Pedro Sánchez ensuma el perill i per això posa els castors a treballar

La dimissió de Paz Esteban és tan sols una forma poc convincent de mirar d’evitar la destitució de Margarita Robles i la seua dimissió després

Vicent Partal
Vicent Partal
10.05.2022 - 21:40
Actualització: 10.05.2022 - 18:14
VilaWeb
Margarita Robles ahir, explicant la destitució de Paz Esteban. Fotografia d'Emilio Naranjo.

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El govern espanyol ha decidit de sacrificar la directora del CNI, Paz Esteban. És la primera destitució causada per l’espionatge amb Pegasus. No és ni de bon tros suficient, però sí que és un relleu que cal llegir amb detall. Fixant-se en la litúrgia. Perquè no hi ha cap país on fer fora la cap dels espies així, de la nit al dia, siga una feina senzilla ni rutinària.

Dic que cal fixar-se en la litúrgia perquè l’explicació feta pública ahir per la ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, va ser qualsevol cosa tret de normal. Va cridar molt l’atenció, per exemple, que no fes servir ni una vegada la paraula “destitució” i que no vinculés el “relleu” a l’escàndol provocat pel Catalangate. Perquè tothom sap que aquesta és la qüestió i la raó del pas fet.

I per què ho va fer, això, la ministra? Doncs perquè està comprovat que, en política, quan comences a fer dimitir gent per frenar un escàndol, el problema sempre escala cap amunt.

De manera que Margarita Robles i Pedro Sánchez –en definitiva, ell és Míster X– s’han posat a fer aquella feina que en l’argot polític parisenc en diuen “fer de castor”. Com és sabut, aquests rosegadors semiaquàtics són uns grans especialistes en la construcció de preses a rieres i rierols, i d’això tracta, exactament, tota la reacció d’ahir. Robles i Sánchez destitueixen Paz Esteban per crear una barricada, una presa, rere la qual protegir-se ells mateixos. I per veure si la crisi passa i poden evitar d’assumir les seues responsabilitats i continuar asseguts a la butaca. Sense cap voluntat de transparència, doncs. Sense cap reconeixement de culpabilitat, doncs. Sense assumir ni tan sols la responsabilitat política que ells tenen, i que la senyora Esteban no té. Només pensant a salvar-se.

Tornant a la litúrgia, la cronologia dels fets és massa estrident i desmenteix per si sola la suposada normalitat i tranquil·litat amb què el govern espanyol ha volgut revestir la destitució. Margarita Robles va dir ahir que l’únic error de Paz Esteban i del CNI havia estat no detectar el Pegasus en els telèfons dels ministres. Però, novament, tothom sap que sense l’escàndol desencadenat per la investigació de Citizen Lab i The New Yorker, res de tot això que passa hauria passat. I també que Margarita Robles ha defensat Paz Esteban amb obstinació fins fa poques hores.

Posem-hi dates, que quedarà ben clar. El Catalangate esclatà el 18 d’abril. Durant catorze dies, exactament fins el 2 de maig, el govern espanyol va provar de fer l’orni i ridiculitzar el cas –recordem que Robles va arribar a dir que no sabia ni què era The New Yorker. Però el 2 de maig, van fer aquell anunci sorpresa segons el qual ells també havien estat espiats, en una primera mostra molt evident de nerviosisme. I malgrat això, Robles continuà defensant Esteban, fins i tot quan, ara fa sis dies, Esteban va reconèixer al congrés l’espionatge als polítics catalans. Però de sobte, despús-ahir, el PSOE expressà en la reunió de l’executiva el suport incondicional a Margarita Robles i, al mateix temps, les reticències cap a Paz Esteban. I l’endemà, Esteban cau.

En política, hi ha regles molt elementals a l’hora de tractar un escàndol. Primer, has de mirar a veure si escampa sense fer res –aguanta tants dies com pugues sense fer cap moviment. Després, si no hi ha més remei, toca posar a fer feina els castors, oferint càstigs o destitucions tècniques. I només en el cas que l’escàndol no amaine, aleshores és quan cal prendre les decisions més dures i explosives, que sempre són les que tenen a veure amb les dimissions polítiques. El govern espanyol ha intentat tant com ha pogut treure ferro a la destitució de la directora del CNI, però el cas és que de les tres etapes del manual de gestió de la crisi, Pedro Sánchez ja n’ha cremat dues. Per això dic que cal que el llegim bé, l’episodi.

PS1. Avui presentaré Fronteres a Perpinyà, a la Casa de la Generalitat a les sis. I aprofite l’ocasió per anunciar que el divendres 2 de setembre presentaré el llibre a l’Alguer. Ja sabeu que a VilaWeb no tan sols diem que el nostre marc són els Països Catalans sinó que ho demostrem.

PS2. VilaWeb és possible, sobretot, gràcies al suport dels subscriptors. Per això us demane que, si voleu i podeu, ens ajudeu. Per a nosaltres és realment important.

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Serrano
Antoni Serrano
10.05.2022  ·  22:31

Trobo casual que els jutges ens hagin obert el front del 25% del castellà enmig del catakangate.
Ens obren un altre front per dispersar els nostres esforços?

Josep Usó
Josep Usó
10.05.2022  ·  22:51

Malgrat les pressions, sembla que sí que hi haurà una comissió del parlament europeu que investigarà Espanya pel cas Pegasus. Era el darrer moment per posar en marxa el següent tallafocs. I hem de recordar que qui en sap d’això, ja ha anunciat que només se’n coneix, ara com ara, una mínima part. A Sánchez li està passant amb Pegasus com a l’aprenent de bruixot de Khachaturian. La música ja s’accelera.

Robert Joan
Robert Joan
10.05.2022  ·  23:08

Crec q les anàlisis del Sr Partal són tècnicament impecables. El problema ve del fet q suposen q els fets esdevenen en un estat democràtic …

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
10.05.2022  ·  23:23

Un paraľlelisme molt interessant i simpàtic. Potser la diferència és que els castors francesos són republicans, treballen per la república i saben què fan. Al sud dels Pirineus hi ha més cigales (homòpteres) que castors.

joan rovira
joan rovira
10.05.2022  ·  23:32

Desconec si VilaWeb considerarà oportú publicar aquest comentari atès que No guarda relació amb l’editorial d’avui; però, si i molt amb els comentaris d’ahir; que al meu entendre, assenyalen el camí per on transita la majoria de subscriptors. Perquè si dius que vas en una direcció; però, et distreuen sovint, o bé ensopegues o si no vol dir que has canviat la direcció inicial. Sigui quina sigui la decisió ho entendré.

Resultaria útil, alguna vegada atansar-se als comentaris als editorials; especialment, quan són rellevants i continuades les referències als assumptes bàsics sobre la supervivència de la nació sencera. Com, per exemple, la DEMOGRAFIA, tal com expressava el subscriptor Miquel M. Matas i desenvolupava de manera contundent i brillant Berta Carulla, com abans ho havia demanat Carles Farre, jo mateix i d’altres.

El segon tema cabdal faria referència al fet que l’estat no és democràtic perquè és un ESTAT GENOCIDA, tal com el subscriptor Josep Maria Martin ens recorda, sempre que hi ha oportunitat, d’ençà que varen ser derogats els nostres furs i constitucions, i substituïdes, actualment, per una Constitució contra la nació catalana.

La tercera qüestió seria la manca d’ACCIÓ o de resposta concreta tal com assenyala Rabha Hmmane i tants altres subscriptors que s’han quedat pel camí per la manca d’atenció o conseqüència de les reivindicacions més elementals per tal de desemmascarar la partitocràcia de l’oligarquia catalana que infiltrada arreu de les institucions impedeix la renovació.

La quarta qüestió fa referència a DESCODIFICAR qualsevol invasió, concretament com posen en relleu, obre aquesta nova invasió del TSJC, Francesc Rossell, Aleix Vidal i Dario Beksic, ara. O en referència a les ordres d’un estat hereu del franquisme que s’atorga qualsevulla excusa per atacar a la nació catalana les seves bases culturals, econòmiques, socials o administratives pròpies.

La cinquena, als MECANISMES PSICOLÒGICS que empra, que sovint em refereixo en alguns comentaris, que consisteix a crear tant en els individus la dissonància cognitiva i pal•liar-la amb la mentalitat retributiva. Com a escala col•lectiva amb la diglòssia d’escenaris entre l’oficial –que votem- i el quotidià que aplega simultàniament DEMOGRAFIA-ACTIVITAT-ORGANITZACIÓ i CULTURA que es contempla poc o gens, arreu.

Jaume Riu
Jaume Riu
11.05.2022  ·  00:01

NO ÉS NOMÉS D’AVUI
En els darrers anys, coincidint amb el declivi del regne d’Espanya, he practicat l’exercici de canviar el punt de vista per mirar-me els fets objectius, la litúrgia i la cronologia que diu Partal, però des de l’altra bàndol. Així son cèlebres aquelles declaracions de Rajoy per destituir tot el govern de la Generalitat, i la declaració del rei el 3-O acovardit i avergonyit, o aquella expressió “en liquidació” de Soraya Saenz de Santamaria referida al Diplocat, o les diverses declaracions de la Casa del rei per intentar posar de nou sobre la via un emèrit descarrilat, totes tenen en comú això de posar castors a treballar, i no és només d’avui amb la destitució de la senyora Esteban.
Fa al menys dotze anys que amb el procés català els castors tenen feina al regne d’Espanya.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
11.05.2022  ·  06:17

Gràcies senyor Rovira pel seu editorial, doncs penso que avui ja no tocava distreure’ns la gana amb un “sopar de duro”.
Aquí no es troba mai el moment per parlar d’enfortir el CxR i fer entendre que la unitat i la desobediència són el camí.
Tanta pisarreta per acabar comprant gas a Rússia mentre els morts a Ucrània cauen cada dia.
Uns putus pares espanyols fan una festa amb uns jutges per riure amb un 25 per 100 de lo més intocable per nosaltres.
D’aquí dos dies, un putus musulmans, com apuntava ahir la senyora Carulla, ens obligaran a escoltar l’altaveu de la mesquita.
La gent que entèn que s’ha d’alliberar de l’imperi castellà, encara te molta por de perdre lo poc que te, ès a dir, els calçotets plens de llapets.
I els que no entenen res, aquets continuen veien el món català pel forat del senyor Cruanyes en el canal colonial, el tonto ütil.
Miri, avui gaudirè amb el meu marit del Keukenhof que, per cert, tanca diumenge.

Shaudin Melgar
Shaudin Melgar
11.05.2022  ·  06:36

Gràcies, Vicent.
Espero que hagi anat molt bé la presentació de Fronteres.

Carles Serra
Carles Serra
11.05.2022  ·  06:45

Com ja faig esment en cada editorial, espaÑa i una majoria de la seva societat segueix sent d’idologia FRANQUISTA.
Aquest fet és gràcies sobretot els partits que representant aquesta espaÑa PP+PSO€+PODEMOS+VOX.
Vols més exemple amb l’aplicació del 155 Vicent? O el front comú que fant a la UE per defendre aquesta espaÑa franquista i corrupte.
Vols més exemple sobre la seva societat que canta a por ELLOS, ja que dir que no fa gaire temps un partit franquista i xenòfob com Ciudadanos, va ser el partit més votat en unes eleccions en el parlament de Catalunya, amb l’únic eslògan que deia la IMPOSICION del catalan, que els vots varen sortir majoritariament dels que ens varen venir dels diferents pobles d’aquesta espaÑa i els seus descendents, ubicats majoritàriament amb lo que ells varen batejar com a Tabarnia.
Com ja fa temps que fan esment subcriptors com la Sra. Berta Carulla i avui el Sr. Joan Rovira, és un assumpte demogràfic ( natalitat), per això el sistema varen desplaçar 2.000.000 a la colònia catalana.
Debant d’aquesta realitat, partits com ER+Compromís etc, en són coneixedors, doncs no deixant d’ésser partits amb la mateixa mentalitat (estructura) dels partits espaÑols, una empresa de recolocacio (cadira+sou) gent d’obediència en el partit, és allò que ja fa anys va dir el criminal i franquista Guerra, quien se mueva no sale en la foto.
Tenim molt mala peça en el teler Vicent, ja veus com està el País Valencià per els motius que exposo sobretot, no deixa d’ésser un reflexa de Tabarnia.

Albert Miret
Albert Miret
11.05.2022  ·  07:39

D’acord amb el teu editorial, Vicent. Però voldria cridar l’atenció a què el vertader objectiu de la desvergonya de les dictadures és el fet d’accentuar tant com poden que ells fan el que els dona la gana sense amagar res, només desitjant-ho. Amb això, assoleixen fer-nos creure que no hi ha res a fer, que ells són molt més que tu i que facis el que facis, mai els venceràs. No crec que el Sánchez pateixi gaire per haver-se gastat les dues primeres fases. Ell sap que en el cas que ho necessiti, els seus jutges establiran la il·legalitat dels que exigeixin claredat, triplicant la cruesa perquè no gosis mai més de posar entre l’espasa i la paret a un semideu com ells. Si, així i tot, se l’obliga a deixar el poder, el seu soci de l’equip que simula ser contrari el suplirà, estrenyent encara molt més les rendes perquè en el teu ADN es gravi amb lletres de foc que contra un espanyol no tindràs mai res a fer. Això, aquesta pràctica esclavista és el que la Unió Europea d’inútils reunits defensa, perquè el seu interès no és el benestar dels seus pobles, sinó la quietud i la immobilitat perpetues, encara que per a assolir-ho facin prosperar el neonazisme a Europa.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
11.05.2022  ·  08:03

Del CNI no en sabem res de res. I el tontet Bolaños va fer el paperot de gili.pollos Sanchez. Ara, el CNI continua igual, PP.PSOE.Tejeros, franquistes i sanchess son eterns, i sempre contra Catalunya, amb l’ajuda del pobre Junqueras, que no sabem si treballa pel Sanchez o per España.Una, sempre contra els catalans i el català

Jordi Torres
Jordi Torres
11.05.2022  ·  08:10

Crec que, donada la gravetat del #catalangate, els tallafocs que ha preparat Sánchez aniran justets per aturar el cop. Cremada ràpidament la carta “tècnica” de la directora del CNI, la següent és la ministra Robles, que ja s’hi va posar bé fent aquelles declaracions inacceptables per a qualsevol demòcrata. Allò de: “Què ha de fer un Estat quan algú declara la independència?”.

Ara l’estratègia és fer pujar el valor de la carta Robles, dir que no té res a veure, que no en sabia res, etc. Fent-se els “estupendus” carreguen de valor simbòlic la seva probable dimissió futura, esperant que si van mal dades, que hi aniran, amb la seva dimissió podran tancar la crisi. Com dius, Vicent, un cop es comencen a depurar responsabilitats polítiques, la cosa escala cap amunt molt fàcilment i el proper a caure seria el Sr. Sánchez. Van tan desesperats que ja estan avançant una possible desclassificació de documents per afegir-la al paquet: “Somos mucho demócratas”, que no servirà per a res, ja que els documents rellevants ja estaran encriptats i allotjats a ves a saber a quin servidor de quin país.

En aquest joc de tornar a posar les tapes al clavegueram, l’inefable no-independentista Sr. Rufián està ajudant al Sr. Sánchez dient que la Sra. Robles no caurà, i fent pujar així el preu del seu cap. Si jo fos tan espavilat com ell, ja hauria pactat amb el PSOE les fases d’aquesta confrontació dialèctica, que ha d’acabar amb el Sr. Rufián fent el paper de Robespierre en aquesta opereta madrilenya, recollint el cap de terra de la Sra. Robles i fent un discurset citant a Malcolm X, o un tuit abrandat, o què sé jo.

El que em preocupa és que els catalans deixem que qui parli per boca de la democràcia (ja no dic de l’independentisme) sigui el Sr. Rufián. No pot ser ni ell ni el seu partit, interessats com estan a obtenir rèdits polítics partidistes a canvi del que sigui, qui oficialitzin la tornada a la “normalitat democràtica” sense que hàgim pogut arribar a gratar el fons de la misèria espanyola.

Ed Garrido
Ed Garrido
11.05.2022  ·  08:42

No passara res mes Sr Partal, el Junqueres ja ha dit que el seu preu es que diguin que “no ho tornaran a fer”, i que els continuara mantenint al govern. Amb aquest nivell la crisi esta resolta. ER es l enemic de la nacio catalana.

Pep Agulló
Pep Agulló
11.05.2022  ·  08:43

SÓN MECANISMES DE PODER…

… però com argumenta en Robert Joan, en un règim neofranquista, on els tres poders: legislatiu, executiu i judicial, més els mitjans, van a l’una, i imposen la política al govern, i Sánchez, en la mida que garanteix la unitat d’Espanya i la monarquia, amb una oposició feixista que li ensenya les dents, té l’empara de l’Estat sempre que el teatret formal de la democràcia no el posi en perill…

Per tot plegat, no podem esperar cap comissió d’investigació seriosa (veurem que passa a Europa. Són figues d’un altre paner) amb independència necessària per arribar a conclusions i responsabilitats com per fer caure mister X: Sánchez.

Amb aquesta presa de pedra, els castors tenen poca feina, i més quan l’estabilitat de la legislatura del govern no té més que un adversari tan temible com una ERC completament venuda en la seva estratègia a canvi de res…

La fusta de la famosa “Taula” se l’han endut els castors rosegada a trossets, ha, ha…

Jordi Nogués
Jordi Nogués
11.05.2022  ·  09:14

Amb tota la que està caient és ben evident que adopten la tàctica de distreu-re el personal amb altres “affaires” com ho és el de la sentència del 25 per cent de català a les escoles. Imprescindible la lectura l’article d’en Bernat Dedeu, d’avui a “El Nacional” “Aneu a la merda”

Berta Carulla
Berta Carulla
11.05.2022  ·  09:42

La seqüència de fets d’aquesta opereta madrilenya (que ben trobat) vols dir que ens interessa gaire? Per a què? Perquè conocer es amar?nEn canvi la declaració de Junqueras “ens espien i n’estic orgullós, perquè vol dir que saben que podem guanyar” és d’una estultícia monumental -com a mínim- que explica en part el nostre fracàs. El partidisme i sectarisme de la gent d’ERC que ens està fent tant mal i ens perjudica tant, que s’han lliurat satisfets i orgullosos al joc espanyol de dividir-nos -perquè així guanyen- usant i atiant la vella rivalitat amb aquella Convergència, i entregant-los la cadira de la Generalitat perquè coneixen la seva debilitat. Aquesta sí que és tota una òpera, i tràgica. Si per fortuna comptés amb la fúria d’una veu com la de Vicent Partal donaria un tomb. Però casual i de passada, sinó clavant la ploma fins al fons, o és que no seria necessari per a deixar de viure en una fantasia dir-nos quina és la realitat i amb què comptem i amb què no?

La senyora Rovira convidant la presidenta Borràs a lliurar-se a la justícia; així doncs què coi fa ella a l’exili?

La senyora Bassa que havia blindat la llengua i el senyor Rufián negociava cofoi els pressupostos generals.

Què feia la mandatària europea a Catalunya en veritat?

Gràcies joan rovira, confesso que em desespera aquest rumb errant. Desenganya’t aquí no trobaràs respostes, no hi haurà un exercici periodístic profund sobre la botigueta que té muntada l’esquerra anomenada catalana amb els magrebins, per esmentar-ne uns (tant hi fa la nacionalitat, quan no són refugiats i només són peons amb una funció per part de qui els porta). Aquesta botigueta que junt amb els ‘volem acollir’ i la política de terra cremada que espanya ens imposa als països catalans ens condueix inexorablement a la residualització, que és el seu somni des de fa segles (és la demografia estúpid, que diria aquell). Perquè aquest és un mitjà ‘processista’. Per això també s’acusa de feixistes veritables patriotes que sabrien posar remei a aquesta deriva. I per altra cosa no se’ls esmenta mai.

Gràcies als qui encara deixeu alguna paraula crítica.

Annamanu Ràfols
Annamanu Ràfols
11.05.2022  ·  10:44

Agraïment als comentaris de la Sra. Berta Carulla , el Sr. Joan Rovira i també al de tots .

No en conec les raons (psicològiques ?) però els fets de la petja i trànsit d’Espanya per múltiples zones del planeta ens mostren sense cap mena de dubte una acció genocida.
Espanya ha aniquilat, destruit, humiliat, estingit, reduit al no res a més d’un poble ,una llengua o una cultura. Es ingent el nombre de testimonis des de fa segles i ingent també el nombre d’estudis i documentació sobre aquesta questió.
Aixó es el que tenim davant. Un monstre.

David Badia
David Badia
11.05.2022  ·  11:03

Per ells el problema no es que hagin espiat, sino que els han descobert que espiaban

Dídac Carbasa
Dídac Carbasa
11.05.2022  ·  11:44

Aquesta setmana estic totalment indignat amb la Secretaria de Política Lingüística. Treballo al Consorci per a la Normalització, i dissabte vaig estar vigilant exàmens contractat per Magma cultura , empresa subcontractada per la Secretaria per gestionar el personal de suport als exàmens. Fins dimarts no vaig rebre el contracte, per tant vaig treballar sense haver signat res, i quan ahir em va arribar no m’ho podia creure: el contracte en castellà, i el portal “del empleado” també. Curiós com soc, vaig buscar una mica. Magma cultura gestiona desenes d’equipaments culturals, rep centenars de milers en subvencions i adjudicacions, i envia contractes en castellà. El propietari, Artur Duart, té diverses entrevistes en què es vanta de “no fer diners, fer cultura” i defensar el país però dona tant poca importància a la llengua que la seva web interna es troba només en castellà i anglès. Feu-hi una ullada, només heu de buscar Magma Cultura. I ha estat la Secretaria de Política Lingüística qui ha subcontractat aquesta empresa. Quan vigiles exàmens de C2 de català i el contracte és en castellà, no hi ha res més a dir. Estem venuts.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
11.05.2022  ·  12:01

Seria molt demanar, com feia ahir Pep Agulló, ficar al final de la sèrie el “FEU EL VOSTRE COMENTARI” per no haver de tornar a l’inici per poder fer-lo?

Víctor Torguet
Víctor Torguet
11.05.2022  ·  12:20

Estimats lectors i comentaristes (totes), fa molt de temps que espanya està aplicant una versió pròpia de “Solución Final de la cuestión catalana”.
Ajustant adequadament proporcionalitats, aquest és un model ja aplicat a altres comunitats (abans i ara) i els resultats són coneguts.
Continuem sent espectadors fins que hagin acabat la feina?
Doncs, això, organitzem-nos. Parlem molt i fem molt poc. I n’hi ha molta, moltíssima de feina… però som Catalans i estem al S. XIX, oi?
Bon dia !!

Josep Soler
Josep Soler
11.05.2022  ·  12:52

Demano perdo perquè també fujo d’estudi respecte del tema que ens tracte el director Vicent Partal, encara que crec que d’alguna manera en forma part.
Només sé com funcionaven les escoles primàries de la meva infància durant aquells primers anys del franquisme.
Del comportament a escoles superiors i universitats, n’ he sentit a parlar de passada, per tant, em reservaré d’opinar-ne del seu funcionament, per motius ben obvis.
Efectivament, Dedeu parla avui a “El Nacional.Cat”, de l’astúcia del President Pujol, en la seva relació amb el govern espanyol (amb l’Aznar de protagonista per cert) i de la forma d’enfocar les relacions de poder, amb aquell que sabia que ho tenia tot a la seva banda, per si volia burlar-se d’ell, pel que fos.
Per contrastar avui tenim les relacions del President Aragonès –que per cert, es diu que supeditades al Sr. Junqueras – per establir aquestes relacions no pas a través directe, sinó en base a la creació d’una “Taula de negociació” que encara no s’ha posat mai en marxa.
Dedeu afirma -i si bé no és sant de la meva devoció, per aquestes vegada crec que el que diu és força assenyat- que mai no s’ha fet res ni per casualitat, res per establir com a efectiva, l’altre part del 75% restant del català, que per els resultats, constatem en el dia i dia que la llengua que es parla majoritariament a la nostra societat, no es altra que el castellà i en clara tendència a l’alça.
Doncs sí.
Nosaltres donàvem les classes en castellà – si d’allò s’en podien anomenar classes- però esdevenia que tots – i quan dic tots i incloc els fills dels guarcia civils d’aquella època- parlaven, jugàvem i ens divertíem entre nosaltres, sempre en català .
Quan veus el que està passant ara, la veritat és que a més de cabrejar-te, arribes que no t’ho pots creure.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
11.05.2022  ·  13:12

Els comentaris son molt més sucosos i efectius que el mateix article.
Cal fer efectiu el 75% de català a les escoles, ja!

A la cronologia del Sr. Partal (per entendre quan i perqué arribaven algunes declaracions) li manca afegir les intervencions del Sr. Junqueras, coordinades i acordades magistralment amb l’estat espanyol.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
11.05.2022  ·  15:27

Cada dia, Vilaweb/Partal ens fa una retransmissió del partit de futbol entre Catalunya i Espanya a l’estil de Puyal.

Però hi ha una gran diferència entre el Barça-Madrid i la realitat política de Catalunya.
En el futbol no ens hi juguem la vida ni l’opressió de ningú mentre que en la nostra realitat política depèn el futur de la Nostra Nació ocupada políticament i militar… i també en depèn la integritat psicologia de molts ciutadans ja molt malmesa a aquestes alçades.

Cada dia alguns comentaristes habituals restem amb el cor gelat quan constatem amb quina falta de visió pràctica, Vilaweb ens omple d’idees “molt interessants” però molt inservibles per avançar en la llibertat de Catalunya.
El cor gelat de veure com els pronòstics de Vilaweb sobre un presumpte momentum perfecte MAI S’HAN FET REALS.

La situació de Catalunya cada dia és més desesperada. Amb més repressió, més genocidi cultural, més polítics covards, més Espanya jugant bé (jugant brut) en el camp del Parlament Europeu….
Però la retransmissió de Vilaweb segueix com si només fos un partit de futbol que retransmet les coses bones i dolentes de cada equip (Catalunya provincia/contra/Nació espanyola).

És un malson veure cada dia com Espanya ja és a punt de guanyar-nos per sempre sense que el director reconegui que les seves prediccions són normalment errònies i només ens serveixen d’aspirines tranquil·litzants i no curen. Només ens anestèsien fent un gran favor al nostre violador secular.

Només desobeint la constitució ens en podrem sortir. Mentre que somiant momentums anem de pet a la desaparició com Nació.

Penso que el fet de dir “Sànchez posa els castors a treballar” és una manera errònia de explicar el desastre on anem com a Poble català sentenciat des del 1707-1714.

Però ens agrada la bona fe del director.
Ens agrada perquè sap anestesiar-nos el dolor tot dient: La victòria és a tocar mentre Espanya s’enfonsa.

Joaquim Cabanas
Joaquim Cabanas
11.05.2022  ·  16:27

No parlaré de l’editorial, perquè m’interessa molt poc el tema dels espies i dels polítics espanyols.
Subscric el comentari del Joan Rovira i d’altres subscriptors..
———————————————————–
Voldria fer un parell de comentaris sobre el nou format.
M’agradaria que al costat del titol de l’article sortis el nom de l’autor, i que l’Editorial quedés ben ressaltat.
També que al costat de la paraula COMENTARIS sortis la quantitat.

Ventura Passols
Ventura Passols
11.05.2022  ·  18:54

Si! Com diu Antoni Serrano, cal relacionar el 25% amb el catalangate. No siguem ingenus.
I potser que tinguem les antenes posades, volen matar 3 ocells d’un tret: imposar quotes a la llengua per pasar d’un 25 -75 a 50-50 a 75-25 per arrivar a un 100-0. La idea és introduir el marc mental dels percentatges en la llengua, com diuen ells “sense que es noti la intenció”, a més ja han posat el peu en l’alta inspecció, ja tenen el control de l’ensenyament a Catalunya, el 155 de facto. Independència 100%.
Els polítics catalans i les institucions són un decorat!

Joan Soler
Joan Soler
11.05.2022  ·  23:15

M’agrada el tacticisme que descrius, fruit , suposo d’una experiència dilatada. Per a mi és un atac contra una colonia, un tracte dispensat als esclaus i súbdits als quals es pot negar l’exercici de drets fonametals sense necessitat d’explicaciones. No vull molestar però aquests polítics que van demanant explicacions i dimisssions, és que em fan fàstic. Ja saben que no obtindran res. Pobre poble que només es pot aixecar sol, sense cap estructura d’estat.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €