La pluja d’aquest hivern al Camp de Tarragona ha fet reaparèixer els pèl·lets de plàstic a les platges. El punt més afectat continua essent la platja de la Pineda, a Vila-seca, però se’n troben en més platges de la Costa Daurada. Aquests microplàstics són petites boletes de menys de cinc mil·límetres que es fan servir com a matèria primera industrial.

L’últim episodi greu d’aparició de pèl·lets de plàstic fou arran de les precipitacions que van caure entre el 16 i el 18 de gener. Un inspector municipal de platges de la Pineda va documentar la presència de milers d’aquests microplàstics a la sorra. Tanmateix, n’apareixen cada vegada que plou. Segons un informe elaborat per l’ONG Good Karma Projects, l’aigua que cau sobre les instal·lacions de les empreses del complex petroquímic de Tarragona que manipulen aquests petits plàstics els arrossega pels desguassos fins a les rieres, que finalment els porten al litoral.

L’entitat assegura que es poden trobar pèl·lets a qualsevol platja de la Costa Daurada, però també en espais protegits, com la platja de la Marquesa, dins el parc natural del delta de l’Ebre, o a la reserva de la biosfera del nord de Menorca. “Els pèl·lets que veiem a la platja de la Pineda només són la punta de l’iceberg”, diu Clara Comas, gestora de projectes i portaveu de l’ONG.

Efectes nocius per al medi

Fa anys que entitats ecologistes alerten dels efectes nocius de l’escampament d’aquestes boletes al medi. Hi ha estudis que demostren que alteren les propietats físiques i químiques del sòl i poden modificar la microbiologia terrestre i el creixement de les plantes. També adverteixen que acumulen substàncies químiques tòxiques a la superfície, especialment contaminants orgànics persistents, resistents a la degradació, bioacumulables i perjudicials per a la salut humana. Al medi marí, a més, suren i es dispersen amb facilitat, i això fa que molts animals marins els acabin ingerint. A més, una vegada alliberats al medi, són gairebé impossibles de recuperar perquè es dispersen amb facilitat per l’aigua i el vent.

L’Ajuntament de Vila-seca ha estat una de les administracions més bel·ligerants a l’hora de reclamar mesures contra el vessament d’aquests productes. El batlle, Pere Segura, reconeix que la naturalesa d’aquesta contaminació dificulta d’exigir responsabilitats concretes. “La traçabilitat s’interromp. Si arriben pèl·lets i els puc identificar, puc saber qui els ha fabricat, però no qui és el responsable de l’abocament”, explica. El problema, afegeix, és que els pèl·lets passen moltes fases abans no es transformen en el producte final. “Es fabriquen, es transporten, es manipulen, s’emmagatzemen i després arriben a una fàbrica que els transforma, per exemple, en una pala d’escombrar. En tota aquesta cadena de valor és molt difícil d’atribuir la responsabilitat a ningú.”

Aquesta és una de les qüestions que es van abordar durant les negociacions de la directiva europea, aprovada l’abril de l’any passat.

Nova normativa europea

La regulació europea té l’objectiu de reduir d’un 30% els microplàstics alliberats al medi. Per això s’obligarà els operadors econòmics que a la Unió Europea manipulin més de cinc tones de pèl·lets de plàstic a prendre mesures específiques per a evitar-ne les pèrdues.

La norma fixa obligacions per a tota la cadena de subministrament: la producció, el transport, l’emmagatzematge, l’embalatge i la neteja de contenidors. També afectarà els transportistes marítims, terrestres i fluvials.

Quan hi hagi pèrdues accidentals o incidents, els operadors i transportistes hauran d’avisar immediatament els serveis d’emergència per minimitzar-ne l’impacte i prevenir nous vessaments. A més, les empreses hauran d’elaborar i aplicar plans de gestió de riscs a totes les instal·lacions, amb mesures específiques per a cada fase de la cadena de subministrament. La normativa també fixa obligacions sobre les tasques de neteja en cas de pèrdues accidentals.

Les autoritats podran fer inspeccions sense avisar i suspendre activitats si detecten riscs greus per al medi o la salut. En cas d’infraccions greus, les multes podran superar el 3% de la facturació anual de l’empresa a la Unió Europea, un dels aspectes que el batlle de Vila-seca, Pere Segura, considera més importants. “És un règim sancionador dur i fa que tothom hi pari atenció”, diu. Els estats també podran optar per sancions penals. La normativa estableix igualment que els afectats per danys a la salut derivats d’infraccions tindran el dret de reclamar compensacions. A més, els ciutadans i les ONG podran presentar denúncies sobre casos concrets.

Les disposicions de la normativa no seran vigents fins ben entrat el 2027, i les relatives al transport marítim s’aplicaran a partir del 2028. “Ens agradaria que s’apliqués immediatament, però entenem que tot vol el seu temps”, diu Segura.

Mesures actuals contra la contaminació

Per encarar la crisi dels pèl·lets, el 2023 es va constituir la Plataforma Zero Pèl·lets. En formen part institucions com el govern, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Vila-seca, l’Autoritat Portuària de Tarragona i els agents rurals.

També hi participen entitats del sector, com l’Associació Espanyola d’Industrials de Plàstics (ANAIP) i l’Associació Paneuropea de Fabricants de Matèries Primeres Plàstiques, a més de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT) i empreses com Dow Chemical Ibérica, Elix Polymers, Ercros, Basell Poliolefinas, Repsol Química, SK Primacor, Transformadora de Etileno i Katoen Natie.

Les empreses associades a l’AEQT vinculades als polímers plàstics asseguren que el compromís per a reduir les pèrdues involuntàries de pèl·lets és “inqüestionable”. Per això, l’entitat ha impulsat l’adhesió de les empreses de la cadena de valor del plàstic al programa Operation Clean Sweep (OCS), una iniciativa voluntària de gestió responsable que vol garantir l’aplicació de bones pràctiques de neteja i control en totes les operacions en què es manipula gransa de plàstic per evitar-ne fuites al medi i obtenir una certificació homologada europea.

Segons l’AEQT, les certificacions obtingudes el desembre del 2022 i el juliol del 2023 van ser pioneres tant al sector estatal com a l’europeu. Actualment, totes les empreses relacionades amb els polímers plàstics a Tarragona disposen de la certificació OCS.

Ara, el programa és privat i propietat de Plastics Industry Association i American Chemistry Council, és a dir, de grans empreses de la indústria del plàstic. A l’estat espanyol, la llicència la gestiona ANAIP, que també forma part de la Plataforma Zero Pèrdues de Pèl·lets, per això hi ha entitats ecologistes que diuen que no té una funció de control real.

Rebuda de la nova regulació europea

Sobre l’impacte del nou reglament europeu, l’AEQT assegura que les empreses associades estan “ben posicionades” per a complir la majoria dels requisits gràcies al compromís adquirit amb el programa OCS. El sector considera positiu el reglament perquè fixa criteris homogenis per a tota la cadena de valor.

Per contra, Good Karma Projects assenyala alguns buits de la nova regulació, com ara que les empreses que gestionen menys de 1.500 tones anuals de material plàstic quedin exemptes de mesures més exigents, com les auditories periòdiques o les certificacions anuals.

Per la seva banda, Segura es mostra optimista amb l’aplicació de la nova directiva europea i considera que obre “un horitzó més esperançador”. També defensa que s’ha encetat un camí de treball amb una metodologia que considera correcta i amb objectius “ambiciosos”. En aquest sentit, confia en la col·laboració entre administracions per a reduir aquest problema “a una qüestió anecdòtica”.

Segons que explica, l’ajuntament ja ha traslladat reiteradament aquest problema a la Generalitat, a qui atribueix les competències de control ambiental. Per això, avisa que, si no s’adopten noves mesures correctores i de prevenció, prendran “les accions que toquin” i intensificaran les accions dirigides a les administracions públiques.

Investigacions i sancions

Aquests darrers anys, l’Ajuntament de Vila-seca ha presentat una desena de denúncies pels episodis de contaminació, tres de les quals, a la fiscalia de medi ambient de Tarragona, que va obrir una investigació. La causa es va acabar arxivant perquè no es va poder determinar en quin punt de la cadena s’havien perdut els pèl·lets. Malgrat això, el consistori assegura que aquestes denúncies han servit perquè la fiscalia activi línies d’investigació i control sobre les lleres i les indústries que manipulen pèl·lets, en transformen o en fabriquen.

Alhora, un informe dels Agents Rurals començat arran d’una denúncia de Good Karma Projects i Surfrider Foundation confirma que Repsol Química, Ravago Plásticos i Chemieuro havien abocat pèl·lets a la Mediterrània. L’informe, revelat pel mitjà local Porta Enrere, va derivar en un expedient sancionador de l’Agència Catalana de l’Aigua, que va imposar multes d’entre 1.000 euros i 3.000.

Finalment, el 2 d’agost de 2024, el Departament d’Acció Climàtica va dictar una resolució arran d’una altra denúncia de Surfrider Foundation en què atribuïa per primera vegada una responsabilitat col·lectiva a deu empreses del polígon químic: Repsol Química, Dow Chemical Ibérica, Basell Poliolefinas Ibérica, SK Primacor Europe, Ravago Plásticos, Transformadora de Etileno (AIE) i operadors logístics com Katoen Natie Ibérica, Schmidt Ibérica, PGI Spain i Chemieuro.

El document obligava aquestes companyies a elaborar i aplicar, en un termini de sis mesos, un pla de gestió de pèrdues de plàstic que inclogués la identificació dels punts de fuita, protocols de manipulació, transport i emmagatzematge de pèl·lets, i també una estimació de les quantitats alliberades al medi. Tanmateix, el procés va quedar paralitzat arran d’un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Tot i això, l’AEQT assegura que bona part d’aquestes mesures ja s’apliquen en el marc del programa OCS.

Cop a la imatge de la zona

La Costa Daurada en general, i la Pineda en particular, són zones molt turístiques, especialment durant l’estiu. Per això, el batlle de Vila-seca lamenta que haver denunciat públicament aquesta problemàtica hagi acabat perjudicant la imatge del municipi. “Ens ha costat molt ser dels més bel·ligerants en aquesta qüestió –admet–. No hem estat premiats per això, sinó penalitzats. Ens han posat banderes negres i totes les notícies relacionades amb les nostres platges han acabat vinculades a la contaminació per pèl·lets.”

Segons Segura, denunciar aquesta situació ha fet que Vila-seca sigui objecte d’atenció mediàtica per motius negatius, malgrat que el problema afecta més municipis. “No té premi que un ajuntament denunciï aquesta situació, perquè acabes posant l’atenció en una qüestió que és més ambiental que no pas turística”, diu. El batlle afegeix que molts visitants ni tan sols perceben la presència dels pèl·lets o no hi donen importància.