantes llengües parla el teu fill.

—Potser no coneix prou bé la legislació…
—Les lleis educatives i, fins i tot, el nostre Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià que és vigent, estipulen que l’alumnat valencià, quan acabe la seua etapa d’escolarització obligatòria, ha de ser competent en les dues llengües oficials i, almenys, en una estrangera. Si el conseller vol eliminar el valencià de zones castellanoparlants, atemptarà directament contra la normativa vigent. Això és molt preocupant, no només per a les persones que ens estimem la nostra llengua i el nostre país, sinó per a les famílies que viuen en aquestes zones. Mal que els pese a alguns, són dues les llengües oficials, no només una. Per una altra banda, és un engany vincular l’anglès al valencià en el sistema plurilingüe, quan això ho estipulava el decret de plurilingüisme derogat. La llei de plurilingüisme no diu això. Seria molt beneficiós i molt assenyat que el conseller repassara quina és la normativa vigent en matèria de plurilingüisme. També estaria molt bé que avaluara el coneixement del valencià en les zones castellanoparlants, i que després decidira si s’ha d’eliminar el valencià o si, al contrari, s’ha de reforçar perquè tots els nostres xiquets i xiquetes, independentment de la comarca on hagen nascut, puguen acabar el seu ensenyament obligatori sabent valencià.

—Podeu explicar quina confusió crea el conseller respecte de la llei de plurilingüisme?
—La llei de plurilingüisme estipula que cada centre educatiu dissenya el seu projecte lingüístic, adaptat a la seua realitat concreta i als seus recursos, però ha de tenir uns mínims. El 25% de les assignatures s’han de donar en castellà i un altre 25% en valencià. A partir d’ací, es pot ampliar segons les circumstàncies de cada centre. Curiosament, l’últim decret de plurilingüisme del PP, amb María José Catalá quan era consellera, estipulava per a tots els centres de qualsevol punt que, a banda de l’assignatura de valencià, calia impartir una assignatura en valencià. Per tant, seria incomprensible que el mateix PP corregira el que ja va legislar en aquell moment. El problema és que sabem que en molts centres de zones castellanoparlants no es compleix ni tan sols aquest mínim i el que hauria de fer la inspecció educativa és, precisament, vigilar que es complisca la llei.

—Una altra de les prioritats del conseller és tornar a la inspecció educativa. Serà una eina per a restringir el català a les aules?
—Amb la llei que tenim publicada avui dia, el que ha de fer la inspecció educativa valenciana és precisament garantir que aquests mínims de valencià es complisquen, que són els que més dificultats troben. La inspecció educativa mai no ha tingut com a competència dissenyar o establir quines són les plantilles dels centres. Ha de supervisar, com en tot l’estat, que es complisca la llei. I ara mateix la llei que tenim és 25% mínim de castellà, 25% mínim de valencià.

—El conseller va dir que a les aules no s’ensenyaria català, sinó valencià. Sembla que tornen a la batalla pel nom de la llengua…
—Aquesta és una batalla llargament superada per la majoria de la població. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua és clara al respecte, i no va ser establerta pel Botànic, sinó que la va crear el president Eduardo Zaplana. A banda, són declaracions impròpies d’una persona que pertany a la comunitat universitària, perquè la ciència no és discutible. Igual que no podem ensenyar que la terra és plana o que l’ésser humà ve de la costella d’un home, tampoc no podem negar que el valencià és una manera de nomenar una llengua que es parla en molts més indrets que el País Valencià. Aquest debat tampoc no preocupa la societat valenciana en absolut. El que els preocupa és que els nostres xiquets i xiquetes, quan tinguen setze anys, puguen parlar perfectament les dues llengües oficials i una estrangera, més enllà de com pensen persones que sense cap criteri científic diuen que el valencià no és català.

—Quines mesures esperen que implemente el nou conseller?
—Nosaltres sempre demanem a tots els consellers que prenen possessió que facen una aposta decidida per l’escola pública. Fa vuit anys el panorama era un, ara és ben diferent. La comunitat educativa ens hem empoderat i no permetrem cap retrocés en tot allò aconseguit. No permetrem que se cedisquen terrenys per a la construcció de centres privats, ni tampoc que els centres concertats trien el seu alumnat, ni que es desvien més recursos dels necessaris a empreses privades. Però açò no passarà només en educació, també passarà en sanitat. La ciutadania no permetrem que hi haja cap retrocés en les reversions cap a allò públic que s’han fet d’empreses privatitzades que, amb nul·la transparència, s’embutxacaren diners dels contribuents. Considerem que és urgent que es posen a treballar.

—Us preocupa aquesta relaxació?
—En ensenyament la situació és crítica, són setmanes vitals amb les adjudicacions i en la Conselleria d’Educació no arriben a cinc persones treballant. El panorama és desolador, ni tan sols la directora general de personal està incorporada en el seu lloc de treball. Però no només en ensenyament, hem vist que la direcció general d’emergències, en plena alerta meteorològica, tampoc està designada. Si tantes ganes tenien de governar, que es posen a governar i marquen tot el segon, tercer i quart escaló. Les institucions valencianes no poden estar de vacances perpètues.